o  necessitatis  huiusmodi  dependentiae  *.  lam  ,  quod  ad  primam  cognitionem  spe-  ctat,  experientia  saepe  nobis  patefacit  non  simplicem  suc-  cessionem  ,  sed  actionem  unius  in  aliud  ,  ac  proinde  de-  pendentiam  unius  ab  altero,  a  quo  producilur.  E.  g.,  ipsa  nos  edocet  sensationes  in  anima  a  corporibus,  sensum  do-  loris  ex  suscepto  vulnere,  extinctionem  famis,  et  sitis  ex  sumptione  cibi,  et  potus,  combustionem  ligni  ex  eius  pro-  iectione  in  ignem  effici.  Hoc  adeo  verum  est,  ut  ea,  quae  sibi  invicem  succedunt,  ab  iis  ,  quorum   unum  ab  altero   i  i,  q.  II,  a.  3  c.  ,   *  «  Nec  est  possibile,  quod  aliquid  sit  causa  efflciens  suis  ipsius,  quia  sic  esset  prius  seipso,  quod  est  impossibile  »;  Ibid.   3  Inde  Kantius  etiam  refellitur,  qui  principium  causalitatis  intei  sua  principia  synthetica  a  priori  (cf  Ideal.  ,  loc.  cit.)  ,  recensuit-  Nam  in  principio  causalitatis,  quemadmodum  ostendimus  ,  ex  no-  tione  subiecti  notio  praedicati  evolvitur,  id  quod,  secundum  ipsum  Kantium,  analyticorum  iudiciorum  proprium  est.   *  Cf  Scot.,  ln  lib.   I  Sent.,  Dist.  III,  q.  IV,  schol.    ONTOLOGIA  71   producitur,  discernamus.  E.  g.,  nos  dicimus  ignem  esse  causam  fumi  ;  at  non  dicimus  diem  esse  causam  noctis,  aut  unam  tempestatem  esse  causam  altcrius.  Quod  si  de  cognitione  necessitatis  huiusmodi  dependentiae  sermo  ha-  heatur,  sane  eam  experientia  non  commonstrat,  sed  intel-  lectus  perficit,  ope  illius  pronuntiati,  quod  Scotus  ita  e-  nunciavit :  «  Quidquid  evenit  ut  in  plurihus  ah  aliqua  causa  non  lihera,  est  effectus  naturalis  illius  causae  *  ».   Art.  VII. — Refutatur  Occasionalismua   190.  Non  pauci  Cartesiani  post  Malehranchium  2  autu-  mant  Deum  esse  unicam  causam  agentem,  res  autem  crea-  tas  orani  activitate  destilui,  nihilque  aliud  praestare,  quam  quod  Deo  occasionem  agendi  praehent.  Haec  sententia  Oc-  casionalismus  appellatur.  Ipsa  autem,  quam  etiam  hac  no-  stra  aetate  ab.  Dehreyneus  3,  Buchezius  *,  aliiquc  propu-  gnant,  auctores  habuit  quosdam  veteres  5,  ex  quorum  o-  pinione  Deus,  dum  res  in  quibusdam  circumstantiis  posi-  tas  intuetur,  secundum  leges,  quas  ad  mundi  conservatio-  ncm  sihi  praescripsit,  effectus  producit,  qui  ab  ipsis  re-  hus  produci  videntur.   191.  Prop.  Vim  agendi  rebus  creatis  inesse  haud  repu-  gmit  G.   Probatur.  Nulla  ratio,  cur  rebus  creatis  vis  agendi  re-  pugnet ,  sumi  potest  neque  ex  natura  rerum  creatarum,  m  quihus  illa  concipitur,  neque  ex  natura  Dei,  qui  illam  cum  ipsis  communicat.  Ergo  vis  agendi  rebus  creatis  haud  repugnat.   192.  Antecedens  ita  demonstratur:  1°  Si  res  ipsae  con-  siderentur,  vim  effectricem  eis  inesse  absurdum  non  est.  Etenim  vis  agendi  ,  quae  a  causa  Prima  pendet ,  limiti-  busque  definitur  ,  et  pro  diversa  creaturarum  indole    di-   1  Loc.  cit.  Cf  Criteriol.,  c.   IV,  a.   2,  p.  254   vol.   I.   *  De  inquir.   ver.,  lib.   VI,  pars  II,  c.   3.   1  Theorie  biblique  de  la  cosmogonie,  et  de  la  gtiologie,  Paris  1848.   *  Introd.  d  V  dtude  des  sciences  mddicales,  lec.  II,  p.  67  sqq,  Paris  Joo8.   Mlorum  mentio  occurrit  apud  B.  Alb.  M.  (Phys.,  lib.  II,  tract.  II,  C  8),  ct  apud  s.   Thomam,  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.  III,  a.  7.   Id  tantum  ,  ne  Ontologiae  fines   egrcdiamur  ,    demonstrandum  obis  hic  est.  Utrum  autem,  necnc  vis  quaedam  actuosa  insit  re-  ^us  creatis,  in  Cosmologia  investigabimus.    72  ONTOLOGIA   versa  est,  naturae  rerum  non  modo  non  adversatur,  sed  etiam  omnino  convenit.  Atqui  huiusmodi  esl  vis  effectrix,  quam  nos  creaturis  adversus  Malebranchianos  vindicamus;  non  enim  nobis  volumus  huiusmodi  vim  rebus  creatis  con-  venire,  ut  ipsae  quidquam  ex  nihilo  efficere  valeant;  sed  solum  contendimus  res  creatas  posse  a  Deo  eiusmodi  vi  ornari,  ut,  ipso  Deo  ad  illarum  actiones  concurrente,  ali-  quid  ex  praeexistente  materia  efficiant.  Ergo  vim  effectri-  cem  rebus  creatis  inesse,  si  res  ipsae  considerentur,  ab-  surdum  non  est.   2°  Nec,  si  consideretur  Deus,  qui  vim  agendi  cum  re-  bus  creatis  communicat.  Et  sane,  Deus  potest  «  commu-  nicare  aliis  similitudinem  suam,  quantum  ad  esse,  in  quan-  tum  res  in  esse  produxit  ».  Ergo  potest  communicare  eis  «  similitudinem  suam  quantum  ad  agere,  ut  etiam  res  creatae  habeant  proprias  actiones  ■  ».   193.  Secundum  Occasionalistas,  creaturas  quidquam  o-  perari  repugnat,  1°  quia,  cum  Deus  sit  causa  perfectissi-  ma  ,  aliae  causae  ,  praeter  Deum  ,  admitti  non  possunt;  2°  quia  si  Deus  dumtaxat  omnia  ,  quae  in  mundo  fiunt,  operari  dicatur  ,  iidem  effectus  in  mundo  existerent  ,  ac  proinde  Deus,  si  vim  agendi  cum  rebus  a  se  creatis  com-  municaret,  frustra  aiiquid  moliretur,  id  quod  Divinae  Sa-  pientiae  refragatur.   194.  Ast  ipsi  longe  opinione  falluntur.  Etenim  quod  spectat  ad  primum,  nos  tuemur  alias  causas,  praeter  Deum,  admitti  posse  «  non  ex  insufficientia  ,  ut  s.  Thomas  ait,  Divinae  virtutis,  sed  ex  immensitate  Bonitatis  ipsius,  per  quam  suam  similitudinem  rebus  communicare  voluit,  non  solum  quantum  ad  hoc,  quod  essent,  sed  etiam  quantum  ad  hoc,  quod  aliorum  causae  essent 2  ».  Iamvero,  quem-  admodum  infinita  perfectio  Dei  non  impedit  ,  quominus  plurima  alia  imperfecta  existant,  cuiusmodi  sunt  contin-  gentia,  et  finita;  ita  non  vetat  admittere  alias  causas,  quae  per  virtutem  a  Causa  Prima,  nempe  a  Deo  acceptam,  a-  gant,  ab  Eaque  in  operationibus  suis  pendeant.  Quin  e-  tiam  sicut  perfectio  Divina  non  esset  dicenda  infinita,  si  Deus  non  posset  aliis  extra  se  rebus  existentiam  largiri,    1  Ita  argumentatus  est  s.  Thomas,  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c.  69.   2  Op.  cit.,  c.  70.    ONTOLOGIA  70   j  ila  ne  infinila  quidem  ipsa  dicenda  essef      «  n.  jrebus  a ,  se  creatis  vira  a^endiToLn are^os^  i     195.  Quodaumet  ad  alterura  ,    si  Deus  dumtax-n>nn   jeCus  T^J^oL^^  P^88» lffi   «ue  cura  Deo  iilos^roXS  t^t  vero  sTeSf  qU°;   ART.VIII.-De  diversis  causae  efficientis  speciebus   ;>rincipalis  oncris  arliSi     1'.        *'    art,fex  est    causa   litur  ad  opus  cfficfen^ °n    '.  T6  ,nstrumeu  quibus   197    NatuVcSts^ Lr^RSlL   cion™^   on  in  vir  ute         „r        f™'  secuuum  quam  operatur   sl  u mentaV  m  £,£?      n,nm  -artls  !    nou  aute>n    perfici   WedicuZr »   rLaeCtUS  Prod?c«onem  concurrU,   «icuntur    .  Circa  quas  species  causarum  s.  Tho-   m  "«'  riif  "f\Disii'  «'  '■  a'  4  ad  *■  *"i  q-   LAII,  a.   1  ad  2   ««?inSSateCSSaliaP„- r,CaU!aS  Pr01,'maS  '   Si  ad  Prodnetionem   Jus  asponant    Tur  raaf„  "  '  C'  8-'  P'Ures  baiuli'  «""   ""icu"'   '«  «d  e  umdem  cffc  1 ,    nLP      K,  MUSae  Proli"'»«  «'"^om  or-   ■uem  ellectuni  produccndum  rcquiruntur  ,    cum    ipsae    74  ONTOLOGIA   mas  adnotavit  naturam  effectus  ex  conditione  causae  pro-  ximae,  non  vero  remotae  pendere,  quia  a  causa  proxima  cffectus  immediate  promanat.  E.  g.,  «  ex  causis  proxi-  mis  aliqui  effectus  dicuntur  necessarii,  vel  contmgentes,  non  autem  ex  remotis  causis  ;  nam  fructificatio  pJantae  est  effectus  contingens  propter  causam  proximam  ,  quae  est  vis  germinativa,  quae  potest  impedin,  et  dehcere;  quamvis  causa  remota,  scilicet  sol,  sit  causa  ex  necessi-  tate  agens  '  ».  .  .   199.  Insuper  causa  potest  esse  vel  per  se,  siv epropna,  vel  per  accidens.  Causa  per  se  appellatur,  quae  lllum  pro-  ducit  effectum,  ad  quem  naturaliter  comparata  est.  Lausa  autem  per  accidens  duobus  modis  praecipue  dici  potest.  nempe  vel  ex  eo  quod  «  praeler  intentionem  llle  etteclm   a  tali  causa  sequitur sicut  fodiens  sepulcrum  ad  sepe-   liendum,  invenit  thesaurum  praeter  lntentionem  »;  ye  ex  eo,  quod  est  «  removens  prohibens  ,  sicut  qui  extin-  guit  candelam,  vel  exportat  ex  domo,  dicitur  causare  te-  nebras3  »,  quia  actione  sua  id  removet ,  a  quo  teneora*  dispelluntur.   200.  Explicandum  etiam  est  ,  quaenam  sit  causa  sm  qua  non.  Haec,  monente  s.  Thoma  *,  quandoque  est  eius  modi,  ut  nihil  agat,  quandoque  eiusmodi,  ut  aliquid  aga  ad  productionem  effeclus.  Ita  admotio  lgms  ad  stupan  sine  qua  ipsa  stupa  non  comburitur,  nihil  per  se  conter  ad  stupae  combustionem,  quantum  ad  rationem  causandi  e  contrario,  respiratio,  sine  qua  animal  non  vivit,  aliqui'  ad  vitam  eius  servandam  per  se  agit.  Iam,  si  primum  tiat  causa  sine  qua  non  est  causa  per  acadens  5;  sin  alterum  est  vera  concausa.   incorapletae  sunt,  quia,  si  completae  essent,  iam  aliorum   consoi  tium  excluderent.   Cf  s.  Thom.,  I,  q.  LII,  a.  4  c.   i  Contr.  Gent.,  lib.   III,  c.  72.  Gf  I,  q.   XIV,  a.  13  ad  1,  et  I  lib.  I  Sent.y  Dist.  XXXVIII,  q.  I,  a.   o  sol.   *  Oq.  dispp.,  De  Pot.,  q.  III,  a.  6  ad  6.  Cave  tamen  ,  ne  in  colligas  aliquid  fortuitum  in  hac  rerum  universitate  evenire.  Jii  nim,  «  ea,  quae  hic  per  accidens  aguntur,  sive  in  rebus  naturdi  bus,  sive  in  humanis,  reducuntur  in  aliquam  causam  praeoruina  tem',  quae  est  providentia  divina  »;  I,  q.  CXVI,  a.   1    c.   3  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  XLVI,  q.  I,  a.  2  ad  3.   *  In  lib.   V  Met.,  lect.   VI.   s  Cf  Clem.  Alex.,  Strom.,  lib.  VIII,  c.  9.    ONTOLOGIA  75    |s.mil.s  ost  ipsi  causae  sccundum  camdcmra^oZmlccTfl   ,cam    uli  bomo  est  eausa  univoca  hominis,  ZZZnfffi   \Aeqiiivoca  dicitur      a    nino  r„m  „fr™  praeseferunl  f '    °  '  *  ^*™*  **"*   \*)2.  Porro  quaelibet  causa  praestantior  est  cffecin    «   o,  quod  v.rtute  acliva  illum  produccndi  pollet"    I"  ve   'Linuum  esse  qu.sque  ex  se  perspicil  s.   •■ostde"  tH  uCniV0Ca°  n°nnisi  •*•*■•  speciei  suae  eonsen.a-   ;  Quanam  ratione  efTectus  a  Deo  creati  in  Vn   Mn.i   icabimus  in  TAeo^ia  naft.roK.  contmeantur,  cx-    76  ONTOLOGIA   CAPVT   X.   De  septima  categoria,  quae  dicitur  «  ubi  »   Art.I.  —  Noliones  ubi,  et  loci  declarantur  203.  Illud  accidens,  quod  substantiae  corporeae  adiacet,  atque  efficit,  ut  ipsa  quodam  loco  contineatur,  et  circum-  scribatur,  nomine  ubi  designatur.  Hinc,  secundum  B.  Al-  bertum  M.,  ubi  est  «  circumscriptio  corpons  a  loci  cir-  cumscriptione  procedens  *  ».  Ex  qua  notione  ubi  perspi-  citur  locum,  ut  idem  Doctor  inquit,  esse  lllud,  «  a  quo,  sicut  a  causa,  fit  ipsum  ubi  *  ».  Quare  notio  ubi  ex  no-  tione  loci  magis  declaratur.   204  lam  locus  secundum  Anstotelem  defanitur:  lmmo-  bilis  superficies  corporis,  quae  aliud  corpuspnmo  ambit.i  et  circumscribit ,  ita  ut  aequalem  cum  huius  superhcie  proportionem  partium,  sive  mensuram  habeat  .  >oxpn-  mo  significat  locum  proprie  esse  illam  superficiem,  quae  corpori  contigua  est;  ipsumque  immediate  continet;  unde  nos  non  dicimus  hominem  in  toto  aere  existere,  sed  so-  lum  in  ea  parte,  qua  circumscribitur.  Superucies  autem,  quae  corpus  immediate  ambit,  etsi  secundum  se  moveri  possit,  tamen  non  habet  rationem  loci,  sive  continentis,  nisi  tamquam  immobilis  concipiatur.  E.  g.  ,  etsi  ,  tlante  vento,  superficies  talis  corporis,  puta  aens,  mutetur,  ta-  men  illa,  quae  priori  succedit,  eamdem,  quam  praecedens,  capacitatem  intra  sua  latera  habere  debet;  quapropter  ill^a  superficiest  prout  aliud  corpus  ambit,  lmmobilis  dicitur  .  205.  Porro  ubi  categoricum  significat  ahquid  esse  ln  loco  per  modum  proprium  loci  5.  Exinde  intelhgitur  pri-   1  De  sex  principiis,  tract.  V,  c.  1.  «  Ubi,  inquit  etiam,  non  est  ]ocus,  sed  in  loco  aliqualiter  esse  »;  De  Praedicam.,  tract.  VI,  c  l.   2  De  sex  principiis,  tract.  IV,  c.  2.  s  Nat.  ausc,  lib.  IV,  c.  4, §  12.   *  Aliud  exemplum  affert  s.  Thomas  hunc  m  modum:  «  Est  ac-  c  ipere  locum  navis  in  aqua  fluente  ,  non  secnndum  hanc  aquam,  auae  fluit,  sed  secundum  ordinem,  vel  situm,  quem  habet  haec  aqua  fluens  ad  totum  fluvium:  qui  quidem  ordo  vel  situs  idem  rernanet  in  aqua  succedente.  Et  ideo  licet  aqua  materialiter  praeterfluat,  tamen  secundum  quod  habet  rationem  loci,  prout  scihcet  consnie-  ratur  in  tali  ordine  et  situ  ad  totum  fluvium,  non  mutatur  »,  m  lib.  IV  Physic,  lect.  VI.  ^j^y^   s  I,  q.  VIII,  a.  2  c.    ONTOLOGIA  77    iTlud  C  Z  h*m  %t  °-riCWm  aPPel!etur  '!™_«m>«_*«;  nam   in  to,o  socundum  comm^l^  nem  J",^  %£**£  hoc  «J,  nonmsi  substantiis  corporeis  con^enirc  D0Ssi(  »'  nam  nonn,SI  mediis   quantitaliLs  dimens™ auZ Lj   WB-.^.  diS^i^jrf.  w  ;erue  in-   cumqne  modo  *  ».  Hac  e*  rai ..  „K  .  ?   "S    ^0"   aa  e  mc0ura"sttVOfiCa[,,r    -*»*•«"•.  «nia  cnLlurae  TpU   ncorporeae  no„ Psun „  lTJr ?  ,sl,m?kx>  q«ia  substantiae  '«(*SM&      i,  „,  h,         a''to  sunt,   s  Cf  s.  Thom.,  (feotfHo.  vil,  ,.  8  c -»  I    loc    cit  b.H,c  non  loquimur  dc  praesentin  nei  „.„„;,       ?    •  1  in   Theologia  naturali  einli^MM,  °™nibus  '°   '__'_  ai'ocinmd.«it?n?nr  "'^  quaest,'ones'  q°00  circa  corpora  i„  '«•  esse  possin  '  '     '"JT  >   utrum  du0  "rpora  i„  Peodc,„   *  esse,pi„  coiZ"z:s::1  unum  corpus  iu  p,uribus    78  ONTOLOGIA   Art.  II.  —  De  spatio,  et  primura  sententiae  Philosophorum,  qui  vacuum  admittunt,  refutantur   207  Nos  ex  eo  ,  quod  conspicimus  res  corporeas  se-  cundum  locum  ferri ,  et  quem  locum  una  deserit ,  alte-  ram  occupare  ,  quoddam  excogitamus  receptaculum  ,  in  cmo  corpora  sibi  succedunt.  Hoc  receptaculum  illud  est,  quod  vulgus  nomine  spatii  intelligit.  Inquirendum  igitur  nobis  est,  quidnam  reipsa  hoc  spatium  sit.   208  Ex  Philosophis  nonnulli  tuentur  non  ahua  spatium  esse  admittendum,  quam  externum,  atque  hi  sunt,  qui  spa-  tium  esse  vacuum,  nempe  aliquid  a  corponbus  distinctum,  omnisque  corporis  expers  putant.  Hanc  opmionem   inter  veteres  post  Democritum  ,  et  Leucippum  Lpicurus  vehe-  menter  defendit,  quippe  qui  putavit  nihil  aliud  esse  in  re-  rum  natura  praeter  inane,  seu  vacuum  ,  et  corpora  quae  in  eo  moventur  *.  Inter  recentes  Gassendus,  notionem  va-  cui  declarare  volens  ,    dixit  spatium  esse  ens    aeternum,  independens,  non  productum,  quod  non  est  substantia,  nec  accidens,  sed  quidquam  incorporeum  sui  generis,  nemyt  incorporeum,  quod  dimensiones  longitudims  ,  lalituclinis,  et  profunditatis  habet,  sed  a  dimensionibus  corporeis  lon-  ge  diversas  2.  Denique  Newtonus,  post  Morum  3,  docuit  spatium  non  aliud  esse  ,    nisi    ipsam    immensitatem ,  JJei,  quia  Deus,  ex  eo  quod  existit  ubique,  spatium  constituit  eoque  usque   progressus  est ,    ut    spatium    sensonum  De\   nuncuparet4.  ,  .  ■   209.  At  doctrinam  vacui,  quocumque  modo  exponatur  reiiciendam  esse  scquentes  propositiones  evincunt.   Prop.  la.   Vacuum,  sive  secundum  Epicurum,  sive  secun  dum  Gassendum  intelligatur,  absurdum  est.         m   Probatur  la  pars.  Yacuum,  si  secundum  Lpicurum  ln  tellieatur,  est  purum,  putumque  nihil;  namque  quidquK  est,  aliquid  vel  incorporeum,  ve!  corporeum   sit  oporte  Atqui  Epicurus  spatium  admittere  non    potuit  velu U    m  corporeum,  quia  quidquam  incorporeum  esse  negat,  ne   i  Lucret.,  De  nat.  rerum,  lib.  I,  p.  420  sqq.   2  Phys.,  lib.  II,  sect.  2,  c.    1.   3  Enchirid.  metaph.,  pars  I.   Londini  1671.  ffpnpral   4  Principia  rnathematica  philosophiae   naturalis,  bcnoi.  Deuei   et  Optic,  q.   XXVIII.    ONTOLOGIA  nq   que  uti  corporcnm,  qnia  corpus  ab  inani,  seu  vacuo  rii   lensioms  expers;  corpora  vero    rnm  p,.on  ,     ■ ? mnis  e.xT  a  rcccpiacu/o,  quod  Unlum'  e^  SS^Ty?   jcuum  ,ff,iur  nequit  esse  spatium.  P    SUtU'  *  a'   U3L    £lT  J^Z  W    Vacuum  >    ^cnndum    Gas-   h     Ataui  nihll  l^U?>S-a.nt,am'  UCaue  ■«-acddeiu  refer-  i.ur.  Aiqui  nihil  medii  inter  ulrumiiiie  »««     „,,,  „  •   ari  potest !.  Ergo  vacuum  a  fi»3n  fj    •'       l  excoS'"   hino  abSurdum.°Pra2~  auiE «, a?m,ssum  est  «m-   &Tmx^   U  eSxlteent;Ualc  it^l^K^ilT  orporcum  m  ^,  Gassendus  excoSitav"       nemnf    n  orporcum,  qnod  (rinas  dimensiones  hfbet    notionZ  de"  otal,  quae  se  ipsam  destruit.  Denique  Gassendus  vnlnl,   K-  hniusmodTr.'  ™  ^*™1™'  SBS-SJ   b-S^V?5^ Erg0  i,k,d   baVutcmme;Si  n°"  Mt  ihi1'"  ^  fflS.^SfStt   praTtauiCD:on0nutPD0otatn.ri  id'-UUOd-eX  P««C£.  iqui  i/eo  ,  utpote  qui  omnino  simplex  est ,    non   '  of„S',■AuS•,  fle  Gen-  00ntr-  Man.,  lib.  I    c    i  j     0?.  *.«..,  q.   un.  De  spir.  creat.  a    ll'c   msi,^s^:iLTvaacuiltncstorceusi1X7icj,lud  ■•  W"» uuod  e"   «tiguurn,  inde  taiuen  T,  ul  Llr  °'pon  aUnd  corPus  ^sset   -voii,  nisi  omnia^u?^;^,"^'-0»  ft»  °«™  eorpus  '■'/•'■  ,  lect.  X)  docet     nersni ,!,.  h     !  '  T1>omas    /»  H*.  /r   ndensatione  cornon.,'n  •  Z  t         Ct  pni"°  "  rai'^ctione  ,  et  «W.  nemo  nou  vid™  'nosi"      •:"P"a  rarcflcri  >    ct  conde„'sari  ke«ntur:  sccundo  cv    P  ,  ,Ua  Corum  "10veri-    *  «  partes  antcriorcs  fluid,  P^         t0tUm  fl"iuum  movcri-   sc''   !-.  m  iocum  *::";tri^;z:mbit' ad  Iatcra  rc-    80  ONTOLOGIA   solum  partium  ,  sed  cuiuslibet  etiam  generis  compositio  repugnat.  Ergo  repugnat  spatium  esse  attnbutum  Dei.  Praeterea,  quodlibet  attributum  Dei  est  ipsamet  Essentia  Dei.  Ergo,  si  spatium  est  attributum  Dei,  dicendum  to-  ret  Essentiam  Dei  esse  quoddam  corporum  receptaculum;  et  si  addatur  cum  eodem  Newtono  spatium  esse  sensorium  Dei  dicendum  etiam  foret  mundum  esse  Divmum  Ani-  mal,  et  hoc  animal  esse  Deum.  Atqui  haec  nonnisi  a  Pan-  theistis  asseri  possunt  *.  Ergo  opinio  Newtoni  de  natura  spatii  omnino  absurda  est.   Art.III.  —  Refelluntur  aliae  Philosophorum  opiniones  circa  naturam  spatii   212.  Cartesius  vacuum  non  solum  reiecit ,  sed  etiam  spatium  a  corporibus  non  distinguens,  ipsa  corpora  spa-  tium  constituere  dixit  \  Leibnitius  autcm  spatium  m  or-  dine,  quo  coexistunt  res  materiales,  posuit  .  Quocirca,  se-  cundum  has  opiniones,  spatium  non  est  aliquid  extermm  corporibus,  sed  internum;  nam  vel  ab  ipsis  corponbus,  vel  ab  aliqua  relatione,  quae  inter  ipsa  existit,  emcitur.  Denique  Kantius  spatium  esse  visionem  a  priori  sensibilv  tatis  externae  docuit4.   213.  Prop.  la.  Spatium  non  est  idem  ac  corpus.  Probatur.  Spatium  non  est  aliud  ,    nec  ahter    lntelhg   i  Hinc  inter  nuperos  Bouillierius  (  Thtorie  de  la  raison  imper  sonelle,  c.  5,  p.  83  sqq,  Paris  1844)  sibi  constitit,  quod  sententian  Newtoni,  quam  amplexatus  est,  e  pantheismi  placitis   denvavit.   2  Princip.   de  la  phil.,  part.  II,  §  9-12.   3  Recueil  de  divers.  dcrits  etc.  passim.   4  Critique  de  la  raison  pure,  trad.  par  Tissot ,    Estetique  trar.  scend      t.  I.  Ut  haec  sententia  Kantii  intelligatur  ,    sciendum  e.  Kantium  sicut  quasdam    ingenitas    generales    formas  in   intellect  (cf  Idealog.,  c.  I,  a.  4,  p.  201-202,  vol.  I),    ita   quasdam ,  form.  sensibilitatis  agnovisse,  sive  quasdam  repraesentationes  ,    quae  a  experientia  non  pendent,  et  manent  in  nobis,  etiamsi  cogitationei,  ab  obiectis  avocemus.  Hae  ab  eo  vocantur  visiones  purae  ,  ut  a  stinguantur  a  visionibus  empiricis,  quae  sunt  elementa  sensilia  p  experientiam  nobis  manifestata;  reducuntur  autem  ad  visiones  1«  ras  spatii  ,  et  temporis  ,  quarum  illa  ad  sensibihtatem    externan  ista  ad  sensibilitatem  internam  spectat;  quia  res  externae   nonn  prout  in  quodam  spatio  existunt,  et  affectiones  rou  ego  nonnw  pro  sibi  invicem  succedentes  ,    ac  proinde    prout   in  quodam    tempoi  existunt,  nobis  necessario  repraesentantur.    ONTOLOGIA  »1   !  potest,  quam  id,  quod  corpora  continct.  Atqui    repusrnat  id,  quod  corpora  continet,  cum  eo,  quod  con  inetur  Tm   .  t-raeterea,  Lartesius  in  suam  senlentiam  ex  eo  adductus   LeaS!i,qU°d  eSSe"lam  CorPoris  in  extensionc  consistere  pu  tav.t,  ac  proinde  spatium  ,  cum  sit  extcnsum      iJem  ar  corpus  esse  d.xit.  Atqui  haec  ratio  futilis  ""  '  (  uia  ex   Iteoi?  EUr°gol0CO  °StCnd— > -entiam  2poS"kS   l!nt alZli%StatiUm  ^  ^™'    *U°  ~*«   ~   \JSZf'  -*  n°"  P,ossumus  ''ntelligere  duo  corpora  ^fflere  msi  ea  in  diversis  punctis  spatii  existerJ  Vi  nol  ,„  elligamos  ;  nam  corpora,  quae  /oex stun  procul  fon.nr  n  "  T^  ^^  '  corPora  »«tem  disla? d"-  t.8eh?hif  erSa, SpatU  Puncta  occupant.  Atqui"  si  ta  ed  cLosinh.  TX,Sten  -a  corP°ru™  ^patium  non  effici?  itum  C tt        g°  ^™  '"  co«""««««  corporum  po-   \ici%PuT'         SpaHUm  ViSi°  pUra  sensibi'it«tis  extemae   ia^cttniVcrsalis  Tt^  ?eCwdam  K™li™>  est  nccessa-   hli.  ,■     j      -l       AU|U1  necessanum.et  uoiversale  sen-   I   at,  adscr.bi  nequit.  Ergo  spatium  visio  pura  sensl   i    oicm   drenoaeoitue,  "7  Potest-  P™eterea,  KaSsuTuS  i  n.onem  ideo  lu.tus  est,  qu.a  putavit  nos  non  posse  per-   afam       r  C°rpU,S'  "  si.  "o"onem  spatii  animo  praefor-  •  am  habeamus.  Atqu.  id  falsum  est ,    quia  nos  reaose  po  a  pcrc.p.mus,  anlequam  nolionem  sJatH  habeamus  He  not.o  spat.i  est  poslerior  perceptione  corporls  .Tgo  A,u.  IV.-Vera  senlentia  circa  oa.uram  spatii  adslrui.ur   t*   redDif^AZi iNud  °f  °  intelliSimus'  q«od  corpora  I*  recipit.    Atqui   receptaculum   cuiuslibet   corporis,     SSlS?.KP'  ^oncePtus  ,emPons  in  nobis  exurgit  ex  eo  KLtfT  PnUS'  .et.P°sle™  'n  motu8   seuflu-   ?S™\:  mxpurcicd,pTi"ae  numeramr prius   Uo  Aristoteles  declaravit  ^cS^^STSSS  ^   uo  1mommlrs;nnon-adver,ere' uuia  cum  'Huu  Xs;  "   lo4«° 72 ^TmUr>  exPe.r^facti  coniungamus  cum  imu ;u„  °  "  Sfl°mn0  exci'a'"«>-.  nullumrdum  dor-   •n  frantii'/^e«0pini0nes  circa  sPatium  et  '«>«Pus  ■  P-  los    Kleut  o(La  fiosofia  antica  esposta  e  difeea-ttei.-    vol    II    %■,,,    rv   MtaSlrt  id  „c.30(Sq°'  ?°ma  1867)  S0lidc  -f"'a„!u  "'  lra"-  IV'  m  es  aa»  HT!"  faCCSSa''  nam>  ut  a  s-  Augustmo  observa-  t  imellil  !    „""-)     •  C,,npUS  CSSC   Dr°  ccrt0  h«bont.  valde  difliefle   s  Hin,.  ;n„/     y^L  XVII.—*  iVaf.  auscu/f.,  lib.  IV    c    11    8  4   r  ■"  "  e  i„Ud„„S;  Ihn°maC  ««•"'*•'*»  «  Prios  et  posteri   s  pounnl  'g„Uu      "e      "     „o„P«  "u^"'ur  i„  motu  eI  K»       '  VA;^"0n  SCCUnd,,m,ro(d  n>ens«ra„t„r  ei  tempore  »;   .negnit„di„e    Ci;„riH„     •       ',CCt  pr""J  Ct  P0"«r'»'  «ntea  sunt  uiotu-  e.  !!,'      °  °  '"  spat'°.  1uod  corP'»s  decurrit    auam   «  mensu  a  ,?ae'n  m°tU'  °Uam  in  t0-"P«re  ;    siqnidem     empus  nicnsuralur  tempore,  cum  idem  non  sit  mensura  sui  ipsius .    86  ONTOLOGIA   227.  Circa  temporis  notionem,  quam  tradidimus,  haec  mente  reputanda  nobis  sunt:   1°  Tempus  cum  sit  mensura  motus  ,  ad  modum  entis  successivi  intelligitur  ,  quippe  quod  non  habet  in  rebus  esse  fixum,  sed  fluens.  Quare  partes  tempons  lta  secum  copulantur,  ut  una  alteri  succedat.  Ulud,  quo  partes  tem-  poris  secum  copulantur,  aliquod  indivisibile  esse  mtelli-  gitur,  atque  est  id,  quod  vocatur,  nunc,  sive  instans;  hoc  enim,  cum  sit  finis  praeteriti  ,  ac  initium  futuri  ,  veluti  utriusque  extremum  intelligitur,  ideoque,  perinde  ac  pun-  ctum,  quod  est  extremum  lineae,  indivisibile  est    .   2°  Quoniam  ens  successivum  plures  partes  simul  ha-  bere  repugnat,  ideo  illud,  quod  est  reale  in  tempore,  con-  sistit  in  instanti.  Hoc  autem  instans  ,  ut  s.  Thomas  mo-  nuit2,  non  est  intelligendum  veluti  nunc,  quod  mvaria-  biiiter  manet,  sed  veluti  nunc,  quod  variabiliter  de  prion  in  posterius  fluit ,  seu  veluti  aliquid  ,  quod  ,  dum  ldem  quoad  substantiam  manet  ,  in  toto  decursu  tempons  se-  cundum  modum  variat.  Hinc  tempus  ab  eodem  sanctc  Doctore  dicitur  etiam  fluxus  ipsius  nunc,  secundum  quoa  alternatur  ratione  \  Hanc  ob  rationem  tempus  m  prac  senti  etiam  invenitur.  Scilicet  in  praesenti,  si  in  se  spe-  ctetur,  tempus  per  se  non  invenitur,  quia  in  eo  prius,  el  posterius  non  numerantur  4,  sed  invenitur  ex  eo  ,  quoc  praeteritum,  et  futurum  in  ipso  copulantur  ratione  mstan-  tis,  quod,  cum  sit  finis  praeteriti,   atque  initium   futurr   i  «  Eiusdem  rationis,  inquit  s.  Thomas,  est  tempus  componi  e>  nunc,  et  lineam  ex  punctis  »;  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  XXXVII,  q-  III  a.  3  sol.  —  2  Opusc.  XLIV.   3  lbid.  Dicitur  secundum  quod  alternatur  ratione,  quia  connexn  instantis  cum  praeterito,  et  cum  futuro  ab  intellectu  ponitur  ;  s  quidem  inter  id,  quod  in  rerum  natura  est,  nempe  instans,  et  ea  quae  in  ipsa  non  sunt,  scilicet  jiraeteritum  et  futurum,  reahs,  at  que  obiectiva  connexio  existere  non  potest.  Hinc  idem  sanctus  Docto  monet  mensurationem  prioris  ,  et  posterioris  esse  actionem  ,  qua  «  completur  in  operatione  animae  numerantis  »  (In  Ub.  I  Sent.  Dist.  XIX,  q.  II,  a.  1  sol).  Cave  tamen  ne  inde  inferas  notioneD  temporis  esse  mere  subiectivam  ,  nam  res  ,  quas  nos  in  tempor  esse  intelligimus,  in  mundo  ita  sunt  dispositae,  ut  una  alteri  suc   *  Id  sibi  voluit  s.  Augustinus,  cum  ait:  «  Praesens,  si  sernpc  esset  praesens,  iam  non  esset  tempus,  sed  aeternitas  »;  Confess.  loc.  cit.    ONTOLOGIA  §7   utruinque  coniungit ,  atque  continuum  ■  successivum  ef-   C  A  P  V  T    XII.   De  duabus  postremis  categoriis,  nempe  de  «  situ  »   et  «  habitu  »   Art.  I.  — De  s  itu  228.  Quoniam  res  corporeae  propter  suam  quantitatem  locum  occupant,  huius  partes  quemdam  ordinem  habeaat  jnecessc  est.  E    g       corpus  hominis  in   loco  est  sedendo  vel  stando,  vel  cubando.  Iam  illud  accidens,  quod  ex  or-  Jinc  partium  ad  locum  exislit,  appeilatur  situsX  Diximus  w  ordme  parhum  quantitatis  ad  locum  ,    nam    ordo    oar  lum  quantitatis  ad  totum,  e.  g.,  ordo,  qucm  caput,  pedes   t!  7Vn!mal'?  habent'  ^amvis  "omine  situs  les.gnetur  ,  ad  categonam  situs  non  pertinet,  et  nomine  oositionis  magis  proprie  denotatur.   229.  Ex  hac  notione  situs  perspicilur    ipsum    non  esse  ■ontundendum  cum  ubi;  nam  corpus  dicitur  locatum,  prout   V«T  Drout  hoc>  vel  i110  hio5o  in  oco  est.  lioc  s   Thomas  ex  eo  praecipue  demonstrat,  quod  W  mutato  situ,  potest  mutari  ubi;  e.  g.,  si  homo  sedens  .ermanente  sessione,  ab  alio  moveretu?,  ipse  ubi ^quidem  ed  non  situm  mutaret  5.  P  4    uem'   .edlarlrceaditSUCCeSSiVa  "  *"  ""^  ^  UnU'"  a,te"   ^  1  Praestat  hic  adnotare  ,    tempus  Iato  sensu    acceptum  in  onera   a  vif  &  crrerurarum  inte,,*i  noss-  Q»od  ^21:   erus    nnLV6rb,S:  ((rIntCll6CtUS  CSt  SUDra  temPus  >    T[°nei  aCCCpt0  ,0CUti  SU,nus  P-   47>  "ot.    7.  «•  (to.  /i    Phys.,  lect.  VII.    88  ONTOLOGIA   230.  Nolionem  silus  e  rebus  materialibus  ad  spiritua-  les  transferre  solemus,  atque  his  quoque  situm  metapho-  rice  accommodamus  *.  Hinc  Deus,  aiente  Aquinate,  dicitur  sedens  «  propler  suam  immobilitatem  et  auctoritatem,  et  stans  propter  suam  fortitudinem  ad  debellandum  omne,  quod  aversatur  2  ».   Art.II.—  De    habitu   231.  Inter  accidentia,  quae  substantiae  corporeae  adia-  cent,  ea  recensenda  sunt,  quae  dumtaxat  instar  vestimen-  ti,  vel  ornamenli  ipsi  accommodantur.  Huiusmodi,  e.  g.,  illa  sunt,  ex  quibus  Socratem  tunicatum,  vel  loricatum  de-  nominamus  3.  Iam  supremum  genus,  ad  quod  haec  acci-  dentia  referuntur,  illam  categoriam  conslituit ,  quae  no-  mine  habitus  designalur  *.   232.  Haec  categoria  a  B.  Alberto  M.  definitur,  Corpo-  rum  ,  et  eorum,  quae  circa  corpus  sunt ,  adiacentia*.  Qua  in  definitione  vox  corporum  id  denotat,  ad  cuius  commo-  dum  habitus  spectat,  e.  g.,  esse  togatum  est  hominis  com-  modum.  Voces  eorum,  quae  eirca  corpus  sunt,  sigmfican!  materiam,  ex  qua  habilus  constat,  e.  g.,  toga  est  materia  illius  habitus,  qui  esse  togatum  dicitur.  Denique  vox  adia  centia  denotat  ordinem,  qui  est  circa  corpus,  nempe  in-  ter  habentem,  et  quod  habetur,  atque  illud  accidens  con-  stituit,  quod  habitus  vocatur.   233.  Ex  his  pronum  est  duo  intelligere.  Pnmum  est  quod  ad  efficiendam  categoriam  habitus  duae  substantiat  requiruntur,  quarum  una  circa  aliam  versatur;  quaprop  ter  ex  nullo  accidente,  quod  substantiam  afficit,  e.  g.,  e^  scientia,  et  sciente,  categoria  habitus  constitui  potest 8.  Al  terum  est,  quod  essentia  habitus   non  consistit  in   alteru    i  «  Quod  est,  ait  s.  Thomas,  in  corporalibus  situs  ,  est  in  spi  ritualibus  ordo  ;  nam  situs  est  quidam  ordo  partium  corporaliur  secundum  locum  »;  Quodlib.  III,  loc.    cit.   2  I    q.  III,  a.   1-4.   3  Gf  s.   Aug.,  Qq.   LXXXIIl,  q.   73.   *  Perspicuum  est  habitum,  prout  hic  accipitur  ,  omnino  diflerr  ab  habitu,  quem  in  Logica  (part.  I,  c.  I  ,  art.  9  ,  p.  20  vol.  I.  esse  quamdam  speciem  qualitatis  diximus.   s  Des  sex  principiis,  tract.  VII,  c.  1.   e  Cf  s.  Damascen.,  Dialect.,  c.  LXI.    ONTOLOGIA  89   tra,  aut  utraque  substanlia,  sed,  ut  s.  Bonaventura  inquit,  «  ln  adiacentia  unius  substantiae  respectu  alterius  '  »  ifcxinde  etiam  perspicitur  habitum  ,  etsi  inter  duas  sub-  stantias  sit,  tamen  esse  accidens  categoricum,  quia  posi-  10  un.us  substantiae  circa  alteram  ,  in  qua  natura  habi-  tus  consistit,  est  accidens  2.    L«£tl*'dU  Sent"  Dist'  VI'  a>  f»  q-  3  resoL  Hinc  s-  Thom^  ^cnpsit  labitum  neque  mdumentum,  neque  habentem  indumentum  esse,  sed  aliquid  medium  inter  utrumque  (la  2ae  q  XLIX  a  1  c  )  Ei  quo  vides  Suaresium  (Dispp.  mett.,  Dist.  LIII,  sect.  I  n  3)  aliosque  vim  huius  categoriae  haud  probe  intellexisse  ,  cum  eius  :»sentiam  vestem  esse  decreverunt;  nam  vestis  est  materia,  ei  qua  aabitus  constat,  sed  essentiam  habitus  haud  constituit.   Cf  s.  Thom.,  In  lib.  III  Sent.,  Dist.   VI,  q.  III,   a.  2  soU    30   C0SM0L0GIA  j   INTRODVCTIO   1.  Cosmologia  idem  valet,  ac  sermo  de  mundo;  «  quem  enim,  ut  Plinius  ait,  Graeci  Kq(J(j,ov  nomine  ornamenti  ap^  pellavere,  eum  et  nos  a  perfecta  ,  absolutaque  elegantia  mundum  dicimus  '  ».  Iam  mundi  nomine  designatur  uni-  mrsitas  rerum  creatarum,  quae  coelo,  terraque  continentur.  Ex  quo  intelligitur,  si  nomen  Cosmologiae,  qua  late  pa-  tet,  sumatur  ,  scientiam  hominis  illius  ambitu  contineri,  quia  homo  inter  res,  quae  coelo  ,  terraque  continentur,  invenitur.  At  vero  scientia  de  homine  a  Cosmologia  se-  gregari  solet,  atque  speciali  nomine  Anthropologiae  appel-  latur.  Neque  Cosmologia  cum  scientiis  physicis  est  con-  fundenda  ,  sed  potius  ipsa  est  velut  illarum  vestibulum,  sive  ,  ut  aiunt ,  propedeutica  ,  quia  principia  scientiarum  physicarum  communia,  earuinque  studio  inservientia  ex-  ponit.  Quocirca  ipsa  definiri  potest :  Scienlia,  quae  suprema  principia,  supremasque  rationes  mundi  sensilis  exponit.   2.  In  ea  autem  tractanda  hunc  ordinem  persequemur,  ut  primo  diversa  genera  rerum  munduin  constituenlia,  excepto  homine,  qui  est  anlhropologiae  obiectum,  expli-  cemus  ;  deinde  nexum  ,  quo  ipsa  inter  sese  continentur,  mundique  systema  efficiunt,  exponamus;  denique  de  mundi  origine,  et  perfectione  disseramus.   3.  Ad  primam  partem  quod  spectat,  distinguenda  sunt  corpora  viventia  a  non  viventibus.  Viventia  ,  uti  iam  a-  libi  diximus  2,  sunt  quae  sese  ab  aliquo  principio  intrin-  seco  ad  motum,  sive  operationem  determinant ;  et  non  m-  ventia  illa,  quae  ab  aliquo  principio  extrinseco  ad  motum  determinantur.  Illa  dicuntur  etiam  animata,  quia  princi-  pium  vitale,  nempe  illud,  ex  quo  corpora  inter  viventia  numerantur,  anima  vocatur;  ista  autem  inanimata.  Insu-  per  illa  dicuntur  etiam  organica,  ista  inorganica,  quia  illa  organis,  seu  instrumentis  pollent,  quorum  subsidio  opera-   i  Hist.  nat.,  lib.  II,  c.  4.   *  Dynam.,  c.  I,  a.  1,  p.  98  vol.  I.    COSxMOLOGIA  9J   tiones  vitales  naturae   suae    consentaneas    eliciunt,    haec  autem  nullis  organis  instruuntur.   4.  Hoc  djscrimen  ex  multiplici  causa  ostenditur  •    sed  praec.pue  1    ex  origine  ,  et  perpetuitate.   Nam   corporum  viventium  aha  ab  aliis  sibi  similibus  procreantur    et  suc-  cessiva  sui  generis  propagatione  perpetuanlur;  no'n  viven-  tia  autem,  quia  omni  semine  carent,  ideo  sui  sirnile  cor-  pus  gignere  non  valent;  quare  nec  per  generationem  ori-  jginem  habent,  nec  per  successionem  generationum  perpe-  tuanlur,  sed  ex  fortu.to  causarum  diversi    generis   con-  cursu  emciunlur,  assiduasque  vices  subeunt.  2°  Ab  exvli-  catione,  et  modo  se  conservandi.    Nam  viventia  ex  vi  sibi  msita  gradatim  succrescunt,  donec  perfectionem  sui  nro-  priam  assequantur,  iacturas  suas  per  assimilationem  eie-  mentorum,  quae  in  substantiam  suarn  convertunt,  resar-  cmnt    vitamque  tandem  naturali  cursu  amiltunt;  at  non  viventia  ex  se  stalum  suum  mutare   non  possunt ,    atque  taon i  nisi    accessu  novae  materiae   augentur  ,  aut  recessu  matenae,  quam  habent ,  minuuntur,  et  non  nisi  aclione  .causae  extenons  corrumpuntur.   5.  Quae  cum  ita  se  habeant,  nos  de  diversis  rerum  «-e-   leribus,  quae  mundum  constituunt,   ita  agemus,  ut  pri-   num  de  natura  ,  et  proprietatibus   corporum  non  viven-   iurn  ,n  universum  ,   deinde  de   natura   et   proprietatibus   !>mguIorum  generum  viventium  disseramus.   CAPVT  PRIMVM   Quaenam  sint  principia  constitutiva  corporis,  investigatur   6  Prima  principia  intrinseca,  quae  cuiuscumque  cor-  •or  s  si.bstant.am  efficiunt,  vulgo  elementa  corporum  vo-  antur  .  fca  autem  pnncipia,  ut  Aristoteles  ait 3,  «  onor-   t  nec  ex  se  invicem  esse,  nec  ex  aliis,  et  ex  ipsis  esse  ninia  ».   Lt  sane,  si  non  omnia  ex  ipsis  constituerentur,   ve  Acdn4U tdTnnh°^eS !  C°nn-a  ^TrT  ^^pologie  specula-  3rihC;  V'  '  P"  5  Sqq'  D,JOn  1843^'  ali«sque,  qui  cunctis  cor-  Jnbus,  ahquam  vitam  inesse  autumarunt.   isUnguenda  Tunt.'  ^*"  ^™*"  ab  eIementis>  ut  Post**  dicemus,  3  iVof.  auscult.,  lib.  I,  c.  3;  cf  Plat.  Parmenid.  et  Phaedr.    92  COSMOLOGIA   non  forent  prima  omnium  principia  ;  si  essent  ex  aliis,  ne  ullius  quidem  rei  prima  principia  essent ,  quia  prin-  cipia  illis  priora  darentur;  si  demum  ex  se  mutuo  essent,  nullum  eorum  esset  primurn  principium.  Quare  naturam  substantiae  corporis  nosse  volentibus  in  eo  adlaboran-  dum  nobis  est,  ut  quaenam  haec  principia  sint ,  investi-  gemus.   Art.  I. — Systema  atomicnra,  seu  mechanicum  de  elemenlis  corporum  exponitur,  et  refellitur   7.  De  natura  elementorum,  ex  quibus  corpora  compo-  nuntur,  diversae  sunt  Philosophorum  opiniones.  Atque  in  primis  systema  atomicum  ,  seu  atomismus  dicitur  illorum  philosophorum  doctrina,  qui  omne  corpus  ab  aliis  exiguis  corporibus,  quae  atomos  vocarunt,  dumtaxat  componi  de-  cernunt '.   8.  Atomismum  inter  veteres  post  Leucippum,  et  Demo-  critum  Epicurus  propugnavit ,  cuius  haec  fuit  sententia:  Principia  corporum  sunt  corpuscula  atoma  ,  nempe  inse-  cabilia,  quae,  quamvis  partes  habeant,  in  illas  tamen  di-  vidi  nequeunt,  eaque  ita  exigua  sunt,  ut  omnem  oculo-  rum  aciem  effugiant,  figuraque,  magnitudine  ,  gravitate,  aliisque  qualitatibus,  quae  quantitatem  consequuntur,  sunt  praedita.  lam  corpora  gignuntur  ex  eo  quod  atomi,  quae  per  vacuum  vagantur  ,  similes  cum  similibus  cohaerent,  atque  ita  secum  commiscentur;  corrumpuntur  vero,  cum  atomi,  ex  quarum  coniunctione  effecta  sunt,  dissociantur;  alterantur  denique,  si  dispositio  atomorum  in  ipsis  quo-  dammodo  turbetur.   9.  Epicuri  doctrinam  omnino  emortuam  inter  recentcs  Gassendus,  duo,  quae  ille  admittebat,  reiiciens,  nempe  ae-  ternilatem  atomorum  ,  atque  ex  illarum  fortuita  concur-  sione  mundi  productionem,  exsuscitavit  2,  eamque  magna  ex  parte  Cartesius  *,  et  post  eum  diversa  ratione  Newto-  nus*  longe  celebriorem  reddiderunt.  Nostra  etiam  aetate    *  Hi  philosophi  ad  hanc  sententiam  ei  eo  pervenerunt,  quod  in-  vestigationem  circa  elementa  corporum  sola  experientia  instituen-  dam  esse  sibi   persuaserunt.   2  Syntagma  phil.,  pars  II,  Phys.,  sect.  I,  lib.    III,  c.  8.   3  Les  princip.  de  la  phil.,  part.  3,  §  44  sqq;  et  Traitd  du  mon-  de,  §  8-10.—*  Optices,  lib.  III,  q.    31.    COSMOLOGIA  93   theoriae  atomorom  illi  Physici  suffrajrantur,  qui  omnem  vanetatem  corporum  non  ab  aliis  principiis  repelunt,  quam  ab  atom.s,  et  a  motu,  quo  atomi  pelluntur '.  °   10.  A  tomismus   dicitur    etiam  systema   mechanicum  ex   aliuS,  mofnnien,eS  e'US  f3"!0^  V  post  Gassendum  ,  non  alium  motum,  nisi  mechanicum  \  atomis  concedunt!   Lu  i,UurLi  ™™m'  ouocum  -  quibus  coUmpon  :  u  i'va corDornn? T  fU"?i  ^0  repUg',at  PrinciPia  consti"  SuamPe«P  «.eX  part,UUS  co^3^  aeqoo  ac  repugnat  luioquam  esse  s.mul  ynncyuwm,  et  principiatumt   eql.e\ruie|aUmaat°p,iiCprrUm,Senlent,'a'  m°tUS  eSt  nalnraiis  a'omis,  ?Motus  a Phvstofs  dicitur™,!"*    '^  "  CiC>  C*  Fa(0>  c"  10  ^20'   roducitur    ct  vh, „>„«  1L      "  "  n  ,psi  corPori  insita  Profieiscitur.   >os  cssc  ver.enS°er;m\nt0m'Smi'  non  ?««««.  ouippe  qai    tradunl  ato-   '  Uinc  re^ :  „  '  P"  21  vo)-  '— e  Cf  P-   91-92.   «sc  in  .i^rt^''     !,C-  2'  ,§  24>  obscrvavi,,  atomos  admitt   «Wredila r  verum   in "  '""'If' ■  nlt".  ",0»  analvsis    «*!»*•   "o"  r,  verum  .n  metaphjsica  vcluti  principia  coustitutiva  cor-    94  COSMOLOGIA   13.  Probatur  2a  pars:  nempe  non  posse  ab  Alomicis  ra-  tionem  reddi,  quomodo  atomi  corpora  constituant.  Et  sa-  ne,  omne  corpus  quadam  unitate  per  se  ,  et  proprie  di-  cta  gaudere  debet,  ita  ut,  dum  ipsum  in  partes  divisibile  est,  actu  sit  indivisum,  nempe  per  se  unum.  Atqui  huius-  modi  unitas  ex  contactu  atomorum  effici  non  potest,  quia  contactus  congeriem  ,  seu  multitudinem  atomorum  efformare  quidem  valet,  sed  efficere  nequit,  ut  illa  mul-  titudo  atomorum  unicum  individuum  constituat,  siquidem  congeries  multarum  rerum  constituit  unum  per  accidens,  non  vero  per  se,  cuiusmodi  est  corpus.  Ergo  ab  Atomicis  ratio  reddi  non  potest ,  quomodo  atomi  corpora  consti-  tuant.   14.  Praeterea  intelligi  non  potest,  quomodo  ex  atomis  diversae  naturae  rerum  existant,  et  quomodo  generatione  perpetuentur  '.  Et  sane,  dubitari  non  potest,  quin  res  na-  turales  secundum  substantiam  differant,  e.  g.,  homo  a  bel-  lua,  bellua  a  planta,  plantaque  a  lapide,  et  secundum  sub-  stantialem  generationem  perpetuentur.  Atqui  ex  fortuita  atomorum  coitione,  sive  conglobatione  nulla  in  rebus  sub-  stantialis  diversitas  produci,  nullaque  nova  substantia  ge-  nerari  potest.  Ergo,  si  ex  atomis  omnia  efficerentur,  haud  possibile  foret  explicare  ,  unde  diversae  naturae  rerum  existerent,  et  quomodo  generatione  perpetuentur.   15.  Minor  ex  eo  evincitur  ,  quod  atomi  ,  antiquorum,  recentiumque  Atomicorum  iudicio,  eaedem  secundum  sub-  stantiam  sunt,  nec  nisi  motu,  figura,  situ,  aliisque  huius-  modi  differunt  ,  quae  sunt  mera  accidentia  ;  manifestum  autem  est  accidentia  nec  diversitatem  substantialem  in  re-  bus,  nec  ullam  novam  substantiam  efficere  posse,  quia  in  effectu  nequit  plus  contineri ,  quam  in  perfecta  et  com-  pleta  eius  causa  continetur2.    porum  haberi  non  posse,  quia,  cum  ipsae  quoque  ex  partibus  com-  ponantur,  in  metaphysica  adhuc  quaerendum  est  ,  quo  modo  for-  mentur,  et  usque  eo  quoad  intellectu  resolvi  possint.   1  Id  a  Lactantio  [De  ira  Dei,  c.  10)  veteribus  Atomicis  iam  obie-  ctum  fuit.   *  His  argumentis  dedimus  Atomicis  atomos  posse  inter  se  co-  haerere.  At  vero  ne  id  quidem  ab  eis  explicari  potest.  Etenim  cum  Epicurus,  aliique  veteres  Atomici,  tum  Gassendus,  eiusque  secta-  tores  docent  atomos  inter  se  coire  ex  eo,  quod  duplici  motu,  sci-  licet  perpendiculari  et  declinatorio ,  pollent,  Non  aliud  inter  vete-    COSMOLOGIA  95   Art.  II.— De  systemate  chymico   16.  Fautores    systematis  chymici  haec  docent:   Corpora  sensihilia  in  simplicia  ,  et  mixta  ,  seu    composita    distin-  guuntur.  Simplicia  sunt,  quae  in  alia  corpora  heterogenea,  seu  diversae  naturae  adhuc  resoluta  non  sunt,  e.  g.,  hy-  drogenium,  et  ferrum  ;  mixta  autem  ea  ,  quae  in  corpora  heterogenea  resolvuntur,  e.  g.,  aqua,  aut  lignum.  At  vero  et  corpora  simplicia  ,  et  mixta   in  partes,  seu  moleculas  dividuntur,  ita  tamen  ut  in  corpore  simplici    non   aliae  moleculae  inveniantur,  nisi  quae  sunt  homogeneae,  nempe  eiusdem  naturae,  et  dicunlur  integrantes,  quia  corpus  ab  ipsis  integrum  efficitur;  in  corpore  autem  mixto  non  so-  lum  moleculae  integrantes,  sed  etiam  constituentes  ,  quae  sunt  heterogeneae  ,  et  ita    dicuntur,  quia  ex  ipsis    natura  corporis  mixti  constituitur.    E.  g.  ,  in  aqua  inveniuntur  moleculae  integrantes    ex    quibus    nempe    massa  visibilis  aquae   constat,  et  moleculae  constituentes,  quae  sunt  hydro-  genium,  et  oxygenium,  ex  quorum   copulatione  natura  a-  quae  efficitur.  In  hydrogenio  autem  non  alias  moleculas,  quam  partes  ipsius  hydrogenii,  nanciscimur.  Tum  molecu-  lae  integrantes,  tum  constituentes  ex  quadam  vi  sibi  insita  coniunguntur,  quae  attractio  molecularis  appellatur,  et  pro-  prie  vis,  qua  .moleculae  integrantes  uniuntur,  cohaesio,  et  vis  ,  qua  moleculae  constituentes  coniunguntur  ,  affinitas  chymica  audit.  Iam  ultimae  particulae,  ad  quas  in  divisio-  ne  molecularum  integrantium  pervenitur,  quaeque  humana  arte  insecabiles  sunt,  moleculae,  seu  atomi  primitivae  di-  cuntur,  corporumque  elementa  sunt.  17.  Hoc  systema,  praeter  multos  chymiae  cultores,  duo   res,  et  recentes  Atomicos  intercedit,  quam  quod  illi  duplicem  hunc  motuiu  atomis  per  se  inesse,  hi  vero  ipsis  a  Deo  inditum  esse  ar-  bitrnntur.  At  duplici  illo  motu  explicari  non  potest,  quomodo  ato-  mi  inter  se  ad  corpora  constituenda  eoire  queant.  Non  motu  per-  pendiculari ;  nam  si  atomi  gravitate  feruntur  ad  perpendiculum,  evenit  profecto,  ut  una  alteram  perpetuo  insectetur,  sed  fieri  num'  quam  potest,  ut  una  alteram  contingat,  quia  omnes  eadem  vi  deor-  sum  feruntur.  Nec  motu  declinatorio;  nam  declinatio  atomorum  non  aliter  iicri  posset,  quam  si  una  atomus  ab  alia  depelleretur;  id  au-  tem  haud  possibile  est,  quia  atomi,  ut  moto  diximus  ,  ob  motum    "*•  ^™  ^"  fo™aH  onus  esse  ,  ut  ex  us  corpus  mixtum    constiluatur     Ereo   efementa  constKuentia  corpus  in  systemate  chymico  pJE  peram  explicantur.  "j"""»  pcr   AnT.  III.— De  syslemate  djnamico  21.  Hoc  svstema  in  recenli  aetate  Leibnitius  ex  indu-  s  ria  exposuit,  et  propugnavit.  Ipse  staluit  principia,  seu  elemenla  corporum  esse  subslantias   simplices,  et  proinde  corpora  non  aliter  esse  substantias  compositas,  quam  quod  "as  si?„mn?  lXe'°neS  Substantiarui11  ^-Plicium.  kls  subs\an-  noLi ,P  •?  .  '  .CX  qU!bus.  corDOra   efficiunlur  ,   monades,  tibTn.r    t6S     aPpel,avit-  .1uia  ex   iis,    velut  ex   unital  res  monnTrSH  7"S  5°^ti luilur.  Quomodo  autem  plu-  hoc  rild  efficendum  corpus   concurrant,  explicuit  1»  ,nm°i„m  Monades'  ex  «Ulb^  quodlibet  corpus  constat,  tensfonom     p,°  r  0CCupant-     cu°>   ^int  simplices,    ex^  rma  T2'  •     fiSuramrn0n    habent ;  2°  in  qualibet  parti-  SS"     |Unt  lnfinitae  '  .uuia  matcria  est  divisibilis  m  lntinitum  ,  3    repraesentatione  tolius   mundi  gaudent  bscura  tamen  ,  et  confusa  ,  hoc  est   sine  conscienUa;   4»  ppetitu,  nempe  pnncipio    inlrinseco  activitatis  pollent,  x  quo  omncs  mutationes  in  ipsis  fiunt;    5°  desliluunlur   >mc0enndnn,US  ln  aIteram2'  Unde  non  Possunrad  corJSs   2 TotZ  *Teg>m  eX  mutua  in  se  *PS™  actio"«.  «cd  Pus  eis  est  aliqua  causa  exteriori,  ex  qua  congreffentur-   iaec  autem  causa  est  Deus,  quia  Deuslonades Tta  "iHer"   ■  comunxit,  ut  internae  mutationes  unius  cum  mutatio-   ontinct.  (Vid.  Ferrariensem,  In  lib.  III  Contr.  Genl.,  c.  56).  Ouam  i.d ir  °"Bm°C  r,,nT  7nUnerrime  C°ntra  ^versariorum   obiectlne™   VII    n    M  .         W  Z'ghara'  De  mente  Cone-   ?**»■  n  V1        secundum    Boschovi-  ummodo  occupanl,  ita  scse  conlmil,    i',       ,,PUnCtuni  s°-   Eran    L n  unicum  i»um  punctum  coalescant  necesse  p^  ^go    ne    phoenomenica    quidem    extensin    L    J ,   twf  monadcs,  's  tse  (Canl at!UnloccuPe'Vecesse  est.   -e4£^   antiam/ct  ord?„em inJftnSS. BoX0-*!?1™  Di"   v"  ex  vi  altrahendi    7»!,       ■     «oschovichius  repe-   W  -P«B-at  in   eadelr  „Pf  "t.rricculf  ^0"-'-  vcniri  unicam  vim    ,..,.«        j.!     molccula    corpons   «  ri«.  qoia  ?tlrTtioq  el  rr  1°  attractri?>  ™odo  repul-  •posiu  eq  E%o  non  '  'ips   in?  'S'°  SUnt  V-Ires  "atnrafiter   fe?u\Ss\netU"li.teS'  SeCUndum  Dr»«mlco.,  ita   dicuntur  i„-   .  «  «s*  tcrminus  ™ „„i   „, ',  UJ,  ,",.n*u«">'.    to  tf.^  J&?J£1&»£    •    100  COSMOLOGIA   26.  Praeterea,  etiamsi  sumatur  illa  »«tensa  dirtantiam  inter  se  servare,  tamen  ipsa  m  unicum  punctum  prote-  cto  non  coalescerent,  sed  phoenomenon  conUnu.teUs  effi-  cere  numquam  possent.  Et  sane,  cum  nec  partes  seu .«■  extensa  quae  corpus  componere  d>cuntur,  cont.nuae  sm  ,  nec  totom  seu  corpus,  quod  ab  eis  compon.  d.c.tur,  sit  continuum,  omne  fundamentum  phoenomeno  contmu.ta-    tis  deest    ART    IV  -  Quomodo  secundum  Scholasticos  quaestio  circa  pnncipia  corpu.  constituentia  spectanda  s,t,  expl.catur   27.  Ut  theoria  AristoteHco-Scholastica  circa  Fincjia'  ex  quibus  corpus  constituitur,  probe  intell.gatur,  haec  iti  antecessum  scienda  sunt:  ...  nflm  rr.r   1°  Scholastici,  post  Aristotelem,  ut  compos.Uonem  cor  porum  explicarent,  causas  intnnsecas  umversales  eorun  rParticularibus  accurate  distmxerun  .  Atque id qu.den  sapienter.  Nam  quaelibet  res  mater.ahs  cons.derari  potes  etPin  universum  ,  prout  est  corpus  et  s.ng.l at.rc ,  p.ou  est  corpus  determinatum  ,  nempe  hoc  corpus  non  ver  aliud  E  e  ,  ferrum,  si  in  un.versum  specte  ur,  est  cor  p„s,  non  mi  er  ac  aurum,  argentum  ,  aut  al.ud  e.usjno  Si  -\ed  si  sc-ectetur,  prout  esl  ns  omnibus  praed.tuu  popter  quat  omnes  'illud  vocitant  ferrum,  atque  ab  aurc   "Tllii  dynanusmi  propugnatores  conlendunt  cum  Wol|io  phaer,.  «nenum  exLsionis  repetendum  «ss.  «  con us perc  P_ £_e  _  (  dum,  ex  quibus  corpus  conflatur  .  nam  ex  eo  qu  r   quibus  corpus  constat,  confuse  perc.p.mus,  fi t,  n t  .ps.  T elu  continuum  efficientia  nobis  W>*™"-J£^T aete q ua s.   q  nades,  uti  ostendimu, .    copnlsn  non  possnnt,     qu,^   confuse  ctum  coalescant  ,    Wolnus  pro  LUI1^C3  absurdum  ,    q«   nobis  percipi  ,    sen  sentir,    lam  hoe  es    P™««  «*»  1  est,q„  obiectum  facultatum  sent.end.    ut ^  suo  loc '™m0  ,        qn   „isi  aliquid  corporeum  esse  potest ;    monades    _"1  ^n'J_e  ^sjb  sunt  substantiae  simpliees,  shqi..d  corporeum    ac  promd  esse  nequeunt.  Neque   aud.endus  est  Ga   oPp.us_ ,   qu •  l         __  s.  LXXXIII)  docet  nihil  proh.bere,  qu.n  plura  s  mplrn»,  q  _   gula  scorsum  sunt  insens.l.a  ,    s.mul  con  uncta  totu m  ciant.  Nam,  si  repugnat  naturae  facul  aM  »enuen t.se  esse  aliqnid  simp.ex    eerte  repugna, ;  . ™Pl«  ^J^      'nla  si-  non  seorsum,  sed  cum  alns  muius  tom  romI)0Sjt0  non  per  -   plicia,  cum,  ipso  Galluppio  consentiente    in  composno  sceantur,  naturam  suam  amittere  non  possunt.    COSMOLOGIA  101   et  argento  discriminant,  est  corpus  determinatum,  nemne  ferrum  non  vero  aurum,  aut  argentum,  aut  aliud  simile  lam  J5Cholastici  causas  universales  rerum  principia  et  causas  particulares  elementa  appellarunt.  E.  £.,  hydroae-  mum,  et  oxygemum  sunt  elementa,  ex  quibus  corpus  quod  dicitur  aqua,  exurgit.  Quare  tum  principia,  tum  elementa  sunt  causae  intnnsecae  «  corporum,  sed  illa  sunt  causae  univcrsales,  haec  autem  particulares,  propterea  quod  ex  lllis  natura  omnium  corporum  communis  constituitur  at-  que  ex  his  illa  natura  singularibus  proprietatibus  deter-  mmata  gignitur.  l   2°  Elementa,  cum  conflentur  ex  principiis,  ex  auibus  jcorpus  .n  universum  constituitur  *,  sunt  corpora.  Unde  s.  Thomas  elementa  definivit:  «  corpora,  in  quae  alia  re-  plvuntur,  lpsa  vero  non  resolvuntur  in  alia  3  »   3 i  Cum  quaestio  metaphysica  de  constitulione  corporum  instituitur,  causae  universales  eorum  ,  non  vero  particu-  ares  quaeruntur  ,  quia  harum  investigatio  ad  speciales  >cient»as  physicas  ,  non  vero  ad  Gosmologiarn  ,  quae  est  inetaphys.ca  physicae,  spectat.  Qua  de  re  theoriaSchola-  .iticorum,  quam  exposiluri  sumus,  non  de  elementis,  sed  le  pnncipiis  corporum  versatur.  Quoniam  autem  ipsa  e-  ementa,  ut  diximus,  sunt  corpora,  haec  quaestio  non  so-  um  corpora  mixta,  sed  etiam  simplicia  ,  ex  quibus  illa  iomponuutur,  complectitur.  '   Aht.V.  —  Systema  Aristotelico-scholasticura  exponitur  ^  28.  Systemalis  aristotelico-scholaslici  summa   haec  esf  Horpus  ,  seu  compositum  naturale  considerari    potest  vei  in  se  ,  nempe  prout  intelligitur  seiunctum  ab  esse,   quod   P  accipiL  "      m  fierh  nCmpe  Dr°Ut  6SSe  in   ™rum  na"   &pmSdnniPUS  Primo  '11,°do  ?pectetur,  ad  eius  constitu-  fonem  duplex  substantiale  pnncipium  concurrere  intelli-  puw  oportet,  eorumque  unum  est  passivum,  ex  quo,  ceu   •t\in'![rm?r'nin(IUi,nU^-  Ut  iMaS  distinSuaiuus   a   causis  agente,  rnus    auo  dnr    "  in^ed,lintur  compositiooera  corporis,  sed  extra  ■»rpus,  quou  producunt,   exislunt.   InI,(:iC"r!/rinCip/a'  Ut  P°Stea  dic«"»us»  sunt  materia,    et   forraa.   maelc0nTT;V,ni^irT?-   T\l0mdS>  CSt  ^mpositioraateriae,et  rmae»,  Contr.  Gcnt.,  hb.  III,  c.23.-*  In  lib.III  De  Coelo,  lect.VIII.    102  COSMOLOGIA   radice,  extensio  corporis  exurgit,  alterum  vero  activum,  ex  quo  eius  activitas  emergit.  Primum  vocatur  matena,  et  alterum  forma  l.  '  .   30.  Haec  theoria  ita  explicatur:  1°  Materia   pro  diver-  sis  modis,  quibus  ipsa  consideratur,  \nprimam,  et  secun-  dam  dividitur.  Vocatur  prima  ,   cum   consideratur    m  se,  nempe  prout  nullam  ex  se  habet    formam  ,  ob  ldque   ad  quamlibet  formam  in  se  recipiendam  indifferens  est;  se-  cunda  autem,  cum  consideratur,  prout  iam  formam  in  se  recepit,  et,  ipsam  retinendo,  ad  alias  determinationes  non  quidem  substantiales,  sed  accidentales ,  quas  nalura  ,  vel  ars  in  ipsam  inducere  possunt,  in  se  recipiendas  apta  est.  E.  g.,  fignum,  si  consideretur   prout  scamnum  ex  eo  et-  fici&potest>  materia  secunda  appellatur.  Quapropter  mate-  ria,  quae,  tamquam  principium   substantiale  ,    ad  corpus  efficiendum  concurrit,  est  materia,   prout  est   pnma;  si-  quidem  materia,   prout  est  secunda,  iam  quoddam  corpus  est,  quia  ipsa  copulationem  formae  cum   matena    prima  expostulat.  Definiri  autem  potest  materxa  pnma:  Altquid,  quod  cum  pcr  se  ab  omni  essentia,  et  proprietate   vacet,  in  potentia  est  ad  recipiendam  in  se  quamlibet    essentiam,  aut  proprietatem  2.  Id  exemplo  e  rebus  artificiosis    Petlt  de_  clarari  potest.  Etenim  materia  prima  ita  se  habet  ad  ens  naturale,  ut  lignum  se  habet  ad  rem   artificiosam  ;    quia  sicut  li^num,  cum  nullam  figuram  artificiosam  habeat,  m  potentia  ad  omnes  recipiendas  est,  ita  materia  prima,  cum   i  Theoria  de  materia  ,  et  forma  dicitur  Aristotelico-scholastica,  quia  ipsam  a  Platone  inchoatam  Aristoteles  ad  umbihcum  perdn-  xit  atque  Scholastici  perpoliverunt,  et  illustrarunt.  At  ante  Docto-  res  mediae  aetatis  ingentem,  ut  Moshemius  ait,  Doctorum  numerum  in  primisque  s.  Augustinum  illa  theoria  fautores  habuit.  In  recenti  autem  aetate  Leibnitius  primum  a  systemate  atomico  ad  dynamr  cum  gradum  fecit,  deinde,  hoc  etiam  relicto,  ad  matenam  et  lor  mam  confugit.  Denique  hodie  non  pauci  hoc  systema  sectantur  inter  quos  commemoratione  digni  sunt  Barth.  Saint-Hilaire,  ei  ItalisBrentazzolius,  Gontius,  Thommasius,  Santius,  Liveramus,trai  ceschius,  et  praecipue  P.   Liberatore,  S.  I.   2  Cf  s.  Aug.,  Confess.,  lib.  XII,  c.  6,  n.  6,  et  De  nat.  bon.  eontr  Manich.,  lib.  I,  c.  18.  Hinc  s.  Thomas  ait:  «  Materia  propne  lo  quendo  non  habet  essentiam  ,  sed  est  pars  essentiae  totius  »  M  dispp.,  De  Ver.,  q.  III,  a.  5  ad  ult.)  Et  s.  B0»^»1.11^"^?  r  ria  est  indistincta,  et  passibilis  ad  distinctionem  per  formam  »,  /  lib.  I    Sent.,  Dist.  XIX,  p.  II,  a.  1,  q.  3  resol.    C0SM0L0GIA  103   nullam  quidditatem  ,  proprietatemque  per  se  habeat ,  ad  (juamlibet  quidditalem  ,  proprietatemque  in  se  recinien-  dam  m  potentia  est.  '   2°  Maleria,  cum  per  se  sit  indifferens  ad  hoc  ,  vel  il-  lud  corpus  constituendum  ,  indiget  aliquo  principio  ,  ex  quo  determ.natur  ad  hanc,  et  non  aliam  corporis  speciem  cfficendam.  Hoc  pr.ncpium  dicitur   forma' substantialis.   Mater.a  inquit  s.  Thomas,  per  formam  contrahitur  ad  ifiterminatam  speciem  •  ».  Hinc  forma   subslantialis  defi-   ii  linrrnif"*  F*"""  mat^e-  Prim°  -  cum  dicitur  aetus,  lislingu.tur  torma  a  materia,  quia  materia,  ut  diximus  in  potentia  cst  ad  quamlibet  essentiam  in  se  recipiendam  orma  autem  est    quae  reducit  materiam  ad  actL,  nemi  .e  ad  constituendam  actu  hanc,  aut  illam  speciem  ,  sire   ma  er£  COmDOS,tl  naturajis-  Q«apropter  essenlia  rei  non  i  materia  ,  quae  per  se  ad  omnia  indifferens  est ,  sed  a  orma  repetenda  est.  Exinde  eliam  intelligitur  materiam  e  uti  pr.ncipium  passivum,  et  formam  veluti  principium  c  tivum  ad  corporis  effectionem  concurrere  ;  nam  forma  pnncp.um,  quo  efllcilur  id,  quod  res  est,  et  mateda   t  pr.ncpium     quo  eff.citur  id  ,  quod  res  est.  Secundo  uin  iorma  substantialis  dicitur  actus  primus  ,    distin"ui-  ur  cum  ab  aclu  exislentiae,  quo  res  non  iam  essentiam,   1«  suuul.  acc'P't>  tum  a  formis  accidentalibus ,  quTe  ssent.am  rei  lam  constitutam  quibusdam  modis  afiiciunt  *  ertio  ,  cum  diclur  actus  maleriae  ,    distineuitur  a  «uh-  ^'nsseparatis  ,  sive  Angclis  ;  hi  'enim  JTulLu  co  -   ia  aJpelklrT  deSt",antur'  ac  nroiude  «'«  ««  rnate-   '  I,  q-  XLIV,  a.  2  c.  Et  ibid.  (q.  L,  a.  2  c.):  «  Materia  rcrinit  nna.n,  ut  secundum  ipsam  constituat'ur  i„  esse  ai.cu  „     spec  e  1  aeris,  vei  .gn.s,  vel  cuiuscumque  alterius  ,,  spec.ei,   «  For.na  accidentalis  a  substantiali  diffcrt,  quia  forma  substan  .  .s  fact  hoc  aliquid,  forma  autem  accidcntalis  advenU   rei    am  .  a l.qu.d  «.stcnt,  ,,;  Qq.  dispp.,  q.  un.  De  s     „     «  ™  »J»  ;>  Al.quando  potentia  ad  esse,  nomine  materiae,  ct  actttesse  nt  n    formae  des.gnantur.  Quocirca,  cum  formae  creatae    nUac  ,„   "!>  Ttu^af^V1  "°le'"iaus  aqua  conflatur;  quapropter,  si  substantia  corporis,  ex  pio  ahud  ontur,  eadem  ac  substantia  illius,  quod  oritur,  jnaneret ,  una  eademque  substantia  proprietatum  ,  quae  ibi  lnviccm  opponuntur,  principium,  et  subiectum  esset;  d  quod  fieri  non  potest  '.  Atqui,  si  corpora  per  mutatio-  icm  substantialem  oriuntur  ,  tria  illa  principia  expostu-  antur,  quae  materiam  ,  formam  ,  et  privationem  a  Scho-  aslicis  dicta  fuisse  vidimus.  Ergo.   34.  Minor  quoad  singulas  partes  probatur  hunc  in  mo-  om:  1  Si  ex  uno  corpore  aliud  oritur  per  mutationem  ubslantialem,  dicendum  est  in  corpore,  quod  generatur,  emanere  aliquid  eius,  quod  veterem  formam  in  se  reci-  •lebat,  quia  secus  vetus  corpus  non  transmutaretur,  sed  a  nihilum  reduceretur:  hoc  autem  ,  quod  de  vetere  cor-  'Ore  in  novo  remanet ,  intelligendum  est  tamquam  pura  otentia  ,  nempe  aliquid  ,  quod  ,  cum  nullam  peculiarem  )rmam  habeat,  est  per  se  indifferens  ad  omnes  formas  scipiendas,  alioquin  plures  formas,  unam  post  aliam,  in  J  recipere  non  posset  ;  rursus,  cx  hoc  ,  quod  de  vetere  )rrupto  in  novo  remanet,  quodque  ad  quamlibet  formam  i  se  recipiendam  indifferens  est,  substantia  novi  corpo-  s  educitur,  quia  si  non  educeretur  ex  hoc,  educi  debe-  5t  ex  nihilo,  seu,  quod  idem  valet,  non  generaretur,  sed  •earetur2.  Atqui  illud,  quod  de  vetere  corpore  in  novo  (imanet;  ex  quo  substantia  novi  corporis  educitur;  et  quod   omnes  formas  in  se  recipiendas  est  per  se  indifferens,  lua  cst,  quod  materia  a  Scholasticis  post  Aristotelem  nun-   *  Cf  s.  Bonav.,  In  lib.  IV  Sent.,  Dist.  XLIII,  a.  1,  q.  4  resol.  s.  Thom.,  In  lib.  IV  Sent.,  Dist.  XI,  q.  I  ,  a.  1  ,  sol.  3  c.  Id  iam  vulgo  hominum  persuasum  est;  omnes  enim,  e.  g.  ,  putant  iter  ceram,  aut  lignum  mutari,  cum  novam  induunt  figuram,  a-  ■er  vero  lignum  cum  in  ignem  convertitur,  quippe  quod  in  cera  t  Ligno  nova  accidentia  producuntur  ,  quin  ipsa  substantia  cor-  mpatur,  sed  substantia  ligni  perit,  cum  ignis  ex  illo   efficitur.   «  Necesse  est,  inquit  s.  Bonaventura,  aliquo  modo   formas  na-  rtfes  esse  in  materia,  antequam  producantur  »;  In  lib.  IV  Sent  st.  XLIII,  a.   I,  q.  4  resol.    10g  COSMOLOGIA   cupatum  est.  Ergo  ,  si  corpus  per  generationem   oritur,   unum  principiorum,  ex  quibus  ipsum  efficitur,  illud  est,   auod  materia  a  Scholasticis  dictum  iuit1.   H  2°  In  generatione  corporis  praeter    pnncipium  ,    quod   dicitur  materia,  aliud,  quod  dicitur  forma,  admittendum   est    Et  sane,  ad  cuiuslibet  rei  generationem   oportet  con-   currere  aliquod  principium  ,  quo  res  ad  certam  speciem   entis  determinatur,  quo  a  ceteris  speciebus  entis  distingui-   tur    et  ex  quo  eius  proprietates  emanant,  sive,  ut  aiunt,   resultant.    Atqui    hocce   principium  aliud  ,  ac  matenale,   esse  debet.  Nam    materia  ,  si  in  se,  et  seiuncta  ab  omni   alio  principio  consideretur,  neque  principmm  esse  potest,   auo  res  ad  certam  speciem  entis  determinatur,  quia  ipsa   intelligitur  veluti  mera  potentia  ;  neque  pnncipium,  quc   una  res  ab  altera  secundum    speciem  distinguitur  ,   quis   conceptus  materiae  aliquid,  quod   cunctis  speciebus  com-   positorum  naturalium  commune  est,  denotat';  neque  prm-   cipium  ,  ex  quo  proprietates  rei   emanant  ,  quia  ,  aientt   s    Bonaventura,  ((  est   principium  passivum  s  ».  Ergo   ac   o-enerationem  rei,  praeter  materiam,  aliud  pnncipium  con   currere  debet,  ex  quo  illa  tria,  quae  diximus,  in  corpor(   efliciuntnr:  huiusmodi  autem  principium  illud  est ,   quoc   a  Scholasticis  forma,  sive  actus  materiae  appellatur.   3°  Generatio  sine  privatione  intelligi  nequit.  Etenin  intelliffi  nequit  ,  quomodo  subiectum  possit  aliquod  no  vum  esse  adquirere,  nisi  intelligatur  illud  actuahter  no!  habere,  hoc  est,  eo  privari;  quocirca  transitus  de  non  esj  ad  esse  sine  privatione  intelligi  nequit.  Atqui  generatr  est  ille  iransitus  de  non  esseadesse*.  Ergo  generatio  cor  poris  sine  privatione  intelligi  nequit.  %   35  Exinde  etiam  intelligitur  in  corpore  lam  generatoris  existit  secundum  realitatem  jiotentiae  ,    sive   per  modum    in-  hoationis  entis.   s  Quare  «  materia,  ut  s.  Thomas  ait,  participat  aliquid  dc  bono,  >cihcet  ipsum  ordinem,  vel  aptitudinem  ad  bonum  »;  I,  q.  V,  a.  3  ad  3.    110  COSMOLOGIA   ma  est  tantum  in  potentia,  in  quantum  huiusmodi )  noi  ostendit,  quod  materia  non  sit  creata  ,  sed  quod  non  si  creata  sine  forma.  Licet  enim  omne  creatum  sit  in  actu  non  tamen  est  actus  purus.  Unde  oportet,  quod  etiam  ii  lud,  quod  se  habet  ex  parte  potentiae,  sit  creatum,  si  to  tum,  quod  ad  esse  ipsius  pertinet,  creatum  est f  ».   41.  Neque  repugnat  alterum.  Etenim,  etsi  materia  si  in  potentia,  tamen  ad  totum  substantiale  concurrere  pot  est  ratione  aptitudinis  ad  formam  recipiendam.  Ut  auten  causa  materialis  ad  totum  substantiale  constituendum  con  currat,  non  requiritur,  ut  actu  ante  ipsum  existat ,  se^;  satis  est,  ut  concomitanter,  atque  in  eodem  instanti  cun  forma  substantiali  existat*  ;  siquidem  materia  cum  noi  det  esse  formae,  sed  recipiat  esse  a  forma,  non  expostu  lat  esse  in  se,  sed  solum  capacitatem  ad  illud,  quod  pe;  formam  recipit 3.   42.  Obiic.  2°  Repugnat  in  materia,  quae  nullam  essen  tiam  habet,  formas  contineri.  Atqui  si  formae  in  materi  non  continentur,  profecto  ab  ea  educi  non  possunt.  Erg  eductio  formae  a  materia,  quae  in  systemate  Scholasticc  rum  admittitur,  absurda  est.   43.  Resp.  Dist.  mai.:  repugnat  contineri  actu,  Conc.  mai.  in  potentia,  Neg.  mai.  Item  Dist.  min.,  si  non  continentu  neque  in  actu,  neque  in  potentia,  conc.  min.,  si  continen  tur  in  potentia,  neg.  min.  Neg.  cons.  Et  sane,  illud,  quo  educitur,  debet  esse  in  eo,  a  quo  educitur,  non  actu,  se    i  I,  q.  XLIV  ,    a.  2  ad  3.  Id  iam  s.  Augustinus  monuit ,    aiei  materiam  esse  a  Deo  concreatam;  Confess.,  lib.  XIII,  c  33,  n.  41  I  Et  ibid.,  c.  29,  docet  materiam  praecedere  formam  non   tempor  4  sed  origine  ,  eo  modo  ,  quo  sonus  cantum:  «  Cum  enim  cantatu  I  auditur  sonus  eius.  Non  prius  informiter  sonat ,   et  deinde  form  tur  in  cantum  ».  Cf  p.   104,  not.  4.   2  Secus  res  se  habet  de  causa  materiali  ,    in  qua  ,  tamquam  subiecto,  forma  accidentalis  inest,  e.  g.  ,   albedo  non  potest  adv  nire  homini,  nisi  homo  iam  actu  eiistat.   3  Hic  etiam  cum  Origene  advertere  praestat  materiam  m  gen  ratione  corporis  numquam  ita  in  potentia  manere,  ut  non  sit  act  quippe  quod  cum  non  sit  corruptio  sine  generatione,  materia  ser  per  alicui  formae  subiiciatur  oportet;  De  principiis,  lib.  II,  c.  Et  vicissim,  cum  non  sit  generatio  sine  corruptione,  materia,  el  ad  generationem  corporis  concurrat,  prout  est  aliquid  in  potenti  nempe  prout  capacitatem  habet  ad  novam  formam  ,  qua  privatu  tamen  est  aliquid  in  actu,  habet  enim  formam  corrumpendam.    COSMOLOGIA  \\\   poOntia    nam  educlio  transitum  de  potentia  in  actum  de-  S? L   ?•       mae  n°"  quidem  aclu  latitant  in  mateTia    licIuet  ma-  .nam  ad  productioncm  formae  concurrere  ex  eo     nnnfl   sa  adiuval  agens    naturale    ad    productionem    formTe  •   !uod  quidem,  monente  s.  Thoma  *,  non  est  intelli  JXm'   ■Ximaitenfa    a'iqUid  agat'  Sed      nt  diximus     2S  M    n.ad  f°oomr-  '".«>  «cipiendain  apta  est.  4  44.  Obuc.  3°  Privaho  denotat  defeclum   realitatis    Fr-   ».nonePotest  quidquam   conferre   ad    gcnerationem'  ali-   •  Cf  s.  Thom.,  I,  q.  XLV,  a.  8  c.  H.nc  s  Bonaventura   secundum  s.  Augustinum  (De  Trin.,  lib.  III  iL,,}' ,    ?n,":  "  Rat'°nes  seminales  omnium    formarum   sunt  .psa  (mater.a)  »;  /„  Ub.  IV  Sent.,  Dist.  XLIII,  «    i     „    4 "°   uftta    a ^lV,h°maS  m°net  f0rmaS'    secund»m  lud^uttin  ten lia,  a  Deo  materxa  concreari  (cf  etiam  s.  Aug.    ibid       c    0   16),  ct,  secundum  quod  sunt  in  actu,  de   potcnHamateriacedu-   «  In  ipsa  matcria,  inquit  s.  Bonaventura,  aliquid  est  concrea-  Sen  qmstagVH*  n"™  a^j"  'T'  e    SUnt    imn'eoia'e  a  Deo    pro  Ilnl     ,       ad  nutum  obed"  "aleria,  tamqnan.  propriac  cau-   "DW    DeusTat7ni,iCand".m,M0ySeS  SingU"'S  «P^Tpr.e"?,.   n  P e      "rbnm  Dei"^ '    »  9"°  significatnr  formatio  rc-   forin»    If"  Cla'  a  ouo'  seeundum  Augustinum,  est  om-   tnik  et,  c°rap.-"go,  et  concordia  partium  »;  L  q.  L\V    a    4r  '»  W.  /f  «  vel  mitmm  generatioms  est  privatio  formae  inducendae  4  ».   CAPVT   II.  De  essentia  corporis   46  «  In  rebus  compositis  ex  materia,  et  forma,  ait  s  Thomas,  essentia  signiBcat  non  solum  formam,  nec  soluu  nTateriam,  sed  compositum  «  matena  t^  na\Tan  »i  prout  sunt  principia  speciei*  ».  Quare  ad  naturan  corooris  intelligendam  satis  non  est  cognoscere,  quid  s  forma  et  quid  sit  materia,  sed  cognoscere  etiam  oportet  quid  sit  corpus,  quod  ex  utraque  conflatur,  sive  ir i  qoc  consistat  essentia,seu  esse  essentiale  coroons,  quod  ex  co  pulatione  formae  cum  materia  constituitur.   A„T.  I.— Aliquorum  Philosophorura  sentenliae  de  corporis  essentia  reiiciuntur   47.  Lockius  ratus  essentiam  corporis  positam  esse  i:  collectione  omnium  eius  proprietatum,  statuit  «***™™  cornoris  nobis  latere,  quippe  quod  non  omnes  eius  prc  Sates  exploratas  habemus  *.  Cartesius,  cui,  praeter     tqui,  si  extensio  a  substantia  reipsa  distinguitur,  sequi-   |  »  Cf  Ontol.,  c.  VII,  a.   1,  p.  42.-2  Ibid     c>  n    a    „   De  corpore  physico  hic  agimus  ,  nempe  spectato  cum  qualita-  •us  sensilibus    quibus  i„  rerum  natura  existit;  essentia  enlm  cor-  ns  mathemaUci,  nempe  abstracti  ab  omni  qualitate  sensibTli  (Cf  fac     p.  I,  c.  I,  a.  7,  p.  17,  not.  1  vol.  I)  non  nisi  in  trina  di-  |  nsione  posita  esse  potest,  quia  nihil  aliud  in  eo  praeter  tres  di-  |!nsiones  mvenitur.  F  l   fj[Ontol:,  c.  X,  a.  3,  p.  80-81.  Hoc  inde  etiam    confirmatur   I  d s.  spatium   et  locus  essent  corpora,  «  cum  locus  et  locatum   I  S Tln  lTeivUll  duV0rp0ra  GSSe  Simu,5  °-uodest   inconve-  Rns  »,  in  lib.  IV  Phys.,  lect.  II.   Hima^nHtr08  aU:  »po   „3'  Ut  h.°C  ar,Kumenlura  magis  perspicuum  fia(,  obser-  vandum  est  ex  plunbus  non  posse  aliqu  d,  quod  est  unum  per  se,  effic,  sine  a  iquo  principio,  quod  Ipsa  ita  pervadT  ut  unum  cx  ns  existat,  divisibile  quidemV^«7n  plu  res  partes,  sed  mdivisum  actu.  Quapropter  partes  corporis  non  possunt  constiluere  corpus  sine   aliqua  vi    aua  ron  ■  Unentur,  alque  unum  efficiunt.  Iam,  si  praeto  paVles   £  «  quibus  corpus  coalescit  ,  opus  est  ad  co^rpu    effic[endum  a liqua  vi,  seu  pnncipio  activo,  ex  quo  ipsae   cobaeren?  ;  alque  ,n  unum   coalescunt,  liquet  essentiam  corporjs ex  ,  eo  constilu,  non  posse,  quod  corpus  ex  pluribus  substan-  I  lns  compositis,  ceu  sui  parlibus,  conflatur.   A»t.   Il.-Vera  sentenlia  circa  csscntiam  corporis  adstraitur   .J^  Doctores   mediae  aelatis  ,  si  Ockamum   exceperis  concorditer  docuerunt  corpus  tribus  dimensionibus  W  pe  exlcnsione,  nalura  sua   praeditum    esse  ,  corpor  ,  -,„.  !  em  essent.am  non   esse    positam    in    acluali   o  0   ,scd  m  exigentia  exlensionis,  sive,  ul  nonnulli  a  unt in  ext ennone  radtcali*.  Quocirca  dimensiones,  ex  eorum  sen-  tontia , a  corpore  virtutc  Divina  separari  queunl.Ted   si   :ex0£;icZuslil,as  semP"¥  »t^*S   corPn,ro,J  •  '  |U'Ppe  quod'  S1  ,lcet  nobis  substamiam  corpoream   sine    actuali    extensione    intelli^ere      necesse   KaemSusUt  illam  Ve'UU  a",am  °d  hanc  ^piendTmin!   p4rnnVC£latCm  UUlUS  sententiae  demonstramus  sequenti   tajomposita  ad  tnnam  dunensionem  recipicndam  apta.   «Brafes '  r°J'"n  f°rma  CSt  °rd°  '  VCl  comP^i"o  ■  "on  snnt  res  p!  lTb.  IVf  c.   05Um  UnUaS  P°SSU  °iCi  U"UaS  naturac  »:  Contr.   •t/.«(ro0'«uri;CiS  hac,.   adquirat.  H       «"ucnsiones    quantitatis   57.  At  vero  fautores  Dvnamismi   nli  fcl.hi  „,1     .     •  extensionem  nonnisi  phae^nomeTc  \^  ostendimus  contra  ipsos  sequentem       dammunt  ■    Qu*re   Prop .  Extensio  corporum  esl  realis.   Use  obieclivas*  in  DynamilogtaVicTZTTrl  ^0^  tas,  s.ve  cxtensio  co/poris  i ^™ B'£da -2? Vnf"'1-  titas  est  fundamentum  ceteroru.n  nroiA^,-  yuan"   quia  quantitas  est  VrirntToTnS^™ XCiaT  * ''   pons  advenire  intelliffimii«s«    m  „, ,-V    -5  sunstanl'ae  cor-   E  iutelligimus,  non  S^rou0' Pqe  '  (lUt'eds  eXditufst  prout  est  jikwKmot,  intell.frere  Dossumn« '   n  '  seH   fxteosio,  seu  quan  itas  coSS^  >,;,?Uapr°'.ter*  si  Comenic.,  .omnes  qualitatef  corpo  s  no„  a  liid Vis  PU°e'  mectio  ammi .  vel  momm    ^kJ  anud,  nisi  mera   .. jiivdd  qaid,„,  ,r;„  P  r,:  jk&^a  '°r  R-sxrar^~s£si*   ■««•»..  i.  «ricxv^rc4rxr^;re   J  4«ad.  GWC,  lib.  I,  c.  6.-2  Vid.  p.   99   F « £?xr  dt,  drm.rAT  ■■*•«'« ». »«•  >* ».    «Ug  COSMOLOGIA   Art.  II.— De  impenetrabilitate  corporis   59  lmpenetrabilitas  est  illa  proprietas,  qua  omne  cor-  pus  cetera  expellit  ab  ipso  loco,  quem  occupat.   60  Prop.  Omne  corpus  est  impenetrahite.   Probatur.  Substantia  corporea  ratione  quantitatis  m  par-   tes,  quarum  una  est  extra  aliam,  distnbuitur,  sive  exten-   ditur;  quod  quidem  possibile  non  est,  nisi  quaelibet  par-   tium  a liud,  ac  ceterae,  spatium  occupet;  atque  a  spatio,   quod  occupat,  ceteras  expellat  '.  Atqui  sicut  se  habet  pars   corporis  ad  partem  loci,  quem  corpus  occupat,  i ta  se  ha-   bet  totum  corpus  ad  totum  locum;  nam  quodl.bet  corpus   est  ab  omni  alio  divisum.  Ergo  quemadmodum  quaehbet   pars  corporis  expeliit  alias  partes  eius  a  parte  spatn,  quocl   occupat ;  ita  quodlibet  corpus  debet  certum  spatium  sui   proprium  occupare,  ab  eoque  reliqua  corpora  expellere  .   Confirmatur  haec  propositio  ab  expenentia,  ex  qua  com-   pertum  est  nullum  corpus  posse  altenus  locum  occupare,   nisi  ab  eo  ipsum  expellat.  .   61.  Ut  autem  notio  impenetrabilitatis  clanor  fiat,  hae(   ^l^VmpenltVabilitas  explicari  non  potest,  nisi  quaedarr  vis  resistendi  in  corpore  esse  dicatur  Namque  unum  cor  pus  impedire  non  potest,  quominus  ahud  corpus  occupe  Focum  ei  proprium;  nisi  quidquam  agat.  Atqui  haec  acti«-  rrooaiur.  Magniludo    cuiuslibet   corporis    determina.a   esse  debet,  quia  quidquid  in  rerum  natura  existft   e de   ermmatum.  Atqui  magnitudo  non  aliter  delerm nata  in   lellig.  potest,  quam  si  uno,  pluribusve  LnSSb^S^   hensa  concip.atur;  id  qnod  experientia    confi"^   uam   itaui  in  h»;  T firne  C°rpUS  tenninis  eomprehenditur.  v„T,.    .  r  figura  corP°ris  posita  est  ».  Ergo  omne   c?    ™     qua  figura  Peaedilum  est.  8   auae'  nM?nife8lu,n  est  fi>'™  esse  proprielatem  corporis,  quae  a  for        promanaL  Nam  lnaleria'       .  P     ,s   KndamnSi.ad  ^3"1'1"6'  substau^'»  corporeaS  const  -  EE™?'  ,ta  qU00Ue  e-st  Per  se  "'differens  ad  quamlibet  I         m  na  reM  qUant"atiS-  Hinc'  Sicut  mate"«  a  forma   iam  itl ■  .h  -!j  Tam  Certam-  substa"tiam  constituen-  jam,  ,ta  ab  eadem  forma  quantitas  eius  ad  unum     nli.   que  term.nos  in  se  recipiendos,  ac  proinde  adK   "am  figuram  determ.natur.  Quod  si  figura  corooris  a  fnr   t&TT'  Consequitur  %-as  esseSrScundum   verSas  corpomm  species,  quia  forma  est  principium   ne"   |uod  corpora  ab  se  specie  differunt.  Id,  si  in  corpoHbus   Ita  praedU.s,  nempe  plantis,  atque  animalibus S   us  ouoaue  X"  "S  V'tae  cxPertibus>  hoc  est  mineraH-  us  quoque  observatur,  cum  a  statu  aeriformi,  vel  linuido   wSifi.  prant-  Q/are  diTer?.itaS  fi«»rae  nonqn,odo  -centibus  Physicis,  sed  et.am  a  Peripateticis  tutius  in-   !n„'„„?U'  in  similitudfne  corporea  illos  Sanctos   repraesentabant   t  Log.,  part.   I,  c.  I,  a.  9,  p.  20-21  vol.  I.   e  «'rJLT11'  a*   *  ad  2'  Sensu  autcm  improprio  hoc  nomen  fi-U-   andum  T  T  qU0Hbet  si*no'  ^uod  ********  ad  aliquid  si  fnl  andum  secundurn  ass^imilationem  ad  aliud  •;  /«  lih.  ?// *£«.,   8-cif.^a^Tc':  ^11"6  termin°'  VGl  terminis  comPrehenditur  »;  I,    1  scd  m^  f»'">«e  «ub-   fTectn m      T     T'  "**"  'nstra'n^'»,  quo  eausa  prineipalis  ad   'cTnatLPel  CeDdT  T"'  "°n  e°  Spcctat-  nt  cfrcctu">    «simi-  !em  Wr^f  '     J  natUraC  Cansae  P™eJP««S,  q„ia  ab  hac  om-   B \Z  nctaT  *„!!",?•  ^ ,«  EI,ectUS  non  •«•1«  ins.rumenm,  >eu  prmc  ipali  agenti;  sicut  lectus  non  assimilatur  securi    sed  »ni  luae  est  in  mente  arlificis  »;  III,  q.  LXII,  a.  1  c    124  COSMOLOGIA   primarias  ,  et  secundarias  vulgo  distinguunt.  Illae  sunt,  queniadmodum  Lockius  ait,  soliditas,  extensio,  figura,  mo-  tus,  quies,  et  numerus  !;  istae  autem  consistunt  in  quadam  vi,  qua  primariae  pollent,  producendi  in  animo  sensatio-  nes,  e.  g.,  colores,  sapores,  odores  etc.  Iam  in  definiendo,  utrum  hae  proprietates  re  ipsa  inveniantur  in  corporibus,  ipsi  valde  inter  se  dissident.  Nonnulli  ,  inter  quos  idem  Lockius,  docent  qualitates  primarias  esse  obiectivas  ^  se-  cundarws  autem  esse  subiectivas,  nerape  animi  nostri  af-  fectiones,  quibus  nihil  simile  in  corpore  respondet.  Alii,  inter  quos  Berkeleyus ,  omnes  qualitates  primarias  ,  non  secus  ac  secundarias,  esse  subiectivas  contendunt ,  atque  inde  idealismum  eliciunt  *.  Leibnitius  denique  3,  Garnie-  rius  *,  aliique  non  solum  qualitates  primarias,  sed  etiam  secundarias  esse  reales  voluerunt,  atque  istis,  perinde  ac  illis,  aliquid  simile  in  corpore  respondere  arbitrati  sunt.   73.  Quid  de  hac  controversia  sentiendum  sit,  ita  brevi-  ter  declaramus:   1°  Certum  est  proprietates  ,  quae  a  recentibus  prima-  riae  appellantur,  esse  reales,  sive  tales  in  corporibus,  qua-  les  a  nobis  cognoscuntur.  Etenim  proprietates  primanae  aliquid  denotant,  quo  extensio  in  corpore  determinatur,  quia  cum  quantitas,  tum  figura,  tum  situs,  tum  denique  motus  extcnsionem  exhibent  diversis  modis  determinatam.  Atqui  extensio  in  corpore,  uti  ostendimus,  est  realis,  hoc  est,  talis,  qualis  a  nobis  cognoscitur.  Ergo  qualitates  pri-  mariae  quoque  sunt  reales,  nempe  tales  ,  quales  a  nobis  cognoscuntur.   i  Essai  pkil.,  etc,  lib.  II,  c.  8,  §  9-21.  Diximus  secundum  Lo-  ckium,  quia  alii  diversis  modis  illas  enumerant.   2  Galluppius  {Saggi o  fil.,  lib.  IV,  c.  4,  §  44),  cuius  sententiam  Saissetus  (vid.  Dict.  phil.  art.  Matiere)  nuper  defendit,  Berkeleyo  concessit  omnes  proprietates,  quas  nos  corpori  tribuimus,  non  aliud  esse,  nisi  sensationes  nostras  ,  quibus  res  extrinsecus  obiectas  m-  duimus  ,  sed  idealismum  inde  concludi  posse  negavit.  Ast  perpe-  ram.  Nam,  corporum  naturam  nonnisi  ex  eorum  proprietatibus  co-  gnoscere  possumus;  quapropter  ,  si  cunctae  proprietates  corporum  non  sunt  tales,  quales  in  corporibus  a  nobis  cognoscuntur;  conclu-  iendum  est  nos  naturam  corporum  ignorare,  ac  proindei  dealismus  Berkeleyi,  sive  scepticismus  circa  scientias  rerum  naturalium  ad-  mittendus  est.   5  N.  E.,  lib.  II.  c.  8.  Qua  in  re  Leibnitius  monadologiae    suae   placitis  parum  cohaesit   *  Precis  de  Psycologief  lib.  I,  c.  1,  sect.  2,  §  4,  Paris   1831.    cosmologu  125   sensilSUsunf  SnneCUndariae'  Si  sPec'entur  relative,  prout   u.»,  idcmqwquc°umpe;coprSu  ?l  per  spec,em  sensi,em   ;cst%onu7s„UUnalseeSipSsTsUndat^  abS0,Ute>   hoc   «*««  •  s>eipsis  ,  atque  lmpressionem     an*m  ;   Ssti  "    Fgana  SGnSOria  Producnnt^uaedariiffido  existtt    .  Emmvero  compertum  est  qualitates  se  mi  1;,  a  corpore  animnli  pvrmi  ™        j     4ua"i  secunaanas   dcrc. ur  m,l  n  C°rp0re  animaIi  esse>  si  »aterial  ter  cons  -  derelur,  ,d  ipSum,  quod  es,  in  quo|ibe,  co  "  "™«   Ke  vera,  cnm  manun,  igni  admovcmus    nrorn?  -  ?l  •       I  SSfcdHr"  SCn"'mUS'  ;Psamie  "'  aft        L S^an6   fejjfc  s  asrts  ™ ca  S&   |    «    mter  aualilates  Secundarias  absolute  snerinfr.c   „,  »m  apprehensiones  sensibiles  •  non  exirtfffl  M  ''"  be'mes-tan?r,  Simili,ud°  repraZZfon i     KoTeM  1  ro»  m  SMn'tUd0  -atUra^  a"ia  1ualita'es  sccunda,-  ae   'Toris,  seu  abim csst„ '„„,!  II  d,s  .ngu.tur  ab  innnutatione  4  Cf  Dynam.,  c.PI«  p^  voh  ?  "^"  "  °rSan°  Producit-    126  COSMOLOGIA   pore  animali  ';  2°  sensationes,  quamvis  affec Uones  animi  nostri  sint,  tamen  non  esse  dumtaxat  ahquid  sub.ec .  rum,  uti  Berkeleyus,  et  Humius  voluere,  sed  et«am  ob.ect.ram,  quia  in  rebus  obiectis  aliqu.d  rerera  est ,  quod  e.s  re  spondet,  et  quod  ipsarum  causa  est.   CAPVT   IV.  De  vegetabilibus  75  Postquam  corporum  vita  carentium  naturam,  et  pro-  prielates  exploravimus,  propositi  nostr.  ral.o  eiposlulat,  ut  de  corporibus  viventibus,  seu  animatis  d.sseramus.  Ab  Hs    in  quibus  infimus  gradus  vitae  viget,  hoc  est  a  yege-  abil  bul"  eu  plantis  ordiamur.  Quaenam  s.nt  operat.one  vege  ativae,  e    quomodo  vita  vegetat.va  defimatur  ,  al.b  expHcuimus  »;  quare.  hic  dumlaxat  quaere n J™  nobis  es  ,  utrum  principium  vitale,  seu  an.ma  .ns.t  plant.s,  et,  s.  v  Um  ™lanti  inesse  invenerimus,  cuiusnam  specie,  illa  sit.  ABT.  I.  —  Vitam  plantis  inesse  demonstratur   76  Aliqui  veteres,  secundum  Epicureos,  et  Stoicos,  al-  que  non  pauci  recenlcs,  secundum  Cartestum,  nul  um ,  prin-  cipium  vitale  plantis  inesse  pugnant,  alque  ex  .  s  al.i  mo  tus  ct  effectus  plantarum  ex  sola  part.um  extura t  repe-  tunt,  ita  ut  non  alio  discrimine  plantae  a  ceter.s  corpori  bus  quam  mcliori,  et  nobiliori  partium  ord.ne  distmguan  tur  \  rel  per  vires  physicas,  et  chym.cas  fier.  arb.tran  tur    Horum  sententiam  refellimus  sequent.   77  Prop  Principium  vitale,  seu  aliqua  ammaplanhs  tnest  Probatur.  Planlae,  uti  s.  Augustious  inqu.l,  non  tantun   ex  vi  exlrinsecus  impellente,   velutt    cum   ventis  agttantur  sed  ex  principio  sibi  intrinseco  moventur,  e.  g.,  cnmsu  cum  attrabunt,  quo  nutriuntur  ,  et  augescunt  ,e  t  fol  a  fructus,  aliasque  planlas  sib.  s.m.les  edunt ».  Atqui prw  cipium  vivens,  seu  anima  iis  conven.t,  quae  se  .psa  ad  (   ~7"cf  s.  Thom.,  In  lib.  IV  Sent.,  Dist.  XLIV,  q.  H,  a.  2  sol.   c      et  a.  4.  sol.  1  ad   3.   C  \  cfVam.,  c.  II,  a.  1,  et  2,  P:  109-111   vol.  I.   i  Praesertim  Lamarck,  Philosophie  zoologique  ,  t.  I,  p. JS,  *  ris  1809,  et  Histoire  naturelle  des  animaux  sans  vertebres  ,  Inlrod.  p.  85,  ed.  2,  Paris   1835.   4  De  Gen.  ad  litt.,  lib.  VII,  c.  16,  n.  22.    C0SM0L06IA  1 27   pcrandum  movent «.  Ergo  vila,  seu  quaedam  anima  plan-   ;  78.  Praelerea,  plantae  sunt  corpora,  quae  ex  pluribus,  IVTTT6  °rgan,S  ^nflwtur,  siquidem  in  eis,  aienle  B  Aberto  M.,  «  sunt  radices  ori  similes,  et  stinites  "  tra-  m,  et  cetera  d.versa  officia  habentia  «  >,.'  Atq Pp rincfpinm  substant.ale  corporum  organicorum  debe  e.sse  anima  qu.a  ipsum  efficere  debet,  ut  corpora  se  ex  se  ipsis  moi  veant ,  alioquin  organa  frustranea  essent.  Ergo  nrinci-  pium  substanliale,  quod  plantis  inest,  est  anima  *   79.  JJenique  admissa  adversariorum  sententia,  princi-  ■mum,  per  quod  plantae  constituuntur,  et  operantur  de-  beret  esse  idem,  ac  illud,  a  quo  corpora  non  viventia  es-  sentian,,  et  operationes  suas  sumunt/  nempe,  ut  ipsi con-  tendunt,  leges  mechanicae,  sive  vires  chymicae.  Atqui  hoc  conseclanum  cst  absurdum.  Ergo  4   J!!hi\fJZJu  dem°nS(ratur:  LeSes>  ^ecundum  quas  ve-  Mtabiha  constituunlur,  et  operantur,  ut  alibi  diiimus  '  ib  ns  d.flerunt,  quae  constitutionem,  operationesuue  cor-  lorum  haud  viventinm  moderantur.  Atqui   diver has °e  5T„'.  IT  r"  con1s.tituti.°nem..  et  operationes  entium  per-  incnt,  specificam  divers.tatem  principiorum  arguunt   Er-   'hiueunaturSl  prmCnip,Um'  6X  ^^orporanonvivlntiacon-  haniri  e,'rhl  peranlUr  \consi?tat'  quemadmodum  Me-  -hanici,  et  Chym.ci  contendunt,  in  legibus  mechanicis,  vel  iribus  chym.cis,  tamen  principium"  ex  quo  vesre tabifia  ^nst.tuunlur,  et  operantur,  diversum  esseTebet «   '  ri  ?'".';?••  C-   *'   a-   *•  P-   98  vo1-   '•  ,  q    LXXVm;  aM'l  ?  "***>  ^  '•  "*  *>  "'  °>  «  "•  *"»»•.   •  f  oTuf/  £  Tbom-  °9-  dispp->  «• un-  D*  *»••  »■ » ••   entia'  e    *      *  ?"      ',bl  esPos"!mus.  «ddi  potest   corpora  non  vi-   ,,»  ,n'„i     g''     Uum'  lapu'  'oms'  sub  qualibet  figura,  et  vcl  exi-   d  n    fi"arTT'  VirSqUe  SUaS  retine'e:  sed  viventi;  sinc  ccru   •  Neouc  Ur,V       °i6  ",eC  C."Sterc'  nec  °Perari  Possunt.   Neque  d.cas  cum  P.  Tongiorgio  (Instit.  phil.,  Psyeh.,lib.  I   c.   imt.if'^  •  P,antarum  naturam  dcrivari  ex  viribus  unae  ex  s  P  vs'cT,e  irT  PnVSieari"n-  et  °"5micarum  rcsuHant.  N  m  "  is,»7„,  '  C'  ehy|mcao,  quocumquc  modo  coniungontur  et  ncr-  ■seeantur,  supra  condilionem  nalurae  mor,        J*™?£  ner.   ",   qtbus  ZT  VeSetabiliu'u-  si'e  borum  opcratioues     sivc^le-   'rP0qu  n7norPSaeieiCrUntU;  '    sP.ee,averis  •   valdc  pracs.a't  oaturae   P  rum  inorganicornm.  Ergo  s.  non  per  vires  physicas  ,  et  chy-    •£28  C0SM0L0GIA   81  Ut  hoc  magis  perspicuum  fiat ,  mente  repetendum  est  plantas  non  posse  nutriri,  augescere,  aut  simile  s.bi  jrienere'  nisi  aliquid  in  novam  substantiam  transmutent  .  Atcui  partes  plantae,  quoad  variae  sint,  et  exqu.s.ta  slru-  ctura  ornentur,  hanc  transmutationem  per  vires  phys.cas,  et  chvmicas  efficere  nequeunt;  nam  hae  possunl  quidem  partes  alimenti  aliter  ,  aliterve  disponere  ,  sed  nequeunt  illas  corrumpere  ,  seu,  ut  aiunt ,  alterare  ,  ut  inde  nova  substantia  producatur.  Ergo,  ex  adversar.orum  sententia,  operationes1  plantarum  nullo  modo  fien  possnnt  H.nc  nobiliores  Physici  ,  et  maxime  nuper.  mgenue  fatentur  nerennem  circuitum  humorum,  assimilalionem  succorum,  uuibus  plantae  nutriuntur  ,  et  augescunt,  et  maxime  re-  Jroauctionem  per  vires  pbysicas,  et  chym.cas  nullo  modo   eX89CItraqueSpro  certo  habendum  in  vegetabilibus,  nrae  ter  vires  physicas,  et  chymicas,  exislere  pr.ncipium  h.sc.  mulm  praeslantius,  quod'  illisveluti    inslrument.s    ut.tu  ad  producendas  operationes  ,   quae   v.lales  vocantur    Hoc  autem  principium  nos  non  latet ,   quemadmodum  Cuv.e-  rkis"    aliique  contendunt.  Nam  ex  i.s,  quae  de  principiM  constitutivis  corporum  statuimus,  patet  prmc.p.um  .llud  esTe  formam  illam  substanlialem  ,  quae  mater.am  ad  ve-  ffetabilium  speciem  de terminat,  fonsque  est  omn.um  ope-  rationum,  quas  in  ipsis  observavimus   .   mira,  uti  ostensum  est,  ne  per  harum  quidem  combinationem  na  Sr.  ve"ettW Ham  eiplicari  potest.  Accedit,  quod  chym.c,  concor  duer  SeDntiun  non  posse  fieri  ullum  vegetabile  per  comb.nat.one  v  rium  nhvskarum,  et  chymicarum,  immo  nc  unam  qu.dem  moleculaT  orglnkam;  cf  Ber/elins,   Traiti  de  ckimu  ,  »«  or,.m   ^Hae"  tf  dS-n.  (Dynam.  c.  II,  a.  1,  p.  109  vol.  I),  suutpra.  cipue^  vegeUbiUum^opcrat.one,  ^ ^  ^    ^  ^  ^  ^    ±>  ^   ,  §   1;3etzftt'neDani,n"',  l.lkLV^  lon  oraannation  ,   in.ro  '"  ^Ex^hofclnUn^Uquod  ^l™*  i»"ividnum  sit  eorpas  inan    COSMOLOGIA  |29   AaT.n.-Cuiusnau,  speciei  vita  plantarum  sit,  inquiritur   Quoniam  vegetabilia  vivere  norsnptimnc      :  bportet,  num  iJlorum  vifn *u  Pf.rsPex,mus  >    mvestigare   83.  Plantas  vim  sentiendi  habere   docuit  PJafo  *•  m.n   i  Si£S?'  Clmtat  SmsibuS  ha»dPollent  \  >  re mtileASf  fMt,trae  "'  saPientissi'«us,  Eum  um  est    Ain   ;  rUStra  eg,sse  Pro  cert0  haben-   iH^L     q  -VSenSUS  ,n  Planlis  frastraoei  forent   Plan  s  ig.tur  sensibus  carere  certum  esse  debet.   ,«  ™;!TC'tUr  h0C  modo-  Sensus  viveutibus  datur  LStnr  exterioribus,  quae  ea  destruere  adnitun  ur'   Kr  vRent^n  C0USerVent>  hoc  est  >  «t  quae  sibi  no"fa  Entar    Atnn;  ?afqUe  ad  v.,tam  necessaria  eis  sun"  se-   »  quide? «6S  im oCX nC:PUe  P,antae  S6nSUS  exP°s'«Iau  •  W  immnhilJf0r  P^i.  '  nam'  cum  'Psae  ob  radicem  tel-  ideS„  adbaereant,  et  facultate  e  loco  se  moven-   asibu  uaapns„d j :  ips:s/r  ^' quae  noxia  sibTs^   allero-  fZ»'  '•  qU  a  effugei"e  non  possent.  Nec  '  ia  Cf  Clem    Alex.(  5(roOT)  j.b  ^       senpni.   h-IpiniumVae  pZ     '     ^e^S  h,b;  '«•  C'  ^   « •  iir^  VCT,  Jvmac-  ip6  8;At 1818-   1«  ..  Thom.,  2»  2-    ,.   CLXVn7.  ^'c?'  ^'   "   a"b'-   :„; XCI- a- 3  ad  3.-»  i,  „.  x'vni>  ae3  e.   fHuos.  Cbbist.  Compend.  II.  7  q    130  cosMOLoaiA   bare  possumus.  Re  vera,  plantae  nobis  haud  praebent  in  se  ulia  illorum  indiciorum,  ex  quibus  nos  an.maha  sen-  sibus  pollere  colligimus.  Primo  enim  in  lpsis  non  inve-  nimus^organa  ad  sensationes  apta ,  sed  organa  tantum,  quae  nutritioni ,  augmentationi  ..et.reprod^ ^  mser-  viunt:  secundo,  non  observamus  in  ipsis  illos  motus  ex  miibus  arguere  solemus  ammal.a  sensationes,  et  anecuo  ne  quaelpsas  concomilantur,  in  se  expennN.hil.gito  in  plantis  nobis  occurrit,  ex  quo  sensus  in  ip».s  arguere  possumus  «.  CApvT  y   De  brutis  Hactenus  de  infimo  genere  viventium,  nempe  planlarum  nunc  ad  genus,  quod  iilo  proxime  super.us  est ,    nemp.  brutorum,  explicandum  accedamus.   Abi.  I.— Bruta  non  esse  au.oinata  demonstratur   87  Cartesius  post  Pereiram  *  aliquorum  veterum  sen  tentiamTnstaurans  ,  contendit  belluam  esse  merum  »«  matum,  seu  machinam  affabre  ™^W«J  gium,  ita  ut  omnes  eius  operat.ones^  non  al.ud  s.nt,  ni.  mntns    aui  leeibus  mechanicis  fiunt  ".   88  Pron    Selluae  non  sunt  automata,  sed  mla  gauden  Pwbatur  prima  pars.  Si  bruta  essent  automata   secu.   dum  certas/immotasque  naturae  leges  moveren tun  Atq  belluae  non  moventur  secundum  has  leges.  Belluae  ig.t.   non  sunt  automata.  .   89.  M inor  demonstratur  ex  praecipua  lege  ruotus,  qu,  huiusmodi  est:  Corpus  in  motu  posilum  V^sevem  eadt  vploritate  ataue  in  eadem  direchone,  msi  ab  ahqua  extt  tclusa^  aut  in  alias  partes  deterrmnetu   TTf  Alb.  M.,  Op.  cit.,  lib.  cit.,  c.  3.  Qua  in   re    adyertend,  est  contra  Robinetum  motus  herbae,  quae  a  manu  ipsam  att  ecta>;  M    auaeaue  idcirco  casta  vocatur,  et  motus  herbae,  quae  v,  iXlTY^T^^  °»  causara  nomen   heliotropn^h  S„ullumTndidum  sensationis  praeseferre,  sed  ex  pmcipio >nt ib ^  petendos  esse,  quod  varias  leges,  propnetatesque  in  varns     motum,  yel  vicissim  transeant;  Xpe enuus  aTlffl"1  '  v.is  determinatus,  ut  ad  hordeum  acceda,, TmediL  K"   sam  mvenerit,  cursum  skfii    *»  &»J '  ai.meuiam  los-   vens  in  brutis  agnoscendum  est «  g    Pr'ncipmm  vi-   T„STi.\C"^'"  ".'»  "»'io.ib..  "ffici,S  "d"  '«•,  q»as  ,n  bcllu.s  compicimu,.  E,go  belluae  M   ntr».;!.  '       s'  et  Principi«m  est  operationum  eius-   E"  au.lem>  9.»as  in  belluis  obse/vamus    Tmodo  :stend.mus,  e.usmod.  sunt,  ut  naturae  automati  cartesiani   1«  Vid    Dynam     c.  I,  a.  1,  p.  98  vol.  I.  3  Cap ^'n,Ua?2    p.  %  iUqab-  ^  contr-  *«**;  «•  4,  n.  4.    •    Ig2  COSMOJLOGIA   omnino  repugnent.  Ergo  Deus  automata,  qualia  Cartesius  belluas  esse  contendit,  condere  non  potuit.   Art.  Il.-Cuiusnam  speciei  vila  brutorum  sit,  investigatur  Q4    Inter  illos,  qui  animam  inesse  brutis  tuentur  ,  ne-  mo  contendit  ipsam  esse  dumtaxat  vegetativam,  sed  cum  ^mnes  animam^belluinam   esse    pnnc.p.um    yegetat.vum  faTantur,  acriter  disputant,  utrum  s.t  pr.nc.p.um  dumta-  xat  vegetativum,  et  sensitivum,  an  et.am   .ntelleclivum.  Q^    Pron    la.  Anima  brutorum  est  sensitiva   .  Probatur    Brutorum  anatome  nos  edocet   bruta  nsdem  exfernis     internisque  organis  instructa   esse  ,  quae  y.tae  tnsitWae  hominis  cum  externae,  tum  mternae  inserv.unt.  Aau  Torgana,  ut  scite  advertit  s.  Thomas,.sunt  propter  noTnlias  '  t    Ergo  in  belluis  facultates  sent.end.  sunt  P  %    Praeterea,  bruta  actiones  exerunt ,  quae  facultates  sentiendi  expos  tulant.  Ergo  anima  brutorum  est   sens.U-  ™  Anlecedel  expositkWoperationum  brutorum  demon-  siratur  3    Et  sane  de  sensationibus,  quae  referuntur  ad  res  «Sraas,  dubTtandum  non  est ;  belluae  enim  .Uas.opera-  tfones  edunt,  quae  visui,  auditui,  gustu.,  odoralu.,  et  ta-  ctuTtribuun  ur  '.  Quod  autem  belluae   sensat.ones   suas,  earumque  differentias  sentiant,  ex  eo  ev.ncitur,  quod  .p-  sae  Ttilia  a  noxiis  discriminant s.  Phantast.cas  vero  ope-  raUones  a  brutis  exerceri  vel  sola  illorum  somnia  osten-  dnT- '.  Actiones  autem  memoriae  sensitivae  valde  persp  cuae  in  ipsis  sunt.  «  Memoriam,  s.  August.nus  inqu.t,  non   i  Ex  huius  propositionis   demonstratione    sententiae    Cartesiana.  abnormitas  magis,  magisque  confirmatur.   I  i„  ',2  Ms  ^erationibus   •*»«  *  ^J^gj   ,„  m,ihns  vis  sentiendi,  quantum  illarum  natura  fert,  tota  evo.yi   ur^  Sunt  enim    qnemauldum  inferius  dicemus,  quaedam  sp.c.   I     ,!!!    nuTe    cum  ad  plantas  proxime  accedant,  proindeque  t   fimo  0r,M.ViU.  gradu  polle.5. ,    perpaucas  operation.s  v.ta   TcfT  TuTTloann.  c.  II,  tract.  VIII,  n.  2.  Quin  etian,    .   exercendo  hominibus  longe   exccllnnt.  s  Cf  Dynam.,  c.  III,  a.  7,  p.  123,  vol.  I.  c  Cf  ibid.,  a.  8,  p.  125.    COSMOLOGJA  133   Irerum  intelligibilium,  sed  harum  corporearum  et  besliao   !c£rCbSennulrlUr     r-  NCC  fac»"»«».«  «»e  «.«.-«Lira  d"!  citur ,  belluae  expcrles  sunl,  quippe  quod  «  insae    ut  Ge   deUreenSprreSdicUan1rr,CmUS'  *?"**.  1oae  3S  nam  sfS»  f,?  'w  ?Se  am,Ca'  aut  inimica  P™esciunt;  nam,  s,  amica  fuermt,  tolae  se  comparant,  ut  blande    a    *&   exaCsepaeULt„Cr,P;ant;  T"  T°  '  -  ™-ca  praesagian^  S"  sfrl,  V  q,UC  ad\.Proellnm  veluti  accingunl ,  °in  a-  u leva  Pt  f  '  Prod,turae,2  »•  «enique  non  sunt  mi-  6"cia I&nim  reqUe"  H?  ln  belluis  aPPetilns  S3nsitivi  in-  fcra'  So'™  'PSae ,C,b°S'  el  ea'  auae  vilae  snnt  "eces-  fSnl,  q  i  'U,ntur;  e.a'  uuae  sibi  noxia  snnt,  cavent;  Cio  imnPqH?,bUS  ,,0n'  sibi,.couve„ientiS  adeptio,'aut  p"  -  .essio  'mpeditur,  a  se  amoliri  conantur.  '   *w  r°P'       '  AmJna  brutorum  rationis  est  expers  3  tfontir  oCOU!ra  Codillachu  rationis  investigatione  el   nstUutione  soc.ah,  perinde  ac  homines,  adquirerent  At-   j  ConL  Epist.  Fundam.,  c.  17.  Cf  Dynam.,  ib id.    a     10    n    123  I    „0lT;Uam  bCS"ae;  obse"'a„te  s*  Basiiio     BelaZ '/llom   •  mJri  mZ  Sn°abcrrantc.  luandoque  iter  eommonstr.m   ionemleMuk^rfr'  T^  VetCrUm  *«"»».  qul  hacreticos  ra-   m      VI       n  /£i        S  vcbcmcntC1'   redargucront.  Cf  s.  Basil.,   .  ""•    V11*  *w  Juexaem.,  n.  2-  s    Orno-    TVvcc       n„    ^    •/?   •      i        .'   *,  c.  30;  s.  Aug.,  De  W,'  Mfcf^^f -.^5^**-  D'   ^0   W   5  QZaniLaiiaTU^  C'   '«  2*  C'  paSSim'   Amsterdan.    1753.  '  £ ^,  HeTmstad/ms^6  ra"'0'!e  ^1"'  melius  *»"»»«."-   •  Montaigne,  *,„*,  ilb.  n,  c.  12,  Paris   1725.   I    er  b»*  commcmo      dus  est  Malcbranchius  ,   De  inauir.  ve-   •  V..J-11*  ?'     '        llb-  VI>  Pars  ".  c.  7.   :•«  obtln  tC'crlPaUCi  aI"  SCC,,ti  sunl-  intcr  na  ««?««-  sitione  «,  et  sine  hoc,  quod  ab  alas  doceantur  ,  ut lia  a  noxiis  discriminant,  qu.a,  statim  ac  in  lucem  eduntur,  ea  nuae  sibi  consentanea  sunt,  sectantur,  atque  ea,  quae  sunt  rontraria,  vitant.  Ergo  bruta  ratione  non  pollent.   98    Praeterea,  si  belluae  ratione  pollerent,  nec  seroper   onerarentur  idem  ,  nec  omnes  operarentur  s.mi  i    mouo.   K  non  operarentur  idem,  quia  obiectum  rat.on.s  non   est  aliquod  particulare  determinatum  ,  sed  universal ,  et   ?udeterqminatum,  ac  proinde  ratio  non  ™^™*AjT?   determinatum,  sed  circa  multa,  atque  oppo  't.a  v«rsatu^   Neque  omnes  eodem  modo  semper  operarentur,  quia, ,  cum   ratlnem  libertas  consequatur,  ipsae  pro  l.bero  «ntellectus   sui  iudicio  operationes  suas  diverso  modo   exererent.  Id   n  animalibus"   quae  ratione  pollent,  nempe  ,n  homin.bu  ,   conspicimus;  hi  enim  multa,  d.versaque  agunt,  neque- a,   quae  agunt,  simili  modo  agunt.  Atqut  belluae,  n    cu  que   exnerientia  compertum  est,  idem  semper  operantur    ,  e   quae  unius  speclei  sunt,  cunctas  suas  operat.ones  s.m.h-   ter  exerunt  »f  Ergo  belluae  ration.s  experles  sunt.   99    Exinde  hoc  aliud  argumentum  conficere  lubet.  Illu.  nronrium  est  aniroalium,  quae  ratione  pollent,  quod  s.ngu  ?a   cum  a  noto  ad  ignotum  discurrant,  operat.ones  suas  i  di'es  P^rfidunt ,  et  tota  species  ex  singulorum  progress.  sensim  perficitur.  Atqui  belluae  nec  singulae  suas  opera  tiones  in  dies  perficere  valent  ,   nec  unaquaeque    spec.  ex  variarum  aetatum  success.one  progredi   potest ,    qui  •psae,  ut  diximus,  ad  quasdam  operat.ones  e™nndasJg  ural iter  determinantur,  et  quae  un.us  spec.e.  sunt ,  illa  s"militer  exercent ».  Ergo  belluae,  cum  nulhus  progre ssu  peTfectionisque  capaces  sint.ralione  carere  d.cendae  sum   1  Qq.  dispp.,  De  Yer.,  q.  XVIII,  a.  7  ad  7.   2  /„  lib.  II  Sent.,  Dist.  XX,  q.  II,  «•  2  ad  5.   3  Qq.  dispp.,  De  Ver.,  q.  XXIV,  «.   1  c.   tae  fuTricX "esdem  ope^stiones  edere,  e»mde=e  modou £Jj  edendis  tenere,  atque  ex  historns  animabum    de nt  dem  c on      ^  discimus  species  brutorum  ,  quse  in  prsetentis  se  a obus  o  tae  sunt,  easdem  operationes  ,  eodem  modo  ,  ac  illas  ,    qua  «Ttti.Trth.8;  dimcultate  se  e.pediret,  contendit  be.lu    C0SM0L0G1A  J35   100.  Accedit  quod,  concessa  brutis  ratione,  nihil  certe  :etat,  qu,„  loquela,  quae  ,  aienle  s.  Thoma ,  «  e  t  pro-  i.r.um  opus  rat.on.s  •  »  eis  concedatur,  quia  pleraque  Z  um  organ.s  ad  voces  edendas  opporlunii  instruuntur  At  .ruta  habent  qmdem  signa  naturalia  ,  quorum  one  afft  Uones  suas  secum  invicem  communicant ';  sed  ea  a  ner-   t aliniens,tirinn,Snnl0nge(  d,Stant'  qUia  a  brut's  «d«nturP„a-  liis  manifes.Pn.  "T,  ^T  n*  ^,'  u t  affectiones  suas  ttis  man.testent '.  Itaque  belluae  nulla  vi  intelligendi  nol-  nt.  «  An.mae  best.arum,  subdit  s.  Augustinul,  vivun  ftd  non  mtelligunt  *  ».  '  '    I  101.  Obiic.  Sunt  aliquae  brutorum  operationes      anw   '"lO™  Xr  J"1611^6"^-"  ^  commoP„strann  Ergo  .102.  Resp.  Neg.  ant.  Et  sane  operationes    illae  «  i„   ioclamTlu^us3,"009  ^^ ^  nerilicelle"  loc  lam  s.August.nus  observaverat  scribens:  «  Multa  mira  nte  oculos  nostros  de  apibus  vera  sunt,  longe  tamen  ab  u.usmod,  .rrationabilium  animantium,  quamffs  m?rabili  ensu  d.stare  rationem ,  quae  non  hominibus  et  uecor  '  us,  sed  hom.nibus,  ange^lisque  commum's  es^  »PQuod  nonnullac  brutomm  operationes  quamdam  rat  onis  st   aUur,nrdiP[rShCfe|rUnt'  id  ab  Aauinate  hac  ra S  ex"  icatur    lud.cia  brutorum,  cum  sint  instinctiva    ac  Drn-   ide  naturaha  «,  operationibus  rerum  naturalium   sinfilia    ,  tate  reneetendi  carent,  ratio  ipsis  inesse 'nequu!'       ^11"*6  f*'   i,  q.  Xtl,  a.  3  ad  3.  2  Cf  s.  Aug.,  De  Doctr.  Christ.,  lib.  II    c     2    n     «?    „  p-„,      •  *..  Thomas,  habent  valde  paucos  concep'tus'     Jos   pauc    '  na~  rahbus  signis  exprimunt  »;  Qq.  dispp.    De  Ver    „    iy    f"l    !i  "n~  ;  «  Etsi  bruta  animantia  al^uid  mnniE^  ^tionem  intendunt;  sed  naturali  instinctu  aliquid  agu™t ad  auod  amtestationem  sequitur  »;  2a  2ae    a    CX    a    1  °     c'    a  quoa   J  *>e  Tnn.,  lib.  X,  c.  4,  n.   5.  '     '   J  />o  gestis  Pelagii,  c.   VI    n     18    Pf  c     Racn      ct       •/    •      ,,    ,  Attende  tibi  ipsi  »    n    2  lL'  HomiL  ln  llIud:    136  COSMOLOGIA   sunt.  Quare  «  bruta  .  .  .  sequuntur  iudicium  sibi  a  Deo  inditum  *  »;  et  proinde  ((  habent  motus  interiores,  et  ex-  teriores  similes  motibus  rationis  %  »,  ita  ut  ((  habeant  prin-  cipium  ordinatum  de  aliquibus  s  ».   Aht.  III.— Utrum  anima  brutoruua  materiaiis,  an  immaterialis  dicenda  sit,  inquiritur   103.  Animam,  eamque  sentientem,  belluis  inesse  novi-  mus.  Iam  anima,  quae  in  belluis  vegetat,  et  sentit,  una,  et  eadem  esse  debet.  Re  quidem  vera,  pnncipium,  quod  in  brutis  vegetat,  et  sentit,  eorum  forma  substantialis  esse  debet,  quia  est  illud,  ex  quo  bruta  in  sua  specie  consti-  tuuntur,  et  ex  quo  effectus  sibi  propnos  producunt.  At-  qui ,  ut  alibi  innuimus  4,  in  quolibet  composito  naturali  forma  substantialis  non  nisi  una  esse  potest.  Ergo  unum,  et  idem  est  principium,  quod  in  brutis  vegetat ,  et  sen-  tit  5.  Quia  vero  brutum  naturam  suam  speciiicam  sumit  non  ex  eo,  quod  vegetat,  sed  ex  eo  ,  quod  sentit G,  con-   ~T~Op.  Cit.a  q.   cit.,  a.   1  c.-«  la  2ae,  q.  XLVI,  a.  4  ad  2.   5  Qq.  dispp.,  ibid.   a.   2  c.  Exinde  sanctus  Doctor  rationem  expo-   nit,  qua  bruta  quamdam  prudentiam  participare  ,  et  futura  prae-   coqnoscere  dicuntur.  Quod  ad  prudentiam  attinet,  ita  inquit:   «  ti   hoc  contingit,  quod  in  operibus  brutorum  animalium  apparent  quae-   dam  sagacitates,    in  quantum  habent  inclinationem  naturalem  ad   quosdam  ordinatissimos  processus,  utpote  a  summa  arte ordinatos.   Et  propter  hoc  etiam  quaedam  animalia  dicuntur   prudentia  ,    vei   sagacia;  non  quod  in  eis  sit  aliqua  ratio,  vel  electio:  quod  ex  hoc   apparet,  quod  omnia,  quae  sunt  unius  naturae  ,   simihter  operan-   tur  »•   la  2ae      q.  XIII,  a.  2  ad  3.  Quoad  autem  futurorum  prae-   coqnitionem:  «  Ex  instinctu  naturali  movetur  animal  ad  aliquid  tu-   turum,  ac  si  futurum  praevideret :    huiusmodi  enim  instinctus  es   eis  inditus  ab  intellectu  Divino  »;  Ibid.f  q.  XL,  a.  3  ad  1.  rrae   stat  etiam  cum  eodem  sancto  Doctore  illud  advertere   quod  nullus   habitus  proprie  acceptus  in  brutis  inveniri  potest,  quia  habitus  pro-   prie  sumti,  ut  diximus  in  Dynam.  (c.  I,  a.  40,  p.  108  vol.  I),  ra-   tione  comparantur  ,  «  vires  autem  sensitivae  in  brutis  anmialibas   non  operantur  ex  imperio  rationis  »  (la  2ae,  q.  L,  a.  3  ad  2).  At   quoniam  «  bruta    animalia  a  ratione    hominis  per  quamdam    con-   suetudinem  disponuntur  ad  aliquid  operandum  sic,  vel  a»ter;n^   modo  in  brutis    animalibus  habitus  quodammodo  poni    possunt  »   Ibid.—t  Pp.   105-106.  .    f  ■   s  Hoc  magis  perspicuum  fiet  in  Anthropologia  ,    ubi    de  unnaie   animae  in  homine  disseremus.  „-mQi;c  »•   e  «  In  hoc,  quod  est  sensitivum  esse,  consistit  ratio  animalis  »,   De  sensuf  et  sensato,  lect.  II.    COSMOLOGIA  137   isequens  est  illud  unicum  principium  ,  quod  forma  sub-  istantiahsdicitur,  esse  principium  sentiens,  seu  principium  vegetativum,  quod  ad  altiorem  ordinem  principii  sensitivi  assurgit.  Et  sane,  nulli  dubium  esse  potest,  quin  princi-  pium  sentiens  pnncipio,  quod  mere  vegetativum  est,  na-  lura  sua  excellat.  Atqui  «  forma  perfectior  virtute  conti-  net  quidquid  est  inferiorum  formarum  !  ».  Ergo  in  bru-  tis  una  eteadem  anima,  nempe  sentiens,  per  diversas  po-  tcntias,  quae  ab  eius  essentia  fluunt  %  non  solum  opera-  tiones  sensitivas  ,  sed  etiam  quidquid  anima  vegetans  in  planlis  praestat,  exequitur  3.   104.  Quaenam  sit  natura  huius  principii,  cruod  vesretat  et  sentit,  inter  Philosophos  non  convenit;  ipsi  enim  pro  suorum  systematum  varietate  in  diversas  sententias  dis-  3esserunt.  At  nos  secundum  theoriam  peripatetico-scho-  lasticam  de  pnncipns,  quae  compositum  naturale  consti-  uunt,  naturam  animae  belluinae  explicamus.  Atque  in  inm,s  nonnullas  notiones,  quae  illius  systematis  veluti  con-  .ectaria  sunt,  in  memonam  revocemus  oportet   1    hsse  materiale  diversa  ratione    praedicatur  de    sub-  tantns  completis  ,  ac  de  forma  ,  quae  ,    uti  ex  diclis  in  ^apite  pnmo  colligitur  ,   est  substantia    incompleta.  Ete-  iim  substantiae  completae    materiales    dicuntur    corpora  pae,  cum  actu  lam  constituta  sint,  extensione,  divisibi-  itaie  ,  alnsque  corporum  proprietatibus  pollenl.  Formae  utem  matenales  dicuntur  illae  formae,  quarum  «  esse,  ut  j.  lnomas  ait ,    est  per  hoc  ,    quod   insunt  materiae  4  »,  icrnpe  tormae,  quae  habent  esse  concretum  in    materia  la  ut  a  materia  in  esse,  et  operari  pendeant  5.  E  contra-  io,  lormae  immatenales,  vel  spirituales  dicuntur  illae  for-  ™,  quae  a  materia  in  suo  esse  non  pendent  ,    proinde-  «e  abea  separatae  subsistere   possunt.  Hinc  formae  im-  latenales,  secus  ac  materiales,  subsistentes  nuncupantur.  j^Jnterme  matenale  priori  significatione  acceptum,  et   *  I,  q.  LXXVI,  a.  6  c.   iuV^T  9b  6SS? tia  animae  •  *  *  in  brutis  '  •  •  Potentiae  non  so-  im  a„!latlVaeA  Seletiam  sensibi^s;  a   quibus   dcterminatur   eo-   U  Qq.  dtspp.,  q.  un.  De  Sp.  cr.,  a.  3  c.  •  c  Contr.   Gent.,  lib.   II,  c.  30.-3  lhid^  ,ib>   Jy^  c    81   6  PoLa  ae  lmma'eriaIes  sunt  Per  se  subsistentcs  »;  Qq.  dispp.,    138  COSMOLOGIA   esse  immateriale,  sive  inter  corpus,  et  spiritum,  nihil i  me-  dium  esse  potest.  At  vero  si  materiale  altera  signincatione  sumatur,  diversae  eius  species  esse  possunt.  Nam  ,  cum  formae  sint  materiales  ex  eo  quod  a  materia  in  esse,  et  operari  pendent,  ipsae  ob  diversam  rationem,  qua  ad  roa-  teriam  deprimuntur  *,  magis,  vel  minus  matenales  sunt,  ac  proinde  minus ,  vel  magis  ad  immatenalitatem  acce-   "lOo.  His  praestitutis  ,  sequentes    propositiones   demon-  strandas  aggredimur:  ,   Prop.  la.  Anima  brutorum  non  est  materiahs  eo  moao,  auo  materiale  est  corpus.  m  j-  „.   Probatur.  Corpus  est  aliquid  «  ex  materia  ,  et  torma  compositum  *  ».  Atqui  anima  brutorum  est  forma.non^  tem  ipsum  compositum  ex  materia,  et  forma.  brgo  lpsa  aliquod  corpus  esse  non  potest.  Praeterea,  anima  bruto-  rum  est  principium  ,  per  quod  ipsa  vivunt ,  et  sentium.  Atqui  principium  huiusmodi  non  potest  esse  corpus,  se-  cus  omne  corpus  viveret,  et  sentiret.  Ergo    .   106  Prop  2a.  Anima  belluina  non  est  forma  immatena-  lis  seu  quae  per  se  subsistit,  sed  ad  genus  formarum  roa-  terialium  pertinet,  ita  tamen,  ut  ad  immateriahtatem  pro-   xime  accedat.  .  •    __   Probatur  prima  pars.  «  Natura  uniuscumsque  rei  ex  Cius  operatione  ostenditur  s  ».  Atqui  brutorum  operatio-  nes  huiusmodi  sunt,  ut  nonnisi  m  corpore,  et  per  corpn.  exerceri  possint,  quia  «  operationes  animae  sensitivae ,  iiod  complentur  sine  corporalibus  instrumentis  6  ».  Ergo  amma  belluina  etiam  in  suo  esse  a  corpore  pendet.  Atqui  tor  ma,  quae  a  materia  pendet,  non  est  forma  «*J"!*e,"_  "f  est  forma  ,  quae  esse  suum  concretum  in  materia  nabc  ac  nroinde  genus  formarum  materialium  non  supergrem  tur  \  Ergo  anima  belluina  ad  genus  formarum  matena-  lium  pertinet.   iQq.  dispp.,  De  Virtut.,  q.I,  a.  1  ad4.-2  Contr.Gent   lib.  II,  c.68   s  I    q    III,  a.  2  sed  contr.—1*  Contr.  Gent.,  hb.  II,  c.  08.   s  i'   (j    LXXVI    a.  1  c— 6  Contr.   Gent.,  lib.   IV,  c.  11.   i  «Forma,  quae  uon  est  per  se  subsistens,  non  habet  alium  m  dnm  a  modo  subiecti,  quia  non  habet  esse  ,  nisi  in  q™ntnm  e.  actus  talis  subiecti,  et  ideo  mensura  compositi  »;  In  hb.  IV  deni.  Dist.  XLIX,  q.  II,  a.  3  sol.    COSMOLOGIA  139   107.  Idem  argumentum  hac  alia  ratione  exhiberi  po-  jest:  Omnis  res  secundum  suam  formam,  sive  secundum  uam  speciem  agere  debet ,  quia  forma  est  principium,  x  quo  acliones  oriuntur;  (juapropter,  si  anima  belluina  sset  torma  subsistens,  proindeque  immaterialis,  actiones  ognitrices  eius  circa  immateriale  versari  deberent.  At-  ui  consequens  est  falsum  ,  quia  cognitio  brutorum,  uti  stendimus,  supra  sensilia  non  assurgit.  Ergo  anima  bel-  uina  genus  formarum  materialium  non  supergreditur  2.   108.  Altera  pars  ex  cognitione  sensitiva  ,  quae  bellua-  ;um  propria  est  ,  facile  colligitur.  Enimvero  «  ratio  co-  mtionis  ex  opposito  se  habet  ad  rationem  materialita-  is  ».  Atqui  sensus  species  rerum  sensibilium  accipit  qui-  em  cum  earum  conditionibus  materialibus,  sed  tamen  sine  xaterxa  *.  Ergo  ,  sicut  anima    intellectiva  ex    eo  ,    quod   abstrahit  speciem  non  solum  a  materia  ,  sed  etiam  a  laterialibus  conditionibus  individuantibus  5  »,  est  imma-  enalis;  ita  anima  sensitiva,  in  qua  «  sunt  species  rerum  ensibilium,  sine  propriis  materiis,  sed  tamen  secundum  mgulantatem  ,  et  conditiones  individuales  ,  quae  conse-  uuntur  materiam  6  »,  non  esse  quidem  forma  immate-  ialis  ,  sed  ad  lmmaterialitatem  proxime  accedere  dicen-  a  est  7.   Art.  IV.— Qua  ratione  anima  belluina  indiyisibilis  sit,   explicatur   109.  Brutorum  anima  spectari  potest  vel  dumtaxat  prout   [  »  Id  iam  Gennadius  {De  Eccles.  Dogmatibus,  c.   17,  App.  ad  Opp.  i  Aug.  t.  VIII)  docuerat  hisce  paucis  :  «  Solum    hominem    credi-  jius  habere  animam  substantivam  .  . . ,  animalium  vero  animae  non  iiint  substantivae  ».—2  T)  q#  LXXXIV,  a.  2  c.  *  lbid.—>>  Ibid.—s  Qq.  dispp.,  q.  un.  De  Anim.,  a.   13  c.   Exinde  perspicitur  animarn  belJuinam  non  esse  materialem,  per-  ide  ac  formae  rerum  animae  expertium  ,  atque  animae  vegetabi-  um.  Etenim  cognitio  sensitiva  supergreditur  non  solum  operatio-  es  rerum  vita  expertium  ,  quia  hae  sunt  a  principio  extrinseco,  ia  autem  a  pnncipio  intrinseco  ;  sed  etiam  operationem  animae  egetabihs.  Nam  operatio  vegetabilis  «  fit  per  organum  corporeum  t  virtute  corporeae  qualitatis  »;  verum  cognitio  sensitiva  expostu-  it  quidem  quasdam  qualitates  corporeas  ,  «  non  tamen  ita  quod  lediante  virtute  tahum  qualitatum  operatio  animae  sensibilis  pro-  ■eaat;  sed  requiruntur  solum  ad  debitara  dispositionera  organi  »•  i  q.  LXXVIII,  a.  1  c.    140  COSMOLOGIA   est  in  se  aliqua  forma,  abstracta  a  corpore,  quod  infor  mat,  vel  prout  actu  corpus  informat.  Iam,  si  priori  modc  consideretur  ,  nonnisi  veluti  indivisibilis  cogitan  potest  Etenim  divisibilitas  est  proprietas  quantitatis,  atque  hae-  telligi  potesl  IZnTTJi        v  f,m-'  vel  P-er  eorruptionem  in-   destructio  dumtax.  W  „2^?'  "  F  huiusmodi  «rum  ,'redigit  »;  ,„m  q^innoneTrjSZ^  '"  "ihilura   tan  potesl,  qu0'd  esse  sibi  ,  onr  um  ha  w  ^•tUm  ^  .Lelluina  non  habel  alinrf  «„   P-  "  et.'  -an,ma  autem   Per  se  corrurnpi  dicf  nol«,.  ^  n,M  comPositi-  Neque  ipsa  p  alibi  diximPus  '  noPn  fo  mCa°errUP^°  enira>  et  »e«\««o,  [tiali  proprie  conveni,    Bni^      '    -ed  comPos'l°  substan-   animam  Uufoam"  ex   *"E  Tunli    Ve  Pot-'  «•  V,  a.  4.   •.C;t"aoS'  caorr0unC,PuAnnt„m «  T  a0'1","130'  COrruPto  corPn"  **  ear„m  ..tX^K."^  "Jum  "^  T  PCr  h°C'  •"  "on  potest  „;  Qq.  «7W.,  Oe  PolP''   V  ".  T-iT"    """^    Pdilos.  Cdrist.  Compend.  II.  '    146  COSMOLOGIA   gnitione  sensitiva  pollet,  est  corpus,  yel  qnaelibet  forma  I  forporea.  Atqui  ex  sentenlia  Scholaslicorum  neque  cor-  I  PuTneque  quaelibet  forma  corporea  cogn.t.one  sens.t.va  pollet ;  nam  anima  bellnina  ,  cui  cogmt.o  sens.t.va  altr  -  uitur,  non  est  corpus  ,  imo  indivis.bilis  est,  atque  ets.  forma  materialis  sit,  tamen  ipsa  a  celer.s  form.s  matena-  libus  differt.  Ergo  illam  sententiam  mater.al.smo  v.am  s  er-  nere  summa  iniuria  asseritur.  Neque  dicas; »n.mam bellu.-  nam,  etsi  ceteris  formis  mater.ahbus  anteeellat,  l *™n  ,£  iis  non  differre,  tum  quia  est,  per.nde  ac  f%'^%e.r^'  tum  quia  per  virtutem  corpoream  produc.tur  Eten.m  quod  spectat  ad  primum,  formae  mater.ales.ex  Scholast^o   rum  sententia  ','  non  pollent  eaden, \.V^lf^™\\Z.  III,  c.  97.  -»»«•-*  Paf;  **  5  I   a   CXVIII    a.  2  ad  3.  Cf  ln  lib.  II  Sent.,  D,st.  XVIII,  q-  «,  «•  *d  8   circf"  uto  um  animam  praestat  legere  noviss  mum  opus  £  tecriTnue- V  inirnortalit,  de  V  ame  de,   »«««  W'«  *"  m  Thoma,  d'  Aquin,  par  1'  abbe  J.  Beney,  Autun  1876.    COSMOLOGIA  Igj   ARr.I.-Rerura  raundanarum  colligatio  exponitur   Anol'  ^ili^nl  P°r    NenJesium  S  Auctorem  Librorum   »£  :$£:  „p  ';TkS^iv^'^-z   lium  infimn    ,Mo^  quoniam  vita   vegetativa  est  om-   SiftSs:;  fs  fiecnu„r^r«!su,nuDv ct  •"**»-   unt  belluan    nnL     -i  d,cu.nlur-   Supra  plantas  assur-   121    d15/       ?•     eo  infusas  cognoscunt.  F   lt  ffii.™  erent,as>.  nemPe  qualitates  essentialos,  „uae  1    cgui  sabTicfuXr^  lamen  SeCU-m  consentiunt^er   1  #e  naf.  Aom.,  c.  1.   :  SSSSH'i-  t  •«**  ***«  Deus   ellunt,consideran/aes„„  veZn^!!''  "  "S0  hae'  Pr»»^'i"e  alii   "a,  qa.nt.im  ein fmb  cil  ilas  »«1° £^5  S         S'  PCr  q"°S  menS  h-   Comm.  ,„  ..   m/ceB^^-^^^^-onen.Deiascendit.    j£g  COSMOLOGIA   rent    tamen  in  eo  conveniunt,  quod  utraque  suiit  substan-   tiae.'  Animalia  a  vegetabilibus  dissident ,  quod  ipsa  sen-   sum  habent,  quo  plantae  carent;  at  in  eo  consenliunt,  quod   ambo vivunt.  Homiues  a  brutis  discriminantur   quod  ra-   tfone  praediti  sunt;  sed,  pcrinde  ac  bruta,  sent.unt.  Cum   s int  Angeli  snbstantiae  mere  intellectuales  ,  d.fferun    ab   hominibus;  secl  hi  cum  illis  conven.unt,  eo  quod  ,„  eH,-   gunt.  Insuper  ex  diversis  speciebus  una  est  altera  perfe-   ctior',  immo  in  eadem  specie  sunt  diversi  essenl.ales  gra-   dus  perfectionis,  indeque  diversae,  ut  recentes,  a.unt,  clas-   ses  existunt*    Ex  hoc  fit,  ut   nobilior  natura  per  spec.enr   vel  cla«sem  inferiorem,  quam  complectitur,  cum  ea,  qua  et  homiue"    Jui-  umquc  sit  gradus  perfcctioms  vel   n  planta,  vel  in  brnln-   st  connexioUsSmfillOS  ^*  ^  *££££&  si  connexio,  sed  non  continuatio.  At  vero  non  nv.fi  r»   Mtes,  ,nter  quos  Bonnetus  «,  Leibnitium  »  secmi  K  e«t   gat.onem  per  legem   continuitatis   explicarc   co  >  cndun  "  mnes  speces  rerum,  secundum  ipsos,  Ha  intr  se     ve"   .continuam  Imeam  efforment,  quae  a  reeno  minerali  nd  «etabile,  a  vegetabili  ad  animale,  et  ab°ani  aiadho  mem  progred.tur.  Haec  autem  continuat  o  f  per  ste'  cs  ac^nvocas,  nempe  species,  quae  intcr  duas  quasJue"  'op^smu.01  Part,C,'PeS  W™™™,  q«ae  aEr  120    Prop.   Lex  continuitatis  absurda  esl.   £  ner  ^T^T    &   Leibnitius  fassus  est  nullam  speciem  mediam  inter  hominem  et  D(   luam  in  nostro  terrarum  orbe  inveniri,  sed  contendit  nihil  Prohlb^   quin  illam  in  alio  orbe  existere  putetur  {N.  E.,  lib.  IV,  c.  16,  §  U   Denique  impius  Buchnerus  hodie  pertendit  Aethiopes  esse  speciem  a   quivocam,  per  quam  species  belluina  cum  humana  continuatur,  qu   ipsi  in  sua  structura  organica  prae  se  ferunt  multa,  quibus  ad  simia   proxime  accedunt  {Force  et  matiere,  p.  75,  et  76,  ed.  cit.).  Sed  na   commenta  Lockii,  Leibnitii  et  Buchneri  sunt  adeo  futilia,  ut  vix  co   futatione  egeant.  Et  sane,  quod  ad  Lockium  attinet,  sicut,  aiente  s.  A   gustino,  «  videmus  infantilem  animam  nondum  coepisse  uti  ratior   et  tamen  eam  rationalem  dicimus  »  {De  Gen.  ad  litt.,\ib.  VII,  «•   n.  10);  ita  homines,  qui  imbecilles  a  nativitate  sunt ,  etsi  ratio    COSMOLOGIA  151   quivocam  inler  belluam,  et  vegetabile.  At  id  omnino  fal-  ium  est  «.  Nam  polypus,  etsi,  ob  structurae  or^anicae  sim-  )Iicjtatem  ,  propius  ,  quam  celerae  belluae  ,  ad  plantam  iccedat,  tamen  est  animal,  et  non  aliud,  nisi  animal;  quia  >ennde  ac  an.mal,  sentit,  se  ipsum  movet,  et  nutrit,  man-  ucat  et  digerit 2.   Art.III.— De  ncxibus  djnamico,  ct  teleologico  rerum  raundanarum   130.  Ncxus  rerum  mundanarum  non  solum  ex  eo  exur-   9n  utantur    tamen  rationales,  ac  proinde  homines,  dicendi  sunt  uod  ad  Le.bnitium  spectat ,  quidquid  sit  de    aliis  mundis     «uos  m  hngit,  procul  dubio  entia,  ei  quibus  hic   mundus  constat    ita  )  se  irmcem  pendere  debent  ,  ut  inde    unicum    systema  eiurgat  TVlTv  rGrUm  svstemate>  Leibnitii  iudicio,  nullus  hiatus   se  debet.  Ergo,  si  qua  species  aequivoca  inter  hominem,  et  bel-  am  daretur  haec  m  nostro  hoc  mundo  inveniri  deberet.  Denigue  ichnerus  dehrat,  non  philosophatur.  Nam,  quaecumque  sit  simi-  ;udo  quae,  structura  organica  spectata,  inter  simias,  et  Aethiopes  tercedit,  certum  est  Aethiopes  ratione  pollere,  qua  simiae,  perinde   rel.quae  best.ae,  carent,  eorumque  aliquos  ipsam  adeo  eicoluisse   viri  in  primis  eruditi,  atque  acuti  evaderent.  Gf  Flourens,  Histoire  des  travaux,  et  des  idees  de  BufTon    et  ivier,  Histoire  des  travaux,  etc.  '   2  Magis  autem  absurda  est  opinio  illorum,  qui  cum  Robineto  (Con-  lcrauon  phil.  sur  la  gradation  naturelle  des  formes  de  V  ttre  ou  Les  wis  de  la  nature,  qui  apprehende  d  faire  Vhomme, Amsterdam  1768)  otquot  sunt  in  mundo,  diversas  naturas,  non  esse  aliud,  nisi  diversa  iimenta  unius  naturae,  nempe  humanae,  et  diversas  aetates,  quas  ica  illa  natura  percurrit,  usque  dum  formam  omnium  perfectissi-  m   nempe  humanam,  assequatur.  Sane,  si  omnes  species  sunt  trans-   tationes  unius  speciei,  conscquitur  unicam  esse  omnium  rerum,  ae  sunt    essentiam    seu  substantiam,  et  dumtaiat  accidentia  diver-   Atqui  hoc  absurdum  est,  quia  diversae  naturae,  seu  species  re-  n,U  iU  ,SffSCala  mUndi  constituit«r,  secundum  essentiam,  ut  vi-  uas  1  r"'  Ergo  absurda  est  opinio  eorum,  qui  'omnes  ^uras  rerum  ab  un.us  speciei  evolutione  repetunt.  Accedit  1°  quod  a,  quicumque  gradus  eius  sit,  ei  evolutione  naturae,  quae  in  pri-  »  ei  cvolutione  materia  bruta  est,  secundum  hanc  sententiam,  eiur-  U  d  quod  de  vita  vegetativa  et  sensitiva  abnorme  esse  ostendi-  s,  ct  mag.s  absurdum  esse  quoad  vitam  rationalem  hominis  suo  de.nonstrabimus.  2«  Quod  si  mundus,  uti  philosophi  isti  conten-   \  Ura  "ZZTT*  ^^  ,n-tti  ^GCiUS  fuisset>  Deus  OIUoil"»  >  r« o    nP        .         '  SUCt0r  n°n  CSSet;  id  auod  "laximeimpium  est   w Z   . UinnTT  aUtCm  I,UiC  VaIdc  allini'  oua'u  Lamarckiu  wm,  aluque  hodie  propugnant,  in  Anthropologia  dicemus    152  COSMOLOGIA   git,  quod  ipsae,  eo,  quo  exposuimus,  modo,  inter  sese  col-  lio-antur,  sed  etiam  ex  eo,  quod  muluam  in  sese  actionem  exercent,  atque  ex  eo,  quod  una  alteri  inservit.  Hinc  duo  modi  connexionis  rerum  ,  nempe  per  causarum  efftaen-  tium  ,  et  per  causarum  finalium  colligationem  existunt;  quornm  primus  nexus  dynamicus  f,  alter  teleologicus  2  ap-   peilari  solet.  .   131.  Prop.  la.  Nexus  dynamicus  in  mundo  invenilur.   Probatur.  Nexus  dynamicus  in  mutua  rerum  in  se  a-  ctione  consistit.  Atqui  res,  ex  quibus  mundus  constat,  vim  actuosam  in  sese  invicem  exercent.  Ergo.   13*2.  Minor  ex  ipsa  contemplalione  rerum  evincitur.  h-  tenim  certum  est  res  corporeas  aliquid  in  organa  senso-  ria  corporis  nostri  agere,  quippe  quod,  nisi  quidquam  m  ea  agerent,  illarum  sensationes  in  nobis  fieri  non  possent.  Certum  quoque  est  nos  in  res  corporeas,  quibus  circum-  damur,  multa  agere,  ut  illas  ad  nostrae  vitae  utilitatem,  oblectationemque  accommodemus.  Certum  denique  est  res  corporeas  in  se  ipsas  aliquid  invicem  agere;  constat  emrc  inter  omnes  terram,  et  corpora  coeSestia  se  mutuo  attra-  here  vi  gravitationis  ,  unde  regularis  ille  motus  planeta-  rum  exoritur,  corporaque,  quae  in  terra  sunt,  sive  sim  plicia,  sive  mixta,  mutuas  actiones  in  se  exerere  ob  vim  attrabendi,  et  repellendi,  qua  poiient 3.   133.  Prop.  2a.  Nexus,  qui  per  causas  finales  eflicitur,  ii  mundo  existit  *.    i  Ita  dicitur  a  vi,  seu  energia  {Svvapis),  quam  res  naturales  ii  se  exercent.  .  .  .   2  Ita  appellatnr  a  /me  {rekos),  cuius  gratia  una  res  alten  inservit  5  Hanc  propositionem  demonstrantes  pro  certo  sumsimus,  omne  res,  quae  in  mundo  sunt,  vi  actuosa  pollere.  Id  enim    tura  ex  us  quae  de  viventibus,  immo  de  ipsis  corporibus  manimis  lam    dict  sunt,   aperte  coliigitur  ,  tum  ex  theoria  de   principns    constitutivi  rerum,  materiali  nempe,  et  formali;  principium   enim  formaJe,  i  suo  loco  vidimus,  est  principium  activum,  quia  quaelibet  res  ex  e  ipso,  quo  constituitur,  vim  operandi  accipit.   Hinc  s.  Damascenu!  «  Actus  est  vis,  motioque  cuiusque  substantiae,  qua  caret  lllud  .  lum,  quod  non  est  »;  De  fide  orthod. ,  lib.  II,  c.   23.    Argument  autem,  quibus  cum  Malebranchio  omnem  activitatem,  vel  cum  LeiJ  nitio  activitatem  transeuntem  substantiis  creatis   repugnare  pro  tur  ,  nullum  pondus  inesse  iam    alibi    {Ontol.,  c.  IX,  a.  2,  p.  e  et  a.   7,  p.  71,  sq)  ostensum  a  nobis  est.   *  Philosophis,  quos  causis  finalibus  infensos  esse  mnuimus  m  unu    COSMOLOGFA  J  53   Probalur    Partes  nniversi,  ut  s.  Tbomas  inqnit ,  ita  or-  dmanlur  admvicem,  sicut  el  partes  exercitus  adinvicem'  Atqu,  ex.nde  nexus  teleologicus  exurgit.  Ergo  '   134.  Mawr  cx  phaenomenis  ,  quae  in  tota  hac  rerum  an.versUa  c  cernunlur,  ea  cvidentia  probatur,  qua  nnl™  ma.or  des.derar,  potest.  Enimvero  sive  in  coclum  sive  m  lerram  s.ve  in  mare  oculos  coniiciamus,  in  phaeno-  nena  ...c.d.mus,  quac  rerum  alias  aliarum  finibus.com-  nodisque  ...scrv.re  luculenler  commonstrant.  E.  g.  ex  v  -  i/ent.bus  plantae  ad  nutrimenlum  belluarum,  ct  bominum   cdum  RoLClJellUae  'n  USUm'  commodumque  hominum  nodf  J LV|fe  exPertes>  P«'a  aqua,  acr,  aliaque  huius-  nri  ;;  :,  l  A,rUm'  telluarum>  e'  hominum  bonum  com-  «rfhn!  •  AtmosPhera.  resp.rationi,  et  sustenlandis  va-  wnbus,  qu.  ex  aqu.s  or.untur  ,  deservit ;  venti  vanores  n  nubcs cogunt,  ct  noxias  exhalaliones  dissipant;  aPqnae  x  mont.bus  decurrunt,  ut  planlae,  brnta,  et  nomines  ad  c    «s„,(„,„nem  lpsls  utantur.  To(a  ter        corpora.   afconcenumTl|SeSe  ""'T  gravitant  '  et  8™^°™   U' n!  V m.'  s,ve  hi,rmoniam  efficiunl ,  quae  a-   ronomos  incred.bili  stupore  percellit.  Hic  vero  concen-   is  non    modo  inter  diversas  naturas  rerum  ,   ex  cfuibus   rial      ,',  r  ?       h.°die  'U0ntUr>  necnon  Bttchnerus,  ajiique  Ma-   ".„,  ,  uunt-  A'  contra>  cognilio  causarum  finalium  ad  lese*  phae-   :  u0, ZZZTeZT  r110  praesidi0  est' lr,ntu,n  »bes'  nt '«" '»-   «not     :  auaesun,  „r  CU'"S,!U0  "''  facile  cst  operationes   ;  1'"«  'e«es    phaenomcnorum    non    sunt   r.  Co    eo/„u'.«  fi„UKdUm  qUaS  feS  corPorc0°  neeesssrio  operan-  -es  „1,  'n,r  S  lbus  rerl"n  •  n""°  nc?olio   Possunt  cognosci   .-  uui  "on  id,  quod  absolute,  sed  id  ber  ti«  iS  ?        suPernaturaIe  est>  admittunt.   Ut  de  uno  Gio-   bertiu  dicamus,  hic  pertendit  quamlibet  naturam   esse  naturalem   si   h,s iiZ7  1PSa  SnPeriore'n'  «supernaturalem, siri  aliam  natuTam  384  et  ^TrT  Jafe:atUF  ^eoHea  del  ^vrannaturale,  not.  XLV,  p    seriPsi'  quoqu/  pJrsuasione m  de  ex  -  C  rc  DrotnSre?atUraliS  ab  ^noratione  **™™  profuisci;quo-  nitnr^Hc  f  ca«sarum  progreditur,  ambitus  ordinis  super.   naturahs  coarctatur.  Yid.Filo,.  della  Rivel.,  §  3,  p.  13,  Torino  18o(    156  COSMOLOGIA   dine  morali,  qui  circa  humanas  actiones  versatur,  prout  hae  ad  finem  hominis  spectant;  denique,  ne  cunctos  enu-  meremus,  ab  ordine  politico,  in  quo  gubernatio  civitatis  fundatur.  .   139.  Normae,  secundum  quas  ordo  physicus  eincitur,  leges  naturae,  vel  pkysicae  vocantur  f;  et  consecutio  even-  tuum  secundum  ordinem  physicum,  nomine  cursus  natu-  rae  designatur.   Art.V.— Ordinis  naturalis  existentia,  et  ordinis  supernaturalis  possibilitas  adstruuntur   His  notionibus  praestitutis  ,  inquirendum  nobis  est,  an  ordo  naturalis  in  mundo  exislat,  atque  an  ordo  superna-  turalis  sit  possibilis2.  .    .   140.  Prop.  la.  Ordo  naturalis  in  mundo  existit.  Probatur.  Deus  mundum  ita  debuit,  et  scivit  creare,  ut   fini,  ad  quem  ipsum  destinavit ,  adamussim  respondeat.  Atqui  mundus  non  potest  finem  assequi  ,  ad  quem  Deus  illum  destinavit,  nisi  ordo  in  ipso  existat,  quia  ordo,  ut  diximus,  est  apta  partium  ad  finem  assequendum  disposi-  tio.  Ergo,  si  Deus  est  auctor  mundi,  ordinem  m  mundo  esse  pro  certo  habendum  est 3.   141.  Quod  si  res  ista  cum  iis  agatur  ,  qui  Deum  esse  auclorem  mundi  negant,  argumentari  adversus  lpsos  licet  hoc  modo  :  Ea  ,  quae  in  mundo  sunt,  ipsis  Atheis  non  diffitentibus,  unicum  systema  efficiunt.  Atqui  ex  pluribus,  diversisque  rebus,  cuiusmodi  sunt  mundanae,  aliquod  u-  nicum  systema  exurgere  non  potest,  nisi  speciales,  aiver-  sique  earum  fines  ad  finem  unicum  totius  systematis  con-   i  Secundum  s.  Thomara  hae  leges  sunt  quaedam  impressiones  a  Deo  factae  in  rebus  ratione  carentibus,  ut  hae  in  certum  finem  m-  clinentur,  atque  determinentur  ab  uno  prae  alio  modo  operandum:  «  Sicut  homo  imprimit  denuntiando  quoddam  interius  principmm  actuum  homini  sibi  subiecto,  ita  etiam  Deus  imprimit  toti  naturae  Drincipia  propriorum  actuum;  et  ideo  per  hunc  modum  Deus  dici-  mr  praecipere  toti  naturae  »;  la  2ae,  q.  XG,  a.  4  c.  Sed  de  hac  re  fusior  sermo  erit  in  Philos.  morali,  p.  I,  c.  IV,  a.  3,  ubi  de  lege  aeterna  verba  faciemus.   2  Possibilitatem  dumtaxat  ordinis  supernaturahs  PMlosopnus  10-  vestigare  debet ,  nam  Theologorum  est  inquirere  ,  utrum  ,  nec  ne  aliquis  ordo  supernaturalis  a  Deo  in  mundo  constitutus  sit.   3  Gf  s.  Thom.,  la  2ae,  q.  CII,  a.   2  c.    CGSMOLOGJA  157   Ciirrant;  concurrere  autem  ad  hunc  unicum  finem  non  possunt,  nisi  res  ipsae  inter  se  colligatae  sint,  nempe  nisi  ord.ne  inter  se  contineantur.  Ergo  si  cunctae  res,  ex  qui-  bus  muridus  conllatur  ,  unicum  svstema  efformant  ordo  ,  procul  dubio  in  mundo  existit1.   142.  Advertendum  etiam  est  ordinem  universalem    quo  ,  res  omnes  un.cum  mundi  systema  constituunt,  ex  multis  ordinibus    particulanbus  inter  se  connexis    efformari    Id  a  s.    Fhoma  sequenti  comparatione  declaratur:  «  Oportet  quod  omnes  particulares  ordines    sub  illo  universali    or-  chne  contineantur,  et  ab  illo  descendant,  qui  inveniuntur  10  rebus,  secundum  quod  a  prima  causa  dependent    Hu-  msmodi  exemplurn    in  politicis    considerari  potest    Nam  omnes  domestici  unius  patrisfamilias  ordinem    quemdam  ad  invicern  habent,  secundum  quod  ei  subduntur.  Rursus  autem  lam  ipse  paterfamilias,  quam  omnes  alii,  qui  sunt  suae  civitatis,  ordmem  quemdam  ad  invicem  habent ,  et  ad  pnncipem  civitatis,  qui  iferum  cum  omnibus,  qui  sunt  m  re^no,  aliquem  ordinem  habet  ad  regem2  ».   143.  Prop.  2a.  Nihil  prohibet   quominus  ordo    naturalis  in  mundo  cum  supernaturali  coniungatur.   Probatur.  Ordo  supernaturalis  neque  ex  parte  Dei    ne-  •que  ex  parte  rerum  creatarum,  neque  ex  parte  ordinis  a  Weo  creah  aliquam  repugnantiam  exhibet.  Ergo.  Et  sane  non  repugnat  a  parte  Dei;  nam  sapientia,  et  potentia  Dei  creal.onc  naturae  non  exhauriuntur,  ac  proinde  Deus  re-  bus  a  se  crealis  perfectionem  Iargiri  polest  maiorem  ea  iquarn  earum  natura  expostulat,  ita  ut  actiones  na»ivis  suis  |vinbus  super.ores  exercere  queant.  Nec  mpugnat  a  parte  \rerum  creatarnm;  hae  enim,  ut  alibi  diximus  3,  potentiam  obedientiae  a  Dco  acceperunt,  ut  valeant  ea  in  se  recipe-  re,  vcl  agere,  quae  facultates  suas   naturales  praeterore-  jfliuntur.  Nec  demum  ex  parte  ordinis  a  Deo  creati;  nam  ordo  supernaturahs  ordinem  naturalem  distinctum  servat  et  lpsum,  qu.n  perturbet,  perficit,  quia  naturas  rerum  ad  «ctiones  supenons  ordinis  exerendas  aptas  reddit    •antInme„dUl,°S'  1ul.mala..  1»ae  in  mundo   conspiciuntur  ,  csagge-   Zia  IJL v'-s  0f:  'I  q.  CV,  a.  7  ad  3).  Rousseavius  (Rousseau,  Lettres  de  la  montagne.  Lett.  III),  aliique  contendunt  nos  numquam  posse  cognoscere,  an  ali-  quod  opus  sit  miraculosum;  quia,  cum  non  sint  nobis  omnes  leges  naturae  perspectae,  cognoscere  haud  possumus,  utrum,  necne  aliquis  effectus  vires  naturae  praetergrediatur.  Ast  ii  omnino  falluntur.  Ei  sane,  qnamvis  non  omnes  leges  naturae  nobis  sint  exploratae,  ind(  inferri  nequit  nobis  exploratum  esse  non  posse,  utrum,  necne  aliquis  effectus  vires  naturae  praetergrediatur.  Nam  nos  miracula  dicimusilb  opera,  quae  exploratis  naturae  legibus  adversantur.  Atqui  si  non  om  nes,  certe  plures  naturae  leges,  eodem  Rousseavio,  eiusque  asseclis  fatentibus,  compertae  nobis  sunt.  Ergo  cognoscere  nobis  licet,  nurr  aliqua  opera  sint  miraculosa.  Frustra  regereres  posse  fieri,  ut  aliqii:  effectus,  qui  cum  legibus  notis  non  concordat,  legibus  nondum  explo  ratis  sit  consentaneus;  repugnat  enim  dari  in  rerum  natura  leges  du  plicis  generis  secum  pugnantes;  ideoque  duos  ordines,  quorum  unun  alterum  tollit.  Cf  Bergier,  Traite  historique  ,  et  dogmatique  de  U  vraie  rdligion,  part.  V,  c.  I,  a.   1,  Paris  1784.   2  De  falsis  definitionibus  miraculi  verba  non  facimus  ,  nam  e  theoria  s.  Thomae  ,  quam  hic  exponimus  ,  quisque  veram  a  fals  definitione  miraculi  dignoscere  potest.   ■>  Contr.   Gent.,   lib.  III,  c.  401.    COSMOLOGIA  161   e.  g.,  est  compenetratio  duorum  corporum  ,  quae  in  re-  surrectione  I.  Chnsti  ex  sepulcro  non  aperlo  alque  in  Eius  ingressu  ad  d.sc.pulos  suos,  clausis  ianuis,  Ivenil  quippe  quod,  cum  omne  corpus  sit  naturaliler  impene-  trab.le,  compenelrationem  duorum  corporum  omnis  creala  visnullo  modo  efficere  polest.   .151  Miraculum  vero  quoad  subieclum  diciluropus,  ciuod  vires  tolius  nalurae  crealae  superal  non  essentia  sua  sed  [propler  conditionem  subiecti ,  in  quo  /it ;  ila  ut  causae  fcrcaiac  sim.l.a ,  il  .  efficere  valeant,  sed  non  in  subiecto?  W  quo  illud  eflicitur.  Ila  certum  nobis  esl  causas  crea  a  Pd  vilam,  el  vis.onem  in  rebus  producendam  concurrere  qma  v.vens  a  v.venle  gignilnr  ,  alque  visio  in  animali  pc.feclo  per  generat.onem  oblinelur.  At  cerle  vilam  in  jmortno  cxsusc.lare  ,  aut  visionem  caeco  reslituere  nulla  d.a  causa  po.esl,  sed  solus  Deus  ,  2.  Uenique  m.raculum  quoad  modum  esl  opus,  ouod  ec  propler  essentiam,  ncc  propler  subieclum  ,  sed  pro-   iredimr  hT'-  qU°  v'  y,res,tolil,s  namrae  creatac  super-  TCdHur.  Huiusmod.  m.racula  exislunt,  cum  aegrolus  sine  raevi.s  remed.is,  et  sine  olla  crisi  cimvalescil,  viresque  lorpons  sub.lo  resum.i,  vel  cum  tempeslas  in  ranqu  "i-  iatem  subilo  mulalur  '.  h-""   153.  Ex  iis,  quae  de  notione,  et  diversis  speciebus  mi-   ,lo  Vffal,,:MU,S'  /aci'e  ™\em&™>  q«id  mirabileTuZ-   m*     !Aatmh-  h?yem>  .iucu'en««Aue  theoriam  s.  Tho-   iae    .  Ad  efliciendum  mirabile  duo  requiruntur  :  1°  ut   a  praeter  naturam  cum  codem  Aquinate  dici  possinl   Mirarnlnm   Cao~c  nceo''  oo.d"'  °Um  Patet  il,Ud  "P-'«  "esM,o«™  •odi. ,-i  n  '  .  °  °d.  fl,,acv,s  na'»"  illiim  cffcclum  vel  omnino  oduccre  non  potest,  vel  illum  producere  non  polest  in  co  subio-  :  »"  ,fluo.  P;.od"C.um  conspicitur.  Miraculum  ero  coJa  al  m  patrar,  d.cHor,  si  in  rcbus,  in  quibus  fit,  ,,  rcmanet.  „t s.  Tho-   ;:i,'r":  cvntraria2  :d„  TT'  qnT  Deus  fadt  •    Cr   n0tUni  est  i,,,,d  esse  eff"tnm,  qucm  na  odnH  »      qU,dCm  Produeere ■»  s^d  non  in  illo   modo  ,  quo  revera  oduc.tur    e.  g.,  Aegyplum   repente  ranis  scatere  *,  q.  CX,  a.  4  ad  2;  cf  s.  Aug.,  De  Trin.,  lib.  III,  c.  7,  8,  et  10.  Fhilos.  Crrist.  Compend.  II.?  ^    Ifi2  COSMOLOGIA   causa  eius  sit  occulta;  2»  ut  in  re    in  qua  fit,  aliquid i  i-  nsi  repugnans  esse  putetur.  lam  utrumque  duobus  mod.s  conlinge?e  potest.  Etenim  causa  eventus  ,  quem  admira-  mur,  vel  est  occulla  secundum  se,  hoc   est,  eiusmodi,  u  omnes  lateat,  vel  occulta  quoad  nos,  hoc  est,  eius modi, ut  nuosdam  solum  lateat.  Item  in  eventu,  quem  adm.ramur  vel  vere  est  aliquid  repugnans  in  re  ,  ad   quam  eventus  pertinet  ,  vel  apparet  esse  ,  dum  vere   non  est.  S»i  cansa  eventus,  quem  admiramur,  est  secundum  se  occulta,  atque  in  re,  circa  quam  ipsa  versatur,  est  contrar.a  d.spositto  ad  ipsum  producendum,  eventus  est  illud,  quod  miracu-  lum  vocatur;  quia  Deus,  quippe  qui  in  rebus  omnib»»  *»-  cretissime  operatur,  est   causa   occullissima  ,  eiremotissi-  ma  a  nostris  sensibus,  atque  Ipse  tantum  in  rebus  opera-  ri  potest  aliquid  ,  ad  quod  res  non  sunt  comparatae.   b  causa  eventus  non  omnibus,  sed  qu.busdam  dumtasat  s  t  occulta,  neque  in  se  sit  aliquid  ,   quod  e.  vere  repugna  sed  solum  secundum  opinionem ,  seu  apparenter,  ellectus  mirabilis  vocatur  '.   Art.  VIII. — De  miraculorum  possibilitate  154  Miraculorum  possibilitatem  negant  omnes  ii,  qui  ob  diversam,  ut  diximus  \  rationem  leges  naturae  abso-  lute  necessarias,  et  immutabiles  esse  tenent.  Nec  al.a  est  opinio  Rationalistarum  ;  nam  ipsi  comm.n.scuntur  haud  possibile  esse  ut  facta,  quae  leg.bus  exper.ent.a  umver-  sim  exploratis  adversantur  ,  cont.ngant  ,  et  ideo  omn.a  nuracula  ,  quae  Sacrae  Litterae  narraut ,  veluti  mythos  interpretantur 3.   T^ou  desunt  notae,  quibus  miracula  «ri  nomiuis  a  mirabmbus  diseeruantur.  Eteuim  illa  ab  istis  dist.ngu.  poss nnt   »on  solom  «  comparatione  eventuum  cum  explorat.s  nstnrse  leg bus sed  e t. m  1°  ex  in»enio,  indoleque  eius,  qui  miraculum  operatur  num  su  pie  tate      nimique  demiskne  insignis  ,  necne  ;  2»  ex  modc ,  opersnd  scilicet  uum  omnia,  quae  miraculum  concom.tantur ,  "dolean ^rel  gionem,  gravitatem,  et  modestiam,  n.h.Ique  snpemtauosi,  etndaml  prae  se  ferant;  3»  ex  fine  cum  operis,  tum  operant.s,  hoc  est  numopu  \i  cultnm  Dei  promovendum,  hominumque  corda  amore  De.  mua".  manda  spectet,  et  num  operans  glor.am  De.  un.ce  quaerat    a pro  priam  gloriam    et  Iucrum  aucupetur;  4°  ex  .«-^.«'^  effectus,  quia  opera  Dei  sunt  firma,  praest.g.aque  c.to  evanescu  Cf  Bened    XIV,  Op.  cit.,  lib.  IV,  c.  4.  -  *  Pag.  1 58  sq.   5  Horum  commenta  in  unum  collegit  Strauss,  F.e  de  Jdsut,  trac    GOSMOLOGIA  163   ^5 1  P.roV-Deus  eflicere  potest  miracula.   n£c°L    ri  M,ra?ulu'">  «t.ex  dictis  patet,  existit  ve!  cam   ootes,    vJl      *  a'T'.d  "0vi  facil'  (Iuod  natura  efficere  non  potest,  vel  cum  efTectum  impedit,  qui  ab  actione  alicuius   causae  natura  .,  consequi  deberet '.  E.  g„  si  Deus  coeco   I  mraTr  ™lt'  ^^  n°vi  in  coeco  efficit,  quod  „a-  :  tara  efficere  „o„  potest ,  quia  coecus  visionem    quam  a-   effic  '  ut  "n"  ^  rUrSUS  aCWirer%  non  notest;  si  autem   !  tTlffol,   8       "0n  con,l,urat>  '"'Pedit  combustionem,  quae   n,l5m,US  pr°pnUS  'Sn,s-  Atuui  "eum  i„  rebus  utrum   •  q  !,?.  d,w     De  Pot    „    vi,  a.  1  c     et  a    2  a,I  t   ua  Wv?nr°ad  ali,a  hUiUSm°di  f«ta'dlendum  est-;'namsi  Dcus  om-   1  v.vent.a  ereav.t   nonne  potest  vitam  largiri  vel  plantac,  ul  rursus   2  '  fr»ciusquo  ed«,  vel  cadaveri,  ut  homo  reviviscat  V  Si  Deus  otes" L  """'  h°m™1™  «tem  conficiendi  panis  edocuit;  nonne  oranum„?,rPa,neS,tamultiplieare'  ut  non  nl0d»  quinque  muna   mCf  rw,"      ,nt'Se,let'am  mu,U  illoru,n  «>«gment.  supcrsint?  Cf  Cruerwl,  c.  IV,  a.  2,  p.  232,  not.  8,  vol.  I.    *    164  COSMOLOGIA   nere,  ut  illud  vel  quiescat,  vel  alio  cursum  convertat.  At  si  homo  haec,  aliaque  huiusmodi  praestare  potest,  nemo  cerle  negabit  Deum,  qui  ubique  est,  et  operatur,  cuius-  que  virtus  humanam  infinite  excedit  ,  potuisse  hominem  e  tecto  praecipitem  in  aere  suspendere,  ut  eum  a  mortis  periculo  liberaret.  Illud  quidem  inter  actiones  rerum  crea-  tarum,  et  actiones  Dei,  a  quibus  effectus  causarum  natu-  ralium  impediuntur,  interest ,  quod  illae  ordine  naturali  continentur,  hae  autem  vel  quoad  substanham,  vel  quoad  modum  \ires  naturae  praetergrediuntur  ,  prout  effectus  causae  naturalis  vel  a  nulla  re  creata  absolute  lmpediri  potest,  vel  impediri  absolute  potest,  sed  non  in  iis  adiun-  ctis,  in  quibus  a  Deo  miraculum  efficitur.   158.  Confirmalur  propositio  ex  eo,  quod  Deus,  ut  iam  innuimus1,  non  ex  necessitate  ,  sed  ex  liberrima  volun-  tate  ordinem,  qui  in  mundo  conspicitur,  constituit.  Nam,  si  ordo  mundi  non  ex  necessitate,  sed  ex  liberrima  Dei  voluntate  existit,  nihil  prohibet,  quin  Deus  aliquid  prae-  ter  ordinem  naturae  operari,  seu,  quod  ldem  valet,  mi-  racula  patrare  possit2.   159.  Obiic.  Si  miracula  fierent,  leges  naturae  essent  mu-  tabiles.  Atqui  leges  naturae  esse  mutabiles  repugnat  tum  ex  parte  Dei  ,  quia  repugnat  voluntatem  Dei  ,  qui  illas  constituit,  esse  mutabilem,  tum  ex  parte  ipsius  naturae,  quia,  cum  naturae  rerum  sint  fixae,  et  determinatae,  de-  terminatae  etiam  ,  proindeque  immutabiles  esse  debent  leges,  quibus  ipsae  gubernantur.  Ergo  miracula  fieri  haud  possibile  est.  .   160.  Resp.  Conc.  mai.  ;  neg.  min.  Neg.  cons.  ht  sane,  neque  ex  parte  Dei,  neque  ex  parte  ipsius  naturae  quid-  quam  prohibet,  quin  ieges  particulares  aliquando  muten-  tur.  Non  quidem  ex  parte  Dei.  Etenim  Deus,  cum  leges  naturae  liberrime  statuisset  ,  illas  eadem  voluntate  ,  qua  constituit,  mutare  ,  aut  suspender e  potest  ,  quoties  ordo  Providentiae  id  expostulat.  Neque  idcirco  mutan  Deus  dicendus  est.  Nara  «  Deus,  ait  s.  Thomas,  ab  aeterno  prae-  vidit,  et  voluit  se  facturum,  quod  in  tempore  tacit.  bic  ergo  constituit  naturae  cursum,  ut  tamen  preordinaretur  in  aeterna  sua  voluntate,  quod  praeter  cursum  istum  quan-   i  Pag.  158  sq.  —  «  Cf  s.  Aug.,  De  Gen.  ad  litt.,  lib.  VI,  c.  43,  n.  23  et  s.  Thom.,  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c.  99.    COSMOLOGIA  Jg5   (loque  facturus  esset '».  Neque  ex  parte   ipsius  nalurae  Nam  rebus,  quae  a  Deo  crealae  sunt,  ab  Eoque  conser'   z °:;;i?r'  r°n. repus,,at'  -»«-::   .  est  ipsas  nutui  Dei  obedire.  Alqui,  cum  le«-es  mundi  ob  immediatam  actionem  Dei  mutantur  ,  re     frea  ae   nutui   ■  De,  ipsascreant,s,conServantis,gubernandiSque  obediant"  mnfarP    Nkf  ^T™  T  rePaS™1  leges  eius  aliquando  Hri^Lmn       (l"0SCum  leSes  "alurae  per  miracu  a  mu-  tari  dicuntur,  putandum  non  eSt  miraculo  laedi  ullam  le-   I  Srffen".eralem  ',at,Urae'  1uia'  Ul  e*  all"tis  exempt  col  t   I  gitur,  Oeus  miracula  palrat  non  quia  leeem  ire,  er-ilem  •»   se  statutam  destrui.    s'euia  iu  »atura  ,duci"  *  sensibilem  per  se  ,  et  immediate    pro-   CAPVT   VII.   De  mundi  origine   Art.  I.— Ulrum  mundus  a  Deo  sit  crealus   L..!61'  Crefim\S  n0mine  intelligitur  productio  rei  «  in  ksc  secundum  totam  suam  substantian,  »>,  ita  ut  «  causa-  Nilas  creant.s  se  extendat  ad  omne  illud  ,   quod  i     re in-   E  uV  ?naClldefini,Ur  :  Productio  tot?uB«*r™eX  jHimio,  i ta,  ut   mhil   antea   exlet  ,    ex   quo   res   ednratnr   iHinc  valde  distat  creatio  ab  illa  'actione      quae   simplkl'   *  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.   III,  a.   i   ad  6.   Cf  s.  Bonav.,  In  lib.  I  Sent.,  Dist.   XLII,  a.   1,  q.   3    ad  ara.  '  Vid.  etiam  quae  adnotavimus  p.   159    not    2   is  if^i  C"m.1,niracula  ™nt™  nataram  fieri    dicuntur,  id  de  natu-  w  particulanbus  tantum  intelligendum  est ;  neuue    ita    ut   earuin   .atun/aji?e;tTe|Ur;  ,meC  enim  i,,Ud  tantu"    «Postulat     qu  d   0  ^  i?P  ,7e/etUr'  n°n  niS/.  °Pc™tiones  sibi  consentaneas  exerere   01  Jes    rwum     ,Vn  nilraCUllS  eiFeCtUS  Hant  COntra     ordines  Parti-  inrpVovirn;-  Semper  secuudl"»  ordinem    universalein  Di-   aventurfoif  ,ff"'"'  ^  ,'.*1  ''  "'  2  so'-  «  Creali».  inqt.it  s.  Bo-  Sl:;  t  i    2,Sq     "!  SeCUndUm  t0lUm  ";  *»  «»   "  *«*.    156  COSMOLOGIA   ter  effectio  dicitur,  nempe  per  quam  subiectum ,  quod  iam  existit,  immutatur.  «  Duplex  modus  est  caussandi.  Unus  quidem,  quo  aliquid  fit,  praesupposito  altero.  Alio  modo  caussatur  aliquid,  nullo  praesupposito.  Et  boc  modo  di-  citur  aliquid  fieri  per  creationem  l  ».   162.  Prop.  Mundus    a  Deo   esse    suum  habet   per   crea-    tionem  2    Probatur  prima  pars,  nempe  mundum  habere  esse  suum  a  Deo.  Omnes  res,  ex  quibus  mundus  constat,  non  sunt  ex  se  ipsis,  sive,  ut  Scholae  aiunt,  non  habent  esse  ex  se.±  Atqui  id,  quod  non  est  ex  se,  oportet  ut  sit  ex  alio,  seu,  ut  babeat  esse  ex  alio,  quippe  quod  nihil  medii  est  inter  esse  a  se  ipso  ,  et  esse  ab  alio.  Quotquot  igitur  res  sunt,  ex  quibus  mundus  componitur,  esse  suum  ab  aho  habent.  Atqui  boc  aliud,  a  quo  res  mundanae  esse  suum  repetunt,  nonnisi  Deus  esse  potest;  nam  ea,  quae  non  sunt  a  sei-  psis,  cum  habeant  esse  participatum ,  causam  sui  esse  m  eo  agnoscunt,  cui  esse  essentialiter  convenit;  Deus  autem  i  dumtaxat  est  Ens,  cui  esse  essentialiter  convenit.  Ergo  om-  nes  res  mundanae  a  Deo  esse  suum  habent 3.   163.  Probatur  altcra  pars,  nempe  modum,  quo  mundus  esse  suum  a  Deo  habet  ,  in  creaiione  consistere.  Nequit  Deus  dare  esse  rebus  ex  materia  praeexistente.  Ergo  res  a  Deo  efficiuntur  ex  nihilo  ,  seu  esse  suum  a  Deo  acci-  piunt  per  creationem.  Antecedens  ita  demonstratur:  A  Deo,  quemadmodum  ostendimus,  esse  omnium  entium  onginem  habet,  proindeque  esse  ipsius  materiae,  quae  et  ipsa  quod-  dam  ens  est,  ita  ut  haud  possibile  sit  esse  matenae  exi-  stere,  antequam  a  Deo  efficiatur.  Atqui,  si  res  lta  se  ha-  bet  ,  compertum  est  Deum  res  non  producere  ex  aliqua  materia  praeexistente ,  sed  eas  ex  non  ente,  sive  ex  ni-  hilo  educere  *.  Ergo.   i  In  lib.  De  Causis,  lect.  XVIII.   2  «  Si  quis,  ita  a  Concilio  Vaticano  definitum  fuit,  non  conntea  tur  mundum',  resque  omnes,  quae  in  eo  continentur,  et  spmtua  les'  et  materiales  ,  secundum  totam  suam  substantiam  a  Deo  e:  nihilo  esse  productas...  anathema  sit  »;  Sess.  III  Const.  dogm.  D  Fide  Cathol.,  Can.  I,  n.  5.   *  I    q    XLIV    a    1  c.  Vid.  etiam  Contr.   Gent.,  \\b.  II,  c.  13.   *  Cf  s.  Aug.,'  De  Vera  Relig.,  c.  18,  n.  36;  s.  Ansel.,  Monol  «.  6,  et  s.  Thom.,  ibid.,  a.  2  c.    COSMOLOGIA  167   164.  Demonstrationi  directae  indirectam,  quae  maiorem  perspicuitatem  habet,  adiicimus.  Ut  origo  mundi  expli-  cetur,  hae  hypotheses  fingi  possunt.  Nam  vel  mundus  sem-  per  extitit,  qualis  nunc  est,  seu  est  aeternus  tum  ratione  matenae,  tum  ratione  formae  f;  vel  ingenita,  et  aeterna  est  matena  informis  ,  et  ex  ea  mundus  effectus  est  per  ordinem,  seu  formam  ,  quam  Deus  materiae  in  tempore  largilus  est 2;  vel  aeternae  sunt  atomi,  et  ex  iis  per  in-  Qnitum  mane  vagantibus  ,  atque  in  diversas  combinatio-  nes  lemere  coalescentibus,  mundus,  quem  videmus,  ortus  lest3;  vel  mundus  ornnino  cst  emanatio,  aut  evolutio  sub-  stantiae  Divinae,  ita  ut  ab  ipso  Deo  non  distinguatur,  ac  promde  sit,  qualis  Deus  est,  aeternus  *;  vel  denique  a  Deo  e  nihilo  eductus,  seu  creatus  fuit  ,  ab  eoque  ordinem,  quem  prae  se  fert ,  accepit.  Atqui  ex  his  hypothesibus  quatuor  priores  sunt  absurdae.  Ergo,  secundum  leges  syl-  logismi  disiuncti,  restat,  ut  quinta,  quae  creationem  mundi  staluit,  sit  vera.   165.  Minor  probatione  eget.  In  hac,  relicta  quarta  hy-  pothesi,  de  qua  in  Theodicea  disseremus,  trium  priorum  rlumtaxat  ratio  habenda  nobis  est.   Iam  abnormitas  primae,  et  secundae  hypothesis  hoc  ar-  ^umcnto  evincitur.  Si  materia  ,  quocumque  modo  conci-   1  Praecipuus  auctor  huius  sententiae  fuit  Aristoteles.  Cf  Jul.  Si-  non,  de  Deo  Aristotelis,  Paris  1839.   2  Haec  fuit  Platonis  doctrina,  de  qua  dignus  est,  qui  legatur  H.  tfarlin,  Etudes  sur  le  Tim.  etc,  Argum.,  §  7,  t.  I,  c.  27,  et  not.  .XIV;  t.  II,  p.    179  sqq.   1  Ita  opinati  fuere  Leucippus,  Democritus,  aliique  veteres  defen-  •ores  atornorum.   '  *  Haec  omnium  veterum,  recentiumque  Pantheistarum  sententia  est.  )piniones  aliorum  recentium,  qui  creationem  impugnant,  ad  primam,  |t  tertiam  revocantur.  Etenim  ipsi  cum  atheismum  vel  manifeste  de-  endant,  vel  occulte  insinuare  adnitantur,  mundum,  vel  qualis  nunc  st,  semper  exlitisse,  vel  ex  vi  ipsi  materiae  insita  evolutum,  sensim-  [ue  efformatum  esse  autumant.  Prima  harum  opinionum  defensa  fuit  i  multis  Incredulis  saeculi  proxime  elapsi.  Altera  valde  probatur  Juchnero,  aliisque  materialistis  Germaniae.  Ipsi  enim,  cum  teneant  lullam  aham  vim  existere,  quam  quae  matcriae  inhaeret,  eamque  tonnisi  in  materia  existere  posse,  inde  colligunt  mundum  ex  vi  ipsi  natenae  insita  evolutum,  sensimque  efformatum  fuisse,  ac  proinde  totionem  creationis  esse  prorsus  absurdam,  quia  creatio  vim  extra  nundum  positam,  ab  omnique  materia  seiunctam  expostulat.    168  CGSMOLOGIA.   piatur  ,  nempe  vel  sua  forma  iam    praedita  ,    qualis  est  mundus,  vel  omnis  formae  expers,  esset  infecta,  ac  pro-  inde  stricto  sensu  aeterna,  ipsa  procul  dubio  existeret  ex  necessitate  suae  naturae,  ideoque   immutabilis,  atque  ab  omni  successione  immunis  foret;  siquidem  id,  quod  non  est  factum,  ex  se  ipso  esse  debet ;  id  vero  ,  quod  ex  se  ipso  est,  existit  necessitate  suae  naturae,  et  quod  neces-  sftate  naturae  suae  existit,   mutationi ,  et  successiom  ob-  noxium  esse  nequit,  alioquin  esset  necessanum  ,   et  non  necessarium  ,  nempe    necessarium  ,   et  contingens    Atqui  repugnat,  docentibus  ipsis  adversariis,  quosbic  retelhmus,  maleriam    esse  necessariam  ,  immutabilem  ,  atque   ab  o-i  mni  successione  immunem.  Ergo  repugnat  matenam,  quo-  cumque  modo  ipsa  concipiatur,  esse  mfectam,  seu  stncto   sensu  aeternam  K  ..  .    .   166.  Secunda  autem  hypothesis  alns,  nsque  validissimis  argumentis  oppugnatur.  Et  sane,  Deus  non  poterat  ma-  teriae  ingenitae  largiri  formam  ,  quam  habet ,  nisi  ipsa  ab  Eo  penderet,  Eique  subiiceretur.  Atqui  repugnat  ma-  teriam,  quae  est  ingenita,  atque  infecta,  ab  ahqua  causa  anteriori  pendere,  ullique  causae  extenon  subnci.  Ergu,  si  materia  informis  esse  infecta,  atque  ingemta  dicatur,  Deum  ex  ipsa  mundum,  quem  modo  conspicimus,  eftecisse  dici  nequit2.  Praeterea  id  ,  quod  est  ingemtum  ,  nullam  mutationem  admittit.  Atqui  nihil  ex  eo,  quod  est  immu-  tabile,  fieri  potest,  quia  perspicuum  est  hoc  lpso  , ,  quod  ex  aliquo  aliquid  fit  ,  mutari  id  ,  ex  quo  ht.  «  Matcn?  ergo,  ita  concludit  Lactantius,  si  facta  non  est ,  ne  tieri  ex  ea  quicquam  potest  3  ».  Accedit ,  quod  Deus  inhmt?  potentia  pollet,  ac  proinde  putandum  non  est  Eum,  nor  secus  ac  homines,  non  posse  efficere  quidquam  ,  nisi  e^   i  Ex  quo  vides  antiquos  Patres  philosophis,  haereticisque  aeter  nitatis  materiae  defensoribus  iure,  meritoque  obiecisse,  quod  lps  materiam  Deo  aequalem  facerent,  proindeque  duos  Deos  commini  scerentur;  siquidem  esse  ei  se  ipso,  seu  necessitate  suae  naturae  immutabile,  et  stricto  sensu  aeternum,  est  proprium  solius  natura  summae,  et  perfectae,  scilicet  Dei.  Inter  eos,  secus  ac  Auctor  Syst  natur.  (Systeme  de  la  nature,  part.  2,  c.  2,  Lond.  1770),  impuden  ter  asseruit,  recensendus  est  Tertullianus,  qui  aeternitatem  mund  adversus  Hermogenem  ex  industria  impugnavit.   «  Cf  s.   Iustin.,  Ad  Gentes  cohortatio,  c.  23.   3  De  ira  Dei,  lib.  II,  c.  8.    COSMOLOGIA  169   lateria  iam  existente;  sed  tenendum  est  Eura ,  sicut  nullo   rtifice,  ita  nulla  materia  eguisse,  ut  mundum  conderet  !   167.  Absurdior  est  tertia  hypothesis.  Enimvero,  atomi  bsis  Atomicis  fatentibus  ,  etsi  insecabiles  sint  2,  tamen  laites  habent,  materialesque  sunt ;  quocirca  si  repu^nat  jiatenam  esse  ingenitam,  repugnat  etiam  ingenitas  esse  .tomos.  Atqui  atomi,  ex  quarum  fortuita  concursione  mun-  Sum  ellectum  esse  Epicurus,  recentesque  Increduli  com-  Uiniscuntur,  sunt  ingenitae.  Repugnat  i^itur  mundum  ex  ftomis  per  aera  temere  convolantibus  effectum   fuisse.  '   108.  Praeterea,  etiamsi  demus  posse  dari  alomos,  certe  •ullo  modo  evenire  potuit ,    ut  ex  ipsis  et  singulae    res  c  quibus  mundus  conllalur,  et  ipsa  mundi  compages  ef-  lcerentur.  Hoc  m  primis  ex  eo  demonstralur,  quod  illae   omi  tamquam  ingenitae   adstruuntur.  Etenim  plures  a-  !;mi  non  possunt  ad  aliquam  rem  efficiendam  coalescere  Mi  quodammodo  lmmulentur,  quia  necesse  est  ut  ipsae  Jiquid   in  sese  invicem  agant.  Atqui  id,  quod  est    in.Alteraai   tem  ratione  asseritur  rem  creatam  ordinem  habere  ad  nih   lum,  quatenus  ipsa  est  natura  sua  post    nihnum  ,    aeqi   ac  si  dicatur  c,  mtel hgenda  est  de  duratione  aeternitalis,  non  vero  pons,  vel  de  aeternitale  temporis  imaginati     non  ve°  •eal.s,  quatenus  durationem   aelernam    Entis  increati  e  sme  successione  est,  sine  aliqua  successione  imari-   nequ.mns.  H.nc   commode  dici    polesl  Deum  fnigM  |  mundum,  qu.n  vel  Dcum  in  tempore  esse,  vel  tem-   ante  mundum  fu.sse  staluatur.  Prius  vero,  ItmJu  ,  seu  ante  ,  ct  post  si  considerentur  in  ipso  tcmCore  »1  dub.o  quaedam  e.us  differentiae  sunt ;  vcrum     si'  udcrentur  relata  ad  aeternilalem,  non  aliud  den™ant   rclat.onem  temporis  ad    ipsam  ;    siquidem    nos     q   i  ess.on,  assuet,  sumus  ,    concipimus  esse  immoTunA  mslanhs,  quod  est  proprium  aelernilatis ,  fu?sse    an-  am  success.o  temporis  inceperit,  et  futu^um    si'suc-  •o  tempor.s  desmeret.  Quare  dicimus  Dcum  fuisse  ante   ndeV'  mUudum  esse  P°s«  »eum,  non  quod  Deum!   nde  ac  mundum,  tempore  conlineri  intel  igimus    sed   .  cum  Deum  extra  omne  tempus  esse  intfSus   «udum  reqUC  De-Um  fuiSSe  aule  muudi  ««oKem  lundum  esse  incep.sse,  cum  iam  Deus  esset  ».   i   ¥•  cit.t  ibid.,  c.  23,  n.  3.   •  q.  XLVI,  ■.  i  ad  8.-*  Cf  s.  Aug,D0  Civ.DH,  ]ib.  xh,c.  17,  nl*    174  COSMOLOGIA   178.  Obiic.  2°  Si  Deus  mundum  in  tempore  creasse  (  catur,  illud  quoque  dicendum  est,  fuisse  tempus,inqmnium  possibihum  optimus,  non  quod  optimae  sunt  sin-  plae  eius  naturae,  sed  quod  ipse  ,  totus  quantus  est  ,  a  oono  ad  mehus  in  infinitum  progreditur.   »  Praeter  Platonem  inter  veteres,  Abaelardum  in    media  aetate,   minHJ  m W uhJec*ni[\  aetatis  initium,  sententia    de  optimismo  nundi  MaJebranchio  probata  est.   lifflr^WK*  de*sciene:  !»*«-.  art-   Optimisme.  Leibnitius  etiam,  a  .nmcuitatibus  adversanorum  pressus,  eo  tandem  devenit,  ut  theo-   rW     par    n"1  g n202OPtimO  '   C°ntinU°  Pr0greSSU  derivaret5  vid'    •    180  COSMOLOGIA   Art.II. — Optiraismus  raundi  refellitur   192.  Doctrinani  de  mundo  oplimo  ,  quocumque  modo  accipiatur,  admilti  non  posse  sequentibus  propositionibus  evincitur:   Prop.  la.  Optimismus  Leibnitianorum  et  per  se  absurdus  est,  et  ad  exitiales  errores  ducit.   Probatur  prima  pars.  Finis  ,  ob  quem  Deus  mundum  creavit,  ut  in  Theodicea  videbimus,  est  manifestatio  per-  fectionum  Dei;  qua  de  re  mundus  optimus  ilie  dicendus  foret,  qui  perfectiones  Dei  ita  manifestet,  ut  nihil  supra.  Atqui  mundus,  quilibet  ipse  sit,  utpote  finitus  perfectio-  nes  Dei  nequit  ita  manifestare,  ut  ipsae  magis,  amplius-  que  manifestari  non  possint.  Ergo  hunc  mundum,  vel  a-  lium  quemlibet  possibilem  esse  omnium  optimum  absur-  dum  est  *.    .   193.  Probatur  altera  pars.  Doctrina  de  mundo  optimo  potentiam  Dei  ,  quae  omnem  limitem  respuit ,  limitibus  cogit;  atque  Deum  ,  qui  in  productione  rerum  extra  se  maxima  libertate  gaudet,  necessitati  obnoxium  facit.  Ergo  ad  exitiales  errores  ducit.   194.  Antecedens  ita  demonstratur.  Et  sane  :  1°  Si  Deus  mundum  omnium  possibilium  optimum  creavit,  Eius  po-  tentia  iam  exhausta  est;  quia,  cum  mundo  optimo  nullus  alius  praestantior  dari  queat,  Deus  iam  effecit  quidquid  efficere  potest.  Atqui  potentia,  cuius  obiectum  exhauriri  potest,  imo  iam  exhaustum  est,  non  est  infinita.  Ergo  theo-  ria,  quae  mundum  omnium  possibilium  optimum  a  Deo  creatum  esse  statuit,  infinitam  potentiam  Dei  tollit2.   2°  Si  Deus  mundum  creare  volens  ,  debuit  optimum  omnium  possibilium  creare,  non  potuit  ex  infinitis  mun-  dis  possibilibus  3  potius  unum  ,  quam  alium  ad  existen-   »  Cf  s.  Thom.,  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.   I,  a.  5  c.   *  Adeo  verum  est  optimismo  mundi  omnipotentiam  Dei  laedi,  ut  Abaelardus,  et  Wiclefus,  cum  docuerint  Deum  non  posse  alia  fa-  cere,  quam  quae  fecit,  id  quod  omnipotentiae  Dei  profecto  adver-  satur,  autumarunt  quoque,  uti  paulo  ante  adnotavimus,  illum  mun-  dum  a  Deo  creatum   esse,  qui  est  omnium  possibilium  optimus.   3  Series  mundorum  possibilium,  non  diffitente  eodem  Leibnitio  (Lettres  d  Borguet,  Lettr.  I),  est  infinita.  Et  sane  mundi,  qui  esse  pos-  sunt,  tot  sunt,  quot  sunt  modi,  quibus  Deus  esse  suum  cum  rebos  extra  se  communicare  potest.  Atqui  series  horum  modorum  est  inn-    COSMOLOGIA  181   tiam  vocare,  sed  eum,  quem  creavit,  scilicet  omnium  op-  timum  creare  coactus  est.  Alqui  ubi  non  est  eleclio,  ibi  est  necessitas.  Ergo  Deus  hunc  mundum  prae  reliquis  pos-  jsibilibus  non  ex  suae  volunlatis  consilio  ,  sed  necessilate  coactus  creavit.  Quinimmo  ex  theoria  optimismi  illud  etiam  sequitur,  quod  Deus  mundum,  quicumque  sit,  creare  co-  gitur.  Etenim  ,  Leibnitianorum  iudicio  ,  Deus  mundum  lomnium  oplimum  creare  debet  ,  ut  perfecliones  suas  ,  quoad  fieri  potest,  manifestel;  ergo  eo  magis  ad  mundum  creandum  cogitur  ,  alioquin  perfcctiones  suas  non  modo  non  quoad  fieri  potest,  sed  omnino  non  manifeslasset  *.  |  195.  Prop.  2\  Optimismus  cliam  eo  modo,  quo  a  Bouil-  lierio,  aliisque  explicatur,  reiiciendus  est.   Probatur.  Ralio,  ob   quam  repugnat  ullam  particularem   creaturam  esse  omnium  possibilium  optimam,  in  eo,  his   •Optimistis  non  diffilenlibus,  sita  est,  quod   quaelibet  par-   ticularis  creatura  infinitum  Esse  Dei  modo  finito  reprae-   sentat  ,  ac  proinde  aliae  sunt  possibiles  ,    quae   Divinum   >Esse  magis,  magisque  manifestant;  siquidem  finito  aliquid   jsemper  addi  potesl.  Atqui  ,  etiamsi  detur   mundum    esse   in  continuo  progrcssu,  ipse,  cum  nonnisi  finitae  progres-   isionis  capax  sit  ,  Esse  infinilum  Dei  modo  finilo  semper   manifestat  ,  ac  proinde  alii   multi  eo  praestantiores  fieri   jpossunt.  Ergo  eadem  ratione,  qua  probalur,  nuperorum   jOptimistarum  iudicio,  nullam  singularem  creaturam  esse   iomnium  possibilium  optimam,  probalur  simul  ne  totum   iquidem  mundum  ,    quicumque  tandem  sit  ,  omnium  pos-   •sibtlium  optimum  esse.   196.  Adde  his,  quod  continuus  progressus  in  infinilum,   nita;  quia,  cum  singuli  modi  finitam  entitatem,  seu  realitatem  a  Deo  accipiant,  horum  series,  quantumvis  maxima  dicatur,  vel  cogitetur,  Esse  Divinum,  utpote  infinitum,  exhaurire  numquam  potest.  Ergo  se-  ries  mundorum  possibilium  est  intinita  (cf  s.  Thom.,  In  lib.  III  Sent.,  Dist.  XIV,  q.  I,  a.  4  ad  3).  Exinde  aliud  argumentum,  quo  mundus  optimus  veluti  in  se  absurdus  redarguitur,  confici  potest;  siquidem,  posita  doctrina  de  mundo  optimo,  series  mundorum  possibilium  non  esset  infinita;  quippe  quod,  postquam  series  a  mundo  minus  perfccto  -ad  mundum  magis  perfectum  progrediens,  mundum  omnium  optimum  lassecuta  est,  supra  ipsum  assurgere  nequit.   1  Cf  Fenelon  ,  Rtfutation  du  systdme  du  p.  Malebranchc  sur  la  nature,  ct  la  grace  ,  c.  6,  et  Bonifas  ,  ttude  sur  la  Thtodicee  de  Leibniz,  part.  3,  c.   4.    182  COSMOLOGIA   quem  hi  philosophi  mundo  ,  prout  totus  est ,  considerato  tribuunt ,  prorsus  commenlitius  est.  Etenim  ,  cum  mun-  dus  in  tota  rerum,  ex  quibus  conflatur,  universitate  con-  sideratus  non  sit  aliquid  abstractum,  sed  ex  diversis  na-  turis  rerum  compositum,  non  potest  aliter  ^inteiligi  ipsum  esse  in  conlinuo  progressu,  quam  si  ipsas  naturas  rerum  in  naturas  praestantiores  continuo  transmutari  admittatur,  alioquin  progressus  non  esset  substantialis  ,  sed  acciden-  talis.  Atqui  repugnat  naturas  rerum  ita  progredi,  ut  aliae  in  alias  continuo  transmutentur  *.  Ergo  repugnat  in  mun-  do  inveniri  illum  progressum  ,  quem  nuperi  Optimistae  commenti  sunt.   197.  Obiic.  1°  Leibnitius,  eiusque  sectatores:  Si  Deus  inter  mundos  possibiles  optimo  alium  praetulisset,  mun-  dum  sine  ulla  ratione  sufficiente  creasset.  Atqui  quidquain  ne  in  Dei  quidem  operibus  sine  ratione  sufficiente  esse  potest.  Ergo  Deus  mundum  omnium  possibilium  optimum  creasse  dicendus  est.   198.  Resp.  Dist.  mai.,  sine  ratione  extra  Deum  posita,  conc.  mai.y  sine  ratione,  quae  est  in  ipso  Deo,  neg.  mai.;  eadem  dist.  neg.  et  conc.  min.  Neg.  cons.  Sane  admittenda  est  aliqua  ratio  ,  ob  quam  Deus  mundum  creavit  ,  quia  Deus,  utpote  sapientissimus,  nihil  sine  ratione  moliri  pot-  est.  At,  cum  Deus,  ens  sibi  ipsi  sufficientissimum,  a  causa  extranea  delerminari  non  possit,  illa  ratio  non  in  perfe-  ctione  mundi  ,  sed  in  ipso  Deo  invenienda  est ;  nempe ,  ut  s.  Thomas  inquit,  est  ipsa  stia  Bonitas  z.  Quod  si  ratio,  ob  quam  Deus  mundum  creavit,  non  est  perfectio  ipsius  mundi,  sed  bonitas  Creatoris,  consequitur  rationem  ,  ob  quam  Deus  hunc  mundum  ,  non  vero  alium  ipso  perfe-  ctiorem,  aut  imperfectiorem  condidit,  non  in  perfectione  ipsius  mundi  ,  sed  in  ipso  Deo  etiam  quaerendam  esse.  Haec  autem  inquisitio  supervacanea,  imo  temeraria  est,  cum  de  re  agatur  ,  quae  ad  arcana  Divinae  Sapientiae  pertinet.  «  Talis  quaestio,  ad  rem  ait  s.  Bonaventura,  est  irrationalis  ,  et  solutio  non  potest  dari  ,  nisi  haec  ,  quia  voluit,  et  rationem  Ipse  novit 3  ».   199.  Obiic.  2°  Si  Deus  crearet  mundum 'omnium  possi-    *  Cf  Ontol.,  c.  II,  a.  3,  p.  17.  —  2  Contr.  Gent.,  lib.  I,  c.  86.  3  In  lib.  I  Sent.,   Dist  XLIV  ,  a.  1  ,  q.    I   ad   arg.  Cf  s.  Aug.,  Epist.  III  ad  Nebridium,  n.  2.    COSMOLOGIA  183   hilium  minime  optimum  ,  Sapientiae  ,  Bonitatique  suae  flerogaret,  quia  minus  honum  est  quoddam  malum  ,  ae-  ![uc  ac  minus  malum  est  quoddam  bonum.  Atqui  conse-  imens  est  absurdum.  Ergo  et  antecedens.  |  200.  Resp.  Neg.  mai>  ;  conc.  min.  Neg.  cons.  Sane  Sa-  jnentia,  Bonitasque  Dei  non  expostulant,  ut  Deus  efficiat  jnundum  omnium  possibilium  optimum,  sive  absolute  op-   lmum  ,  sed  tantum  ut  quemcumque  mundum  ex  omni-  dus  possibilibus  efficere  velit,  ipsum  efficiat  relative,  nem-  f>e  m  genere  suo  optimum,  quatenus  ei  omnia  largiri  de-  bet,  per  quae  et  omnem  illam  perfectionem,  cuius  natura   ;ius  capax  est,  assequatur,  et  ad  ultimum  eius  finem,  qui  bst  manifestatio  Bonitatis  Dei,  perfectum  ordinem  habeat.   llud  autem  omittendum  non  est ,  perabsurdam  esse  ra  jfionem,  qua  Leibnitius  propositionem  maiorem  sui  argu-  jnenti  probavit,  quia  bonum,  et  malum  privative  sibi  op-  ponuntur ,  ac  proinde  prorsus  repugnat  ullum  bonum,  >rout  est  bonum,  esse  malum,  aut  ullum  malum,  prout  j:st  malum,  esse  bonum.    1  Cf  s.  Bonay.  loc.  cit.,  q.  II  ad  arg.    184   ANTHROPOLOGIA   1NTRODVGTIO   1.  Homo  omnia,  quae  in  reliquis  naturis  rerum  adhuc  observavimus,  in  se  exquisitiori  modo  continet1,  atque  ob  suam  facultatem  intelligendi  particeps  est  proprietatum,   Eer  quas  substantiae  intellectuales,  sive  Angeli  caeteris  re-  us  creatis  excellunt2  ;  quocirca  ipse  annulus  est  ,  quo  natura  visibilis  cum  invisibili  copulatur  ,  ut  unica  inde  universitas  rerum  creatarum  efficiatur  $.  Hinc  tractatio  de  homine  a  Cosmologia  ,  uti  diximus  *  ,  segregatur  ,  atque  peculiarem  Philosophiae  partem,  quae  Anthropologia  vo-  catur,  sibi  propriam  habet.  In  hac  tractatione  primo  ex-  plicabimus  quidquid  ad  unionem  animae,  et  corporis  in  homine  spectat;  deinde  inquiremus  1°  in  quo  essentia  a-  nimae  humanae  consistat;  2°  utrum,  necne  anima  sit  im-  materialis;  3°  quaenam  sit  origo  animae;  4°  utrum,  dis-  soluto  corpore,  anima  superstes  sit,  an  cum  corpore  pereat.   CAPVT  PRIMVM   Quaenam  sit  animae  et  corporis  uuio  in  homine  inquiritur   Art.  I. —  Substantialis  animae,  et  corporis  unio  in   homine   adstruitur   2.  Communis  vulgo  hominum  persuasio  est  hominem  non  esse  solam  animam,  aut  solum  corpus,  sed  aliquid,  quod  ex  anima  ,  et  corpore  conflatur  5  ;  siquidem  nemo,  quantumvis  plebeius,  cadaver,  aut  animam  a  corpore  se-  paratam  hominem  appellat,  latumque  discrimen  inter  ca-    *  Hinc  homo  fjVY.poY.ovfjLog,  parvus  mundus  ,  dictus  est,  quia,  ut  s.  Thomas  advertit,  «  omnes  creaturae  mundi  quodammodo  inre-  niuntur  in  eo  »;  I,  q.  X.GI,  a.  1  c.   2  Cf  s.  Aug.,  De  Civ.  Dei,  lib.  IX,  c.   13,  n.  3.   8  Cf  Nemes.,  De  natura  hominis,  c.   i.  —  4  Pag.  90.   s  De  Dicearcho,  aliisque  paucis  antiquis,  et  recentibus  Materia-  listis,  qui  in  homine  corpus  tantum  admiserunt,  alias  disseremus.    ANTHROPOLOGIA  1S5   daver  ,  animam  ,  ct  hominem  non  agnoscit.  Verum  quo-  niam  unitas  ,  ut  in  Ontologia  vidimus  *,  cst  vel  substan-  tialis  ,  vel  accidentalis  ,  non  convenit  inter  omnes  Philo-  sophos,  utrum  unilas  hominis  ,  sive,  ut  aiunt ,  compositi  humam  sit  subslantialis,  an  accidentalis.  Et  sane  non  pauci  inter  antiquos  ,  recentesque  vel  aperte  professi  sunt  ani-  mam  per  acadens  cum  corpore  coniungi,  vcl  hominem  ita  dennivere,  ut  nullam  rationem  corporis  haberent.  Nos  pri-  mum  substant.alem,  seu  naturalem  unionem  animae  cum  corpore  in  homine  adslruemus  ,  deinde  quaedam  contra  oppositas  sententias  adnotabimus.   3.  S.  Thomas,  de  unione  anitnae  cumfcorpore  disserens  ait:  ((  fcx  anima,  et  corpore  constituitur  in  unoquoque  no-  slrum  duplex  unitas  naturae,  et  personae  2  ».  Yentas  hu-  ius  theoriae,  quae  in  tota  media  aetate  viguit,  et  iam  a  ss.  latr.bus,  al.isque  antiquis  Scriploribus  3,  post  Aristo-  telem,  trad.ta  fuerat,  sequentibus  propositionibus  a  nobis  demonstratur:   4.  Prop.  la.  Corpus  ,  atque  anima  in  homine  adeo  inter  se  comunguntur,  ul  ex  ipsis  una  natura,  seu  una  substan-  tia  completa  constituatur .   Probatur.Ea,  quae  sunt  diversae  nalurae,  unam,  eam-  uemque  actioncm  exerere  non  possunt.  Atqui  anima  et  corpus  quae  m  se  seorsum  consideratae  sunt  diversae  res,  nabent  in  hom.ne  operaliones  utrique  communes  Er^o  corpus,  et  amma  in  hornine  adeo  inter  se  coniunubstanUa  completa  ,  sive  una  natura  constituatur  *  Mi-  nor  probatur  praecipue  ex  sensationibus,  quae  non  sunt  >ohus  an.mae,  aut  solius  corporis,  sed  ulriusque.  Re  uui-  Idm  ,Veransensat,0.nes  non.sunt  solius  corporis,  quia  cum  psa  s.t  operat.o  immalerial.s,  a  solo  principio  materiali,   sr;lest  r:pus'  proficisci  -w  *•> » ^  3*   ri6Ptia  comprobatur,  quia  corpus,  poslquam  anima  ab  eo   *  Cap.  III,  a.  1,  p.  19.-2  in?  q.  rij  a.  j  ad  2  W    prae  cetens    s.   Iustinum   (Fragm.  libri   De  resurr.  carnis  »•  8)    A  henagoram  (De  resurr.,  c.   12,  13,  18,  et  21)    s    Irenacum   yeirid.^:  l\  t't  t^}De  Ctv-  Dei> lib-  XIX>  -  *;  **»■  ™°*   \  Contr.  Gent.,  lib.   II,  c.  57.   °  Cf  DtJnam.,  c.  III,  a.  4,  p.   119-120  vol.  I.    186  ANTHROPOLOGIA   seiuncta  est  ,  nihil  sentire  experimur.  Neque  sunt  solius  animae  ,  quippe  quod  ,  cum  anima  sit  immaterialis  ,  res  materiales    nihil  in  ipsam  per  se  ,  sive    immediate    agere   possunt  *.   5.  Itaque  «  neutrum  (neque  corpus ,  neque  anima)  habet  speciem  completam  ,  sed  utrumque  est  pars  unius  natu-  rae  2  ».  Quapropter  homo  nec  corpus,  nec  anima  est,  sed  aliquid  tertium,  quod  ex  utroque  componitur  3.  ld  ex  ipsa  notione  corporis  animati  clare  intelligitur  ;  siquidem  cor-  pus  animatum  non  est  solum  corpus,  quia  corpus  per  se  est  expers  animae,  seu  vitae,  nec  sola  anima,  quia  anima  est  naturaliter  incorporea,  "sed  aliquid  tertium  ex  eo  exur-  gens,  nempe  corpus,  quod  anima  informat.   6.  Prop.  2a.  Ex  anima,  et  corpore  unica  persona  in  ho-  mine  efjicitur.   Probatur.  Operationes  in  qualibet  natura  tribuuntur  sup-  posito,  seu  personae,  secundum  illud  Scholae,  quod  in  On-  tologia  statuimus,  Actiones  sunt  suppositorum  *.  Atqui  in  unoquoque  nostrum  unum ,  idemque  est  illud,  cui  opera-  tiones  animae,  et  corporis  tribuuntur.  Ergo  ex  anima,  el  corpore  una  persona  in  homine  constituitur.  Veritas  mi-  noris  ex  interna  experientia  constat.  Et  sane  nos  iu  no-  bis  ipsis  experimur,  illud  ,  quod  in  nobis  intelligit ,  ei  vult,  essc  idem  ac  illud,  quod  sentit,  nutritur,  deambu  lat:  unde  unusquisque  nostrum  sicut  dicit ,  ego  volo  ,  el  ego  intelligo.  ita  dicit  quoque  ,  ego  patior  ,  ego  deambulo  aut  aliud  huiusmodi.  Atqui  illae  operationes  sunt  sohuf  animae;  hae  autem  animae,  et  corporis,  quod  anima  m  format.  Ergo  unum,  idemque  esse  in  homine  illud  ,  cu  operationes  animae  ,  et  corporis  tribuuntur  ,  experientu  interna  constat.   7.  Praeterea,  haec  personae  unitas,  quae  ex  anima,  e  corpore  efficitur,  ex  iis,  quae  in  praecedenti  proposition,  nihil  dici-  Ifius;  nam  conlra  istam  opinionem  eadem  valent  argumenta   mhm  personam  non  posse  definiri  naturam  sui  consciam  stendimus  2;  quippe  quod  rb  ego  secundum  Kantium,  alios-  >ue  nuperos  re  ipsa  non  aliud,  nisi  personam,  denotat   14.  Denique    Kosminius  docuit  rb  ego  non  esse    solam  immam,  uli  Gartesius  opinatus  est,  neque  solam  conscien-  Ham,  uu  Kantius  contendit,  sed  esse  animam,  prout  con-  pa  sui  ipsius  esl;  nam  «  subiectum  humanum  tum  eva-  nt  ego,  cum  per  diversas  operationes  internas  suarum  fa-  ;ultatum  conscientiam  sui  assequitur3  ».   At    Rosminius    Defin-  XIII,  §  55.  Modus,  ait,  quo  corporibus   adhaerent  spiritus,  et  animalia    190  ANTHROPOLOGIA   Nihilominus  Scholastici  ,  Aristotelis  ,  ipsiusque  s.  Augu  stini  doctrinis  adiuti,  de  modo,  quo  anima,  et  corpus  u  nicum  compositum  subslantiale  efficiunt,  theoriam  concin  narunt,  quae  cuilibet  solidae,  et  cuiusdam  momenti  diffi  cultati  aditum  praecludit.  Quae  theoria  huc  redit  ,  quoartem  formae,  non  autem  materiae  in  homine  expleret  psum  iorct  principium,  quo  homo  vivit;  at  hoc  fieri  ne-  [uit ,  quia  corpon  per  se  inspcclo  nec  vivere  ,  nec   esse  inncipium  vivendi  convenirc  polest,  alioquin  omne  cor-  ius  oporteret  esse  vivens,  vel  principium  vitae  *   19.  Alterum  argumentum  ex  ipsa  notione  formae  sub-  tant.al.s  pet.tur:  Re  quidem  vera  ,  formae  subslantialis,  oonenle  Aquinate  \  duo  sunt  propria.  Primum  in  eo  con-  istit,  quod  ipsa  rei,  cuius  est  forma  ,  esse  substantiale  *rgilur  ,  veluti  pr.ncipium  inlrinsecum  ,  ex  quo  res  in  ua  specie  constituitur  2;  alterum,  quod  a  primo  fluil,  est,  |UOd  ex  forma  substantiali,  et  ex  materia  ,  quae  ab  illa  eterminatur  ad  aliquam  rem  constituendam,  unicum  esse  jubstant.ale  efficitur  *.  Atqui  dubium  non  est,  quin  anima  rga  corpus  hacc  duo  munia    obeat  ;    namque  1°  anima,   i  ante  vid.mus  5,  esse  corpori  largitur  veluti  principium,  uo  res  cst  id,  quod  cst;  unde  corpus,  antequam  ab  anima   tormetur,  non  est  corpus  humanum,  et  staiim  ac  anima  o  eo  separatur,  corpus  humanum  esse  desinit.  2°  Anima  um  corpore  unum  esse  substantiale  constituit;  namque  si  )sa  intnnsece  esse  corporis  constituit,  necesse  est  ut  una  um  corpore  unicum  esse  substantiale  efficiat 6.  Er^o  ne-  nm  dub.um  esse  potest ,  quin  anima  cum  corpore*,  ve-  iti  iorma  substantialis  cum  materia,  copuletur.   £J.  Frop.  2  .  Amma,  quae  est  forma  substantialis  cor-  7'  /*on  est>  msi  amma  intellectiva,  sive  rationalis.   rrobalur  contra  non  paucos,  eosque  praesertim  recen-  ■§,  qu.  ut  intra  videbimus,  pugnant  animam,  qua  cor-  us  vivit,  non  esse  animam  intellectivam,  sed  animam  ab  Jc  d.versam,  quam  principium  vitale  vocant.  Forma,  ut   \  r'fqr  LXXV'  a*  *  ?■  -  2  Con*r.   Gent.,  lib.  II,  c.  68,  n.  2.  *  Cf  Cosmol.,  loc.   cit.,  p.   102-103.   ninn!df^P*  i104"  •Pr°pter  haeC  duo  forma  s»bstantialis,  quae  prin-   E? ani     n  ?  rei.ct«aV°CatUr'  a  Princiui0    efficiente    discrimi-  tur,  quia  pnncipium  efliciens  largitur  esse  rei    non    ex    eo  aunrf   a  produc.t,  atque  esse  eius  non  est  idem  ac  esse  rei  productae    est  etiam  ipsius  animae  »;  I,  q.  LXXVI    192  ANTHROPOLOGIA   saepe  diximus,  speciem,  seu  naturam  cuiusque  rei  deter-  minat.  Atqui  natura  cuiusque  rei  ab  eius  operationibus  dignoscitur.  Ergo  in  composito  substantiali,  quod  dicitur  homo,  forma  ea  esse  debet,  quae  illius  operationibus  re-  spondet.  Atqui  operationes  propriae  hominis  sunt  intelle-  ctivae,  quia  per  has  a  ceteris  rebus  discriminatur.  Ergo  anima  intellectiva  est  propria  hominis  forma  *.   Art.  II. — Nonnulla  circa  eamdem  theoriam  adnotantur   21.  Ad  eius,  quam  exposuimus,  theoriae  maiorem  ex-  planationem,  haec  tria  mente  recolemus  oportet:   Horum  primum  est,  animam  rationalem  non  posse  in-  formare  corpus,  prout  est  rationalis,  quia  ipsa,  prout  est  rationalis  ,  naturam  materiae  longe  supergreditur.  Hinc,  cum  dicitur  animam  rationalem  esse  formam  substantia-  lem  corporis  ,  hoc  intelligendum  est,  «  secundum  essen-  tiam  animae  intellectualis,  non  tamen  secundum  operatio-  nem  intellectualem  2  »,  quapropter  «  unio  animae  ad  cor-  pus  uon  pertingit  usque  ad  operationem  intellectus  8  ».   22.  Alterum  est,  animam  humanam  ,  secus  ac  animam  belluinam,  ita  informare  corpus,  ut  per  se  ,  et  sine  cor-  pore  existere  valeat,  sive,  ut  Scholae  aiunt,  esse  formarr  substantialem  subsistentem  *.  Et  sane  ,  si  anima  humana.  secundum  quidem  suum  esse,  sed  non  secundum  suam  vir-  tutem  intelligendi  est  forma  corporis,  sequitur  aliquas  o-  perationes  ab  ea  exerceri  sine  organis  corporeis  5.  Atqui  anima  humana  non  posset  ullas  operationes  sine  organu  corporeis  exercere,  si  esse  eius  a  corpore  omnino  pende-  ret.  Ergo  anima  humana  ita  informat  corpus,  ut  per  se;  et  sine  corpore  existere  valeat.   23.  Tertium  est,  quod  anima,  etsi  sit  forma  corpons.  tamen  operationes  intelligendi  exercere  potest.  «  Secun-  dum  essentiam  quidem  suam  [anima  intellectiva)  dat  esse   1  I,  q.  et  a.  citt.  c.  „   *  Qq.  dispp.&xm.  De  Anim.,a.7  ad  11.  Cf  Contr.  Gent.,lib.IV,c.S&  s  Qq.   dispp.,  De  Fer.,   q.  XIII,  a.  4  c.  .   *  Quaenam  sit  forma  substantialis  subsistens  ,  exphcavimus  n  Cosmologia,  c.  V,  a.  3,  p.   137-138.   s  «  Quamvis  esse  animae  sit  quodammodo  corpons,  non  tamei  corpus  attingit  ad  esse  animae  participandum  secundum  totam  suan  nobilitatem,  et  virtutem:  et  ideo  est  aliqua  operatio  animae,  m  qm  non  communicat  corpus  »;  Op.  cit.,  De  Anirn.,  a.  1  ad  18.    ANTHROPOLOGIA  193   GESm'  •  Secundum  Potemiam  vero  proprias  operationes  ^fficil'»;  nam  ipsa  cum  corpore  ila  coniungilur,  ut  per  •at.onem  vires  eius  superet,  eiusque  dominelur  ».  Vicissim   tsi  anima  natura  sua  sit  intelligens,  tamen  ad  opcra  ,V  ,es  corporis   concurrere   potest.    Etenim   ipsa   es?  forma   erleclior  form.s  sensitiva,  e(  vegetaliva.  Atqui  quae!  bet   uTcontST/  formarum>  «uae  »Psa  inferio^es    u„   se  conhnet.  Ergo  an.ma  humana,  cum  maleriam  infor-  oat,  e.  largitur  esse  ,  quod  corpori  inanimato   convenit  Wetare,  quo  planla  super  corpus  inanimatum  exlolli tur  Asentxre,  quo  brutum  plantae  excellit;  nihilque  al  u  I    ibi  kopnum  retinet ,  nisi  vim  intelligendi  ,  quam  cum  ma-  bria  commun.care   non  potest  ».  Itaque   anima   huma.  a  loae  seeundum  essentiam  suam  est  rationalis,  ad  oS  lones  corpor.s  concurrit  non  quatenus  est  rational?  sed   "t  C„eVlil|U'rn  SCr.  fTU,tateS  Ve^tativas  in  « '   conS  '.inn  '  '  •    0m'llenu"m  est,  animam  producere  one-   Uiones  corpons,  non  prout  sunt  mere  materiales    et  cor-  oreae,  secl  prout  vilales,  ac  proinde  aliquid  simplex   sunt.   Abt.  HI.-Argumenta,  qaibus  Scholasticorum  theoria  impugnatur,  solvuntur   L%  ^bi'C- *°-  Si  anima  ratinalis  csset  fbrma  substan-  iJi.s  corpons,  ipsa  cum  corpore  sese  commisceret,  ita  ut  'ni  eo  exteuderelur,   et  divideretur.  Atqui  id,  quod  est   1  fni!,'  .Ct  d,visibilc>  est  materiale.  Ergo  Scholastico-  im  sententia  animam  humanam  materialem  facit.   i I  n,n7P.'  \eg-  """■':>  conc-  min-  Ne9-  cons-  Et  sanc  il-  ".',»?.,•  abadversar"s  ob.icitur,  quod  nempe  anima  foret  le  nnn',  V  CUm  .corPorc  commiscerclur ,  iam  ab  Aqui-  icen  !u  T  f0lt-  «  Quae  miscen'»r>  ait,  oportel  ad  m  IZ  tt  ?  eSSe.;  qux°d  non  «onling'».  "''«!  »««  uis,  quo-  Wcr8  n  °na  eadem  »•  At  ex  eo>  1uod  ^ima  i"for-  «  corpus,  ipsam  cum  corpore  commisceri  haud  seuui-       Un>  De  *Pir-  creaL'  a-  2  ad   10.  '»  hb.  III  Sent.,  Dist.   I,  a.  1,  q.  I  ad  arg.  --   Pag.   192    *    196  ANTHROPOLOGIA   expostulat  ,  ut  ad  coniunctionem  cum  corpore  ordinem  semper  retineat  ,  non  vero  ut  sine  actuali  cum  corpore  coniunctione  in  suo  esse  perdurare  nequeat  l.   Art.   IV.—  Scotistaruni  sentenlia  expenditur   31.  In  superioribus  articulis  diximus  animam  humanam,  cum  materiam  informat,  utpote  forma  ceteris  perfectior,  quae  harum  virtutes  in  se  continet,  ei  largiri  non  solura  esse  vegetans  et  sentiens,  sed  etiam  esse  corporis'-;  ac  pro-  inde  informare  materiam  omni  forma  dcnudatam,  ita  ul  ipsa  sit  illa  forma,  qua  corpus  in  suo  esse  corporis  con-  stituitur  3;  neque  id  animae  simplicitati  obesse  *.  Qua  ir  re  silentio  praetereunda  non  est  sententia  Scoti.  Ipse  e-  nim,  post  Henr.  Gandavensem,  etsi  animam  esse  formam  qua  corpus  vivit,  seu,  ut  aiunt,  animatur,  propugnaverit  tamen,  secus  ac  B.  Albertus  M.,  s.  Thomas,  et  pleriquc  Scholae  Doctores  docuerunt,  contendit  agnoscendam  prae  terea  esse  in  corpore  «  formam,  qua  corpus  est  corpus  aliam  ab  illa,  qua  est  animatum  s».  Hanc  formam,  qu  et  du  cor^'  RdP°nse  «■  *•  P    Bottalla,   •in   «I  i     !  /  «l8.?  qUae  adversus  Tongiorgium  disseruimus  in   Ne^fs^r^'^"^''  V°!-  HI'  -ParS  Prima'  C'  H  ubl  etiam  solutas  invenies   obiectiones  Henrici   und,,mSIS:        U'  neCn°n  ill0rum  receutiuu>*  qui  horum  throriam  unoum  atomismi  placita  propugnant.    198  ANTHROPOLOGTA   corporis  humani  per  se,  et  essentialiter  *  ».  Id  Leo  X  con-  firroavit  in  synodo  Lateranensi,  cum  definivit,  quod  ani-  ma  intellectiva  «  vere,  per  se,  et  essentialiter  humanr  cor-  poris  forma  existat  2  ».  Secundum  utriusque  synodi  den  nitionem  ,  Pius  IX  in  suis  ad  Episcopum  Coloniensen  Lilteris  questus  est  Giintherum  ,  eiusque  discipulos  lae-  dere  in  suis  libris  «  catholieam  sententiam  ac  doctrinarr  de  homine,  qui  corpore,  et  anima  ita  absolvatur,  ut  am  nra  eaque  rationalis  sit  vera  per  se,  atque  immediata  cor   poris  forma 3  ».  .  .      ,   35  Iam  hisce  definitionibus,  utr  constat  ex  Eprstola,  quan   de  mandato  Pii  Pp.  IX  D.  Wladimirus  Czacki,  nunc  S.  RE   Cardinalis,  D.  Eduardo  Hautcoeur,  Rectori  Universitatn   Cathol.  Insulensis  inscripsit  4,  docetur  unitas  substantiafr   humanae  naturae,  quae  duabus  constat   substantns  partxali   bus,  corpore  nempe,  et  anima  rationali.  Et  hoc  quidem  a   doctrinam  theologicam  spectat.  Quod  autem  attinet  ad  con   troversias,  quae  non  ita  pridem  ab  aliquibus  Philosophis  rt   suscitatae  sunt,  scilicet  circa  principia  constituentia  corpc   rum,  unde  unitas  illa  substantialis  diversa  ratrone  ab  ei   explicalurs,  ipsae  doctrinas  mere  philosophicas  respiaum   super  quibus    catholicae  Scholae  diversas  sententias  sequm   tur  ac  sequi  possunt;  quoniam  suprema  Ecclesiae  auctorxto   numquam  pro  altera  iudicium  tulit,  quod  alteram  excludi   ret.  At  vero,  id  non  impedit,  quominus  philosophrca  argi   mentatione  demonstrari  possit,  sententiam  Thomrstarun   quam  nos  amplexi  sumus6,  quoad  unitatem  substantralei   humanae  naturae  ,  cum  laudatis  Romanorum  Pontrhcui   definitionrbus  potius,  quam    alias,  consentire;  scilrcet,    ut  praefatam  definitionem  non  nisi  hoc  sensu  Docto-  is  Scholarum  semper  acceperint6.   1  Vid.  pp.  citt.   2  Aliam  formam  diximus,  non  vero  aliam  «nimam;  nam  de  uni-  te  animae  in  homine  controversia  inter  Catholicos,  quemadmodum   Lapite  IV  ostendemus,  cxistere  haud  potest.  *  Cf  Cosmol.,  c.   I,  a.  5,  p.   101-102.   Qq.  dispp.,  q.   un.  De  Anim.,  a.   9  ad  11.  —  *  ibid.  ad  18.   Hoc  argumentum  fuse  evolvit  Em.  Card.  Zighara,  Op.  cit.,  Pars    explicav.t  ,  quod  haec  media  natura  suggerit  animae  ndquid  rerum  fit  in  corpore  ,  et  in  corpore  exequitur  ndquid  amma  ei  praescribit,  quin  causas  suarum  ope-  tionum  cognoscat  4.  l   44.  Prop.  Systema  mediatoris  plastici  absurdum  est  Vrobatur.Si  inter    animam  ,  et  corpus    natura  media,  iae  s.tutnusque    parliceps  ,  existeret  ,  oporteret  ipsam  se  simul  corporearn,  cognilione  praeditam,  et  cogitatio-  5  cxpertem,  celer.sque  oppositis   proprietalibus  pollen-   1  Qq.  dispp.,  De  Ver.,  q.  XXVI,  a.   10  c.  _  In  Ioann.  Evang.   c.   V,  tract.  XXIII,  n.  5.  "  Saggio  su'  temperamenti,  Bologna  1864.  Bibliothbque  choisie,  t.  II,   p.   113  sqq.    202  ANTHROPOLOGTA   tem,  quibus  anima,  et  corpus  ab  se   discriminantur.  At-  qui  notio  huius  naturae  est  absurda.  Ergo.   45.  Praeterea  ,  haec  natura  media  officio  administrae  inter  animam  et  corpus  in  homine  ita  fungi  dicitur  ,  ut  conscientiam  operationum  suarum  non  habeat.  Atqui  na-  tura,  quae  se,  suasque  operationes  non  cognoscit,  profe-  cto  non  potest  fungi  officio  administrae  inter  animam,  et  corpus  in  homine;  nam  haud  possibile  est  aliquam  natu-  ram  officio  administrae  fungi,  nisi  dominium  in  suas  o-  perationes  habeat,  alioquin  ipsa,  ut  advertit  s.  Thomas1,  non  agit  ,  sed  potius  agitur.  Ergo  naturam  plasticam,  quam  Clericus  effinxit,  ex  eo  etiam  absurdam  esse  patet,  quod  ipsa  officiis  fungi  nequit  ,  quae  in  homine  ei  assi-  gnantur.   46.  Obiic.  Multae  operationes,  e.  g.,  respiratio,  molus  cordis,  in  homine  conspiciuntur,  quae  nec  a  corpore,  ne-  que  ab  anima  repeti  possunt.  Ergo  admittenda  est  in  ho-  mine  tertia  natura  ,  quae  sit  illarum  operationum  prin-  cipium.   47.  Resp.  Dist.  ant.,  non  possunt  repeti  a  solo  corpo-  re,  aut  a  sola  anima,  conc.  ant.,  non  possunt  repeti  ab  a-  nima  simul,  et  a  corpore,  neg.  ant.  Neg.  cons.  Re  quidem  vera  ,  corpus  ,  uti  iam  ostendimns  ,  esse  suum  ab  anima  accipit,  unamque  substantiam  completam  cum  ipsa  effieit,  ac  proinde  anima  cum  corpore  est  unicum  principium  respirationis,  motuum  cordis,  aliorumque,  quibus  corpus  vegetat.  Frustra  Clericus  contendit  operationes  respiran-  di,  aliasque  id  genus  non  posse  animae  adscribi  ,  cum  quod  nihil  convenientiae  inter  ipsas  ,  et  intellectiones  e-  xistit,  tum  quod  anima  nescit,  quomodo  agantur  in  cor-  pore  ea,  quae  ipsa  peragi  in  illo  vult.  Etenim,  quod  ad  primum  attinet,  nihil  vetat  respirationem,  aliasque  eins-  modi  operationes,  atque  intellectiones  ,  quamvis  sint  di-  versi  generis,  ab  anima  tamen  perinde  proficisci  ;  siqui-  dem  anima  per  alias  facultates  est  principium  intellectio-  num,  et  per  alias  facultatcs  est  principium  yegetandi,  et  sentiendi.  Alterum  autem  ex  eo  fit,  quod  alia  est  in  ani-  ma  facultas,  qua  illas  operationes  vult,  alia  autem,  qua  illas  in  corpore  exequitur.    i  De  unione  Verbi  Incarnati,  a.   5  c.    ANTHROPOLOGIA  203   Art.  II,— De  systcmate  causarura  occasionalium   48.  Malebranchius,  uli  antea  diximus  «,  ratus  est  Deum  dumtaxat  esse  causam  efficientem  ,  atque  cum   corpora  tum  animas  omni   vi   agendi   destitui  ;   ex   quo    confecit  Deum  esse  unicam,  et  immediatam  causam  omnium  mo-  tuum  ,  qui  in  corpore  fiunt  ,  omniumque  operationum  ,  quas  anima  exerit;  atque  consensum,  quem  experimur  in-  ter  certos  motus  corporis,  et  certas  operationes  animae,  et  vicissim,  nonnisi  a  Deo  esse  repetendum.  Itaque  ipse  statuit  Deum  ob  suum  generale   decretum  ,   quod    totum  mundi  ordinem  complectitur,  ita  motus  corporis,  actiones-  que  animae  moderari,  ut,  quoties  certi  motus  in  corpore  fiunt,  sensationes  ipsis  consentaneas,  et  quoties  certae  o-  perationes  in  anima   fiunt  ,  motus   ipsis  consentaneos   in  corpore  producat.  Ex  quo  patescit  nec  ullos  motus   cor-  pons  esse  veras  causas  actionum  animae,  nec  ullas  actio-  nes  animae  esse  veras  causas  motuum  corporis,  sed  dum-  taxat  dici  posse  causas  occasionales,  quia  nonnulli  motus  corporis  Deo  occasionem  praebent  producendi   in   anima  actiones  illis  consentaneas,  et  vicissim  2.  Hoc  systema  oc-  zasionalismus  ,   vel  systema  adsistentiae    dictum  est  ,   quia  animam  ,  et  corpus   vcluti  causas  dumtaxat    occasionales  ignoscit,  Deumque  animae,  et  corpori  conlinuo  adsisten-  tem  ponit.   49.  Hanc  theoriam  ,  eodem  fere  ac  Malebranchii  tem-  pore  ,  Sylvanus  Regius  3  ,  et  deinceps  non   pauci   propu-  rnarunt  usque  in  hanc  diem,  in  qua,  uti  ante  vidimus  4,  heonam  caussarum  occasionalium  a  nonnullis  Philosophis  )raesertim  in  Gallia  exsuscitata  est.   50.  Prop.  Systema  causarum  occasionalium  falso  funda-  nento  innilitur  ;  falsam  philosophandi  methodum  sectatur  ;  mnem  umonem  mter  animam,  et  corpus  tollit;  impias  con-  'lusiones  parxt.   Probatur  prima  pars.  Malebranchius  ,  ceterique  Occa-  lonahstae  consensum  inter  certas  operationes  animae  ,  crtosque  motus  corpons  omnibus  obvium  ab  immediata  ictione  Dei  repetunt  ,   quia  omnem   vim   activam   rebus   1  Ontol.,  c.  IX,  a.  7,  p.  71.  -  2  De  inquirm  V9r^  ,ib    yI   c    5   Cours  entier  de  phil.,  M4t.,  par.  2,  c.  1-5.  1  Ontol.,  loc.   cit.    204  ANTHROPOLOGIA   creatis  repugnare  arbitrantur.  Atqui,  ut  in  Ontologia  !  vi-  dimus,  nihil  repugnat  vim  quamdam  actuosam  rebus  crea-  tis  inesse,  immo,  si  ea  ipsis  negetur,  multa  absurda  in-  de  profluunt.  Ergo  nulla  ,  immo  absurda  est  ratio  ,  ob  quam  occasionalismus  ab  eius  auctoribus  excogitatus  fuit.   51.  Probatur  altera  pars.  Occasionalistae  non  infician-  tur  nobis  videri  animam,  et  corpus  aliquid  in  sese  invicem  agere,  sed  causam  huius  phaenomeni  ex  ipsa  natura  ho-  minis  non  expostulant,  sed  ad  Deum  omnium  rerum  au-  ctorem,  et  conservatorem,  confugiunt.  Atqui  hoc  ,  ut  s.  Thomas  iamdiu  observavit 2,  indignum  est  viro  philoso-  pho  ;  Deus  enim  procul  dubio  est  causa  universalis  om-  nium  phaenomenorum  naturae  ;  sed  philosopho  quaeren-  dae  sunt  causae  phaenomenorum  particulares,  seu  proxi-  mae,  quia  in  harum  cognitione  ,  quemadmodum  in  Lo-  gica  vidimus  ,  scientia  consistit.  Occasionalismus  igitur  methodum  philosophandi  sectatur,  quae  scientiam  gignere  non  potest.   52.  Probatur  tertia  pars.  Secundum  Occasionalistas  a-  nima  cum  corpore  neque  secundum  esse,  ita  ut  ex  ipsis  unica  completa  substantia  exurgat,  neque  secundum  ope-  rationem  ,  ita  ut  anima  ,  et  corpus  aliquid  in  sese  inyi-  cem  agant,  unitur.  Ergo  occasionalismus  non  modo  unio-  nem  substantialem,  quam  ante  demonstravimus,  sed  quam-  libet  unionem  animae  cum  corpore  tollit.   53.  Probatur  quarta  pars.  Si  anima  non  est  cum  cor-  pore  principium  omnium  operationum  corporis,  sed  Deus  est  harum  unica  causa,  certe  non  ei,  sed  Deo  tribuenda  sunt,  quae  anima  per  corpus  bene,  aut  male  operari  vi-  detur.  Item  ,  si  anima  non  est  principium  activum  sua-  rum  cogitationum,  sed  has  Deus  occasione  motuum  cor-  poreorum  in  ipsa  producit,  liquet  cogitationes,  quaecum-  que  sint  ,  sive  bonae  ,  sive  perversae  ,  neutiquam  possc  animae  imputari.  Quocirca,  posito  occasionalismo,  homini    «  Loc.  cit.,  p.  171-172;  cf  etiam  Cosmol,  c.  III,  a.  4,  p.  122-123,  ei  c.  VI,  a.  3,  p.  lol  sq.   2  «  Si  quis,  ait  sanctus  Doctor,  quaerenti,  quare  lignum  est  ca-  lefactum,  respondet,  quia  Deus  voluit,  convenienter  quidem  respon-  det,  si  intendit  quaestionem  reducere  in  primam  causam;  inconve-  nienler  vero  ,  si  intendit  omnes  alias  eicludere  causas  »  ;  In  Ub.  De  Causis,  lect.  XVIII.    ANTHROPOLOGIA  205   neque  actiones  interiores  animi,  neque  exteriores  corpo-  ns  imputari  queunt.  Atqui  hoc  infinitae  perfectioni  Dei  maxime  mdignum  est  ,  atque  omncm  moralitatem  actio-  |num  humanarum  destruit.  Ergo  systema  causarum  occa-  swnahum  lmpias  conclusiones  parit.   54.  Obiic.  1°  Anima  nescit,  quid  sit,  quo  membra  cor-  ipons  moventur.  Ergo  ipsa  non  est  causa  motuum  corporis.   5o.  Resp.  Neg.  cons.  Etenim  anima  motuum  corporis  causa  est  ,  quatenus  eos  praescribit  ,  eosque  per  organa  corpons  exercet  '.  Quocirca  ipsa  cognoscere  quidem  de«  bet  motus,  quos  producere  vult  ,  non  vero  modum  ,  quo  lorgana  corporis  illos  exequuntur.   oG.  Obiic.  2°  Nulla  est  connexio  inter  voliliones  ani-  fcmae,  et  motus  corporis.  Ergo.   57.  Resp.  Neg.  ant.  Nam  si  anima,  uti  ostendimus,  est  !*imul  cum  corpore  principium  omnium  operationum,  quas  |in  corpore  conspicimus  ,  maxima  connexio  inter  volitio-  jfies,  ahasque  operationes  proprias  animae,  atque  inter  o-  uerationes  corporis  existere  dicenda  est 2.   Art.  III.  — Doctrina  harmoniae  praestabilitae  confutatur   58.  Leibnitius,  cum,  ut  alibi  diximus  3,  possibilitatem  >ciionis  transeuntis,  ac  proinde  actionis,  qua  anima,  et  cor-  >us  m  sese  mvicem  agunt,  inficiatus  sil,  consensum  inter  jperationes  animae,  et  corporis  ex  eo  repetendum  esse  do-  ;'uit,  quod  Deus  animam,  et  corpus  in  singulis  hominibus  ta  constituit,  ut,  dum  anima,  et  corpus  nihil  in  sese  mu-  |uo  agunt,  utriusque  operationes  mirifice  sibi  consentiant.   lanc  theonam  systema  harmoniae  praestabilitae  vocavit,  ||uia  lpsa  harmoniam  inter  operationes  animae,  motusque  orporis  a  Deo  praestabilitam  cognoscit  *.  Modum  autem,  ||uo  in  singulis  hominibus  haec  harmonia  a  Deo  praestabi-  »atur,  ita  exphcavit:  Unaquaelibet  anima,  prout  schema,  eu  typus  totius  universi  evolvitur  b,  continuatam  seriem   J  Cf  Dynam.,  c.  VI,  a.  3,  p.   190  vol.   I.   Cf  s.  Thom.,  Qq.  dispp.,  q.  Un.  De  spir.  creat.,  a.  3  ad  4.  Alias  mectiones,  ci  quibus  Malebranchius  Deum  non  possc  vim  actuosam  uin  rebus  creatis  communicare  arguit,  refutavimus  in  Onro/.,loc.cit-   Ontol.,  c.  IX,  a.   2,  p.  63.   Systeme  nouveau  de  la  nat.  etc,  §  14.   Cf  Ideal.,  c.  I,  a.  3,  p.  197  vol.  I.    206  ANTHROPOLOGIA   perceptionum,  appetitionumque  in  se  ex  vi  sibi  insita  pro-1  ducit,  adeo  ut  ratio  posterioris  perceptionis,  et  ratio  poste-i  rioris  appetitionis  in  praecedenti  perceptione,  et  appetitio- 1  ne  contineatur;  item,  unumquodlibet  corpus  per  se  solum  I  ex  legibus  motus  continuatam  seriem    mutationum   in  sel  producit,  ita  ut  ratio  posterioris  mutationis  semper  existal  in  praecedenti  mutatione  '.  Quandoquidem  autem   infini-j  tae  sunt  animae  possibiles,  infinitaque  corpora  possibilia/  i  liquet  infinitas  quoque  esse  cum  possibiles  series  percep-  tionum,  tum  possibiles  series  mutationum;  ideoque,  quae-  i  cumque  anima  sumatur,  semper  inveniri  aliquod  corpus  in  quo  series  mutationum  cum  serie  perceptionum  illiu!  animae  mirifice  consentit.  Quamobrem  Deus  harmonian  inter  operationes  animae,  motusque  corporis  praestabilini  dicendus  est  ,  quatenus  cum  anima  coniungit   illud   corl  pus  ,  cuius  mutationes  curn  perceptionihus  illius  animac  »  adamussim,  et  constanter  concordant 2.   59.  Prop.  Systema  harmoniae  praestabilitae  falso  funda  mento  superstruitur;  effato  rationis  sufficientis,  quod  Leib  nitius  adeo  inculcavit,  manifeste  adversatur;  unitatem  sub  stantialem  hominis,  quam  Leibnitius  admittendam  esse  de  crevit,  tollit;  impiis,  absurdisque  theoriis  latissimam  vian  sternit.   Probatur  la  pars.  Leibnitius  systema  harmoniae  prae  stabilitae  excogitavit  ob  illam  rationem,  quod  substantia'  nihil  in  sese  invicem  agere  possunt.  Atqui  hoc  pronun  tiatum,  quemadmodum  ostendimus  ',  omnino  falsum  est  Ergo.   60.  Probatur2*  pars.  Perceptiones,appetitionesque,  quai  in  anima  sibi  succedunt,  saepe  secum  pugnant.  Atqui  fier  non  potest,  ut  posterioris  perceptionis,  et  appetitionis  ra  tio  sufficiens  in  opposita  praecedenti  perceptione,  et  ap  petitione  existat.  Ergo  systema  harmoniae  praestabilita  effato  illi  rationis  sufficientisy  quod  Leibnitius  maximope  re  exaggerat,  manifeste  adversatur.   61.  Probatur  3a  pars.  Leibnitius  aperte  asseruit,  incul  cavitque  «  existere  inter  animam,  et  corpus  veram  unio    *  Lettre  d  Mr  Arnauld,  §  107,  et  108.   «    Thdodic,  par.  I,  §  62-67;  par.  II,  §  188;  par.  III,  §  291.   3  Ontol.,  loc.  cit.,  et  Cosmol.,  c.  VI,  a.  3,  p.  152.    ANTHROPOLOGIA  207   nem,  cx  qua  fit  suppositum  '»,  atque  to  ego  in  nobis  «  uni-  tatc  gaudere  vera  ,  non  collectiva  ,  qualis  ea  est ,  quam  horologium  habet 2  ».  Iamvero  unitas  substantialis  homi-  nis  m  systemate  harmoniae  praestabilitae  non  modo  non  jadslruitur  ,  sed  manifeste  tollitur.  Etenim  ipsa  expostu-  lat,  ut  unicum  sit  in  homine  esse  animae  ,  et  corporis.  Atqui  anima,  et  corpus  secundum  harmoniae  praestabili-  tae  placita,  non  solum  non  uniuntur  secundum  esse  ,  sed  ne  secundum  operari  quidem,  quia  anima  omnes  suas  af-  fectiones  experirelur,  etiamsi  nullum  esset  corpus,  et  vi-  cissim.  Ergo  unitas  substantialis  hominis  in  systemale  har-  moniae  praeslabilitae  non  modo  non  adstruitur,  sed  etiam  manifeste  tollitur.  Quin  etiam  in  homine  secundum  pla-  cita  harmoniae  praestabilitae  ne  unitas  quidem  collectiva  admittitur,  qua  horologium  gaudet.  Etenim  unitas  colle-  ctiva  in  horologio  ex  mulua  partium  in  se  actione  con-  stiluitur,  ita  ut,  hac  perturbata  ,  horologium  destruatur;  at  Leibnitius  sua  harmonia  non  solum  animam,  et  corpus  ab  se  secundum  esse  omnino  separat ,  sed  etiam  nullam  animae  in  corpus  ,  corporisque  in  animam  actionem  co-  gnoscit.   io^h  P™batur  ^a  pars.  Systema  harmoniae  praestabilitae  ldeahsmo  favet.  Nam  si  corpora  ad  sensationes,  quas  anima  in  se  experitur  ,  nihil  prorsus  conferunt,  pronum  ent  Idcalistis  inferre  nullam  rationem  esse  ,  cur  corpora  existant,  aut  saltem  nobis  comperlum  esse  non  posse,  num  re  lpsa  existant.  2°  Libertatem  voluntatis  humanae  de-  struit.  Etenim  actiones,  quas  anima  per  se  exercet,  libe-  rae  esse  nequeunt,  quia  ipsae  hac  lege  in  anima  evol-  vunlur,  ut  posterior  in  praecedenti  rationem  sufficientem  mi  habeat,  et  ipsae  aliae  esse  non  pessunt  ,  quam  quae  motionibus  corporis,  quocum  unitur,  adamussim  respon-  1ent.  Neque  ullae  motiones  corporis  liberae  dici  possunt,  jmppe  quod  omnes  motus  corporis  non  solum  fiunt  per  ^es  mechanicas,  eoque  nexu,  ut  posterior  rationem  suf-  icientem  sui  in  praecedenti  habeat  ,  sed  etiam  ab  omni  lctione,  concursuque  animae  adeo  remoti  sunt,  ut,  etiamsi  mlla  anima  existat,  eodem  modo  fierent,  ac  nunc  fiunt.   *  Thdod.,  Discours  de  la  conformitd  d«  la  foi  avec  la  raison,  §  55,  Eclairciss.  du  nouveau  systdme.    208  ANTHROPOLOGIA   3°  Si  illud  systema  admitteretur,  nonnisi  Deo  cuncta  pec-  cata  lam  interna,  quam  externa  tribuenda  forent.  Cuius  rei  haec  manifesta    ratio  est  ,  quod  omnes  perceptiones,  appetitionesque  animae  sunt  naturalis,   necessariaque  se-  quela  evolutionis  schematis,  quod,  secundum  Leibnitium»  essentiam  anima  constituit,   omnesque  motiones  corporis  secundum  leges  mechanicas  fiunt,  quin  anima  quidquam  ad  illas  conferat.    Atqui   Deus  et  unamquamque  animami  cum  schemate  creavit,  quod  necessario  in  ipsa  evolviturJ  et  leges  mechanicas  statuit,  secundum  quas  omnes  motus  j  corporis  fiunt.    Ergo  et  quaecumque    anima   cogitat  ,  acJ  vult,  et  quaecumque  corpus  exequitur  ,  Deo  ,  secundum  harmoniae  praestabilitae  placita,  tribuenda  sunt.  Hinc,  si|  quid  anima  cogitat,  ac  vult,  aut  si  quid  per  corpus,  exe-  quitur  contra  legem  naturalem,  aut  positivam  ,    omne  id  i  Deo  dumtaxat  imputandum  foret.  Igitur  systema  harmo-l  niae  praestabilitae  impiis,  absurdisque  theoriis  latissimam  viam  sternit.   Art.  IV.— Systetna  physici  influxus,  seu  causarum  efficientium   expenditur   63.  Systema  influxus  physici,  seu  causarum  efncientium  i  unionem  anirnae,  et  corporis  ex  mutua  utriusque  actione  deriyat.  En  quomodo  P.  Makus  illud  exponat:  «  Docenl  nimirum  eius  [physici  influxus)  defensores  ,  naturas  has  [animam  et  corpus)  plurimum  dissimiles  ita  sibi  strictas  esse,  ac  devinctas,  ut  altera  in  alteram  vere,  atque  efli-  cienter  influat,  neque  tamen  ea  actione  ex  una  in  alterarn  quidquam  transferri:  sed,  impressis  in  sensu  motionibus,  et  nervorum  ope  ad  cerebrum  usque  propagatis,  mentem  ad  informandas  rerum  notiones  determinari;  et  vicissim,  suborta  in  animo  voluntate  membri  cuiuspiam  commo-  vendi,  nervos  continuo  impelli,  motusque  in  eo  membro  voluntarios  consequi  *  ».   64.  Prop.  Systema  influxus  physici  ,  seu  causarum  effi-  cientium  est  reiiciendum.   Probatur.  Secundum  assertores  physici  influxus  mutua   1  Compendiaria  metaphysicae  Institutio,  Psychol..  c.  II,  §  450.  Hoc  systema,  quod  iam  Newtonus,  Clarkeus,  omnesque  Angli  bar-  moniae  praestabilitae  adversarii  in  primis  adornarunt,  post  Makum  Storchenavius,  aliique  e  S.  I.  tuiti  sunt.    ANTHROPOLOGIA  209   actio  animae,  et  corporis  repetenda  est  non  ex  eo,  quod  anima  corpon  esse,  et  operari  largilur,  sed  ex  eo,  qubd  mima,  et  corpus,  dum  distinctum  esse  habent,  vim  suam  jperandi  in  sese  invicem  exercent;  quapropter  haec  actio  jon  consequitur  unionem  animae,  et  corporis,  sed  notius  Ham  constituit.  Atqui  duarum  substantiarum  unio  quac  x  eo  dumtaxat  exurgit,  quod  illae  vim  agendi  in  sese  nvicem  exercent,  est  accidentalis,  quia  actio  esse  rei  iam  onstitutum  sequitur,  quidquid  autem  rei  adiungitur,  post-  uam  esse  eius  constitutum  est,  accidens  est  C  Ennf  se-  undum  assertores  physici  influxus  unio  substantialis  in-  3r  animam,  et  corpus  adstrui  non  potest,  ac  proinde  hoc  fstema  procul  vero  est.   65.  Adhaec  assertores  physici  influxus  rationem,  qua  cor-  us  in  animam  agit,  reddere  haud  possunt.  Et  sane,  si  ad-  iittatur  corpus  unicam  substantiam  completam  cum  ani-  ■  constituere,  dicendum  est  corpus  in    animam    agere  on  qua  ratione  est  corpus,  sed  quatenus  ab  anima  vitam!   .virtutem  agendi  accipit,  ita  ut  non  tam  corpus,  quam  nma  per  potentias,  quarum  organa  sunt  membra  corpo-  s,  agat  .  E  contrano,  secundum  assertores  physici  in-  ixus,  quoniam  corpus  non  constituit  cum  anima  unicam  iDstantiam  completam,  ipsum  in  animam  agere  dicendum  I,  prout  corpus  cst.  Atqui  corpus,  prout  corpus  est,  non  )test  agere,  nisi  per  contactum  physicum,  qui  ab  anima,  lae  immatenalis  est,  excipi  non  potest.  Ergo  in  syste-  ate  phys.ci  influxus  actio  corporis  in  animam  explicari   Art.  V.— Mutua  animae,  corporisque  in  sese  actio  secundum  Scholasticos  explicatur   66.  Si  theoria  aristotelico-scholastica  de  unione  animae  corporis  admittatur,  nullo  negotio  intelligere  licet  mu-  am  ammae,  corporisque  in  sese  actionem  ex  eo  esse  re-  lenciam ,  quod  anima  se  ad  corpus,  velut  forma  ad  ma-  riam,  habet.  Quod  explanatur  scquenti  ^rop.  Si  anima  est principium  formale  corporis,necesse  est,   [  /n  lib.  II  Sent.,  Dist.  XXVI,  q.  I,  a.  2  sol.   «  Anuna,  et  corpus  conveniunt  in  unam  personam,  et  in  unam   21  /  Ct  liC0  ,didtur    una    actio    humana  »  ;  De  unione   Verbi  '(iinati,  a.  5  ad  11.   Philos.  Christ.  Compend.  II.?  j£    210  ANTHROPOLOGIA   ut  anima  aliquid  agat  in  corpus,  motusque  corporis  in  ani-  \  mam  redundent.   Probatur.  Quandoquidem  anima  est  forma  substantialis  corporis,  ideo  unum  est  esse  utriusque,  quia  forma,  ut  sae*  |  pe  diximus,  est  actus  rei,  seu  id,  quod  dat  esse  rei  *.  Atquij  operari,  ut  Scholae  effatum  est,  sequitur  esse.  Ergo,  quo-  niam  unum  est  esse  commune  animae,  et  corporis  ,  inde  necessario  efficitur,  ut  anima  ,  et  corpus  in  sese  invicem  effluant,  atque  ex  suis  operationibus  sese  invicem  immuj  tent.  Praeterea,  cum  anima  sit  forma  substantialis  corpo-  j  ris  ,  ipsa  debet  esse  intrinsecum  principium,   a  quo  cor  pus  virtutem  operandi  accipit,  ac  proinde  simul  cum  cor  I  pore  subiectum  potentiarum,  propter  quas  corpus  opera  tur  2.  Atqui  si  anima  est  principium  ,  a  quo  corpus  vir  i  tutem  operandi  accipii;  et  non  cornus  tantum,  sed  totuni  coniunctum,  scilicet  corpus  cum  anima  ,  a  qua  constitui  tur,  est  subiectum  potentiarum,  propter  quas  corpus  ope  ratur,   necesse  est  non  modo  ut  anima  membra  corpori:  ad  operandum  movere  possit,  sed  etiam  operationes  corj  poris  in  animam  quodammodo  redundent.  Ergo,  admiss;  theoria,  quam  Scholastici  de  principiis  constitutivis  homi  nis  tradidere,  admittendum  quoque  est  et  animam  in  cor  pus,  et  corpus  in  animam  aliquid  agere    posse.  Deniqu  ob  eamdem  rationem,  quod  nempe  anima  est  forma  sub  stantialis  corporis  ,    consequitur  in  una  essentia   animae  :  tamquam  in  radice,  facultates  tum  superiores,  tum  infei  riores  colligari  3.  Atqui  mutua  facultatum  colligatio  in  un  radice  expostulat,  ut  earum  actiones  sint  mutuae.  Ergo  4   *  «  Necesse  est,  si  anima  est  forma  corporis  ,  quod  animae,  n  est  ,mo  pperae  pretium  esse  arbitramur  rem  tanU  wi^declarare,  firmiusque  stabilire  ,  quia  aestio  de  pnncipio  vitali  in  homine  magna  contentione  ter  recentes  agitatur.  b      w"lc"»one    'D'   Art.  [.—  Refulalur  organicismus    ,S"fil  .  ^    T  mechan.ca  Cartesii,  qui  quidquid  in  cor-  ire  fit,  secundum  leges  motus,  seu  mechanicas  in  eo  fieri   rd.cus  contendit,  eorumque,  qui  hodie   in  Anglia     e  •Hia,  maximeque  in  Germania  ad  leges  mechanicas,'ve   yires  chymicas  in  explicanda  vita  corporis  confugiunt  «il  h,c  dicimus.  Nam  ,  quoniam  leges  mechanicae  et  -es  chvmicae,  uli  vidimus,  non  mod^o  brulorum,  sed  e-  m  infimi  genens  viventium  ,  nempe  plantarum  onera-  ;nes  elbcere  nequcunt «  ,  liquido  patet  ipsas  eo  S  icerc  posse  opcrationes  vitales  corpVis  hu^mani  quae T  un  longe  exqu.s.t.ores.  Itaquc,  hac  sentenlia  praeter-  ssa,  systema,  quod  organkismus  vocalur,  in  primis  ex-  adcndum  nobis  cst.  t  ""Jis  ex-   >9.  Defensores  organicismi  fatentur  non  posse  sola  phy-  a,  aut  cbymica  expl.car.  omnia  phaenomena  vitae,  quac    eUtu  et  c  ZT'  V0""Ua"f  ,nlensum  ««qnitnr  passio  in  sensuali  sa  ;,„',"  '"T      con'e'"P^"one  retrahuntur,  vel  impediuntur   edund"'' 1 '  JT  aCUbUS;  "  "  COnVerSO  ei  viribus  'nferioribus  Zu  ,  ,.  suPer'orssi°ncm  afficitur,  »•*«>•,  De   Ver.,  q.   XXVI,  a.  10  c.   Cf  Cosmol.,  c.  IV,  a.  1,  p.  126-128,  ct  c.  V,  a.  1,  p.  130  et  131.    *    212  ANTHROPOLOGIA   in  corpore  conspiciuntur  ,  ac  proinde  admittunt  proprie-  tates  vitales  in  corpore  a  physicis  et  chymicis  diversas;  sed  cum  pro  certo  habeant  nulium  phaenomenum  vitae  pos-  se  ab  anima  repeti,  tuentur  harum  proprietatum  vitalium  principium,  et  subiectum  esse  ipsam  materiam  corporis.  j  Quare,  secundum  ipsos,  principium  vitale  non  distingui-  tur  ab  ipsa  materia  organorum  ',  sed  est  quaedam  vis  in-  sita,  propriaque  materiae,  et  mera  eius  affectio  2.  Hoc  sy-  stema  a  Sociis  Academiae  Parisiensis  ,  quibus  Bordeus  praecessit,  hodie  propugnatur.  Illud  inter  Bordeum,  atque  hodiernos  organicistas  Academiae  Parisiensis  interest  ,  j  quod  ille  cuique  organo  corporis  propriam  vitam  tnbuit  s,  hi  vero,  ut  unitatem  corporis,  viventis  sartam,  tectamque  faciant,  unicum  esse  principium  vitale  matenae  organo-  rum  insitum  pugnant.   70.  Prop.  la.  Principium  ,  ex  quo  actiones  vitales  pro-  manant,  est  distinctum  a  materia  corporis.   Probatur.  1°  Corpus  humanum,  perinde  ac  quodhbet  a-  liud  corpus,  non  posset  ex  quibusdam  molecuhs,  veluti  partibus,  constitui,  nisi  sit  aliquod  principium,  quo  ipsa£  congregantur,  atque  ad  unitatem  substantiae  reducuntur.  alioquin  corpus  non  esset  unum  per  se,  quale  reipsa  est,  sed  unum  per  accidens.  Hoc  praemisso,  en  argumentum:  Illud  principium,  ex  quo  corpus  constituitur,  seu  ex  quc  moleculae  in  unitatem  corporis  coalescunt ,  a  materia  i-  psius  corporis  distinguitur;  quippe  quod  ipsum  efficit,  u  moleculae,  quae  potentia  corpus  sunt,  actu  corpus  fiant;  asUrenS'      6  la  W6>  6t  de  V  itltelli9ence,  p.  I,  sect.  I,  c.  5,   irisf1862.iIlier'  DU  prinCl'pe  Vitale'  et  de    «'«»•  pensante,  c.  3,  3  Bordeum  secutus  cst  Fouquet,  Discours  surla  clinique,  Paris  1813.    214  ANTHROPOLOGIA   in  quolibet  corpore  animato  inesse  non  solum  vitam  to-   ti  corpori  communem,  sed  etiam  tot  speciales  vitas,  quot   sunt  organa  corporis.  1°  Operationum  principia,  quae  ad   unicum  principium,  tamquam  sui  subiectum,  non  redu-   cuntur  ,  diversa  operationum  subiecta  expostulant  ;  nam   cuiuslibet  generis  operationum  aliquod  subiectum  esse  de-   bet.  Quare,  si  tot  principia  vitalia  in  corpore  animato  e-   xisterent,  quot  sunt  organa  corporis,  tot  distincta,  diver-   saque  subiecta  vitae  existere   quoque  in   ipso   deberent ,   quot  sunt  organa  corporis;  ita  ut  quodlibet  organum  es-   set  subiectum  alicuius  specialis  generis  vitae.  Atqui  quis-   quis  noslrum  experitur  unicum  esse  in  se  subiectum  di-   versarum  operationum,  quae  per  diversa  organa  exercen-   tur.  Quis  enim  non  videt  unum,  idemque  esse  in  se  ipsc   subiectum,  quod  quinque  species  diversas  sensationum  ir,   se  excipit ,  earumque  differentias  sentit  ,  quod  imagiua-,   tur,  quod  corpus  movet,  quod,  ne  plura  dicamus,  respi-   rat,  alimenta  digerit,  aliaque  opera  vitae  exercet?  f  Fal   sum  igitur  est  tot  esse  in  corpore  nostro  principia  opera   tionum  vilalium,  quot  sunt  organa  eiusdem  corporis  *J   2°  Inter  plura  principia  ,  quorum   unumquodque   pro   prias  operationes  habet,  in  iisque  exerendis  ab  alio  prin   cipio  non  pendet,  non  alia  unio,  quam  accidentalis,  ess«   potest.  Quare  ,  si  singula  organa  non  tantum  exerceren   quasdam  speciales  functiones    eiusdem   principii   vitalis   quo  ipsa  informantur  ,  sed  unumquodque   ipsorum    pro   prium  principium  vitae   haberet  ,  corpus  ,  quod  ex  ipsi   componitur  ,  esset  totum  per  accidens  ,  non  vero  per  se   Atqui,  secundum  omnes  et  philosophos,  et  physiologos,  e   iusmodi  consensus  ,  sive  harmonia  inter   cuncta    corpori   organa  existit,  ut  ex  ipsis  corpus  unum  totum  per  se,  e   quodammodo    unum  organum   efficiatur.   Ergo   pro   cert    *  Cf  s.  Aug.,  Conf.,  lib.  X,  c.  7,  n.  11.   2  S.  Thomas  hoc  argumentum  ex  natura  zoophytorum  perbellei  lustravit.  Constat  enim  inter  omnes,  cum  zoophytum  in  partes  div  ditur,  quamlibet  partem  diversas  exercere  operationes  animae,  se  principii  sentientis,  et  vegetantis,  quo  corpus  zoophyti  animatur.  A  qui  hoc  evenire  non  posset,  si  quodlibet  organum  animalis  propric  operationes  per  principium  vitale  diversum  a  principiis  vitalibi  reliquorum  organorum  exerceret.  Ergo  in  corpore  animato  unui  principium  vitale  cunctis  organis  commune,  non  vero  diversa  pi  diversis  organis  admittenda  sunt.   Cf  I,  q.   LXXVI,  a.  3  c.    ANTHROPOLOGIA  215   babendum  cst  singula  organa  corporis  non  gaudere  pro-  prio  pnncipio  vitae,  sed  dumtaxat  exercere  speciales  fun-  :tiones  umus  eiusdemque  principii  vitalis,  quod  totum  cor-  pus  mformat  *.   Aar.  II.—  Vitalismu3  irapugaatur,  siraulqje  animismus   asseritur   72.  Postquam  vidimus  vitam  corporis  non  esse  repeten-  lam  a  legibus  mechanicis,  et  cbymicis,  sed  a  quodam  prin-  •ipio  actuoso  speciali,  quod  vitale  dicitur;  atque  hoc  prin-  :ipium  vitale  non  esse  vim  insitam,  propriamque  materiae,  5t  meram  eius  aflectionem,  sed  esse  principium,  quod  ab  >rganorum  materia  distinguitur;  inquirere  debemus,  utrum  stud  principium  vitale  distinctum  a  materia  organorum  sit  psa  anima  rationalis,  an  tertium  principium,  a  corpore,  )ennde  ac  ab  anima  rationali,  diversum.   73.  Iam  inter  Philosophos  antiquos  disputatum  est ,  u-  rum  in  homine  sit  unica  anima,  (qua  ipse  intelligit,  sen-  it,  et  vegetat,  an  duae,  quarum  una  intelligit,  altera  au-  em  sentit,  et  vegetat,  an  tres,  quarum  una  intelligit,  al-  era  sentit,  tertia  denique  vegetat.  In  philosophia  recenti  ►thalius  acriter  vehementerque  reprehendit  diversas  eo-  um  theonas  ,  qui ,  praeter  animam  intelligentem  ,  alias   T  ^m?/1!?1^  et  seniientem  »n  homine  posuerunt2.  Sae-  ulus  XVIII  Buffonus,  Gassendi 3  vestigiis  insistens,  ex  pu-  na,  quae  mter  sensum,  et  rationem  existit,  unicum  utrius-  ue  pnncip.um,  et  subiectum  esse  non  posse  contendit,  t  ideo  in  unoquoque  individuo  humano  veluti  duplicem  ominem  agnoscendum  esse  decrevit  *.  At,  exeunte  saecu-   t  Bordeus  etiam  in  eo  erravit  ,  quod  unumquodque  principium  itae  sive  unumquodque  corporis  organum  propria  sensibilitate  gau-  ere  decrevit.  Hunc  errorem  iam  s.  Augustinus  reprobavit,  qui  aif   Vun  sent.endi  non  habet  vita  quaelibet  »   (De  Gen.  ad  litt.  Lib.   V,'''  c'    V  n-/4)-   Sane  «  non  omnes  operationes  animalis,    ut  ^Thonias  advert.t     salvantur  in  qualibet   parte  eius  ,  maiime  in  nimal.bus  perfect.s  »  (Qq.  dispp.,  q.  un.  De  Anim.,  a.  10  ad  7)  uare,  ets.  quidquid  est  sensibile,  sit  vitale,    tamen   vera  non  est  ropos.t.o  conversa,  quidquid  est  vitale,  est  sensibile.   edJaZta  TdiclZra^PhyS'>  paSsim;  P^aenesii  ad  aliena  a  re  ■edica  arcendum,  §  39;  Disquis.  de  mechan.,  et  organ.  etc,  §  69  sqq.  3  Physic,  sect.  III,  Membr.  poster.,  lib.  III    c    4  Discours  sur  la  nature  des  animaux.  Hominem  duplicem  Buf-    216  ANTHROPOLOGIA   lo  XVIII ,  et  ineunte  saeculo  XIX  ,  controversia  de  uni  tate  principii  in  homine  vehementer  exarsit,  atque  in  u  tramque  partem  maximo  animorum  aestu  inter  Philoso  phos,  Medicos,  ipsosque  Theologos  adhuc  agitatur.  Omnet  ii,  qui  cum  Aristotele,  Ecclesiae  Scriptoribus,  Scholasti  cis  !  ,  et  Sthalio  tuentur  animam  rationalem  esse  princi  pium  omnium  phaenomenorum  vitae,  ita  ut  nullum  aliuc  principium  vitae,  praeter  ipsam,  in  homine  sit  agnoscen  du m,  Animistae  vocantur.  li  autem,  qui  duce  Barthezio  *  sentiunt,  praeter  animam  rationalem,  et  corpus,  esse  ii  homine  principium  vitae  ab  ipsis  distinctum  ,  quod  es  omnium  phaenomenorum  vitalium  corporis  principium  vocantur   Vitalistae.   74.  Prop.  Una  in  homine  est  animd  ,  nempe  rationalis  quae  est  principium  cunctarum  eius  operationum.   Prohatur.  1°  Ab  eodem ,  ut  verba  s.  Thomae  usurpemus  res  habet,  quod  sit  ensy  et  quod  sit  una,  nam  ens,  et  unun  convertuntur  3.  Hinc,  cum  quaelibet  res  per  formam  ha'  beat,  quod  sit  ens,  per  formam  quoque  habet,  quod  si  una.  Itaque  res  non  potest  esse  per  se  ,  seu  simplicita  una  ,  nisi  per  unam  formam  ;  ac  proinde  si  in  homim  non  esset  unum  principium  formale,  quod  intelligit,  sen  tit,  et  vegetat,  sed  vel  tria,  nempe  intellectivum,  sensiti  vum,  et  vegetativum,  vel  duo,  ut  ii  volunt,  qui  vim  sen  tiendi  principio  intellectivo  ,  aut  vegetativo  adscribunt  homo  non  simpliciter  unus  ,  sed  multiplex  esset.  Atqu  quilibet  homo  est  per  se  unus  *.  Ergo  unum  debet  esse  ii  homine  principium  formale,  proindeque  una  anima,  sei  unum  principium  vitae  b.   foni  non  sine  aliqua  laude  Condillachus  (  Traitt  des  animaux  part.  I,  c.  3)  confutavit.   *  Ab  iis  excipiendus  est  Guil.  Ockamus,  qui  ,  sicut  multa  alia  ita  hoc  quoque  philosophiae  Scholasticae  caput  impugnavit,  duaJ  que  in  homine  animas  admisit.  Cf  Quodlib.  II,  q.   10,  et  11.   2  Nouveaux  tUmens  de  la  science  de  Vhomme,  2e  ed.  Paris  1806   3  Cf  OntoL,  c.   III,  a.   i,  p.  18.   4  Id  omnes  Vitalistae,  si  fortasse  perpaucos  exceperis,  saltem  verb  fatentur.  Nec  aliter  sentire  illi  dicendi  sunt,  qui  hominem  cum  Bui  fono  duplicant;  hi  enim  unitatem  hominis  non  negant,  sed  durata  xat  duplex  esse  in  eo  principium  operationum  sibi  volunt.   s  I,  q.  LXXVI,  a.  3  c.  Ex  quo  vides  hominem,  si  essent  in  e  plures  animae,  non  unum  vivens,  sed  coacervationem  viventium  ft    ANTHROPOLOGIA  217   2°  «  Quae  attribuuntur  alicui  eidem  secundum  diver-  sas  formas,  praedicantur  de  se  invicem  per  accidens  *  ».  E.  g.,  esse  musicum,  et  esse  album,  quae  sunt  diversae  formae  in  Socrate,  de  se  nonnisi  per  accidens  possunt  in-  vicem  praedicari;  quia  quandoque  re  ipsa  evenit,  ut  ille,  qui  est  musicus  ,  sit  etiam  albus,  et  ille  ,  qui  est  albus,  sit  etiam  musicus  ;  at  simpliciter,  seu  per  se  non  potest  unum  de  altero  praedicari,  quia  essentia,  sive,  ut  aiunt,  notio  unius  alia  est,  ac  notio  alterius.  Quapropter,  si  esse  vivens^  animal,  homo,  tamquam  diversae  formae  cuilibet  bomini  inessent,  esse  vivens  in  homine  non  posset  praedi-  :ari  per  se  de  animali,  nec  animal  posset  praedicari  per  le  dc  homine.  Atqui  consequens  cst  absurdum;  quia  «  ho-  110,  secundum  quod  est  homo  ,  est  animal,  et  secundum  juod  est  animal,  est  vivum  ».  Ergo  «  ab  eodem  principio  iliquid  est  animal,  homo  et  vivum  2  ».   3°  Anima  rationalis,  ut  diximus,  est  in  homine  huius-  nodi  forma,  ut  perfectiones  ceterarum  rerum  mundi  ad-  peclabilis  adunatas  in  uno  principio  contineat ,  ac  proin-  le  ipsa  sola  per  se  praeslat  ea  omnia  ,  quae  tum  forma  prporis  inanimati  ,  tum  animae  vegetabilis  ,  et  belluina  iraestant  3.  Ergo  unica  est  in  homine  anima,  sive  unicum  •rincipium  intelligendi ,  sentiendi,  ac  vegetandi.  Ad  hoc  llustrandum  excmpla  numerorum  ,  et  figurarum  optimo  onsilio  afferuntur  4.  Etenim  numeri  variantur  per  addi-   }.  Neque  dicas  cum  Jouffroyo  plures  animas,  quippe  quae  ab  se  in-  icem  pendent,  inter  se  consociari,  atque  inde  unitatem  hominis  ef-  ci.  Nam  consociatio  principiorum  substantialium,  quocumque  modo  en  dicatur,  hominem  per  se,  et  simpliciter  unum  efficere  nequit.  Et  ine,  consociatio  plurium  principiorum  substantialium,  seu  forma-  im,  non  aliam,  quam  ordinis  unitatem,  producit,  quia  plura  prin-  pia  substantialia  non  aliter  inter  se  consociari  possunt,  quam  quod  Qum  habet  ordinem  ad  alterum.  Atqui  unitas  ordinis,  ut  s.  Tho-  as  scite  advertit,  est  minima  unitatum  (Contr.  Gent.,  lib.  H,  c.  58,  .  2).  Ergo  si  plures  animae  in  homine  esse  dicantur,  unitas  ho-  inis  ex  illarum  consociatione  ellici  nequit.  «  Contr.  Gent.,  ibid.,  n.  1.-2  ]  q.  LXXV,  a.  3  c.  '  Cf  p.  192-193,   *  Cf  s.  Thom.,  Qq.  dispp.,q.  un.  De  Sp.  cr.,a.  3  c.  Aliud  argumen-  im  s{inctus  Doctor  conficit  ex  eo,  quod  facultates  hominis  in  suis  :tioml)usimpedimento  sunt,  ita  ut  quo  magis  una  intcnditur,  altera  mittatur,  id  quod  explicari  non  posset,  nisi  dicatur  unam  esse  ani-  am,quae  sitillarum  facultatum  principium;  Contr.  Gent., ibid.,n.7.    218  ANTHROPOLOGIA   tionem,  aut  subtractionem  unitatis,  ita  quidem,  ut  nume-  rus  superior  numerum  inferiorem  contineat.  Diversae  quo-  que  species  figurarum  ita  inter  se  comparantur  ,  ut  una  alteram  contineat,  e.  g.,  pentagonum  continet  tetragonum,  et  tetragonum  trigonum.  Iam  sicut  numerus  superior,  e.  g.  denarius,  non  per  alium  numerum  est  novenarius,  auli  octavus,  et  per  alium  denarius;  atque  pentagonus  non  pei  aliam  figuram  est  tetragonus,  per  aliam  trigonus,  et  pei  aliam  pentagonus;  ita  homo  non  habet  per  aliam  animaur  esse  rationale,  per  aliam  esse  sensitivum  ,  per  aliam  esse  vegetativum  ,  sed  his  omnibus  per  unicam  animam  gau-  det.  Neque  dicas  operationes  vegetativas,  sensitivas,  et  ifl  tellectivas,  quippe  quae  ab  se  natura  differunt ,  ab  una,  eademque  anima  produci  non  posse.  Nam  anima  humana  a  causis  naturalibus  in  eo  potissimum  discriminatur,  quod  istae,  cum  unica  vi  operandi  polleant  ,  nonnisi  eiusderc  naturae  effectus  producere  possunt;  illa  autem,  cum  habeai  plures  facultates,  quae  sunt  principia  proxima  operatio-  num,  diversos  effectus  per  eas  producere  potest.   4°  Accedit  communis  hominum  consensio.  Sane  nos  au  dimus  quemlibet  e  plebe  dicentem  non  solum:  Ego  intel  ligo,  sed  etiam,  Ego  sentio  ;  et  non  solum,  Ego  intelligo  et  sentio,  sed  etiam,  Ego  nulrior  ,  Ego  augesco,  Ego  pro-  lem  generOj  necnon  ,  Ego  deambulo  l.  Atqui  hae,  aliaequc  communes  locutiones  ,  quae  communis  modi  cogitand  signa  sunt  ,  persuasionem  hominum  vel  plebeiorum  dt  unitate  principii  vitalis  denotant;  nam  si  aliud  esset  prin  cipium  substantiale  ,  quod  intelligit  ,  aliud  vero  ,  quoc  sentit ,  et  vegetat ,  unumquodque  illorum  principiorun  substantialium  operationes  proprias,  alterique  haud  com  munes  haberet ,  proindeque  non  possent  eidem  subiectc  omnes  illae  operationes  adscribi.  Ergo  ex  communi  homr  num  persuasione  confirmatur  unum  esse  principium  sub-  stantiale,  quod  intelligit,  vult  ,  sentit  ,  de  loco  in  locun  se  movet,  operationesque  vegetandi  exercet.   5°  Denique  si  principium  vitale,  praeter  animam  ratio-  nalem,  in  homine  admilteretur,  ipsum  aut  materiale,  aul  immateriale  esse  deberet.  Atqui  neutrius  generis  esse  pot-  est.  Nam  si  materiale  esse  dicitur  2,  illud  absurdum  con-    *  Cf  Gerdy,  Physiologie  des  sensations,  et  de  V  intelligence,  p.  8  Paris  1846.  —  2  Ita  sentiuDt  Gassendius,   Buffoous,  et  Martinus.    ANTHROPOLOGIA  219   ;equitur,  quod  nempe  materia,  cum  sit  vilae  expers,  vi-  ilam  corpori  ln  homine  largiatur.  Sin  immateriale  ',  illud  ijuod  etiam  ialsum  est  ,  consequitur  ,  nempe  principium  /itale,  dissoluto  corpore,  manere,  ipsumque  non  esse  cor-  fuptioni  obnoxium.  Etenim,  secundum  Vitalistas,  princi-  pium  vitale  est  diversum  a  principio,  quo  corpus  homi-  iis,  vel  cuiuslibetanimahs  in  specie  corporis  constituitur.  |rgo  corpus  hominis  ,  vel  cuiuscumque  animalis  posset  Iissolvi  ,  qum  pnncipium  vitale  dissolvatur  ;  immo  non  >osset  pnncipium  vitale  cum  dissolutione  corporis  dissolvi,  luia  esse  unius  ab  esse  alterius  non  pendet  ,  atque  illud  >perationes  habet,  quae  huic,  prout  corpus  est,  non  con-  eniunt.   75.  Illud  autem  omittendum  non  est,  Philosophum  Chri-  tianum  dubitare  non  posse,  quin  anima  rationalis  sit  uni-  :um  pnncipium  omnmm  operationum  hominis.  Nam  in  )nmis,  haec  theoria  est  merum  corollarium  illius  doctri-  lae,  qua  traditur,  animam  rationalem  esse  formam  sub-  tantialem  corporis;  siquidem,  cum  forma  sit  in  qualibet  •e  non  modo  pnncipium  rol  esse  ,  sed  etiam  7oz>  operari,  dem  est  dicere  ,  Antma  rationalis  est  forma  substantialis  orporis,  ac  Anima  rationalis  est  principium  cunctarum  o-  yatxonum  corporis.  Insuper,  Ecclesia  in  Concilio  Constan-  inopohlano  IV  duas  animas  in  homine  ponentes  anathe-  oate  confec.t 2;  atque  Pius  Pp.  IX  ipsam  animam  ratio-  lalem  esse  pnncipium  operationum  vegetativarum  adver-  us  15altzerum  aperte  declaravit 3.   *  Pro  immaterialitate  principii  vitalis  stant  Arhens,  Ubaghs,  Ma-   alhaens,  alnque  non  pauci.  °     '   J  «  Veteri  et  novo  Testamento  unam  animam,  rationalem,  et  intel-   ctivam,  habere  hominem  docente,  et  omnibus  deiloquiis  Patribns  et   agistns  EccJesiae  eamdem  opinionem  asseverantibus,  in  tantum  im-   etat.s  qu,dam  malorum  inventionibus  dantes  operam  devenerunt,   t  duas  eum  habere  ammas  impudenter  dogmatizare,  et  quibusdam   rat.onalibus  conatibus  per  sapientiam,  quae  stulta  facta  est,  pro-   r lain   haeres.m  confirmare  praetendant.  Itaque  haec  sancta  et  uni-   ersai.s  Synodus,  veluti  quoddam  pessimum  zizanium,  nunc  germi-   anten,  nequam  opinioncm    evelJere    fcstinans.  .  .  ,  talis   imp"etatis   ventores  et  patratores,  et  his  similia  sentientes  magna  voce  ana-   lematizat  »;  Act.   VIII,  can.  II.  G   '*  «  Nototum  praeterea  est,  inquit  Summus  Pontifex,  Baltzerum  in   nrnnl0  1,.fc,,0«.tu!n10mncm  controversiam    ad  hoc  revocasset,  sitne   Prpor,  vitae  pnncipium  proprium  ab  anima  rationali  re  ipsa  discre-    220  ANTHROPOLOGIA   Art.  III. — Vitalistarum  argumenta  refutantur   76.  Obiic.  1°  Nihil  sibi  polest  adversari.  Atqui  in  ho-  mine  appetitus  rationalis  curii  appetitu  sensitivo  pugnat.  Ergo  in  homine  non  est  admittendum  unum  principiucc  operationum  ,  sed  duplex  ,  sive  ,  ut  Buffonus  ait,  duplea  homo.   77.  Resp.  Dist.  mai.  Nihil  sibi  adversari  potest  secun-  dum  idem,  conc.  mai.  ,  secundum  diversa,  neg.  mai.  ,  sul  eadem  dist.  conc,  et  neg.  min.  Neg.  cons.  Sane  ,  primo  pugna,  quae  inter  actus  appetitus  sensitivi  et  intellectiv  in  homine  quandoque  existit  ,  animismo  non  opponitur  Etenim  «  opposita  ,  s.  Thomas  ait ,  praedicari  de  eoden  secundum  idem  est  impossibile  ,  sed  secundum  diversj.  nihil  prohibet  *  »;  quippe  quod  ratio  verae  oppositionis  ut  saepe  diximus  ,  expostulat  ut  non  solum  idem  de  eo  dem,  sed  etiam  secundum  idem  praedicetur.  Atqui  actu  appetitus  rationalis,  et  actus  appetitus  sensitivi  sibi  noi  opponuntur  secundum  idem,  sed  secundum  diversa,  nempt  secundum  diversos  modos  ,  quibus  obiectum  apprehendi  tur  ;  siquidem  experientia  compertum  cuique  est  actu  appetitus  sensitivi  cum  actibus  appetitus  rationalis  pu  gnare,  quoties  aut  sensus  apprehendit  velut  delectabile  jl  lud,  quod  ratio  vetat ,  vel  apprehendit  velut  triste  illud  quod  ratio  praecipit.  Nihil  igitur  vetat,  quominus  appe  titus  sensitivus  ,  et  rationalis  eidem  subiecto  inhaereant  eorumque  actus  eidem  subiecto,  nempe  animae,  tribuan  tur.  Accedit  quod  haec  ipsa  oppositio,  quam  inter  actu  appetilus  sensitivi  ,  et  actus  appetitus  rationalis  exister  diximus,  nonnisi  accidentalis  est;  nam  ipsa  ex  eo  oritur    tum,  eo  temeritatis  progressum  esse  ,  ut  oppositam  sententiam  e  appellaret  haereticam  et  pro  tali  habendam  esse  multis  verbis  ar  gueret.  Quod  quidem  non  possumus  non  vehementer  improbare  considerantes,  hanc  sententiam,  quae  unum  in  homine  ponit  vita  principium,  animam  scilicet  rationalem,  a  qua  corpus  quoque  et  mo'  tum  et  vitam  omnem  et  sensum  accipiat,  in  Dei  Ecclesia  esse  com  munissimam,  atque  Doctoribus  plerisque,  et  probatissimis  quidei  maxime  ,  cum  Ecclesiae  dogmate  ita  videri  coniunctam  ,  ut  huiu  sit  legitima  solaque  vera  interpretatio,  nec  proinde  sine  errore  i  fide  possit  negari  ».  Videsis  Ephem.  La  Scienza  e  La  Fede,  vol.  XI.  p.  378  sq;  nec  non  voll.  XXXIII,  p.  186  sqq,  284  sqq,  399;  XXXIV  263  sqq,  Napoli  1857,  1860.   —  *  III,  q.  XVI,  a.  4  ad  1.    ANTHROPOLOGIA  221   uod  interdum  actus  appetitus  sensitivi  sunt  adeo  vehe-  lientes,  ut  rationem  ad  se  trahere  conentur '.  At  ipsi  na-  ira  sua  ad  actus  appetitus  rationalis  ordinem  habent,  ac  'roinde  non  solum  rationi  subduntur,  sed  etiam  liberta-  is  voluntatis  quodammodo  participes  sunt2.  I  78.  Secundo,  pugna  inter  actus  appetitus  sensitivi,  at-  ue  actus  appetitus  rationalis  animismo  favet.  Revera,  um  appetitus  sensitivus  in  homine  contra  rationem  in-  urgit,  homo  sive  secundum  ipsum,  sive  contra  ipsum  a-  !at,  unum  actum  humanum  exerit,  qui  «  principium  ha-  [et  in  ipso  appetitu,  et  terminum  in  ratione  3  »  ;  isque  'ctus  dicitur  vitiosus  ,  si  fit  contra  rationem  ,  honestus,  l  fit  secundum  rationem.  Atqui  non  posset  unus  actus  umanus  ex  utroque  appetitu  exurgere,  nisi  unicum  esset  triusque  subiectum  ;  quippe  quod  si  aliud  esset  sub-  rctum  appetitus  sensitivi,  aliud  subicctum  appetitus  ra-  onalis,  unus  appetitus  posset  quidem  in  alterum  agere,  ;d  ambo  appetitus  unum  actum  exerere  non  possent.  Ergo  ugna  ,  quae  inter  actus  utriusque  appetitus  in  homine  )nspicitur,  unitatem  principii  vitalis  in  homine  arguit;  ntum  abest,  ut  ipsi  adversetur.   79.  Obiic.  2°  Homo  potest  usu  intelligentiae  carere,  quin  tam  amittat.  Atqui  id  demonstrat  aliud  in  homine  esse   rincipium  intelligentiae,   aliud  principium  vitae.  Ergo.   80.  Resp.  Conc.  mai.;  neg.  min.  Neg.  cons.  Re  quidem  ^ra,  homo  vivit  ,  quamdiu  anima  cum  corpore  coniun-  itur,  quia,  uti  ostensum  est,  anima  ex  eo,  quod  corpus  itbrmat,  vitam  ipsi  largitur.  Atqui  «  anima,  aiente  Aqui-  ate,  non  unitur  corpori  ut  forma  mediantibus  suis  poten-  is,  sed  per  essentiam  suam  *  ».  Ergo  nihil  vetat,  quomi-  as  anima  cum  corpore  unialur,  atque  homo  ob  hanc  u-   onem  vivat,  quin  usum  alicuius  suae  facultatis  habeat5.   Dicendum,  quod  potentiae  animae  non  se  habcnt  con-   irtibiliter  cum    essentia:    quamvis    enim  nulla   potentia   4  Cf  Dynam.,  c.   V,  a.  2,  p.  165-166,  vol.  I.   *  Cf  ibid.  -  3  l*  2ae,  q.  LIX,  a.  2  c.   *  Qq.  dispp.,  De   Ver.,  q.   XIII,  a.  4  c.   J  Alicuius  facultatis,  inquimus,  non  vero  omnium,  quia,  cum  vi-  'Otia  non  sint  ,  nisi  quae  se    agunt   ad  operationem  (I,  q.   XVIII,  1  c),  homo  ,  quamdiu  vivit ,  usu  omnium   suarum    facultatum  irere  nequit.    222  ANTHR0P0L0G1A   animae  possit  esse  sine  essentia,  tamen  essentia  animae  potest  esse  sine  quibusdam  potentiis,  puta  sine  visu,  et  auditu,  propter  corruptionem  organorum,  quorum  huius-  modi  potentiae  proprie  sunt  actus  *  ».  Quomodo  autem  possit  homo  usu  intelligentiae  carere,  quin  vitam  amittat,  facile  explicatur.  Gerte,  homo  usum  intelligentiae  amittere  potest;  nam,  cum  intellectus  sine  phantasmatis  in  hac  vita  nihil  intelligere  possit,  imaginatione,  aliisque  facultatibus,  quae  intelligentiae  inserviunt,  turbatis,  usus  intelligentiae,  vel  minuitur,  vel  omnino  cessat2.  At,  cessante  usu  intel-  ligentiae,  non  idcirco  cessat  vita,  quia  cessatio  intelligen-  tiae  secum  non  fert  cessationem  facultatum  vegetandi,  per  quas  vita  animalis  existit.  Et  sane,  perturbato,  vel  pror-  sus  cessante  usu  alicuius  facultatis  ,  non  aliae  facultates  inde  perturbantur,  aut  cessant,  quam  quae  sine  illa  actio-  nes  suas  exerere  nequeunt.  Atqui  facultates  vegetandi,  quae  ad  vitam  animalis  pertinent,  sine  usu  facultatis  intel-  ligendi  operationes  suas  exerere  possunt.  Ergo,  cessante  usu  intelligentiae,  necesse  non  est,  ut  vita  quoque  cesset.   81.  Obiic  3°  Notum  omnibus  est  in  cadavere  animalis.  si  qua  scintilla  electrica  extremas  partes  nervorum  per-  cellit  ,  motus  contractilitatis  in  musculis  produci  ;  ac  in  capitibus  recisis,  vel  membris  amputatis  motus  contracti-  litatis  aliquandiu  perdurare.  Atqui  huiusmodi  motus  in  cadavere,  et  in  membris  corporis  amputatis  evenire  non  possent,  si  anima  esset  principium  vitae  corporis;  quippe  quod  illi  motus  sunt  vitales:  in  membris  autem  amputa-  tis,  et  in  cadavere  anima  non  est.  Ergo  anima  non  esl  principium  vitae  corporis.   82.  Resp.  Conc.  mai.;  neg.  min.  Neg.  cons.  Falsum  esl  motus  contractilitatis,  qui  in  cadavere,  et  in  membris  cor-  poris  recisis,  aut  amputatis  observantur,  esse  actus  vitales.  Primo,  nihil  vetat,  quin  aliquod  principium  actuosum  phy-  sicum,  aut  chymicum  in  musculis  corporis  nonnullos  mo-  tus  producat  Illis  similes,  quos,  dum  animal  vivit,  anima  in  ipsis  producit;  propterea  quod  organa  in  cadavere  non  corrumpuntur  illico,  sed  integra  aliquandiu  perdurant.  Verum  illi  motus  non  sunt  actus  vitae,   sed    operationee    i  Qq.   dispp.,  De  Virtut.,  q.   V,  a.  2  ad  17.  2  Cf  s.  Thom.,  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c.  84.  Vid.  Dynam.,  c.  IV  a.  2,  p.  133-134  vol.  I.    ANTHROPOLOGIA  223   ocre  physicae  ,  quia  non  proficiscuntur  a  principio  ipsi  adaveri  insito,  sed  in  cadavere  a  principio,  quod  positum  xtra  ipsum  est,  excitantur.  Secundo  ,  motus  contractili-  atis,  qui  in  membris  corporis  recisis  ,  aut  in  cadavere  nimalis  yiolenta,  subitaque  morte  perculsi  observantur,  on  ab  alia  causa  repetendi  sunt,  nisi  ab  actione,  quam  irincipium  vitac  ante  mortem  animalis  in  musculis  exe-  uit.  Nam  ,  quoties  animal  morte  violenta  afficitur,  aut  liquo  membro  per  violentiam  privatur  ,  necesse  est  in  adavere,  aut  in  membro  reciso  motus,  quos  anima  iam  i  musculis  produxerat  ,  non  illico  cessare  ,  perinde  ac  horda  pollice  icta,  digito  amoto,  non  continuo  vibrare  esistit.  Quapropter  ne  hi  quidem  motus  contractilitatis  unt  veri  actus  vitae.   CAPVT  V.   De  sede  animae   Art.  I. — Philosophorurn  diversae  opiniones  recensentur   83.  Mirum  quot  circa  sedem  animae  veleres  Philosophi  rotulerint  sententias  1.  Ut  praecipuas  innuamus  ,  Plato  nimae  sedem  in  capite  locavit.  Aristoteles,  cum  animam  >rmam  substantialem  corporis  esse  docuerit,  eam  singu-  s  partibus  arcto  nexu  coniunxit.  Sloici  animam  rationa-  m  in  corde  praecipuum  locum  obtinere,  alque  inde  per  ;Iiquas  corporis  partes  se  protendere  opinati  sunt  2.  De-    «  Cf  Plut.,  De  plac.  PhiL,  lib.  IV,  c.  5.   2  Hic  abs  re  non  erit  adnotare  testimoniis  ss.  Scripturarum,  et  Pa-  om  cos  maxime  abuti,  qui  sententiam  Ghristianorum  huic  stoicae  millimam  probant.  Nam  aliquam  affinitatem  inter  hanc  de  sede  ani-  ae  opinionem,  et  illa  verba  sive  quae  leguntur  ad  Rom.,  c.  X,  v.  10,  •rde  creditur  ad  iustitiam,  sive  quae  Act.,  c.  I,  v.  24,  et  c.  XV,  v.  8,  ;  Deo  cordium  scrutatore,  et  quae  alibi  similia  sunt,  nemo  um-  lam  Scripturarum  interpres  vidit,  nec  videre  poterat;  quoniam  lec,  aliaque  ad  internos  animi  sensus  ,  afFectionesque  significan-  is  dicta  fuisse  cuique  perlegenti  faciliter  occurrit.  Item,  ss.  Pa-  es  ,  si  cor  aliquando  veluti  animi  sedem  constituunt ,  id  docue-  nt,  ut  cor  principium  alFectuum  esse  innuerent,  atque  Platoni  ob-  am  irent,  qui  omnes  animi  affectus  a  cerebro  oriri  senserat.  Satis  t  verba  profcrre,  quae  s.  Hieronymus  adhibet,  nempe:  «  Est  prin-  pale  non  secundum  Platonera  in  cercbro,  sed  iuxta  Christum  in  •rde  »;  Comm.  in  Ev.  Matth.,  lib.  II,  c.  15.    224  ANTHROPOLOGIA   nique  nemo  est,  qui  negat  Epicurum  animam  posuisse  ii  pectore,  seu,  ut  Tertullianus  inquit,  in  tota  lorica  pectoris1   84.  Quod  spectat  ad  Ecclesiae  Patres,  ferme  omnes  A  ristotelem  hac  in  re  sequuntur.  Audiatur  prae  ceteris  s.  Au  gustinus.  «  Anima,  inquit,  non  modo  universae  moli  cor  poris  sui,  sed  etiam  unicuique  particulae  illius  tota  simu  adest2  ».  Hanc  s.  Augustini,  aliorumque  Patrum  senten  tiam  Doctores  Scholastici  pro  virili  parte  defenderunt.  Si  quidem  cum  anima  iuxta  sapientes  illos  forma  substan  tialis  corporis  sit,  nec  nisi  una  forma  substantialis  in  cor  pore  uno  esse  queat ,  profecto  illam  in  toto  corpore,  e  in  singulis  eius  partibus  esse  necessario  consequitur.  Quo  niam  vero  anima  una  est  essentia,  multiplex  virtute,  Scho  lastici  illam  in  toto  corpore,  et  in  singulis  eius  partibu  reperiri  totalitate  essentiae,  non  totalitate  virtutis  conten  dunt;  nam  anima  in  singulis  corporis  partibus  non  eas  dem  operationes  peragit,  sed  in  aliquibus  vegetat,  senti  in  aliis.   85.  Quod  si  haec  theoria  de  sede  animae  alteram  dit,  ac  proinde  ita  immediale  forma  subslantialis  cum  ma-  eria  coniungitur  ,  ut  nihil  magis  *.  Ergo  ,  si  anima  est  clus  tolius  corporis,  et  non  unius  partis  tantum,  ipsa  im-  oediate  in  toto  corpore,  et  non  in  aliqua  eius  parte  tan-  um  esse  debet.  Ex  quo  argumento  illud  consequitur,  quod  i  anima  in  una  parte  corporis  ponerelur,  non  esset  actus  olius  corporis  organici,  sed  unius  organi  tantum  ,  puta  ordis,  aut  alicuius  alterius,  et  reliquae  partes  essent  per-  [ectae  per  alias  formas  5;  unde  una  anima  in  uno  corpore  on  esset.   89.  Probatur  altera  pars.  1°  Principium  illud,  quod  per-  cit  totum,  et  non  partes,  forma  accidentalis  esl,  uti  se  es  habet  in  forma  domus,  quae  est  forma  tolius,  et  non  lngularum  parlium.  Atqui  anima  est  corporis  forma  non  ccidentalis,  sed  substantialis.  Ergo  ((  sic  anima  est  for-  na  totius  corporis,  quod  est  eliam  forma  singularum  par-   *  Antropol.  in  serv.  della  scienza  morale,   lib.  II    c.  7    a.  1    S  S  oroll.  II.  »»»»»">   1  «  Anirna,  inquit  s.  Augustinus,  totum   corpus  nostrum  anirnat,  t  vivificat  »;  De  agone  christiano,  c.   XX,  n.   22.  5  Cont.  Gent.,  lib.   II,  c.  72.  -*  Cf  Cosmol.,  c.  I,  a.  5,  p.  104.   Qq.  dispp.,  q.  un.,  De  Anim.,  a.   10  c.   Philos.  Curist.  Compend.  II."  15    a    226  ANTHROPOLOGIA   tium,  ac  proinde  singulis  partibus  corporis  adesse  debet f  2°  lioc  argamentum  ex  eo  amplius  declaratur,  quod  si  gulae  partes  corporis  ab  anima  speciem  sortiuntur,  hum  naeque  appellantur,  ita  ut  anima  sit  actus  singularum  pa  tium  corporis.  Atqui  actus,  seu  forma  est  in  eo,  cuius  c  actus.  Ergo  anima  in  qualibet  corporis  parle  est 2.  Exi  de  etiam  intelligitur  ab  iis  philosophis,  qui  animam  in  c  pite,  vel  corde  collocant,  explicari  non  posse,  quomodo  nima,  ibi  suam  sedem  habens,  singulis  partibus  sui  co  poris  speciem  communicet;  nam  anima  principium  spec  ficum  partium  corporis  esse  non  posset,  nisi  ipsis  ita  intri  sece  praesens  sit  ,  ut  una  cum  illis  completam  substa  tiam  constituat.   3°  Nobis  non  licet  spiritibus   locum  praefinire,  nisi  ;  illorum  operationibus  3.  Atqui  anima  operatur  in  singul  corporis  partibus,  et   quiclem  immediate.  Ergo  anima  singulis  corporis  partibus  esse  dicenda  est.  Minor  proba  potest  ex  eo  quod  in  sensationibus  evenit.  Et  sane,  unu  quisque  experitur  sensationes  in  illo  puncto  corporis  fi  ri  ,  cui  revera  accidunt  ab  obiectis  sensilibus.  E.    g.,  quis  manum  igni  admoveal,  profecto  caloris  sensatione  in  manu  sentit,  quin  totum  brachium  ,  vel  cerebrum  v  alia  corporis  pars  sit  adusta  *.  Atqui  hoc  esset  falsum,  concipiatur  anima  uni  parti  praeesse,  ab  iilaque  motus  corpore  ciere.  Ergo  anima  immediate  in   singulis  corpre  ,  ut  continens  ,  et  non  ut  contenta  3  ».  Ergo  ex  eo,  lod  anima  est  simplex,  ac  proinde  non  est  circumscripta  co  ,  pronum  est  intelligere  eam  esse  lotam  in    singulis  rporis  partibus  \   91.  ld  magis  perspicuum  ex  eo  fit,  quod  anima  est  sim-  ex,  quatenus  extra  genus  quantitatis  constituitur  ,  non  ro  ad  modum  simplicitatis  puncti  \  Sane,  ea,  quae  sunt   1  illud  tota  sentit  anima,  quod  in  particula  fit  pedis,  et  ibi  tan-  n  sentit,  ubi  fit  »;  De  immort.  anim.,  loc.   cit.  !  Cap.   X,   a.  1,  p.  7(>-77.  -  2  I,  q.  LH,  a.  1  c.  1  Ibid.   Cf  s.  Damasc,  De  Fide  orth.,  lib.  I,  c.   13.  J  Has  rationes,  quibus  explicavimus  quomodo  anima  tota  in  sin-  lis  corporis  partibus  esse   possit,  nos  docuit  Nemesius  his  paucis:  inima,  quod  corporis  est  expers,  ncque  loco  definitur,  tota  per  um  et  Iumen  suum,  et  corpus  permeat  »;  De  nat.  hom.,  c.  III.  c  spectat  etiam  illud  s.  Bonaventurae :   «  Quia  simplex,  non  est  undum  partcm  et  partem  sui.  .  .  .  non  habet  situm,  et  idco  nec  in  puncto,  nec  in  parte  determinata  »;  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  VIII,  2,  a.  1,  q.  3  in  resol.  '  Qq.   dispp.,  q.   un.   De  Anim.,  a.   10  ad   18.    228  ANTHROPOLOGIA   simplicia  ad  modum  simplicitatis  puncti,  cum  habeant  e|  terminatum  silum  in  continuo  ,  non  possunt  esse  simul  diversis  partibus  continui:  e  contrario  ,  substantiae,  qu  sunt  simplices  ,  quatenus  extra  genus    quantitatis   cons  luuntur,  non  sunt  in  loco  per  contactum  proprie  diclui^  quippe  quia  hoc  genus  tactus  nonnisi  corporum  est1,  s  per  contactum,  quem  vocant  virtutisz.  Hoc  posito,  tacl  virtutis  ab  uno  ,   vel    pluribus    locis    non    discriminati  prout  haec  quantitative  differunt;  sed  ab  ipsa  virlule,  q  subslantiae  simplices  in  corpora  agunt  ,    fit    ut    ipsae  I  uno,  vel  pluribus  locis  simul  sint  3,  dummodo  earum  v  tus  ad  haec  porrigatur.  Atqui  ,  cum  anima    sit  simple  tactus,  quo  ea  cum  corpore  coniungitur,  est  tactus  virt  tis.  Ergo  ex  simplieitate  animae  explicatur,  quomodo  ip  in  pluribus  partibus  corporis   tota  simul  esse  possit*.   92.  Ex  his,  quae  demonstravimus,  plane  consequitur  ai  mam  non  esse  totam  in  toto  corpore  secundum  quantit  tem,  sed  secundum  essentiae  perfectionem.  Sane  totalitas  s  cundum  quantitatem  nonnisi  quibusdam  formis  imperf  ctis,  atque  insuper  his  nonnisi  per  accidens,  ratione  extem  quod  informant,  convenit 5;  id  quod  de  anima,  quae  a  cc    *  «  Sunt  enim  tangentia,  quorum  ultima  sunt  simul,  et  punc,  vel  lineae  ,  aut  superficies  ,  quae  sunt  corporum  ultima  »;  Con  Gent.,  lib.  II,  c.   56.   z  «  Agunt  enim  substantiae  intellectuales  in  corpora,  et  mov(  ea,  cum  sint  immateriales,  et  magis  in  actu  existentes;  hic  auttam  suam  essentiam  sunt  in  qualibet  parte  materiae,  )tiori   iure  id  de  anima  tenendum  est  *.   93.  Prop.  3a.  Anima  in  singulis  partibus  corporis  non  t  tota  secundum  totam  suam  virtutem.   Probatur.  Operationes  sensitivae,  et  vegetativae  per  di-  irsa  organa  corporis  exercentur,  ita  ut  diversae  partes  >rporis  conveniant  diversis  operationibus  animae*.  Ergo  lima  secundum  illam  potentiam  tantum  est  io  aliqua  par-  ,  quae  respicit  ad  operationem,  quae  per  illam  partem  ►rporis  exercetur.  E.  g.,  anima  est,  «  secundum  visum  oculo,  secundum  audilum  in  aurc,  et  sic  de   aliis  3  ».   Art.   III. — AdYersariorum  obiectiones  diluuntur   94.  Obiic.  1°  Compressa,  vel  putrefacta  medulla  cere-  •i  ,  atque  laborante  cerebro  ,  vel  nervo  inter  organum  nsorium  ,  et  cerebrum  ,  sensationes  omnino  deficiunt.  tqui  haec  demonstrant  sensationes  exerceri  in  cerebro,  ;  proinde  animam  non  nisi  in  cerebro  esse.  Ergo.   95.  Resp.  Neg.  min.  quoad  utramque  partem.  Re  qui-  ;m  vera,  in  primis,  ex  allatis  experimentis  illud,  quod  m  oslendimus,  sensationes  nempe  in  singulis  organis  ;ri,  haud  evertitur.  Etenim  opportuna  eorum  phaenome-  >rum  ratio  ex  eo  reddilur,  quod  cum  cerebrum  sit  ve-  ti  centrum  totius  systematis  nervei,  quin  immo  princi-  um,  a  quo  omnes  nascuntur  ncrvi,  qui  sensationi  inser-  unt,  profecto  nervi  sensifici  tunc  propriam  naturam  re-  (icbunl  ,  si  et  suam  cerebrum  retinuerit;  ac  proinde  si  nnprimitur,  aut  putrefit  medulla  cerebri,  vel  cerebrum  borat,  nervi  naturam  sensiferam  amittunt,  atque  funclio-  tm  referendi  impressionem  sensilem  obire  nequeunt.  Ce-   visione  continui,sicut  albcdo  perdivisionem  superficiei»;  Qq.dispp.,  un.  De  Anim.,  a.  4  c.  Cf  Cosmol.,  c.  V,  a.  4,  p.  139  sqq.  1  Cf  s.  Bonav.,  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  VIII,  p.  2,  a.  1,  q.  3  ad  arg.  1  Quod  spectat  ad  virtutes  intellectivas,  has,  utpote  nullo  organo  entes,  nusquam  corporis  esse  diccndum  est.  «  Potcntiarum  ani-  ae  quaedam  sunt  in  ea,  secundum  quod  eicedit  totam  capacita-  m  corporis,  scilicet  intellectus  et  voluntas;  unde  buiusmodi  poten-  >e  in  nulla  parte  corporis  esse  dicuntur  »;  I,  q.  LXXVI,  a.  8  ad  4.  8  I,  q.  LXXVI,  a.  8  c.    230  ANTHROPOLOGIA   terum  ,  allata  obiectio  in  ipsos  adversarios  retorqueri  potest.  Nam,  quemadmodum,  corrupto  cerebro,  sensatio  deficit,  ita  hanc,  corruptis  organis,  deficere  eadem  expe-  rienlia  testalur.  Quocirca,  si  ex  adversariorum  obiectione  sequitur  sensationes  in  cerebro  perfici  ,  pari  ratione  ab  hac  ultima  testata  experientia  inferre  nobis  licet  sensatio-  nes  in  organis  fieri.   96.  Secundo,  praeter  vim  sentiendi  anima  aliis  virtuti-  bus  pollet ,  quas  per  alias  corporis  partes  exercel.  Qua-  propter  si  experimenta  ab  adversariis  in  medium  prolata  quid  valerent ,'  animam  in  cerebro  secundum  totam  vir-  tutem  sensilivam  esse  demonstrarent  * ,  sed  inibi  tanlum  ipsam  residere  numquam  probabunt.   97.  Obiic.  2°  Anima  est  in  eo  corpore,  cuius  est  actus,  hoc  est  in  corpore  organico.  Atqui  quaelibet  pars  corpo-  ris  non  est  corpus  organicum.  Ergo.   98.  Resp.  Dist.  mai.,  ita  ut  non  sit  in  parlibus  corpo-  ris  organici  primo,  et  per  se,  conc.  mai.,  ita  ut  non  sit  in  eis,  prout  ad  tolum  referuntur,  neg.  mai.  Eadem  ratione  dist.  min.,  quaelibet  pars  corporis  non  est  corpus  orga-  nicum,  sed  tamen  ad  illud  ordinatur,  conc.  min. ,  secus,  neg.  min.  Neg.  cons.  Anima  humana,  quippe  quae  cete-  ris  formis  superior  est,  ea  virtutis  perfectione  pollet,  ut  diversas  exerere  possit  operationes;  et  ideo  corpus,  quod  anima  informat,  diversis  organis  inslructum  esse  debet,  ut  per  haec  ad  diversas  operationes  exercendas  idoneum  efficiatur2.  Quapropter  nonnisi  totum  corpus,  quod  nem-  pe  ex  diversis  organis  constiluitur,  est  proprie,  sive  prtn-  cipaliter  el  per  se  illud  ,  quod  ab  anima  informatur.  At  vero,  quia  partes  habent  ordinem  ad  lotum ,  consequilur  «mimam  ,  quae  est  forma  totius  corporis  ,  ac  proinde  est  in  toto  corpore,  esse  etiam  formam  singularum  partium,  ideoque  in  his  singulis  residere  3.    1  Alienum  a  veritate  prorsus  non  est  animam  in  cerebro  esse  se-  cundum  totam  virtutem  sensitivam,  non  quod  in  cerebro  omnia  sen-  silium  genere  sentiat,  sed  quia,  ut  in  Dynam.  (c.  III,  a.  7,  p.  124  vol.  I)  diximus,  encephalum,  sive  systema  cerebro-spinale  est  orga-  num  sensus  communis,  qui  velut  aliquis  fons  totam  virtutem  sensi-  tivam  continet,  ab  eoque  reliqui  sensus,  tamquam  rivuli,  deducuntur-   2  Qq.   dispp.,  q.  un.  De  spir.   creat.,  a.   4  c.   3  «  Corpus  organicum  est  perfectibile  ab  anima  primo,  et  per  se,  singula  autem  organa,  et  organorum  partes  in  ordine  ad  totum  »;    ANTIIR0P0L0GIA  231   99.  Obiic.  3°  Si  anima  in  qualibet  parte  corporis  est ,  ■  crescentibus  partibus  corporis,  anima,  ut  esse  possit  ubi  jprius  non  erat ,  iterum   creetur  oportet ;  et ,  a blata  qua-   cunique  corporis  parte,  vel  illinc  excedit  anima,  vel  com-  >migrat  ex  illa  parle  in  alias.  Atqui  falsum  consequens.  !  Ergo  et  antecedens.   100.  Resp.  Neg.  mai.  Et  sane,  quod  spectat  ad  primum,  illa  iterala  creatio  non  exposlulatur  ;  nam  ,  crescentibus  parlibus  corporis  ,  anima  non  proprie  incipit  esse  ,  ubi  prius  non  erat  ,  sed  ,  ciim  sit  forma  corporis  secundum  cssenliam,  crescentibus  huius  partibus,  anima  eas  vivifica-  re  incipit  !.  Quod  attinet  ad  alterum,  «  dicendum,  s.  Tho-  mas  inquit,  quod,  praecisa  parte,  non  requiritur  quod  au-  feralur  anima,  vel  quod  ad  aliam  partem  transmutetur ,   Jnisi  poneretur,  quod  in  illa  sola  parte  anima  esset,  sed  sequilur  quod  illa  pars  desinat  perfici  ab  anima  totius  2».   101.  Obiic.  4°  Nihil  eius,  quod  est  totum  in  aliquo  loco,  ipotest  esse  ultra  locum  illum.  Atqui  in  una  parte  cor-  :poris  anima  est  tota.  Ergo  nihil  animac  in  ceteris  corpo-   ris  partibus  esse  polest.   102.  Resp.  Dist.  mai.,  si  agatur  de  toto  secundum  quan-  titatem  ,  conc.  mai.  ,  si  de  toto  secundum  essentiam  ,  neg.   \mai.\  dist.  ctiam  min.:  est  tota  secundum  essentiam,  conc.  min.,  secundum  quantilatem  ,  neg.  min.  Neg.  cons.  Equi-  dem  illud,  quod  habet  parles  extra  partes,  ita  est  in  ali-  quo,  ut  quaelibet  pars  eius  respondeat  parti  eius,  in  quo  est;  proindeque  si  sit  totum  in  aliquo,  nequit  esse  in  alio.   j  At  e  contrario,  anima,  ut  diximus,  ideo  est  tota  in  qualibet  parte  corporis,  quia  simplex  est,  et  loco  non  circumscri-   Op.  cit.,  loc.  cit.  ad  13.  Exinde  duo  facile  intelliguntur.  Primum  est,  quod  etsi  anima  sit  in  qualibet  parte  corporis,  tamen  non  singulae  partes  corporis  sunt  animal.  «  Anima  non  est  in  qualibet  parte  cor-  poris  primo,  et  per  se,  sed  in  ordine  ad  totum,  et  ideo  non  quaeli-  bet  pars  animalis  est  animal  »  {Ibid.  ad  2).  Alterum  est,  quod  ani-  ma,  cum  sit  in  singulis  corpons  partibus,  in  pluribus  locis  non  est.  Etenim  eo  modo  anima  est  in  singulis  corporis  partibus,  quo  ad  eas  veluti  forma  comparatur.  Atqui  forma  comparatur  «  ad  partes  per  posterius,  secundum  quod  partes  habent  ordinem  ad  totum  »  (I,  q.  LXXVI,  a.  8  c).  Ergo  ex  eo,  quod  anima  in  singulis  partibus  est,  in  pluribus  locis  eam  esse  perperam  infertur.  Gf  p.  228,  not.  4.   1  Qq.  dispp.,  q.   un.  De Anitn.,  a.   10  ad  17.   2  Op.  cit.,  q.   un.  De  spir.  creat.,  a.  4  ad  15.    232  ANTHROPOLOGIA   bitur;  proindeque  est  tota  non  secundum  quantitatem,  seu  aliquam  totalitatem  partium  ,  sed  secundum  essentiam  ,  seu  perfectionem  guae  naturae  '.  lam  ,  cum  anima  sit  se-  cundum  essenliam  tota  in  una  parte  corporis  ,  profecto  «  nihil  animae  est  extra  animam ,  quae  est  in  hac  parte  corporis;  non  tamen  sequitur,  quod  animae  nihil  sit  extra  hanc  partem  corporis;  sed  quod  nihil  sit  extra  totum  cor-  pus,  quod  principaliter  perficit 2».   CAPVT   VI.   De  essentia  animae  humanae   Discrimen  inter  animam  ,  et  corpus  in  praesenti  pro  certo  sumentes,  haec  circa  animae  humanae  essentiam  in-  quirimus:  1°  an  ad  genus  substanliae  pertineat;  2°  quae-  nam  eius  definitio  sit  ;  3°  quid  de  illorum  sententia  di-  cendum  ,  qui  essentiam  animae  humanae  in  cogitatione  ,  vel  in  cogitandi  vi  constituunt.   Art.  I. — Subslantialilas  aniraae  eonlra  Sensistas    yindicatur   103.  Humius  8  ,  et  Condillachus  *  ,  secundum  Lockii  placita  5,  animam  non  substantiam,  sed  quamdam  affectio-  num  complexionem  esse  contendunt.  Qua  in  re  Protago-  ram  ,  veteresque  Sensistas  secuti  sunt  ,  qui  animam  non  aliud  esse,  quam  sensaliones  asseruerunt.   104.  Prop.  Anima  humana  est  quaedam  substantia.  Probatur.  Anima  in  re  viventi  contrarias  qualitates  ad   concentum  redactas  conservat  ,  et  pugnantes  organorum  affectiones,  ne  se  mutuo  perimant,  rata  lege  cohibet,  et  denique  tam  diversa  munia  tanto  ordine,  et  consensu  ad-  ministrat  ].  Atqui  ea  forma  ,  cuius  merito  ,  ac  beneficio  haec  omnia  perficiuntur,  accidentalis  esse  non  polest,  sed    1  In  lib.  I  Sent.,   Dist.  VIII,  q.   V,  a.  3  ad  7.   *  Qq.  dispp.,   q.   un.  De  Anim.,  a.   10  ad  3.   3   Tract.  hum.  nat.   (angl.),  lib.   II,  part.   IV,  c.  6.   *  Traiti  des  sensations,  part.   I,   c.   I,   §  2.   s  Cf  Ontol.,  c.  VII,  a.  2,  p.  42.  Paucis  abhinc  annis  H.  Janeus  {La  phiiosoph.  Franc.  du  XIX  siecle,  p.  16,  et  245,  2e  ed.  Paris  1860)  Condillachi  doctrinam  ad  vitam  revocavit.   6  Cf  Laert.,  lib.  IX,  segm.  51.   7  Cf  s.  Aug.,  De  quant.  anim.t  c.  10,  n.  17.    ANTHROPOLOGIA  233   ^substantialis;  cum  alicuius  accidentis  tanta  efficacia  esse  nequeat,  tantumque  imperium  in  membrorum  rei  viven-   Itis,  el  contrariarum  qualitatum  quasi  rempublicam.  Er^o   10o.  Adhaec,  viventia  sunt  quidem  substantiae    Si  igi-   tur  ea,  quae  vivunt  ,  per  animam  vivunt,  haec  profecto   non  accidens  ,  sed  substantia  est.    Id  ex   eo  confirmatur,   quod  «  est  commune  omni  accidenti,  quod  non  sit  de  es-   I  sentia  rei !  »;  dum  e  contrario  ,  anima  ad  essentiam  vi-  ventis  ita  pertinet,  ut  vivens  idem  prorsus  ac  anima-  tum   sit.   106.  Denique  quantum  Lockii,  eiusque  asseclarum  pla-  cita  a  yentate  abhorreant,  ostendimus  in  Ontologia 2.  Ar-  gumenlis,  quae  ibi  retulimus,  adiicere  praestat,  1°  quod  attecliones,  sive  qualilates  varias,  et  sibi   succedentes,  a-   jnimam  vero  lmmotam  in  nobis  experimur  ;  quapropter  anima  exjpsis    affectionibus  ,  sive  qualitatibus    constitui   Mneq.uK;  2  quod  permultae  ex  hisce  affectionibus  ab  ipsa  anima  in  se  gignuntur;  ac  ideo  anima  a  suis  affectionibus,  perinde  ac  causa  ab  effeclu,  distinguenda  est.   Art.  II.— Quomodo  subslanliae  animac  humanae  deQnienda  sit,  explicatur   Postquam  vidimus  animam  humanam  in  genere  substan-  tiae  collocandam  esse,  quaenam  huius  substanliae  essen-  tia  sit,  explicandum  nobis  est.   '  107.  Prop.  Essentia  animae  humanae  in  eo  consistit,  quod  nt  jprxnapxum  intellectivum  ,  et  simul  forma  substaniialis  "orporis.   j  Probatur.  Essentia  rei  illud  significare  debet,  quod  res  j:um  al.is  commune  habel,  atque  illud,  quo  ipsa  ab  aliis  liscnm.natur  Atqui  anima  humana  ex  eo  quod  est  for-  ma  substantiahs  corporis  ,  ac  proinde  substantia  incom-  ^leta,  quae  per  se,  et  naturaliler  ad  coniunctionem  cum   orpore  ordinem  habet,  cum  aliis  animarum  speciebus  ^onsenl.l;  siquidem  ipsa,  aeque  ac  istae  ,  suum  esse  cor-  >or.  commun.cat,  .lludque  vivificat  ,  et  informat :  atque   ^  eo,  quod  est  pnncipium  intellectivum,  ab  iis  distin-  Z  rrsusLe,x  eo  »  quod  ad  coniunctionem  cum  cor-   ;  ore  ord.nem  habet,  differt  a  substantiis  intellectualibus,  Piae^  separatae,  sive  Angeli  dicuntur:  et  ex   eo,  quod    est   1  Qq.  dispp.,  q.   un.  De  Anim.,  a.   12  ad  7.  —  *  Loc.  cit.    234  ANTHROPOLOGIA   principium  intellectivum,  cum  eis  consentit;  nam  animae  hurnanae  ex  eo,  quod  intellectiva  est  ,  illud  ,  ut  mox  o-  stendemus,  convenit,  non  habere  esse  concrelum  in  mate-  ria  '  ,  ac  proinde  a  corpore  separatam  subsistere  posse.  Ergo  essentia  animae  humanae  in  eo  consistit  ,  quod  est  principium  intellectivum  ,  et  simul  forma  substantialis  corporis.   108.  Ex  his  colligitur,  quomodo  anima  humana  sit  de-  finienda.  Porro  animae  communiter  acceptae  definilio  est:  Actus  primus  corporis  physici  organici  potentia  vitam  ha-  bentis2.  Voces  illae,  actus  primus,  animam  esse  formam  substantialem,  ac  proinde  a  formis  accidentalibus  distin-  gui  designant  3.  Dicitur  autem  actus  corporis  physici  or-  ganici,  quia  «  anima  facit  ipsum  corpus  organicum  ,  si-  cut  lumen  facil  aliquid  esse  lucidum  4  ».  lis  verbis  ,  po-  tentia  vitam  habentis,  significatur  animam,  cum  sit  actus  primus  corporis  organici,  efficere,  ut  ipsum  ad  vitales  o-  perationes  edendas  potenliam  habeat 5.  Iam  prout  huius-   1  Gf  p.  192.  Ex  hoc,  quod  anima  humana  non  habet  esse  concre-  tum  in  materia,  consequitur  quod  ipsa,  etsi  sit  substantia  incompleta,  quia,  cum  sit  pars  humanae  naturae,  non  habet  perfectionem  suae  naturae,  nisi  in  unione  ad  corpus  [Qq.  disj)p.,q.  un.  De  Anim.,&.  2  ad  5);  tamen  est  in  genere  substantiae  non  solum  sicut  principium,  quod  nempe  totum  substantiale  constituit,  sed  etiam  sicut  species.  Guius  rei  ratio  haec  est:  Substantia  dicitur  ens,  cui  convenit  esse  in  se.  Atqui  esse  in  se  non  ipsarum  formarum,  si  materiales  sint,  nempe  a  materia  pendeant,  sed  totius  compositi  substantialis  proprium  est;  e  contrario  animae  humanae,  quippe  quae  est  forma  a  materia  non  dependens,  proprium  est  esse  in  se,  quod  ipsa  corpoii  communicat.  Ergo  ceterae  formae  non  sunt  in  genere  substantiae,  sicut  species,  seo  solum  sicut  principia;  anima  autem  humana  estin  genere  substantiae  non  solum  sicut  principium,  in  quantum  est  forma  huius  corporis,  sec  etiam  sicut  species,  quia  habet  esse  absolutum,  non  dependens  a  ma  teria.  In  lib.  11  Sent.,  Dist.  III,  q.  I,  a.  6  sol.   2  I,  q.  LXXVI,  a.  4  ad  1.  —  5  Cf  Cosmol.,  c.  I,  a.  S,  p.  101-102.   4  Qq.   dispp.,  q.   un.  De  Anim.,  a.   1   ad  15.   b  I,  loc.  cit.  Profecto  vivens  substantia  constituitur  in  suo  esse,  a  q'  XV'  a*  *  c   ~x  hoc>  °  p-  i7-z  '•  *  LIV>  a.  1  c.  -3  lhid,   Dynam.,  c.  I,  a.  4,  p.  101  ToI.  I.  -  s  Ibily  a.  „,  p^™.  q-lta.  •  oil.  tennios  foret,  atqTSbC  SCnSUm    nroduccrct.  q»-   er.„TraaCrra„tt0uraarennrd,U„m  "  "'"""'l  prtoC",l°  "*«•.  «cmPe  «colara  colligebenj .     '  "  C'USUC'"  principii  act"°s'      240  ANTHROPOLOGIA   elapso  Helvelius  ,  Auctor  systematis  naturae  ,    DiderotuH   Lammetrie,  multique  alii  Galliae,  Hollandiae,  et  Anglia   scriptores    recensentur.    His  saeculo  XVII  viam   slraver   Spinosa,  Tolandus,  et  Hobbes.  Ineunte  hoc   saeculo,  pra  observation   exacte  De  hominis  creatione,et  de  substantia ammae( «ejmO.Gottmg.l  {  s  Gf  Janet,  Le  maUrialisme  contemporam,  c.I,p.!4sqq,  farib    ANTHROPOLOGIA  241   117.  Itaque  in  immalerialilate  animae  humanae  vindi-  nda  nos  primum  abnormitatem  materialismi  generatira  .tefaciemus;  de.nde  quaedam  contra  materialismum  Xj-  olog,cum,et  dynam.cum  speciatim  adnotabimus;  lum  a-  mam  sp.nlaalem  esse  ostendemus;  denique  de  phreno-  gismo  pauca  adnciemus.  pureuu   Art.  Il.-Animam  hnmanam  simplicem  esse  demonslratur  118.  Si  anima  humana  forma  substantialis  corporis  ad-  ittatur,  ipsa  neque  aliquod  corpus,  neque  ulla  ratione  v.sib.l.s  d.ci  potest;nam  neque^corpus potes    es,e  for  a,  neque  forma  potest  esse  aliquod  corporeum  ma humana  s.t  huiusmodi  forma,  ut  animal  perfeCum   Z ITrllZn*  a»  mJe: ";  seVliara  per  »$%?%£   >nem  respuit     At  vero  materialismum  argumentis  alinn  !  pet.t.s  refe llere  ndbis  lubet  sequenti    ?  '""   Pmh  P,roPJiAntma  humana  ^quit  esse  corporea.  Probatur .  Praecipuum  argumenti  genus  ex  natura  illa-  m  operationum  ammae,  quae  cogitationes  dicuntur     e   nmur    atque  ,ta  se  habet:  Cogilationes,  quae ad \\ni  m  spectant, nempe  noliones  re*rura  sens  Iran ,  vel  slm-  cium,  .ud.c.a    rat.ocnationes,  conscienlia,  a  substa™   corporea  profic.sci  nequeunt.   Alqui   operari   seauiTv   20    if  an'ma  humana  neauit  ess«  corporea        ?  1^0.  Hoc  argumentum  evolvitur  hunc  in  modum  •  Pri   "sfbi' coamn0ara°tneSu[enr  ^'T'  ™  ^osUarJra  ;,,'   '  comparat  ,  ut  per  iinam  formam  ,   sive  sneciem   us  omnes  partes  rci  compositae  ,  prou    sunt  in  toln  'co  actu  percpat*.  lam  substant  a  corporea   ac  nroin'  xtensa ,  et  divisibilis,  huiusmodi  notioCm  numlam   ectae  now  tmm  veI  s,nSulae   eius   partes  singulal   re,  ectae  porliones  per  diversas  harum  snecies  Dereinf.r«nf  s.ngulae  partes  per  speciem  totiusC  eam  tofam  s  '  I  complecterentur    Atqui   neutrum   sumi   po,         N  '   ™peVPe,raen,tu,n»diVerSae  Par,eS  a'icuius  ^Smi^   maP  to, Fus N„„ \n,UraqUanl  Vero  simul  iutegr»  n»  sub  na  tot.us   .  ]\on  alterum,  qu.a  tunc  quot  partibus  ani-   Cf  Cosmol.,  c.  V,  a.  3    n    117)1»        2  n. -i-j   'Cf s.  Thom.,  I,  q.  LXXXV,  a    4  adl     "  ""^  *'  *'  P'  "*   "«il'  natura  cognitionis  species  oportere  esse   immateriales   adstruim ,  ut  animae  simplicitas  inde  patescat.   *  Cf  s.  Aug.,  De  quant.  anim.,  c   13,  n.  22.    ANTHROPOLOGIA  9iq   quid  compositum,  non  nosspf  iH     «,^^        et  Pr,nc'P'um,  a  quo  tantia  corporea^imW  ,?  ,  ■""""  -SSOt  1uaeda™  sub-  leretur    iosa  non„  2i  ,  'US  coSn'trlx  convenire  po-   i«o  inter 7U0  fr    n        Ul,  C°nS,St.at  ;  siqoidem  compa-   >ec  duo  percipS  VmTi  P°! '  '  """  ab,  6°  '  uul  simu'  'dicium  eonfi  '-   ifiimsk        „•        V7     mtellcclus   conclusioncm  ex   26    Ouarm0  1 US  fleducitur>  "uerc  cognoscil  '.  IS     s„i       ?'  An,ma'  q"e"ia''modum  saepc  observavi   »«S  c'ieenttiSamre7enT^irUm  f'  consc'a  e"    C  _       ,cient,am  ex  eo  habet,  quod  ipsa  se,  tamquam   Op.  cit.,  lib.   XV,  c.  22.   Ws.  Thom.    Contr.  G«.„,.,  Iifc,  „    c.  49   "|aeA"-Vm   "'-«rt-.  !"»•«,«.  8,  n.  22.   .  n  n  b   esse  rem  ,  quae  omnes  operationes  ehct.   Atqu,   nullu.   horum  explicari  posset,  si  substanUa.  cogitans ;  e* teus  , ,  ■   divisibilis  in  partes  poneretur.  Eten.m  1    ill  >  depende   tia  operationum  haberi  nequ.l,  n.s.  n i  bis,  «  quae  secu   dum  ordinem  naturalem  procedunt  ab  uno  •»;  2    cm*   cur  operatio  unius  potentiae  operat.on.   altenus   ,mpeens  ei  vitam  ,  quod  nullum  corpus  praestat  corpori  3  ».  ^raeterea.  Quemadmodum  ipsi  physiologi  docent,  corpus  >er  leges  assimilationis  ,  et  excretionis  quoad  particulas,  x  quibus  constat,  sensim  sine  sensu  commutatur,  adeo  ut  :emporis  fluxu  prorsus  renovelur.  Si  igitur  anima  sive  trincipium  vivendi  non  nisi  ipsum  corpus  esset,  princi-  •ium  vivendi  in  dies  variare  ,  ac  tandem  in  aliud  reno-  ari  deberet.  Atqui  unusquisque  nostrum  experitur  prin-  ipium  cogitandi  conslanter  manere  idem;  ita  ut  nos,  qui  unc  vivimus,  eosdem  esse,  qui  antea  viximus,  conscia-  aus.  Ergo.   134.  Quod  si  anima  a  corpore  distinguitur,  ipsam  ne-  ue  ln  temperamento  ,  neque  in  harmonia  corporis  con-  istere  consequitur.  Non  quidem  in  temperamento.  Nam  mma  corpus  sibi  subdit,  atque  haud  raro  reluctatur  iis  ppehtionibus,  quae  ex  corporis  temperatione  oriuntur;  iquidem  multi  homines  appetiliones  illas  sedanl,  et  effi-  lunt  ut  rectae  rationi  pareant.  Anima  igitur  non  est  ip-  *  temperatio  corporis;  secus  idem  effectus  simul  ab  ea-  em  causa  oriretur,  atque  destrueretur  *.   135.  Neque  est  harmonia,  seu  ipsa  compositio  partium  orpons  ,  vel  ralio  ,  qua  partes  corporis  secum  invicem  onnectuntur.  Etenim  in  diversis  partibus  corporis  sunt  lversae  compositionis  rationes;  ac  proinde  si  in  hac  cor-  ons  partium  compositione  anima  consisteret  ,  singulae  artes  corpons  haberent  singulas  animas  ,  nempe  aliam  nimam  haberet  os,  aliam  caro,  aliam  nervus,  utpote  quae  ttundum  diversam  proportionem  sunt  composita.  Alqui  'oc  manifcsle  falsum  est.  Ergo  8.   136.  Advcrsus  materialismum  dynamicum  observasse  iu-  erit,  quod,  ctsi  portenlum  illud  assumatur,  maleriae  es-  pntiam  ln  vi  activa  quadam  positam  esse  ;  haec  tamen  ^tiones  illas,  quae  vilales  dicuntur,  numquam  efficere  po-  st  :  1  quia  «  effectus  aliquis  non  subest  potentiae  ali-  Jius  agentis....  per  hoc,  quod  non  habet  cum  agente  af-   1  Cf  Cosmol,  c.  V,  a.  3,  p.   137-138.  I,  q.  LXXV,   a.   1   c.  -  s   Conf.,   Iib.   X,  c.  6,   n.   10.  Contr.  Gent.,  lib.   II,  c.  63.  -5  ibid      c.  64>    248  ANTHROPOLOGIA   finitatera,  vel  similitudinem  *»;  atqui  actiones  vitales  nul-  lam  curn  materia  similitudinem  habent ;  viventia  enim  quemadmodum  alibi  a  nobis  ostensum  est  %  a  non  vivea  tibus  multum  distant;  2°  quia  si  actiones  vitales,  uti  etian  demonstravimus  ,  per  principium  vitale  organis  corpori  insitum  explicari  nequeunt  s  ,  ipsas  materiae  vi  longiu  praestare  dicendum  est;  3°  quia  subiectum,  in  quo  per  ficiuntur  actiones  vitales,  est  ipsum  vivens,  siquidem  a(  genus  actionum  immanentium  illae  spectant;  dum  e  con  trario  materia  non  in  seipsam,  sed  in  aliud  extra  se  dum  taxat  vim  suam  exercere  potest.   137.  Ad  cuius  rei  maiorem  explanationem  mente  recola  mus  oportet  materiam  ad  aliquam  speciem  actionum  deter  minari:  «  Res  corporales  habent  determinatas  actiones  *>}  siquidem  «  corpora  non  operantur,  nisi  naturaliter  5»;  natu  ra  autem  est  determinata  ad  unum.  Quocirca,  si  activa  ma  teriae  vis  ita  evolvi  sumatur,  ut  sicut  naturae  mortuae  ita  naturae  viventis  actiones  exerat,  illud  admittendum  fo  ret  absurdum  ,  utrasque  illas  actiones  eiusdem  esse  spe  ciei.  Itaque,  etiamsi  concedatur  materiam  nihil  aliud  esse  quam  vim  per  seipsam,  seu  sponte  sua  activam,  illa  ta  men  ex  essentia  sua  et  differt  ab  anima,  et  aniraae  actu  cfficere  nequit.   Art.  IV. — Materialistarum  obiectionibus  satisfit   138.  Obiic.  1°  Substantia  corporea  afficitur  qualitatibuj  quae  non  sunt  divisibiles,  e.  g.,  gravitate,  vi  motrice,  e  aliis  eiusmodi.  Ergo  ex  eo,  quod  cogitatio  est  aliquid  iii  divisibile,  inferri  nequit  ipsam  ad  substantiam  corporear  pertinere  non  posse.   139.  Resp.  Dist.  ant.  ,  et  illae  qualitates  sunt  indivisi  biles  ,  si  in  seipsis  considerentur  ,  conc.  ant.,  sin  relata  ad  corpus  ,  cui  insunt ,  neg.  ant.  Neg.  cons.  Sane  ,  sicu  formae  corporum  dicuntur  inextensae,  seu  simplices,  i  considerentur  abstractae  a  materia  6,  ita  illae  qualitates  nempe  gravitas,  vis  motrix,  aliaeque  huiusmodi,  si  abs  tractae  a  corpore,  cui  insunt,  in  se  spectentur,  nihil,  nif   i  Contr.   Gent.,  lib.  II,  c.  22,  n.  5.   2  Cosmol.,  Introd.  p.  90.  Cf  etiam  c.  IV,  a.  1,  p.  126  sqq.   3  Cf  quae  diximus  p.  211-214.  —  *  I,  q.  CX,  a.  1  ad  1.  *  Contr.   Gent.j  lib.   III,  c.   102.   «  Cf  Cosmol.,  c.  V,  a.  4,  p.  139-140.    ANTHROPOLOGIA  249   llimplex,  atque  uniusmodi  exhibent.  At  prout  corporeae  fiubstantiae  insunt,  non  sunt  indivisibiles;  gravitas  enim  luxta  divisionem  massae  corporis  dividitur;  item,  vis  mo-  |nx  in  omnes  partes  corporis  dispergitur,  ita  ut  si  vis  [aotrix  in  corpore  est,  ut  duo,  in  dimidio  sit,  ut  unum.  Wj  contrano  quaevis  cogitatio  lum  in  se,  tum  in  subiecto   ogilante  prorsus  indivisibilis  est.  140.  Obiic.  2°  Nullatenus  fieri  potest,  ut  extensi  obie-   ti  imaginem  anima  indivisibiiis  in  se  contineat.  Ergo  si  inima  res  extensas  percipit,  ipsa  indivisibilis  esse  nequit.   |.  .  -L  .rp#  Neg'  anL  et  cons'  Nam  anima  «  non  est  in-  i  ivisibihs  ,    ut  punctum  habens  situm  in  continuo  ,   sed   er  abstractionem  a  toto  genere  continui  *  ».  Sane  indi-   jisibile  habens  positionem  ,  cuiusmodi  est  punctum  2  ,  i-   laginem  extensi  obiecti  totam,  quanta  re  ipsa  est,  in  se   'Ontinere  non  potest.  At  virtus  integram  extensionem  ob-   |>cti  percipiendi  non  indivisibili,  instar  puncti,  sed  sub-   Itantiae  omnino  indivisibili,  quae  nempe  nullum  ad  par-   s;s  ordinem  habet,  et  ad  genus  continui  nullo  modo  per-   net,  propria  est.  Quod  si  ad  obiectum  extensum  perci-   lendum  extensio  in  subiecto    percipiente  requiritur  ,  i-   j.ud  tantam,  et  tam  variam   reipsa  habere  debet  dimen-   jonem  ,  quanta  est  dimensio  diversorum  ,  quae  ab   ipso   ercipiuntur,  obiectorum;  id  tjuod  est  aperte  falsum  3.  Ac-   ;?dit,  quod  integra  rei  extensio  sub  una  simplicissima,  pe-   itusque  indivisibili  ratione  formali  percipitur;  ergo  hu-   lismodi    pcrceptio  non  nisi  ad  principium  omnino  indi-   sibile  pertinere  potest.   142.  Obiic.  3°  Vulgatum  est  illud  effatum:  Quidquid  re-  pitur,  per  modum  recipientis  recipitur.  Atqui  anima  re-  pilur  in  corpore.  Ergo  est  corporea.   143.  Resp.  Dist.  mai.,  ita  ut  nequeat  unum  ab  altero  Cipi,  nisi  sit  inter  utrumque  quaedam  proportio  habitu-  nis,  conc.  mai.,  nisi  sit  inter  ea  naturac   convenientia,   Qq.  dispp.,  q.  un.  De  sp.   cr.,  a.  4  ad  16.   De  hoc  indivisibilitatis  genere  cf  /n  lib.  I  Met.,  lcct.  II.  5  «  Tam  multas,  ad  rem  inquit  s.  Augustinus,  et  tam  magnas  cor-  rum  imagmes,  si  anima  corpus  esset,  capere  cogitando,  vel  memo-  i  continendo  non  posset....  Qua  igitur  magnitudine,  quae  nulla  illi  ,  miagines  tam  magnorum  corporum  ,  et  spatiorum  ,  atque  re-  >num  capit?  »  De  anim.  et  eins  orig.,  lib.  IV,  c.  17    n    25    250  ANTHROPOLOGIA   neg.  mai.  Dist.  etiam  min.,  anima  recipitur  in  corpore,  ut  perfectum  in  perfectibili,  conc.  min.,  ita  ut  in  corpo-,  re  contineatur,  ncg.  min.  Neg.  cons.  Sane  anima  non  re-  cipitur  in  corpore,  ita  ut  contineatur,  nam,  ut  s.  Augu  stinus  inquit,  «  anima  continet  corpus  *  ».  Quapropter  cor  pus  recipit  animam  eo  modo,  quo  materia  recipit  formam  scilicet  ita  ut  per  ipsam  perficiatur:  seu  ut  «  secunduu  ipsam  constituatur  in  esse  alicuius  speciei  *  ».  Utauten  corpus  hoc  modo  in  se  recipiat  animam,  non  requiritui  ut  huius  natura  cum  natura  illius  conveniat,  ita  ut  animj  extensa,  aeque  ac  corpus,  sit 8,  sed  solum  quaedam  inte  illud,  et  istam  proportio,  quae  in  eo  consistit,  ut  corpu,  habeat  ordinem  ad  animam,  et  capacitatem,  ut  ab  ea  in  formetur  *.  Iam  simplicitatem  animae  haud  impedire,  quo  minus  haec  talem  cum  corpore  proportionem  habeat,  an  tea  a  nobis  ostensum  est  ».  Ex  eo  igitur,  quo.d  anima  re  cipitur  in  corpore,  nihil  contra  eius  immaterialitatem  in  ferri  potest.  .  |j   144.  Obiic.  4°  Anima  non  potest  movere  corpus  ,  ms  illud  tangat.  Atqui  tactus  non  est,  nisi  corporum.  Ergc   145.  Resp.  Dist.  mai.:  nisi  illud  tangat  contactu  virtu  tis,  conc.  mai.  ,  contactu  corporeo  ,  neg.  mai.  Sub  eader  dist.  neg.  et  conc.  min.  Neg.  cons.  In  primis,  cum  movet  sit  «  actus  existentis  inpotentia*  »,  producere  motum  ms  gis  ad  substantias  immateriales,  quam  ad  materiales,  pei,  tinet.  Etenim  nihil  potest  transire  de  potentia  in  actun  nisi  per  id,  quod  est  actu.  Atqui  substantiae  mtellectu!  les  magis  actu  sunt,  quam  corpora.  Ergo  ad  illas  magii  quam  ad  substantias  corporeas  pertinet  aliquid  moven  «  Agunt  substantiae  intellectuales  in  corpora  ,  et  movei  ea,  cum  sint  immateriales,  et  magis  in  actu  existentes  \  Ut  vero  quomodo  substantia  immaterialis  corpus  tanga  et  moveat,  intelligatur,  distinguendus  est  contactus  qim  titatis}  qui  proprius  corporum  est ,  a  contactu  virtutis    i  Contr.  Epist.  Man.,  c.  16,  n.  20.  Cf  p.  227.   2  I,  q.   L,  a.  2  c.  -3  Cf  p.   193-195.   4  «  Debita  proportio  materiae  ad  formam  est  duphciter,  scihc  per  ordinem  naturalem  materiae  ad  formam  ,  et  per  remotione  impedimenti  »;  In  lib.  IV  Sent.,   Dist.  XVII,  q.  I,  a.   2   sol.  1   »  Loc.  cit.  —  6  In  Ub.   I  Sent.,  Dist.   VIII,  q.  I,  a.  3  sol.   7  Contr.  Gent.,\ib.  II,  c.  56.— »  Cf  Dynam.,  c.  VI,  a.  1,  p.  188  vol.    ANTHROPOLOGIA  251   j  rimo  contactu  langenlia  dicuntur  ca  «  quae  uniuntur  lcundum  ulfma  quanlitatis  »;  unde  in  corporibos  ono"  ■  t  «  mutuum  esse  tactum  '  >,.  Contactus  virtutis  pert  net  ?  1  ea  quae  etsi  «  i„  quantitatis  ultimis  ncn  tanganf  bcuntur  mhilominus  tangere,  in  quantum  agunlV^Hoc  ,tem  tactu  substanfa  immaterialis,  quae  est  indivisibi-   fcff' %[  mT?  C°rpUS'  quod  est  auaedam  quantitas  div i-   bil.s.Nam  lactu  corporeo  id,  quod  est  indivisibile   puta   inctum  ,  non  potesl  langere  ,  nisi  aliquod  indivis  b^ile  •   tac  u   vtrtutts   substanlia    immaterialis   potest   langere   JTnT  •d-,,V!f.lb,lem-  «  Substantia  intell/ctualis  qufm!  |  nt  ind.vis.bihs,  potest  tangere  quantitalem  divisibi-  fc,.n  quanlum  ag.t  in  ipsan,8  Alio  enim  modo  est  in-  ■ni.bile  punctum,  et  substantia  intellectualis.  Punctum  .dem  est  S1cut  quantitatis  lerminus  ,  et  ideo  habet  s™  a,  determmalum  m  continuo  ,  ullra  quem  porrigi  no„  l|,lest  ;  subslanf  a  autem    intelicctualis   est   indivisibihs   itur  tt  irnr.i8veinUKS,f|Ua,ntil?!iS  eX,SlenS'  Unde  U°"  ^'e*  Itur ei  indmsibile  al.quid  quantitatis   ad   agendum  »  »   In  animam  non  n,s.  tactu  virtutis  movere  \st.  XIX  in  arguendo.  —  « I,  q.  LXXXV,  a.   i  Diximus  saepe,  non  semper,  interdnm  enim  operationes  meni  in  iuvenibus  languidiores  sunt,  et  e  contrario  intelligentia  in  qu  busdam  hominibus  usque  ad  ultimam  senectam  in  dies  magis,  m.  sisque  viget.  Guius  ratio,  aiente  Aquinate,  ex   parte   ipsius  tnze    ANTHROPOLOGIA  253   ;rescentis  animae  argumentum  est,  vires  in  maiori  aetale  ;naiorcs  *  ».  Exinde  etiam  perspicitur,  quomodo  organo-  rum  perturbatio  exercitium  intellectus  perturbet:  «  Debi-  itatur  intellectus  ex  laesione  alicuius  organi  corporalis  'ndirecte,  in  quantum  ad  eius  operationem  requiritur  ope-  ratio  sensus  habentis  organum*  ».  Ob  eamdem  rationem  i  causis,  quae  in  corpus  agunt,  intelligentiae  evolutio  pen-  derc  dicenda  est.  Haec  omnia  ila  s.  Thomas  paucis  com-  plectitur:  «  Cum  anima  sit  forma  corporis,  consequens  est,  quod  unum  sit  esse  animae,  et  corporis;  et  ideo,  corpore  perturbato  per  aliquam  corpoream  passionem,  necesse  est  quod  anima  per  accidens  perturbetur,  scilicet  quantum  ad  SSSe,  quod  habet  in  corpore  3  ».   Art.   V. — Lockii  error  ex  iam  ostensis  refellitur   150.  Lockius  etsi  animam  simplicem  esse  fassus  sit,  ta-  men  ea  permotns  ratione,  quod  non  omnes  materiae  pro-  prietates  perspectas  habemus,  in  dubium  revocavit,  utrum,  necne  cogitandi  vis  inter  proprietates  materiae,  quae  no-  bis  compcrlae  non  sunt,  revera  sit,  aut  saltem  divinitus  3ssc  possit4,  Lockii  dubitatio  a  Voltairio  5,  aliis;(ue  ma-  limo  plausu  excepta  fuit.   151.  Prop.  Dubitatio  Lockii  futilis  est.   Probatur.  Ut  certo  asserere  possimus  aliquod  attribu-  tum  substantiac  cuipiam  repugnare  ,  non  requiritur  ut  omnia  huius  attribula  perspecta  nobis  sint,  sed  sufficit,  ut  aliquod  unum  in  ca  certo  dignoscamus,  quod  cum  dato  atlribulo  evidenter  pugnat;  nam  una,  eademque  substantia  constare  nequit  cx  attribulis  ,  quae  se  mutuo  destruunt.  lla,  etsi  geometrae  nondum  omnes  circuli  proprielates  cal-  leant,  tamen  pro  rc  certa  cxplorala  habent,  quadraturam  inter  eius  proprietates  nondum  cognilas  minime  contine-  ri,  (juippe  illa  rotunditalis  proprietati  in  circulo  iam  per-  spcctae  evidcnter  opponitur.  Alqui  cogitatio  curn  notis  pro-  prielatibus  materiae,  nempc  extensione,  divisibilitate,  so-   lectus,  qui  est  perfectior,  repetenda  est,  quatenus  nempe  hi  «  cum  babeant  corpus  mclius  dispositum,  sortiuntur  animam  maioris  vir-  tutis  in  intelligendo  »;  loc.  cit.   1  Op.   cit.,  c.   22.  —  2  In  lib.  II  De  Anim.,  lect.  VII.   8  III,  q.  XV,  a.  4  c.  —  *  Op.  cit.,  Iib.  IV,  c.  3,  §  6.   s  tUm.  de  la  phil.  de  Newton,  part.  I,  c.  6.    254  ANTHROPOLOGIA   liditate,  figura,  inertia,  adversa  fronte  pugnat;  quae  auU  secum  pugnant,Divina  Omnipotentia  non  continenlur.Erj  vis  cogitandi  nec  divinitus  materiae  convenire  potest.   152.  Iam  cogitationem  cum  illis  maleriae  proprietatibuj  pugnare  comperlum  cuique  est.  Sane  1°  pugnat  cogitatic  cum  extcnsione  ,  et  divisibilitate  ;  nam  ,  quemadmodurr.  satis,  superque  a  nobis  ostensum  est,  cogitatio  est  quid-  quam  unicum,  et  indivisibile.  2°  Pugnat  cum  soliditate;  neque  enim  integrum  obiectum  cum  omnibus  eius  parti-  bus  percipi  a  nobis  posset,  nisi  species  singularum  par-  tium  in  unam  confluerent;  neque  in  iudiciis  et  ratiocina-  tionibus  plures  notiones  secum  comparari  possent  ,  nisi  illae  in  unum  compenetrarentur .  Accedit  quod  cogilatic  seipsam  reflexione  permeat,  el  insuperduo  subiecta  per-  cipientia  possunt  se  invicem  comprehendere:  si  vero  es-j  sent  solida,  unum  non  posset  alterum  penetrare,  ideoquc  unum  non  comprehenderet  alterum  ,  comprehensio  enim  rei  habetur,  cum  ipsa  tota  cognoscitur  !.  3°  Pugnat  cum  inertia,  materia  enim,  utpote  iners,  ab  extrinseca  causa  determinatur;  unde  consequitur  lex  illa  Newtoni,  muta-  lionem  motus  proportionalem  esse  vi  motrici  impressae,  ei,  fieri  secundum  lineam  rectam,  qua  vis  illa  imprimitur.  Al  nos  de  multis  rebus  cogitamus,  quin  ulla  actione  externa  agitemur,  atque  insuper  seriem  unius  demonstrationis  in-  terrumpimus,  aliamque  prorsus  diversam  aggredimur,  ac  praeterea  ab  imaginatione  ad  intellectionem,  atque  ab  hac  ad  illam  rursus  pro  lubitu  transimus.  4°  Pugnat  denique  cum  figura;  quod  enim  est  figura  praeditum  ,  habet  ter-  minum,  cum  figura  sit  quae  lerminis  continetur  :  at  po-  tentia  cogitandi  est  quodammodo  infinila;  «  in  infinituni  enim  inlelligit  species  numerorum  augendo;  et  similiter  species  figurarum,  et  proportionum:  cognoscit  etiam  uni-  versale  ,  quod  est  virtute  infinitum  secundum  suum  am-  bitum  ,  continet  enim  individua  ,  quae  sunt  polentia  in-  finita  2  ».   153.  Itaque    cogitatio  praecipuis  ,  ct  valde  notis  mate-    1  «  Impossibile  est  duo  corpora  se  invicem  continere,  cum  con-  tinens  excedat  contentum.  Duo  autem  intellectus  se  invicem  con-  tinent,  et  comprehendunt,  dum  unus  alium  intelligit  »;  Contr.  Gent.,  lib.  II,  c.  49,  n.  6.  —  «  Ibid.,  n.  5.    ANTHROPOLOGIA  255   iae  proprielatibus  adversatur;  quapropter  si  materia  pos-  •et  cogitare  ,  ex  proprietatibus  secum  pugnantibus  con-  laret.   Art.  VI.— De  animae  huraanae  spiritualitate   154.  Animam  humanam  non  esse  aliquid  extensum  ,  sed  p  una  simplici,  et  indivisibili  realitate  consistere  contra  mnes  materialistarum  classes  demonstravimus.  At  aliquid  obilius  ipsi  est  tribuendum;  etsi  enim  corpus  informet,  amen  huiusmodi  est ,  ut  a  corpore  haud  pendeat ;  unde  ,on  solum  simplex,  sed  etiam  spiritualis  appellatur.  j  155.  Prop.  Anima  hurnana  est  spiritualis.  i  Probatur.  Operationes  propriae  animae  humanae  ,  eae  iempe,  quae  ad  intellectum,  et  ad  voluntatem  spectant,  |me  organis  corporis  exercenlur  ;  ac  proinde  a  maleria  on  pendenl.  Atqui  similiter  unumquodque  habet  esse  ,  et  oerationem.  Ergo  esse  animae  humanae  huiusmodi  est,  ut  \  materia  non  pendeat,  ac  proinde  ipsa  spiritualis  di-  3nda  est.   156.  Ad  maioris  veritatem  perspiciendam  satis  est  mente  Jcolere  ea  quae  in  Dynamilogia  statuimus.  Sane  opera-  ones  cognilrices  ,  quae  corporeis  organis  indigent,  ad  iquod  genus  rerum  materialium  percipiendum  determi-  anlur:  neque  aliud,  nisi  quod  maleriale  est,  atque  prout  )nditionibus  materialibus  adstringitur,  apprehendere  pos-  int;  unde  obiectum  illarum  proprium  non  nisi  singulare  'Se  potest  :  super  seipsas  denique  converti  nequeunt  '.  tqui  operationes  intellectrices  circa  quodlibet  rerum  ma-  inalium  genus  versari  possunt,  easque  cognitione  imma-  nah,  umversali,  et  necessaria  attingunt2;  lum  super  se-  sas  reflectuntur  3;  atque  ad  ea  se  porrigunt,  quae  rerum  latenaliumordinem  transiliunt  4;  intellectusque  in  eorum  'iHemplalione  quam  maxime  delectatur  5  ;  atque  ,  secus   1  Cf  Dynam.,  c.  IV,  a.   12,  p.   161-162  vol.  I.   \  I,  q.   LXXXIV,  a.  1  ad  4;  Cf  Dynam.,  loc.  cit.  et  a.  3,  p.  136.   J  Cf  ibid.,  p.  162.   4  Ibid.,  p.  161.  Hinc  Lactantius  aiebat:  «  Nullum  est  animal,  prae-   •  hominem,  quod  habeat  notitiam  aliquam  Dei.  Solus  enim  sapientia   structus  est,  ut  religionem  solus  intelligat;  et  haec  est  hominis,   jue  brutorum  vel  praecipua,  vel  sola  distantia  »;  De  ira  Dei  c.  7   b  Cf  s.  Aug.,  De  lib.  arb.,  lib.  II,  c.   13,  n.  36.    256  ANTHROPOLOGIA   ac  facultas  organica,  quae  quoties  ab  obiecto  sensili  ve-  hementer  impellitur,  ad  aliud  eiusdem  generis  obiectum  sentiendum  inepta  evadit ,  ipse  ex  obiecto  valde  intelligi-  bili  ad  intelligendum  obiecta  minus  intelligibilia  validior  fit f.  Ergo  operationes  intellectrices  supra  corporeum  omnem  ambitum  sic  evebuntur,ut  materiae  determinationes  omnino  transcendant,  ac  proinde  a  materia  non  pendent.   157.  Idem  de  actibus  voluntatis  est  dicendum.  Etenim  voluntas  bonum  intellectivum ,  nempe  incorporeum  appe-  tit 2;  neque  ad  hoc,  vel  ad  illud  bonum  determinatur,  sed  in  quodcumque  obiectum,in  quo  ratio  boni  deprehendi-  tur,  libere  ferri  potest  3;  super  suos  ipsos  actus  reflecti-  tur,  quia  «  vult  se  velle,  et  diligit  se  diligere  4»;  deni-  que  corpus  sibi  subdit,  illisque  cupiditatibus,  quae  ab  ap-  petitu  sensitivo  proficiscuntur,  adversatur.   158.  Obiic.  Anima  nihil  potest  intelligere  sine  ope  sen-  suum,  qui  per  organa  corporea  exercentur.  Ergo  in  ipsa  operatione  intellectiva  ab  organis  corporis  pendet  ,  ac  proinde  non  est  spiritualis.   159.  Resp.  Dist.  ant.f  quatenus  sensus  ad  actionem  in-  tellectricem  intrinsece  concurrunt,  neg.  ant.,  quatenus  sen-  sus  praebent  intellectui  phantasma  ,  in  quod  ipse  snarrj  actionem  ,  quin  a  sensibus  pendeat,  exerit,  conc.  ant.  Neg.  cons.  Responsionem  istam,  quae  ex  theoriis  in  Dynamilo-  gia  statutis  satis  superque  declaratur,  Aquinas  noster  hh  verbis  tradidit:  «  Dicendum,  quod  corpus  requiritur  ad  actionem  intellectus,  non  sicut  organum,  quo  talis  actic  exerceatur,  sed  ratione  obiecti;  phantasma  enim  compa-  ratur  ad  intellectum  ,  sicut  color  ad  visum  s».  Et  alibi  :  «  Intelligere  est  propria  operatio  animae,  et  non  egredi-  tur  ab  anima  mediante  organo  corporali,  sicut  visio  me-    *  Cf  s.  Bonav.,  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  I  ,  a.  3  ,  q.  I  ad  arg.,  e  Alb.  M.,  De  Anim.,  lib.  III,  tract.   II,  c.  15.   *  Cf  Dynam.,  c.  V,  a.  3,  p,  166-167  vol.  I.  3  Cf  Dynam.,  ibid.,  a.  8,  p.  175  sqq.   *  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  XVII,  q.  I,  a.  6  ad  4.  «  Noli  ergo  mi  rari,  inquit  ad  hanc  rem  s.  Augustinus,  si  ceteris  per  liberam  vo  luntatem  utimur,  etiam  ipsa  libera  voluntate  per  eam  ipsam  ut  nos  posse,  ut  quodammodo  se  ipsa  utatur  voluntas,  quae  utitur  ce  teris  ,  sicut  se  ipsam  cognoscit  ratio  ,  quae  cognoscit  et  cetera  »  De  lib.  arb.,  lib.  II,  c.   19,  n.  51.   *  I,  q.  LXXV,  a.  2  ad  3.    ANTHROPOLOGIA  257   iante  oculo.  Communicat  tamen  in  ea  operatione  corpus  x  parte  obiecti;  nam  phantasmata  sine  organis  corporeis  >se  non  possunt  *  ».   Art.  VII.— Refutatur  phrenologismus   160.  Ut  quid  hoc  systcma  sit,  facilius  explicemus  ,  il-  id  in  pnmis  memoramus  ,  a    diligentioribus  ,  et  peritis  iturae  scrutatoribus  ,  propter  intimum  nexum  ,  qui   in-  r  animam,  et  corpus   intercedit,  ex  huius  eonformatio-  !,  et  habitudine  nonnulla  non  quidem  certa,  sed  proba-  lia  indicia  de  illius  interiori  statu  perspecla  fuisse.  Ex-  de  ortum  habuit  physiognomia.  Quae  inler  veteres    ha-  ut  cultores  Empedoclem,  Platonem,  Aristotelem  ,  Galc-  im,  ahosque;  medio  aevo  prae  ceteris  Avicennam,  et  AI-  rtum  Magnum  ;  in   recenti    aetate    magnopere    adaucta  it  a  nostro  Ioanne  Baptisla  Porta,   Lavater,  Camper,  a-  sque  pluribus.   161.  At,  ineunte  hoc  saeculo  ,  Gall,  ciusque  discipulus  urzheim  usque  adeo  processerunt ,  ut  systema  phreno-  pcum  ,  seu  cranioscopiam  invexerint  ,  haec  praecipue  ituentes  :  1°  Cerebrum  non  est  unicum    organum  ,  sed   multis  organis  inter    sese    distinctis    constat.  2°  Haec  gana  ,  prout  magis  ,  minusve  explicantur,  et  evolvun-  ',  maiores,  aut  minores  circumvolutiones    in   cerebro,  ldemque  in  calvaria  protuberantias  istis  circumvolutio-  )us  respondentes  efficiunt.  3°  Singula  haecorgana,  ideo-  e  smgulae  calvariae  protuberantiae  sunt  primilivarum  imi  facultatum  sedes  ,  imo  ipsae  facultates  organorum  mme  appellari  possunt.  4°  Nomine  facultatum  primiti-  um  non  veniunt  iilae  ,  quae   a  Psychoiogis    vulgo    re-  iscntur,  nempe  facultas  sentiendi  ,  imaginandi,  volun-  ,  et  aliae  huiusmodi  ,  sed  potius  naturales   propensio-  '  >  quas  quisque  sortitur,  uti   propensio  in  poesim  ,  in  lCitiam,  in  malhcmaticam.  Unde  Phrenologi  in  cerebro  (inguunl   organum    matheseos  ,  amicitiae  ,   iracundiae,  mcidn  etc.  Facultates  vero  a  Metaphysicis    recensitae  »  sunt  ,  nisl  secundariae  ,    sive    subieclae    facultatibus  nnlivis  ,  harumque  veluli  atlributa    generalia.  5°  Hae  ultales  secundariae  tot  vicibus  in  eodem  homine  repe-  e  mveniuntur,  quot  facultalibus  primitivis  iste  pollet.   Qq.  dispp.,  q.   un.   De  Anim.,  a.   1  ad   11.   Philos.   Christ.   Compend.  II.  7  47    258  ANTHROPOLOGIA   Iamvero  non  omnia  organa,  ideoque  non  omnes  faculta-  tes  ipsis  propriae  in  singulis  hominibus  extant  ,  nequt  organa,  quae  in  eis  extant,  eodem  modo  explicantur,  ei  evolvuntur;  proindeque  neque  aequalis  est  protuberantia-  rum  numerus  in  singulis  calvariis,  neque  quaelibet  pro-  tuberantia  eiusdem  est  magniludinis.  Hinc  fit,  ut  si  qui  L*  rnaterialisme  et  la  phrdnologie  rtnlr  a  seos/0ndement°,  Paris  1840;  Flourens,  Examen  dela   rm  i  *  ;**  *2/  atqUG  interSer'nan°s,Friedreich,  Arch.  psychol.  mLk  £  131;194'  Heidelbergae  1824,  et  Reichlin-Meldegg.,  Psyeh.  m»"s  (germ.),  sect.  I,  p.  358,  Heidelbergae  1837.    260  ANTHROPOLOGIA   nibus  hominibus  communes,  tamquam  facultatum  specia   lium  proprietates,  spectare.  2°  Absurdius  etiam  est  ratio   nem,  et  voluntatem  e  facultatum  numero  extrudere,  curr   ipsae  ceteris  omnibus   facultatibus   praestent.  3°   Si  una   quaeque  facultas  primitiva  propriam  sibi  percipiendi,  re   miniscendi,  ratiocinandi  facultates  habet,  tunc  illud  vald.  yuod  si  physiologice  haec  theoria  spectetur,  multis  ctiam  ab-    262  ANTHROPOLOGTA   Probatur.  1°  Exemplaris,  aiente  s.  Thoma  ,  propriurr  est  eo  spectare,  ut  illa,  quae  ad  normam  sui  eftingantur  similia  sibi  reddat  *.  Atqui  id  de  homine  cum  reliquh  animalibus  comparato  dici  nequit.  Namque  homo  ob  ra  tionem,  qua  solus  inter  animalia  poliet ,  a  reliquis  ani  malibus  essentialiter  differt.  Ergo  homo  exemplar,  seii  typus  totius  vitae  animalis  esse  nequit2.   2°  Si  homo  esset  ultimus  terminus  ,  ad  quem  evoluti»  embrionis  pervenit,  facultates  cognoscendi,  appetendiqu  in  homine  a  principio  quodam    maleriali    producerentur  quippe  quod  embrio,   horum  Physicorum  senlentia,  ex  v  sibi  insila  seipsum    evolvit.  Atqui    hoc  ,    ut  ex    dictis  II  Dynamilogia  patet,  perabsurdum  est.  Nam  facultates  ratic  nales,  cum  sint  inorganicae,  principium  alius  naturae,  a  animas  a  Deo  creari)  opinionem  elegerit,  vel  adhuc  dubitandum  pu-  taverit  »;  In  lib.  II,  Dist.  XVII,  §  15.  Cf  etiam  Melchior  Ganus,  vc  locis  theol.,hb.  12,  c  13).  Hoc  adnotatum  voluimus,  quia  Casimirus  Ubaghs  (Anthrop.  Philos.  Elementa,  Pars  synthetica,  c  I)  asserit  o-  pinionem ,  animas  a  parentibus  generando  propagari,  probabilibus  n  rationibus  minime  spernendis,  edimque  cumnullo  catholicae  Fidei dog-  mate  pugnare,  dummodo  generatio  illa  non  velut  ma'erialis  divisio,    ANTHROPOLOGIA  269   176.  Obiic.  1°  Parentes  hominem  generare  dicuntur.  Atqui  homo  constat  ex  anima,  et  corpore.  Ergo  non  so-  lum  corpus,  sed  etiam  anima  per  generationem  oritur.   177.  Resp.  Dist.  mai.:  quatenus  operantur  ad  unionem  corporis,  et  animae,  ex  qua  unione  homo  est  homo,  conc.  lmai,;  quatenus  gencrant  quamlibet  partem  hominis,  neg.  mai.;  conc.  min.  Neg.  cons.  Et  sane,  «  licet  anima  ratio-  nalis  non  sit  a  generante  ,  unio  tamen  corporis  ad  eam  est  quodammodo  a  generante  f  »;  nam  generans  disponit  corpus,  ut  coniunclionem  cum  anima  secundum  leges  na-  turae  expostulet,  et  acquirat2.  Quoniam  vero  ex  unionc  animae  ad  corpus  homo  est  homo,  oplimo,  meritoque  iu-  re  parenles  hominem  generare  dicunlur,  quia  generatio-  iis  finis,  ut  saepe  monuimus,  non  est  forma,  sed  compo-  »itum  ex  materia,  et  forma.   178.  Obiic.  2°  Si  corpus  per  generationem  ,  et  anima  per  creationem  oritur,  unum  non  est  esse  hominis.  Atqui  :onscquens  est  absurdum.  Ergo  anima  per  ipsam  gene-  'ationem  corporis  oritur.   179.  Resp.  Neg.  mai.;  conc.  min.  Neg.  cons.  Ex  eo,  quod  jorpus  per  generationcm  ,  et  anima  per  creationem  pro-  lucitur  ,  esse  corporis  ab  esse  animae  minime  separatur;  lam  «  creans  dat  esse  animae  in  corpore,  et  generans  dis-  )Onit  corpus  ad  hoc,  quod  huius  esse  sit  particeps  per  inimam  unitam  s  ».   180.  Inst.  Unum  esse  hominis  produci  non  potest  a  cau-  W  diversis.  Ergo.   181.  Resp.  Dist.  ant.,  si  illae  diversae  causae  non  sint  nter  se  ordinatae,  conc.  ant.,  sccus,  neg.  ant.  Neg.  cons.  «ausae,  inter  quas  nullus  ordo  existit,  eumdem  effectum   Mf  diffusio  quaedam  concipiatur.  S.  0.  Congregatio  tum  ob  traduciani-  '«iww,  tum  ob  aliquas  doctrinas,  quas  prof.  Lovaniens,  propugnabat,  f  quac  sunt  similes  aliquot  ex  septem  propositionibus,  quas  eadem  -ongregatio  die  18  sepf.  1861  haud  tuto  tradi  posse  iudicavit  (cf  quac  ixi.nus  in  Ideal.,  c.  I,  a.  8,  p.  212,  not.  2,  vol.  I),  tum  ob  alias  opi-  lones,  quas  cautc  minus,  quam  fas  est,  ille  exponebat,  decrevit  «  in  bns  philosophicis  a  Gerardo  Casimiro  Ubaghs  hactenus  in  lucem  litis,  et  praesertim  in  Logica,  et  Theodicea  invcniri  doctrinas,  seu  pmiones,  qure  absque  periculo  tradi  non  possunt  ».  Cf  La  Scienza   La  lede,  vol.   LXII,  p.   390-391,  Napoli  1866.   1  Q(f.   dispp.,  De  Pot.,  q.   III,  a.  9  ad   19.  Ibxd.  ad  2.-3  n,^   ad  2Q.    270  ANTHROPOLOGIA   producere  nequeunt.  At  vero  in  productione  hominis  ge-  nerans  cum  operetur  usque  ad  ullimam  dispositionem,  qua  corpus  exigit  informari  anima  rationali ,  eum  ordi-  nem  habet  ad  Deum  ,  qui  animam  creat  ,  ut  ad  Ipsum,  veluti  causa  instrumentalis  ,  referatur.  Etsi  igitur  Deus  creans,  et  homo  generans  sint  causae  diversae,  tamen  u-  num  esse  hominis  ex  iis  producitur.  «.  Natura  est  sicul  instrumentum  Divinae  virtutis;  unde  non  est  inconveniens  si  Virlus  Divina  sola  faciat  animam  rationalem,  actionc  naturae  se  extendente  solum  ad  disponendum  corpus  f  »   182.  Obiic.  3°  Filii  similantur  parenlibus  non  solum  se-  cundum  physicas  qualitates  corporis,  sed  etiam  secundunc  qualitales  animae.  Atqui  hoc  demonstrat,  sicut  corpora  .  Prop.  1  .  Falsum  est  animam  sensitivam  hominis  iroduci  per  generalionem.   Probatur.  Unum  est  esse  animae  humanae,  quae  simul  ensiliya  est,  et  rationalis2.  Atqui  anima  humana,  prout  :st  rationalis,  quemadmodum  ostendimus,  per  generatio-   Tcpn°u  °ritUr-  Er^°  nec»ue  Prout  est  sensitiva.   lSb.  Hoc  argumentum,  quod  ab  unitate  animae  huma-  ,ae  depromitur  a  s.  Bonaventura  his  duobus  modis  ex-  iibe  ur:  1  «  Philosophus  dicit  quod  sensitivum  est  in  ntellectivo,  sicut  tetragonus  in  pentagono;  et  vegetativum  n  sensilivo,  sicut  tngonus  in  tetragono.  Si  ergo  ab  eo-  em  pnncipio  est  tetragonus,  a  quo  est  pentagonus,  ab  odem  erit  anima  intellectiva,  et  sensitiva;  sed  intellecti-  a  non  est  a  generante,  ut  demonstratum  fuit  supra    Er-   0  nec  sensitiva  ».  2°  «  Quaecumque  sunt  idcm  in  sub-  tantia,  ab  eodcm  principio  educuntur  in  esse.  Sed  ani-  ia  sensitiva,  et  intellectiva  in  eodem  homine  sunt  idem  B  substant.a,  qma  unius  perfectibilis  una  est  perfectio  -rgo  si  rationalis  non  est  per  generationem  ,  videtur,  uod  nec  sensibihs  3  ».   187.  Praeterea  idem  Seraphicus  Doctor  ita  etiam  argu-  lentatur:  «  Quae  simul  corrumpuntur,  simul  etiam  pro-  jucuntur;  ergo,  pan  ratione,  quae  simul  separantur,  si-  ,iul  et  mtunduntur.  Sed,  recedente  in  homine  anima  ra-  onah,  nullo  modo  remanet  potentia  sentiendi  in  corpo-  p.  fcrgo  sicut  amittitur  polenlia  sentiendi  in  recessu  a-  mae,  ila  infunditur  in  adventu.  Non  est  igitur  a  gene-  itione,    sed  a  creatione  *.  °  &   1  I,  q.  CXVIII,  a.   2  ad  2.  -  2  cf        216  sqq.   n  1,6.  II  Sent.,  Dist.   XXXI,  a.   1,  q.   I,  £  opp.  Ex   his  argu-   n       perspictur  ,  quare  anima  sensitiva  in   brulis  ,  non    vero  in   im     r,Prr  Seneratlonem    Producatur.   Etenim    ex  hoc  ,  quod    ipsa   Thol  r/n  c°rp0ri    6SSe   sensiti^^equitu'r;monente   nl itiv  n/fn  1        U  Sen^  DiSt-  XVI11'  *  "•  a-  3  ad  * ■  an»™'n  nsitiyam  in  homine,  et  brutorum  ad  eamdem  speciem  non  referri   rt;,^^  ori*inis  modnm- c'    272  ANTHROPOLOGIA   188.  Obiic.  Embrio,  antequam  anima  rationali  infor  metur,  vivit  ,  et  animam  habet.  Ergo  anima  ,  prout  es  vegetativa,  et  sensitiva  in  homine,  diversam  ac  prout  es  rationalis,  originem  habet.   189.  Resp.  Dist.  ant.  ,  ita  ut,  adveniente  anima  ratio  nali,  maneat  anima  vegetativa  et  sensitiva,  neg.  ant.,  it;  ut  haec  abiicialur,  conc.  anl.  Neg.  cons.  Hic  memoria  re  colendum  est  rem  a  prima  forma  substantiali  in  sua  es  sentia  constitui,  et  quidquid  essenliae  rei  iam  constitutat  advenit,  esse  accidentale.  Quocirca,  si,  manente  anima  ve  getabili,  vel  sensitiva  ,  ei  adiungeretur  anima  intellecti-  va,  haec  inveniret  subiectum  iam  in  sua  essentia  consti-  tutum;  ac  proinde  anima  intellectiva  hominis  essentiarc  non  constitueret,  sed  accidentaliter  animae  sensitivae  vel-  ut  quaedam  eius  perfectio  adveniret;  id  quod  absurdun:  est1.  Hinc  s.  Thomas  haec  docet:  1°  In  generatione  ani  i  malis,  et  hominis  plures  sibi  succedunt  formae,  ac  proin  de  plures  generationes  2.  2°  Quoniam  generatio  unius  es  corruptio  alterius,  adveniente  forma  perfectiori,  «  6t  cor  ruptio  prioris,  ita  tamen,  quod  sequens  forma  habet  quic  quid  habebat  prima,  et  adhuc  amplius  3  ».  3°  Quare  ii  fine  generationis  humanae  abiicitur  anima  vegetativa,  e  sensitiva,  atque  creatur  a  Deo  anima  intellectiva,  quae  si  mul  est  et  sensitiva  et  vegetativa.  «  Primo  inducitur  a  nima  vegetabilis;  deinde,  ea  abiecta,  inducitur  anima  sen  sibilis  et  vegetabilis  simul ;  qua  abiecta  ,  inducitur  noi  per  virtutem  praedictam  (nempe  virtutem  formativam,  quw  a  principio  est  in  semine),  sed  a  creante,  anima,  quae  si  mul  est  rationalis,  sensibilis,  et  vegetabilis.  Et  sic  embrio  antequam  habeat  animam  rationalem,  vivit,  et  habet  ani  mam,  qua  abiecta,  inducitur  anima  rationalis  *  ».   »  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  loc.  cit.   2  Cuius  rei  hanc  rationem  assignat:  «  Quanto  aliqua  forma  est  nc  bilior  et  magis  distans  a  forma  elemehti,  tanto  oportet  esse  plures  foi  mas  intermedias,  quibus  gradatim  ad  formam  ultimam  veniatur,  etpe  consequens  plures  generationes  medias  »;  Contr.  Gent.,  loc.  cit.   s  I,  loc.   cit.   Cf  p.  217.   *  Qq.   dispp.,    De  Pot.,    ibid.  ad    9.    Haec    D,     Thomae    theon  hisce  postremis  annis  probata  est  inter  alios  doctissimos  physiologo  a  Vincentio  Santi,  Della  forma,  genesi,  corso  naturale  e  modi  c  viventi,  Perugia  1855.  Cf  etiam  Liveranum,   Su    principii  del  mi  derno  Ippocratismo,  Fano  1859.    ANTIIROPOLOGIA  273   190.  Prop.  2a.  Repugnat  animam  sensitivam  transmitti  p  parentibus,  cl  postea  fieri  intelkctivam  pcr  manifestatio-  lem  ideae  cntis.   Probatur.  Abnormis  est  illa  opinio,  ex  qua  vel  plures  inimas,  sive  formas  substanliales  in  bomine  esse  ,  vel  inimam  intelleclivam  veluti  corruptioni  obnoxiam,  et  tam-  |uam  quamdam  perfectionem  accidcntalem  animae  sensi-  lvae  advemre  consequitur.  Atqui  alterutrum  admilten-  lum  essct,  sj  anima  sensitiva  transmitti  a  parenlibus,  et  jostea  heri  intellecliva  per  manifestationem  ideae  entis  llicatur.  Ergo.   191.  Minor  ex  D.  Thoma  ita  demonstratur  :  Tcrminus  jictionis  Divinae  revelantis  ideam  cntis  aut  est  aliquid  ubsislens,  aut  non  subsistens.  Atqui  si  primum,  anima,  [uac  per  huiusmodi  manifestationem  fit  intellectiva,  di-  ersa  secundum  essentiam  est  ab  anima  praeexistente,  icmpe  sensiliva,  quae  non  est  subsistens,  ac  proinde  non  ina  est  m  homine  anima.  Sin  alterum,  anima  intellectiva  b  anima  sensitiva  secundum  essentiam  non  differret,  sed  uaedam  esset  eius  perfectio,  «  et  sic  ex  necessitate  se-  uilur  ,  quod  anima  intellectiva  corrumpatur  ,  corruoto  orpore  f  ».  ■   192.  Accedit  1°  quod  manifestatio  ideae  entis  nonnisi  nimac  lntellcclivae  fieri  potest ,  ac  proinde  animam  in-  nllcctivam,  nedum  constituit,  expostulat;  2°  quod  ex  do-  tnna  Ecclesiae  Catholicae  anima  intellectiva  ex  nihilo  reatur  2,  non  \ero  per  aliquam  perfectionem  animae  seu-  Hivae  adiunctam  producitur.   Art.  V.— Animas  anle  corporis   formationem  non  existeic  demonstratur   193.  Plato  post  Pjthagoram  3,  et  Empedoclem  *  censuit  nimas  ante  hanc  vitam  terrestrem  vixisse  aliam  coele-  tem  ,  atque  ob  ahquod  crimen  ,  aliamve  causam  nobis  motam,  in  terrena  haec  corpora  detrusas  fuisse  s.  Hanc   *  I,  Ioc.  cit.   1^2-133,  Romae  1876.  3  Cf  Meiners,  Histoire  des  sciences  dans  la  Cr^cfl,etc.,lib.  III,  c.4.  U  Karstcn,  Empedociis  Agrigent.  carminum  reliquiae  etc.  ihaedr.,  p.  I.  Non  convenit   autem  inter  Platonis  interpretos,  Piiilos.  Cbrist.  Compend.  II. 7  j  o    274  ANTHROPOLOGIA   Platonis  doctrinam,  quam  secundum  emanatismi  sui  ph  cila  Plotinus*  evolvit,  amplexi  sunt  Origeniani 4.   194.  Animarum  praeexistentiam  alia  ratione  docuit  Leil  nitius.  Eius  sentenlia  fuit,  omnes  animas  simul  cum  mund  a  Deo  conditas  ,  cum  propriorum  corporum  germinibu  quae  in  Adamo  continebantur  ,  coniungi  ,  atque  ex  illi,  ubi  lapsu  temporum  cuiusvis  corporis  germen  evolvitu:  singulos  homines  constitui  V   195.  Gommunis  autem  est  Philosophorum  ,  ac  Theok  gorum  opinio,  humanas  animas  tunc  a  Deo  creari,  cm  humano  corpori  coniunguntur  ,  novusque  homo  genitt  existimatur.  Ut  huius  postremae  sententiae  veritas  patc  scat,  scquentes  propositiones  slatuimus  :   196.  Prop.  la.  Animae  humanae  creatae  non  fuere  an\  corpora.   Probatur.  In  anima  naturalis  ordo  ad  coniunctionei  cum  corpore  agnoscendus  est 4:  quapropter,  si  anima,  ai  tequam  cum  corpore  coniungatur,  creatur,  dicendum  e  ipsam  a  Deo  creari  ,  ita  ut  perfectione  sibi  naturali  d  nam  animae,  corpor  ™  iae  con.uncfo,  quae  neque  ex  nalura,  neque  ex  volun-  >ate  .ps.us  an.mae  ,  sed  a  causa  extrinseca  proficisci tur  *r  v.olent.am  an.raae  illatara  fieri  dicenda  est ;  et  auo-  bam  omne  violentum  est  conlra  naturam  ,  coniunctio  ilh  amquam  ahqu.d  naturae  conlrariura  babenda  foret  -2  Weo  homo,  qux  ex  utrogue  componilur ,  est  quid  innatura-  h  quod  palet  esse  falsum  3.  *        '""a'»ra-   198.  Eamdem  ob  rationem  ,  animam  in  corpus  ad  sni  upphc.um  delrudi  falsissirnum  est.  Et  san  Pf  u  Sf  rgumentatur  Angelicus  Doctor  ,  «  poena  bono  naturae  dversalur,  et  ex  hoc  dicitur  mala.Si  igitur  unio  an;  >ae  ,  et  corporis  est  qnoddam  poenale  ,  C  est  bonura  aturae;  quod  esl  .mpossibile:  est  enim  ntentum  per  „?  .ram  ,  nam  ad  hoc  naturalis  generatio  terminatur  Fr  erura  sequerelur  quod  esse  horainera  non  eTset  bonum  icundum  naturam  ;  cum  taraen   Geneseos  1,31  ,   fa™   p^XWT" vm  Deus  cuncta  t^PS,   .2°  Animae  coniunctionera  cum  corpore   poenalem  esse  Hmitt.  nequ.t,  qum  graviora  scelera  l.aud  iuste  a  Dr  *  jp.bus  ull.mo  supplicio  puniri   su.natur.    U    enim  Lre  ie  d.spmav.t  s.  Cyrillus  Alexandrinus  :  «   Si aUe   cor"  ex.stens  an.ma  peccavit,  et  idcirco  innexa  es    carni  an,  ob  causam  lex  graviora  quidem  peccata  mo rto  lc-   ^rf  Ver°  Vivere  ^^  Praestaret  quippc  ^rmutere  turp.ss.morum  criminum  reos  diu  in  coVoon!  s  haerere,  u    hoc  paclo  gravius  punirentur    innTen  rium  esse  recepit  a  Deo,  ita  quoque  ab  Eo  naturalem  suam  immor-  alitatem  recepit;  camque  cum  dependentia  ab  Ipso  retinet.   2  Incredibilia  prorsus  videntur,  quae  his  postremis  annis,  praeser-  im  ab  Heghelianis,  contra  animorum  immortalitatem  disputata  sunt,  idlaborantibus,  duce  Ruge  ,  Annalium  germanorum  scriptoribus.  .itrauss  aperte  professus  est  animorum  immortalitatem  esse  postremum  ;iostcm  in  scientiae  speculativae  campo  prolligandum.  Eorum  oinnium  [ma  ferme,  eademque  sententia,  quae  ex  pantheismi  principiis  fluit,  laec  est:  Unica  est  omnium,  quae  sunt,  vita,  eaque  infinita,  universa-    280  ANTHROPOLOGIA   tinui  progressus  *,  qui  immortalitatem  animarum  per  me-  tempsychosin  explicanles  contendunt  hominem  modo  sub  ista,  modo  sub  illa  forma  in  hac  rerum  universilate  ap-  parere,  atque  cum  moritur,  formam,  sub  qua  seipsum  in  praesentia  manifestat,  amittere,  et  post  mortem  supersti-  tem  esse,  quatenus  novam  induit  formam  2.   Aut.  II.— Aniinam  huuianam  intrinsece  immortalem  esse  dciuonslralur   204.  Quoniam  immortalitas  in  continuatione  vitae  con-  sistit  ,  ut  anima  humana  intrinsece  immortalis  dici  pos-  sit,  requiritur  eam  huiusmodi  esse  naturae,  ut  1°  a  cor-  poris  yinculis  soluta  existentiam  perpetuo  continuet;  2°  ut  acliones  sibi  consentaneas  exercere  pergat,  secus  haud  proprie  vivere  diceretur;  3°  ut  sui  conscientiam,  et  prae-  teritarum  affectionum  memoriam  retineat,  secus  ,  ut  iam  innuimus  ,  \itam  non  continuaret ,  sed  potius  novam  in-  choaret,  et  praemii,  aut  poenae  capax  non  esset.  Iam  haec  in  animam  humanam  quadrare  sequentibus  propositioni-  bus  a  nobis  demonstralur  :   205.  Prop.  la.  Anima  humana  est  nalura  sua  incorrup-  tibilis,  ita  ut  separata  a  corpore  perpetuo  suum  esse  retineat.   Probatur.  Anima  humana  est  immaterialis  ;  ergo  na-  tura  sua  est  incorruptibilis  ,  ac  proinde  nalura  sua  cor-  pori  post  mortem  superest.  Consequens  his  s.  Gregorii  Neo-  caesariensis  ,  sive  Auctoris  Disp.  De  Anima  ,  verbis  de-  monstratur:  «  Consequens  mihi  videtur,  ut  quod  est  sim-  plex,  etiam  sit  immortale.  Nam  omne  ,  quod  corrumpi-  tur,  dissolvitur;  quod  dissolvitur,  compositum  est;  com-  positum  multarum  est  partium....  Quamobrem  cum  sim-  plex  sit  anima,  neque  ex  pluribus  partibus  constet,  quia    lis,  divina;  homines  huius  vitae  unicae  partieulam  hahent;  post  cor-  poris  corruptionem  haec  particula  in  vitam  universalem  illico  trans-  funditur;  ex  quo  fit,  ut  homines  sui  conscientiam,  rerumque  praete-  ritarum  memoriam  amittant,  hoc  est  personalitate  expolientur.   *  Inter  hos  praecipue  commemorandus  est  Petrus  Leroux,  infen-  sissimus  Ghristianae  Religionis  hostis  (De  V  humanite,  de  son  prin-  cipe  et  de  son  avenir,  Paris  1840).   2  Non  alia  ratione  de  animi  humani  immortalitate  alius  eontinui  progressus  defensor  Lamennais  sentire  \idetur  (Esquisse  d'  une  phU  losophie,  Paris  1841).    ANTIIROPOLOGIA  281   nec  composita  esl,  neque  dissolvi  potest,  sequitur  eam  in-  corruplibilem,  et  immortalem  esse  *  ».   206.  Hoc  argumentum  ex  Aquinate  nostro  ila  explica-  tur  :  Rei  corruptio  duplici  ratione  contingere  potest  ,  nempe  vel  per  se  ,  vel  per  accidens.  Priori  corruptionis  generi  obnoxia  sunt  ea,  quae  ex  materia,  et  forma  con-  stituuntur;  ipsa  enim  suum  esse  amittunt,  si  forma  a  ma-  teria  separelur  ;  alteri  subiiciuntur  omnes  formae  illae  ,  quae  m  se  non  subsistunt  ,  sed  quoad  sui  exislentiam  a  subiecto  corruptibili  pendent,  ita  ut  illo,  cui  insunt,  dis-  solulo  ,  et  ipsae  desinant  necesse  est  \  Alqui  anima  hu-  mana  eius  naturae  est  ,  ut  neutro  modo  interire  possit  ;  non  quidem  priori  modo,  quia  est  subslantia  intellectua-  ns:  ((  nulla  autem  substanlia  intellectualis  est  composita  ex  materia,  et  forma  3»;  neque  altero,  quia  est  «  forma,  quae  habet  essc  non  dependens  ab  eo,  cuius  est  forma  *».  Ergo.   207.  Confirmatur  eadem  proposilio  tum  ex  operatione,  quae  intellectio  appellatur  ,  tum  ex  ingenito  illo  deside-  rio  ,  quo  anima  appetit  semper  esse.  Et  sane  1°  intelle-  ctio  exeritur  eo  quod  inlellectus  agcns  eificit  speciem  rei  actu  intelligibilem,  nempe  immaterialem ,  et  idco  incor-  ruptibilem,  atque  intelleclus  possibilis  illam,  prout  huius-  modi  est,  m  se  recipit 5.  lam  faciens  est  honorabilius  fa-  cto  ;  quocirca  si  intellcctus  agens  facit  actu  intelligibilia,  quae,  tn  quantum  huiusmodi,  sunt  incorruptibilia  ,  multo  fortius  ipse  erit  incorruptibilis  ,  ac  proinde  et  anima  hu-  mana  ,  cuius  lumen  est  intellectus  agens  \  Item,  «   unum-   J  In  Maxima  Bibliotheca  Patrum,  t.  III,  p.   320,  Lujrduni  1677   2  Cf  Cosmol.,  c.   V,  a.  5,  p.   145.   *  Contr.  Gent.,  ]ib.  II,  c.  55.   «  Qq.  dispp.,q.  un.  De  Anim.,  a.  14  ad  9.  Sanctus  Doctor  fibid.  c.)  Hac  aha  ratione  argumcntatur:  Esse  est  aliquid,  quod  per  se  conse-  quitur  formam.  Ergo  si  forma  sit  subsistens,  nempe  talis,  ut  ipsa  sit  Uliid,  quod  habet  esse,  nequit  profecto  privari  esse;  esse  enim  ab  hu-  lusmodi  forma  separari  idem  foret,  ac  formam  separari  a  seipsa  id  quod  impossibile  est.  Atqui  anima  humana  est  forma  subsistens.  Ergo  non  potest  desinere  esse,  nempe  est  incorruptibilis.   »  Cf  Dynam.,  c.  IV,  a.   4,   p.  137  vol.  I.  «  Oportet  facientem  melius  aliquid  habere  ad  faciendum,  quam  cst  id  quod  facit  »;  s.  Aug.,  De  imm.  anim.,  c.  8,  n.  14.   1  Contr.  Gent.,  lib.  II,  c.  79.    282  ANTHROPOLOGIA   quodque,  quod  recipitur  in  aliquo,  recipitur  in  eo  secun-  duni  modum  eius,  in  quo  est  ».  Igitur  intellectus  possi-  bilis  ,  cum  in  se  recipiat  formas  rerum  ,  prout  sunt  in-  corruptibiles,  incorruptibilis  sit  oportet;  ex  quo  conficitur  ipsam  animam  natura  sua  incorruptibilem  esse,  nam  in-  telleclus  possibilis  est  aliquid  animae  *.   2°  Unumquodque  naturaliter  suo  modo  esse  desiderat;  hinc  animantia  bruta,  cum  non  percipiant  esse,  nisi  hic,  et  nunc ,  desiderant  quidem  esse  nunc,  non  vero  semper,  quod  non  apprehendunt;  e  contrario,  cum  anima  humana  vi  suae  intelligentiae  apprehendat  esse  absolute,  et  secun-  dum  omne  lempus  ,  naturaliter  desiderat  esse  perpetuum.  Atqui  impossibile  est  naturae  desiderium  esse  inane.  Ergo  impossibile  est,  ut  vi  suae  naturae  anima  humana  ab  e-  xistentia  desistat 2.   208.  Prop.  2a.  Anima  humana  a  corpore  separata  intel-  ligere,  et  velle  pergit.   Probatur  1°  «  Operatio  cuiuslibet  rei  est  quasi  finis  eius  3».  Ergo  si  anima  post  corporis  fatum  est  superstes,  operationibus  sibi  consentaneis,  quae  sunt  intelligere,  et  velle,  expoliari  nequit.   2°  Intellectus,  et  voluntas  sine  organis  corporeis  exer-  centur.  Ergo  remanent  in  anima  a  corpore  separata  *.   3°  Experimento  constat  animam ,  quo  magis  a  sensuum  impulsionibus  seipsam  avocat,  eo  melius  actiones  suas  i  tellectuales  exercere  5.  Ergo  a  corporis  impedimentis  so-  luta  expeditius  actiones  illas  excrcebit.   4°  «  Quamvis  eadem  sit  natura  animae  ante  mortem  ,  et  post  morlem  quantum  ad  rationem  speciei;  tamen  non  est  idem  modus  essendi,  et  per  consequens  nec  idem  mo-  dus  operandi fi  ».  Ergo  ,  «  animae  ,  secundum  illum  mo-  dum  essendi,  quo  corpori  est  unita,  competit  modus  in-  telligendi  per  conversionem  ad   phantasmata   corporum  ,    1  Contr.  Gent.,  lib.  II,  c.  79.  —  2  Ibid.  —  *  Qq.  dispp.,  De  Ver.%  q.  XIX,  a.  1   c.  —  *  Contr.   Gent.,  lib.   II,  c.  81.   5  «  Anima  nostra  quanto  magis  a  corporalibus  abstrahitur,  tanto  abstractorum  intelligibilium  fit  capacior  »  (I,  q.  XII,  a.  11  c.)«  Idem  observavit  s.  Augustinus:  «  Quis  bene  se  inspiciens,  non  ex-  pertus  est  tanto  se  aliquid  intelleiisse  sincerius,  quanto  removere,  atque  subducere  intentionem  mentis  a  corporis  sensibus  potuit ;  »  De  imm.  anim.,  c.   10,  n.  17.   6  De  Ver.,  loc.  cit.  ad  5.    ANTIIROPOLOGIA  283   quae  in  corporeis  organis  sunt.  Cum  autem  fuerit  a  cor-  pore  separata,  competit  ei  modus  intelligendi  per  conver-  sionem  ad  ea,  quae  sunt  inteiligibilia  simpliciter  ;  sicut  et  alns  subslantns  separatis  !  ».   209.  Haec  postremi  argumenti  conclusio  ,  nempe  mo-  dum,  quo  anima  a  corpore  separata  intelligit,  cum  illo  qui  substant.arum  separatarum  proprius  est  ,  similitudi-  nem  nabere  ,  sequenti  argumento  comprobatur.  Anima  numana,  ut  saepe  diximus,  medium  locum  lenet  inter  sub-  stantias  intellectuales,  et  substantias  corporeas;  quia  «  insa  per  intellectum  attingit  ad  substantias  intelligibiles,  in  quantum  vero  est  aclus  corporis  ,  contingit  res  corpora-  Jes  ».  Atqui  «  omne  medium  quanto  magis  appropinquat   -uni  exlremorum,  lanto  magis  recedit  ab  alio;  et  quanto  magis  recedit  ab  uno,  tanto  magis  alteri  appropinquat».  Lrgo  amma  «  quando  tolaliter  crit  a  corpore  separata,  perlecte  assimilabilur  substantiis  separatis,  quantum  ad  modum  mtelligendi 3  ».  '   210.  Prop.  3a.    Anima  separata  a  corpore  perqit  habere  conscientiam  sui,  et  praeteritarum  affectwnum.   1  I,  q.  LXXXIX,  a.  1  c.   ;     2  Rationem,  ob  quam  anima  in  sui  creatione  non  ita  a  Deo  in-   stituta  est,  ut  modus  intelligendi  substantiarum   separatarum  pro-   pnus  ei  conveniat,  explicavit  s.  Thomas,  I,  q.  cit.    a.  4   Cf  d   234   (et  Idealog.,  c.  I,  a.  2,  p.  194  vol.  I.  '         "       P*         '   »  Cf  In  lib.  IV  Sent.,  Dist.  L,  q.  I,  a.  1  ,ol.,  et  Contr.  Gent.,  iib.  II  c.  81.  Quinam  autem  sit  hic  intelligendi  modus,  ab  eodem  sancto  Doctore  ita  breviter  explicatur:  «  Dicendurn  ,  quod  anima  jseparata  non  intelligit  per  species  innatas  ,  nec  per  species  ,  quas  tunc  abstralm,  nec  solum  per  species  conservatas;  sed  per  species  ex  influentia  Divini  Luminis  participatas,  quarum  anima  fit  parti-  ceps,  s,cut  et  aliae  substantiae  separatae,  quamvis  inferiori  modo.  tnde  tam  cito  cessante  conversione  ad  corpus,  ad  superiora  con-  vertitur.  Nec  tamen  propter  hoc  cognitio,  vel  potentia  non  est  na-  tural.s:  qu,a  Deus  est  auctor  non  solum  influentiae  gratuiti  lumi-  |Jis  ,  sed  et.am  naturalis  »  (I ,  q.  cit.  ad  3).  Exinde  etiam  patet  -nunus  intellcctus  agentis,  et  possibilis,  qui,  ut  paulo  ante  adnota-  nmus,  rcmanent  in  anima  separata  a  corpore,  diflerre  ab  illo  quod  in  praescnti  vita  obcunt.  Audiatur  idem  Aquinas  :  «  Operatio  in-  ie  lectus  agent.s,  ct  possibilis  respicit  phantasmata,  secundum  quod  3St  annna  corpori  unita;  sed  cum  erit  a  corpore  separata,  per  in-  -euectum  possibilem  recipiet  species  effluentes  a  substantiis  supe-  (ionbus  ,  et  per  intellectum  agentem  habebit  virtutem  ad  intel-  ngcndum  »;  Qq.  dispp.,  q.  un.  De  Anim.,  a.  15  ad  9.    284  ANTHROPOLOGIA   Probatur  prima  pars.  Ab  immaterialitalc  animae,  ut  in  Dynamilogia  diximus1,  repetendum  est  quod  ipsa  conscien-  tiam  sui  hahct.  Atqui,  si  ita  res  est,  animae  separatae  a  corpore  potiori  iure,  quam  coniunctae  cum  corpore,  co-  guitio  sui  tribuenda  est.   Ergo.   Probatur  allera  pars.  Anima  praesenti  vita  affectionum  intelleclivarum  recordatur,  quatenus  pollet  intellectu,  in  quo  species  rerum  ,  quas  antea  intellexit  ,  conservantur,  et  per  quem  se  supra  se  convertit,  ut  actu  istas  species  consideret.  Atqui  ,  cum  anima  a  corpore  separatur  ,  re-  manent  tum  intellectus  ,  tum  species  intelligibiles  antea  acquisitae,  quia  hae,  ut  diximus  2,  stabiliter  in  intellectu  recipiuntur:  tum  vis  convertendi  se  supra  seipsam.  Ergo  3.   Art.   III. — Utrum  anima  ab  aliqua  causa  in  nihilura  redigi  possit   Hactenus  demonstravimus  animam  humanam  eius  esse  naturae,  ut  nullum  in  se  habeat  destructionis  principium.  Jnvestigandum  modo  est,  utrum  ipsa  ab  aliqua  causa  pos-  sit  suo  esse  privari,  ita  ut  in  nihilum  redigatur.   211.  Prop.  la.  Nulla  causa  creata  virtutem  habet  ani-  mam  in  nihilum  rcdigendi.   Probatur.  «  Quaecumque,  aiente  s.  Thoma  ,  incipiunt  e-sse,  et  desinunt,  per  eamdem  polentiam  habent  utrum-  que  *  ».  Atqui  animae  humanae,  quippe  quae  per  crea-  tionem  originem  suam  habent ,  ex  virtute  causae  finitae  incipere  esse  non  possunt.  Ergo  s.   212.  Prop.  2a.  Deus,  si  Eius  potentia  absolute  spectetur,    1  Cap.  IV,  a.  8,  p.  147  sq  vol.  I.  «  Reflectere  se  super  se,  in-  quit  s.  Bonaventura,  hoc  est  virtutis  cognitivae  subliraatae  a  mate-  ria  »;  In  lib.  II  Sent.,  Dist.    XXV,  p.  I,  a.  1,  q.  3  resol.   2  Dynam.,  c.   cit.,  a.   11,  p.   160  vol.  I.   3  a  Reminisci,  cum  sit  actus  per  corporeum  organum  exercituf,  non  poterit  post  corpus  in  anima  remanere;  nisi  reminiscentia  ae-  quivoce  sumatur  pro  intelligentia  eorum  ,  quae  quis  prius  novit;  quam  oportet  animae  separatae  adesse  etiam  eorum,  quae  novit  in  vita,  cum  species  intelligibiles  in  intellectu  possibili  indelebiliter  recipiantur  »;  Contr.   Gent.,  Ioc.  cit.   *  Op.   cit.,  lib.  II,  c.   55.   s  «  In  nulla  creatura  est  virtus,  quae  possit  vel  de  nihilo  ali-  quid  facere,  vel  aliquid  in  nihilum  redigere  »;  Qq.  dispp.,  DePot.,  q.  V,  a.  3  ad  15.    ANTUKOPOLOOIA  285   polest  animam  in  nihilum  redicere;  sed  hoc,  si  Eius  poHn-  tfacum  alns atlribulis  consideretur,  velle  non  potesl*   Probatur  1  pars.  «  Hoc,  quod  Deus  creaturae  esse  com-  mun.cat  ,  ex  Dei  yolunlate  dependet  ;  ncc  aliter  res  in  esse  conservat  nisi  in  quantum  eis  conlinuc  influit  esse.  Sicut  crgo  anlequam  res  essent ,  potuit  eis  non  commu-  n.care  csse,  et  sic  eas  non  facere;  ita  postquam  iam  fa-  ctae  sunt,  potest  eis  non  inlluere  esse:  et  sic  esse  desine-  rcnl;  quod  est  eas  in  nihilum  redigere  2  »   213.  Probatur  2"  pars.  Deus  ea  velle  non  potest,  quue  cum  suis  attnbut.s  pugnant.  Alqui  destructio  animae  Sa-  p.entiae,  Bon.lati,  et  lustitiae  Dei  adversatur.  Ergo.   ,"  In,Pnm,s>  destructio  animae  Dei  Sapientiae  ad-  versatur.  Quod  ut  mlelligatur,  memoria  repetendum  est  destructionem  animae  Deo,  ut  auctor  naturae  est,  attri-  ■bui  non  posse.  Lten.m,  ut  s.  Thomas  argumentalur:  «  Sic  Deus  unamquamque  naluram  instituil,  ut  ei  non  auferat  SOam  naluralem  propnetatem.  Rerum  autem  immateria-  !ium...proprietas  naluralis  est  earum  sempiternitas,  quia   Z  rinT  •  ,P?le-"a  ad  "r0n  esse  •  ul  suPra  osten  um  It  ?n,.f  .  J?" •DOn  a,,fert  »»t»ralem  inclinationem,  E!,„?i,.  ™  nd";  !la  "°n,  auferl  rebus  P'aedictis  sem-  p.tern  tatem,  ut  eas  in  n.h.lum  redigat '».  Quocirca  ani-  mae  destructio  praeter  ordinem  naturalem  creaturis  indi-  !um  even.ret  Iam  ea,  quae  hoc  modo  fiunt,  a  Divina  Sa-  pientia  «  ord.nantur  ad  gral.ae  manifestalionem... ;  redi-  ?ere  autcm  aliqu.d  m   nihilum   non    perlinet   ad   graliae   firit»  1T6?'  CUm  magis,  per  hoc  Divina  Polentia,  et  B;r"1      ord.ne  ur  seu  ostendatur  ,  quod  rcs  in   esse  con-   versa  nr     DeSlruct,°   ,8,tur  anlmae   Dei   Sapicnliae   ad-    21o.  Insupcr  destructionem  animae  Sapientiae  simul  ct  Bon.lat.  Dei  repugnare  hoc  alio  argumento  conlicilur  Ho-  n.num  ammis  inest  vehemens  perfectae  bealitatis  cupidi-  M,  quac,  cum  nccessana  sit,  et  constans,  a  Dco  auctore  -aturae  ips.s  indita  est,  proindeque  inanis  esse  nejuit'   '  Dc  hac  diversa  rationc  ,  qua  Potenlia  Dei   considcrari   noipsf   «l!,    Civ!"'   3ftcK*"  "'  Se"'-'  D!St-  ''  q-  " '  «    3 "'•   '  Qq.  dispp'.,  De  Pot.,  q.  cit.,  a.  i  c.   4  I,  q-  cil.,  a.  4  c.   1  «  Beate  certe,  inquits.  Augus.inus,  on.ncs  vivere  volumus;  neque    286  ANTHROPOLOGIA   Atqui  nemo  diffitetur  nullam  hac  in  vila  esse  veram,  et  perfectam  felicitatem,  quae  scilicet  expleat  omnes  animae  facullates.  Ergo,  si  Deus  animam  in  nihiium  redigeret ,  ac  proinde  altera  post  praesentem  vita  non  superesset ,  fruslra  hunc  appetilum  ab  Ipso  singuiis  hominibus  insi-  tum  esse  consequeretur,  atque  Eum  admodum  crudelem,  et  homini  inimicum  fingere  deberemus,  quia  hanc  cupi-  ditatem  hominum  animis  inserendo,  eos  maximopere  ex-  cruciaret,  efficerelque  brutis  animanlibus  deteriores,  quo-  rum  appetitiones  hac  in  vita  plenissime  satiantur.  Iam  ho-  rum  alterum  Bonitati,  alterum  Sapientiae  Dei  repugnat;  nam  «  contra  rationem  sapientiae  esl,  ut  sit  aliquid  frn-  stra  in  operibus  sapientis  j».  Ergo  destructio  animae  cum  Divina  Sapienlia,  et  Bonitate  stare  non  potest.   216.  Haec  autem  altera  vita  perpetua  sit  oportet;  tum  quia,  ut  inquit  Auctor  libri  de  Spiritu,  et  Anima,  «  nul-  lum  bonum,  praeter  summum,  homini  sufficere  potest2»;  tum  quia,  observante  s.  Augustino,  bonum,  quod  perfe-  ctae  beatitalis  cupiditatem  explere  potest,  tale  esse  debet  «  quod  (  homo)  non  amittat  invitus.  Quippe  nemo  potest  confidere  de  tali  bono,  quod  sibi  eripi  posse  sentit,  etiamsi  retinere  id,  amplectique  voluerit.  Quisquis  autem  de  bo-  no,  quo  fruitur,  non  confidit,  in  tanlo  timore  amiltcndi  beatus  esse  qui  potest  ?  3  »   217.  Huic  argumento  respondet  Auctor  Systematis  na~  turae  ,  homines  desiderare  vitam  corporis  ,  itemque  esse  divites,  etc. ,  nec  tamen  semper  vivunt,  nec  omnes  sunt  divites.  At  reponimus  distinguendam  esse  cupiditatem^n-  mitivam  ,  et  universalem  a  cupiditatibus  secundariis  ,  et  particularibus.  Illa,  cum  omnium  animis  insit,  a  Deo  au-  ctore  naturae  originem  ducit,  proindeque  non  potest  non  expleri;  hae  autem  illi  subiiciuntur  *;  et  quoniam  ad  il-  lam  contingenter  referuntur,  neque  in  omnibus  inveniun-  tur,  neque  semper  expleri  possunt.    quisquam  est  in  hominum  genere,  qui  non  huic  sententiae,  antequams  plene  sit  emissa,  consentiat  »;  De  morib.  Eccl.,  lib.  I,  c.  3,  n.  4.   i  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c.  69.   2  Cap.   14.  —  5  De  morib.  Eccl.  lib.  I,  c.  3,  n.  5.   *  «  Omnis  homo  naturaliter  vult  beatitudinem.  Et  ex  hac  natu-  rali  voluntate  causantur  omnes  aliae  voluntates,  cum  quidquid  ho-  mo  vult,   velit  propter  finem  »;  I,  q.  LX,  a.  2  c.    anthropologia  287   218.  Quod  aulem  ad  iuslitiam  Dei  atlinet,  certum  est  neque  .mprobi.atem  sua  poena,  ncque  virtutem  suo  nrae-   S  flffl„raeSe,nt'  VL'a  aflici;  nam  ^gitiosos  homines  bo-  n,s  afflucre,  el  probos  toto  aetalis  suae  curriculo  multis   ;  bem;  at:^us  oppressos  saep° videmus-  0°°°  ^  SS   Si  np„l     cums,Ioanne  Chrysostomo    argumenlamur:   non  f?teh  t.^  a!CUI- feVera  CSl '  Eum  iustum  esse  nemo  ,n°n„an  •;•  tqU,Ls'  ,ustus  est>  et  his>  e0   Zll'T     nraem,um  '»  Praese"ti  vita  retribui.   'm£ii  aTnlemU?:  ^  Aut  peCCa,um  est  sulliciens  P°ena  oeccati,  aul  non.  S    primum;  ergo  in  hoc  mundo  iniuste   olunU,S,if^n,n,Ur  'mpii,'  S6d  reh"qnendisunt  omnes  ut  oluptal.bus  hbcre  indulgeanl  suis;  quod  quam  iniquum,  t  urpe  sit ,  nemo  non  videt.  Sin  allcrum  ;  ergo  aliam  os  corpor.s  morlem,  admit.amus  vitam  oporle,,  ne  sc,-  n:et  ,ns,gn,s  improbitas  sine  poena  maneat'.  2°  Neque  mpn  ,n  hac  v,(a  scelerum  suorum  stimulis  exagitantur!   «e ?„ 2i'mPaCe    rUUnt,Ur'  "iS!  aU,'a  Utriuue  eert0  sciun  sse  mdicem  ,  qu,  ,n  altera  vila  singulos    praemio     vel   VZ^TT^1-    3°  SaePe  «venit?  »t"um  im  ii  in  qui  latis  fastigium  atdgerint,  non  amplius  conscien-  ae i  slimuli  eos    mordeanl ;  atque   e    conlrario  ,  ut  iusli  ravionbus  anxielahbus  torquoanlur.    Proderit  ergo  per   1  De  Lazaro,  Concio  IV.   AmSi;nqUiSi  MiCer,et  P°enarn  peccali  in  eo  consistere,  quod  Deus  ani-  am  in  mhil  rcdigat,  ita  a  nobis  cum    s.    Thoma    redar-ueretur-   m"  ^i  I°n  ntaS  r°nt,a  DeUm  **H  *;  ^^1";    288  ANTHROPOLOGIA   pessima  quacque  flagitia  vitam  ducere,  cum  virtus  in  iu-  sto  sine  praemio  maneat.  4°  Probi  homines  quandoque,  ne  sua  violent  officia  ,  mortem  ipsam  oppeterc  debent.  Ergo  nulla  huic  praeslantissimae  illorum  virtuti  merces  rependeretur,  si  haec  dumtaxat  esset  recte  facti  conscien-  tia,  atque  nulla  post  praesentem  vita  animarn  maneret1.   221.  Rursus  contra  vim  eiusdem  argumenti  ex  iustitia  Dei  depromptum  obiicitur,  ex  ipso  probari  quidem  ani-  mam  corporis  fato  superesse,  non  vero  in  aeternum  esse  duraturam.  At  contra  res  se  habet.  Et  sane,  quod  ad  prae-  mium  spectat,  numquam  vera  forent  praemia,  nisi  huius-  modi  sint,  ut  naturali  desiderio  perfeclae  felicitatis  satis-  fiat.  Aqui  perfecta  felicilas  non  est,  nisi  aeterna  ,  ut  su-  perius  probatum  est.  Ergo.   222.  Quod  ad  poenam  attinet,  eius  aeternitas  cum  ra-  tione  non  pugnat,  imo  consentit.  Non  pugnat,  quia  poena  peccato  proportionatur  secundum  acerbitatem,  atque  in  nullo  iudicio  requiritur  ,  ut  poena  adaequetur  culpae  secundum  durationem  2.  Cum  ratione  consentit.  Etenim  1°  eaderri  iustitiae  ratione  poena  peccatis  infligitur  ,  et  bonis  acti-   *  Cf  Lact.,  Div.  Inst.  Epit.y  lib.  III,  c.  12.   2  1»  2ae,  q.  LXXXVII,  a.  2  ad  1.  Hanc  rationem  adhibuit  s.  Augu-  stinus,  ubi  eos  refutavit,  qui  iniustum  putabant,  utpro  peccatis  quam-  libet  magnis,  parvo  scilicet  tempore  perpetratis,poena  quisque  damne  tur  aeterna.  Quoniam  idem,  ac  illi  veteres,  Rationalistae,  inter  quos  Reynaud  [Terre  et  Ciel,  le  ed.,  p.  371-391),  hodie  repetunt,  praesta  haec  pauca  sancti  Doctoris  verba  proferre:  «  Damnum,  ignominia  exilium,  servitus,  cum  plerumque  sic  infliguntur,  ut  nulla  venia  re  laxentur,  nonne  pro  huius  vitae  modo  similia  poenis  videntur  aeter  nis?  Ideo  quippe  aeterna  esse  non  possunt,  quia  nec  ipsa  vita,  quaax  est,  quia  «  semper  defcctus,  quo  subtrahitur  princi-  )ium,  lrrcparabilis  est...;  sicut  si  corrumpatur  principium  isivum,  non  potest  fieri  visionis  reparatio,  nisi  sola  vir-  ute  divina....  Et  ideo,  si  per  peccatum  corrumpatur  prin-  ipium  ordmis,  quo  voluntas  hominis  subditur  Deo,  erit  nordmatio,  quantum  est  de  se,  irreparabilis,  etsi  rena-  an  possit  virlute  divina  2  ».  Quod  cum  ita  se  habeat,'ita  rguimus:  Ideo  peccato  poena  irrogatur  ,  quia  ordo  'per  psum  evertitur;  et  sicut,  manente  causa  ,  manet  effectus  a  quamdiu  pcrturbatio  ordinis  durat ,  nccesse  est  ut  tiam  pocna  duret.  Atqui  perturbatio  ordinis  ex  parte  realurae,  uti  paulo  ante  ostendimus  ,  semper  durat  ■  ac  roinde  peccatum  est  quoddam  malum  aeternum.  Er"o  oena  mterminata  erit 3.  &   3°  «  Apud  Divinum  ludicium  voluntas  pro  facto  com-  utatur:  quia  ,  sicut  homincs  vident  ea  ,  quae  exterius  gnntur,  ita  Deus  mspicit  hominum  corda.  Qui  autem  pro-  ter  ahquod  temporale  bonum  aversus  est  ab  ullimo  fine  ui  jn  aelernum  possidetur  ,  praeposuit  fruitionem  tem-  oralem  illius  boni  temporalis  aetcrnae  fruitioni  ultimi  rus;  unde  patet  quod  mullo  magis  voluisset  in  aeternum  lo  bono  temporali  frui.  Ergo,  secundum  Divinum  Iudi-  um,  ita  punin  debet,  ac  si  aeternaliter  peccasset.  Nulli  Jjcm  dubium  est,  quin  pro  aeterno  peccato  aeterna  poena  fceatur.  Debetur  igitur  ei,  qui  ab  ultimo  fine  avertitur,  >ena  aeteiVia  *  ».   4°  «  Habet  quodlibet  peccatum  contra  Deum  commis-  im  quamdam  infinitatem  cx  partc  Dei,  contra  quem  com-  Utitur.  Manifeslum  est  enim  quod  quanto  maior  per-  >na  cst,  contra  quam  peccatur,  tanto  peccatum  est  gra-  us;  sicut  qui  dat  alapam  militi,  gravius  reputatur,  quam  oaret  rustico,  et  adhuc  multo  gravius  ,  si  daret  Prin-  pi,  vel  Regi.  Et  sic,  cum  Deus  sit  infinite  magnus,  of-  nsa  contra  Ipsum  commissa   est   quodammodo   infinita;   \  %??'  Gent->  Uh'  ni»  c-   W-2  la  2ae,  q.  cit.,  a.  3  c.  f  Ibld-  —  *  Contr.  Gent.,  loc.   cit.   Philos.  Ciirist.  Compend.  II.  ?  |Q    290  ANTHROPOLOGIA   unde  et  aliqualiter  poena  infinita  ei  debetur.  Non  autet  potest  esse  poena  infinita  intensive  ,  quia  nihil  creatuc  infinitum  esse  potest.  Unde  relinquitur,  quod  peccato  moi,  tali  debeatur  poena  infinita  duratione  4  ».   Art.  IV.— Refutantur  argumenta  contra  animae  immorialitatem   223.  Obiic.  1°  Forma  non  habet  esse,  nisi  in  eo,  in  qu  est.  Atqui  anima  humana  est  forma  corporis.  Ergo  no  potest  esse,  nisi  in  corpore,  ac  proinde  perit ,  perempt  corpore.   224.  Resp.  Dist.  mai.:  si  sit  forma,  quae  dependet  al  eo,  in  quo  est,  conc.  mai.,  secus,  neg.  mai.  ;  sub  eadei  dist.  neg.,  et  conc.  min.  Neg.  cons.  Anima  ,  ut  saepe  d:  ximus,  est  talis  forma,  quae  habet  esse  non  dependens  a  eo,  cuius  est  forma;  ac  proinde,  corrupto  corpore,  in  su  esse  perseverat.  Exinde  etiam  patet,  quod  etsi    anima,  tj  corpus  in  uno  esse  hominis  conveniant,   tamen  ,  corrupt  corpore,  adhuc  remanet  anima,  quia,   ut  etiam   alibi  d  ximus2,  illud  unum  esse  «  est  ab  anima,  ita  quod  anim,  humana  esse  suum,   in   quo   subsistit,    corpori   commun  cat 3  ».   225.  Obiic.  2°  Naturalis  est  animae  unio  cum  corpon  Atqui  haec  naturalis  coniunctio  expostulat,  ut  anima  no  nisi  cum  corpore  existere  possit.  Ergo  anima  separata  corpore  in  existentia  perdurare  nequit.   226.  Resp.  Dist.  min.:  si  nihil  obstaret  ex  parte  corpc  ris,  conc.  min.,  secus,  neg.  min.  Neg.  cons.  Sane,  cum  m  turale  sit  animae  esse  corpori  unitam,  ipsa  ex  sui  natur    1  Opusc.  III,  c.  183.  Aliud  pro  aeternitate  praemiorum,  et  po  narum  argumentum  desumi  solet  ex  eo,  quod  efficacia  sanctionis  1  gis  moralis  illam  exigit.  Cum  enim  Deus  hominibus  leges  simul,  libertatem  largitus  sit,  consentaneum  fuit,  ut  eos  aptissimis  incit  mentis,  salva  tamen  eorum  libertate,  ad  legibus  obsequendum  mov  ret.  Praemia  autem,  et  poenae  temporaneae  ad  id  obtinendum  inep  sunt;  siquidem  ista,  utpote  et  adhuc  multum  remota,  et  non  perp  tuo  duratura,  homines  facile  posthaberent.  Quapropter  necesse  fui  ut  Deus  praemia,  et  poenas  numquam  desituras  humanis  animabi  statueret,  easque  proinde  immortales  efficeret.  Cf  Nicolas,  Z^wdes  ph  los.  sur  le  Christianisme.  t.  II,  c.  8.   2  Cf  p.   191,  not.  6.   5   Qq.  dispp.,  q.   un.  De  Anim.,  a.  14  ad  11.    ANTHROPOLOGIA  291   xigit  esse  cum  corpore.    At,  quoniam  corpus  est  corru-  tibile,  ipsum  «  recedit  a  dispositione,  per  quam  est  ap-  im  ad  recipiendum  vitam  «  »;  atque  ita  fit,    ut  anima  a  Drpore  separetur2.  Quocirca  propler  corruptionem  cor-  ons  evenit  ,  ut  ipsa  persevcret  essc  sine  corpore.  Illud  Btem  monendum  est,  statum,  in  quo  anima  sine  corpore  ustit,  esse  quidem  praeter  naturam  ipsius  3,  quia  anima  t.sacpe  diximus,  ex  se  exigit  esse  cum  corpore,  sed  non  nusmodi  ,  ut  animae  naturae   adversetur  ;  nam  anima  lamsi  separata  sit  a  corpore,  tamen  naturalem  inclina-  ^nem  ad   ipsum  retmet 4.  227    Obiic.  3°  Id,  quod  est  ex  nihilo,  in  nihilum  redijri   ooq  ^  ,U1  anima  humana  ex  nihiJo  est.  Ergo.  J2H.  Ilesp.  Dist.  mai.y  ita  ut  natura  sua  in  nihilum  ten-  t,  neg.  mai.,  ita  ut  nisi  a  Deo  conservetur,  in  nihilum  digatur ,  conc.  mai.  Neg.  cons.  Re  quidem  vera  «  ten-  re  in  nihilum  non  est  proprie  motus  naturae,  qui  sem-  r  est  in  bonum  b  ».  Quoniam  vero  creatura  a  seipsa  non  istit  ,  neque  idcirco  ex  vi  suae  naturae  in  existcntia  rseverat,  in  n.hilum  redigi  non  potest  ,  nisi  quatenus  sisut  virtus,  quae  illam  in  esse   conservat6.   Haec  au-   Qq.   dispp.,  loc.   cit.   ad  20.   Hinc  mors,  per  quam  anima  a  corpore  separatur,  est,  docente  em  Aqmnate,  naturalis  homini  ratione  corporis,  non  vero  animae:  orma  nominis  est  anima  rationalis,  qoae  est  de  se  immortalis:  et  )  mors  non  est  naturalis  homini  ex  parte  suae  formae.  Materia  em  hom.nis  est  corpus  tale,  quod  est  ex  contrariis  compositum,  quod  sequitur  ex  necessitate  corruptibilitas,  et  quantum  ad  hoc  s  est  hornini  naturalis  »;  2a  2ae,  q.  GLXIV,  a.  1  ad  1     CUm  fuerit  a  corP°re  separata,  habcns  a-  Yvvm'  C  4mc\m*llonc™  naturalem  ad  corporis  unionem  »;  I      •    292  ANTHROPOLOGIA   tem  virtus  solius  Dei  propria  est.  lam  vero  satis  a  nobis  demonstratum  est  animi  annihilalionem  cum  Dei  altribu-  tis  contradicere.    Art.  V.—  Refutalur  metempsychosis   229.  Metempsijchosis,  sive  transanimatio,  vel  transcorpo  nj  ratio  vulgo  dicta  est  illa  theoria,  qua  animarum  ab  un^»  in  aliud  corpus  transmigratio  adstruitur  !.  lam,  teste  D  Thoma,  cc  omnes,  qui  posuerunt  animas  extra  corpora  crea  ri,  posuerunt  transcorporationem  animarum,  ut  sic  anim  exuta  a  corpore  uno,  alteri  corpori  unirelur,  sicut  honn  *r  exutus  uno  vestimento  linduit  alterum2  ».  Sane  Plato,  qui  ut  iam  diximus3,  censuit  animos  ex  astris  in  humana  coi  pora  immissos  fuisse,  docuit  etiam  illos,  qui  recte  vitai,  egerint  ,  ad  astra  reversos  vitam  beatam  potituros  essq  contra,  eos,  qui  immoderate  vixerint,  in  corpora  deteric,  ra,  et,  si  ne  tum  quidem  finem  yitiorum  fecerint,  in  bru,  torum  figuras  suis  moribus  sirnillimas  mutatum  iri,  n6;  que  ante  ab  huiusmodi  mutationibus  cessaturos  ,  quarr  affectibus  sedatis,  ad  primum,  optimumque  sui  habitui  redierint4.  Hac  nostra  aetate  a  Petro  Leroux,  et  a  ceti  ris  continui  progressus  assertoribus  metempsychosis  ,  i  in  primo  articulo  diximus  3  ,  ad  vitam  revocata  est.  E  adstipulati  sunt  Remy  6,  Michelet1,  Reynaud  8,  et  Andi  Pezzani9.    lh    i  Palingenesia,  idest  regeneralio  appellari  quoque  solet,  quia  priori  corpore  vivere  desinit  anima,  et  in  alio,  quod  de  novo  sumi  vitam  auspicatur.   2  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.  III,  a.  10  c.  — 3  Pag.  273  sq.   4  Ante  Platonem  a  Pythagora,  eiusque  discipuiis  metempsycnos  decretum  in  Graecia  ubique  propagatum  fuit  Pythagoram  vero  h  decretum  ab  Aegyptiis,  aliisque  Orientis  populis  didicisse  comper  res  est.  Sane  metempsychosi  Aegyptios,  et  Chaldaeos  adhaesisse  v  teres  passim  tradidere,  eaque  in  omnibus  Indicae  philosophiae  ScboL  aeque  inveniebatur.   3  Pag.  278-279.   6  J)e  la  vie,  et  de  la  mort,  par  le  Dr  Remy,  Paris  1847.   i  Ipse  in  libro  Le  peuple  eo  impudentiae  devenit,  ut  ob  hanc  ai  marum  transmigrationem  inter  bruta,  et  homines  cognationem  agn  yerit,  et  bruta  fratres  saepe  appellaverit.   8  Terre  et  Ciel,  PariS  1854.   9  La  pluralite'  des  existences  de  Vame,  lib.  IV,  c.  I,  p.  38b  sq  Paris  1865.    ANTHROPOLOGIA  293   230.  Prop.  Ficri  nequit  ut  unius  hominis  anima  de  suo  n  aliud  corpus  commigret  *.   Probatur.  1°  Animarum  numerica  differentia  ex  ordine  d  ^diversa  corpora  ,  quorum  sunt  formae  ,  inspicienda  st2;  quapropter  si  corpora  sunt  numero  diversa,  necesse  st  ,  ut  animae  sint  numero  diversae.  Atqui  ,  si  animae  unt  numero  diversae,  prout  sunt  diversa  corpora  ,  fieri  lequit  ,  ut  una,  eademque  anima  ,  quae  aliquod  corpus  nformat,  in  aliud  corpus  commigret.  Ergo  *.   2°  Si  una  anima  diversa  corpora  generata  informaret,  dem  numero  homo  per  novam  generationem  ilerum  exi-  teret,  sive  ,  secundum  Platonem  ,  homo  non  nisi  anima  orpore  indula  esse  dicatur  ,  sive  anima  tamquam  sub-  lantialis  forma  corporis  agnoscatur;  sicut  enim  esse,  ita  t  unitas  formam  rei  consequitur,  et  ideo  illa  ,  quorum  orma  est  numero  una  ,  sunt  idem  numero.  Atqui  fieri  equit,  ut  per  novam  generationem  idem  numero  iterum  xistat  homo;  na m,  cc  cum  generalio,  et  corruptio  sit  mo-  js  in  subslantiam,  in  his,  quae  generantur  ,  et  corrum-  untur,  non  manet  substantia  eadem,  sicut  manet  in  his,  uae  secundum  locum  moventur*  ».  Ergo  absurdum  est  nimam,  quae  hoc  corpus  informat,  in  aliud  corpus  com-  )!grare.   3°  Quod  si  anima  ex  uno  in  aliud  corpus  humanum  ansmilti  nequit,  ipsius  in  corpus  belluinum  transmi^ra-  o  inter  humana  deliramenta  adnumeranda  esl.  Etenim  nima  est  forma  corporis  et  motor  eius.  Atqui  determina-  te  formae  determinata  materia  debetur,  et  determinato  mo-  )ri  determinatum  organum  ,  sicut  quaelibet  ars  in  agenle  titur  propriis  instrumentis*.  Ergo  anima  humana  non-  isi  cum  corpore  humano  coniungi  potest.  Praeterea,  si  nimae  humanae  ad  corpora  brulorum  informanda  trans-  ent ,  seu  brutorum  formae  fierent ,  operationes  horum  roprias  exercerent ,  suamque   naturam   amitterent.    Iam   «  Metempsychosis,  ut  s.  Thomas  advertit,  Fidei  contradicit,  haec  um  «  animam  in  re>urrectione  idem  corpus  resumere  praedicat  quod  jponit  »;  Contr.  Gent.,  lib.  II,  c.   44.   2  Cf  Ontol.,  c.  VII,  a.  3,  p.  48.  «  Ex  corpore  recipit  esse  indi-  duatum;  quod  quia  non  dependet  ex  corpore,  remanet  individuatio,  iam  destructo  corpore  »;  In  lib.  II  Sent.,  Dist.  III,  q.  I    a   4  ad  1   s  Contr.   Gent.,  lib.   II,  c.   83.   *  Ibid.  —  i  In  lib.  II  Sent.,  Dist.  XIX,  q.  I,  a.  1  sol.    294  ANTHROPOLOGIA   hoc  in  primis  absurdum  est ,  cum  rerum  naturae  sint  immotae;  deinde,  si  admitteretur,  finis,  ob  quem  anima  ad  huiusmodi  corpora  deprimi  dicitur,  ut  nempe  scele-  rum  poenam  luat,  et  beatitudinem  assequi  possit,  inanis  foret ;  nam  si  animae  sint  formae  brutorum  ,  poenarum  capaces  non  sunt,  neque  mereri  possunt,  ut  ad  vitam  me-  liorem  revertantur.  Quin  immo  ipsa  metempsychosis  rue-  ret;  non  enim  eadem  anima,  quae  antea  corpus  humanum  informabat,  sed  anima  diversae  naturae  corpus  belluinum  informaret.  «  Si  demutationem  capit,  ita  arguebat  Tertul-  lianus,  amittens  quod  fuit,  non  erit  quae  fuit;  et  si  quae  fuit,  non  erit,  soluta  est  metemsomatosis,  non  adscriben-  da  scilicet  ei  animae,  quae  si  demutabitur,  non  erit.  II-  lius  enim  metemsomatosis  dicetur  ,  quaecumque  eam  in  suo  statu  permanendo  pateretur  l  ».   231.  Mirum  itaque  non  est,  si  nonnulli  Ecclesiae  Patres  hanc  sententiam  seria  refutatione  indignam  habuerint  «  Abiiciamus  haec,  s.  Augustinus  aiebat,  et  vel  rideamus  quia  falsa  sunt,  vel  doleamus,  quia  magna  existimantur  Sunt  ista  ,  Fratres  mei ,  magna  magnorum  deliramentf  Doctorum  2  ».   Art.  VI. — Modus,  quo  ab  hodiernis  Pantheistis  immortalitas  animae   explicatur,  refellitur   232.  lam  Plotinus  putavit  mentem  humanam  ita  natura  sua  comparatam  esse  ,  ut  paullatim  ad  simplificationen  pervenire  queat,  scilicet  ad  illum  statum,  in  quo,  destru  cta  dualitate  subiecti,  atque  obiecti ,  se  unum  ,  idemquc  cum  Uno,  sive  Absoluto  agnoscat 3.   233.  Haec  doctrina,  quam  Plotinus  magna  ex  parte  £  Stoicis  accepit,  palingenesia,  sive  regeneratio  dicta  est,  eam  que  omnes  Pantheistae  ,  in  primisque  hodierni  heghelia  ni  *,  licet  diversis  modis  et  sub  diversis  nominibus,  illan  amplexati  sunt.  Hinc,  ipsi,  ut  antea  diximus  s,  animai^  ex  eo  immortalem  esse  docuerunt,  quod  post  corruptio  nem  corporis  in  Divina  substantia,  sive,  ut  aiunt,  Abso  luto  absorbetur.  Iam  ,  omissis  vitiis   pantheismi ,  ex  qu  que.  Ceterum,  etsi  Essentiam  Dei  non  comprehendamus  ,  seu  non  cognoscamus,  quantum  in  se  cognoscibilis  est,  tamea  aliqua  imperfecta  ratione,  ut  mox  dicemus,  Eam  atting-    1  Cf  Criteriol.,  loc.  cit.,  p.  284  vol.  I.  Cf  etiam  definitionem  Con  cilii  Vaticani,quam  exscripsimusin  JeZeaZ.,c.  I,a.9,p.214,  not.  4,  vol.I   z  I,  q.  III ,  a.  4  ad  2.  «  Nec  hoc ,  idem  sanctus  Doctor  inquit,!  debet  movere ,  quod  in  Deo  idem  est  Essentia,  et  Esse,  ut  primi  ratio  proponebat.  Nam  hoc  intelligitur  de  Esse ,  quo  Deus  in  seips>  subsistit,  quod  nobis  quale  sit,  ignotum  est,  sicut  Eius  essentia;  noi  autem  intelligitur  de  esse,  quod  significat  compositionem  intellectus  sic  enim  esse  Deum,  sub  demonstratione  cadit,  dum  ex  rationibu  demonstrativis  mens  nostra  inducitur  huiusmodi  propositionem  deDe  formare,  quae  exprimat  Deum  esse  »;  Contr.  Gent.,  lib.  I,  c.  12    THEOLOGIA    NATVRALIS  299   nus;  et  quoniam  inter  existentiam  Dei,  et  Eius  essentiam  listinctio  rationis  admittenda  est,  optime  possumus  illam  ,:ognoscere,  quin  hanc  adaequale  cognoscamus.  >  6.  Prop.  2a.  Deum  existere  etsi  sit  veritas  per  se  nota,  ta~  \nen  est  per  se  nota  tantum  secundum  se,  non  vero  etiam  no-  ns,  acproinde  indiget  demonstratione,  ut  anobis  cognoscatur.  Probatur.  Quaelibet  propositio  ,  cuius  praedicatum  est  q  ratione  subiecti,  per  se  nota  dicitur.  Iam  propositiones  ;»er  se  notae  vel  huiusmodi  sunt,  ut  constent  terminis  im-  iQediate  notis  apud  omnes  ,  e.  g.,  omne  totum  est  maius  ]ua  parte;  vel  huiusmodi,  ut  carum  termini  non  sint  apud  j-mnes  noti;  unde  licet  praedicatum  ad  rationem,  sive  es-  jentiam  subiecti  pertineat;  tamen,  quia  definitio  subiecti  on  est  omnibus  nola  ,  necesse  non  est  tales  propositio-  jes  ab  omnibus  concedi  ,  e.  g.,    omnes  recti  anguli    sunt  {equales.  Islae  per  se  notae  appellantur  tantum  secundum  b,  et  non  quoad  nos;  illae  per  se  notae  dicuntur  non  so-  >jm  secundum  se,  sed  etiam  quoad  nos.  Hoc  posito,  ita  ar-  pmentamur:  Propositio  per  se  nota  secundum  se  est,  cu-  ,us  praedicatum  includitur  in  ratione  subiecti,  atque  pro-  jositio  per  se  nota  quoad  nos  est,  cuius  praedicatum  in-  jolvitur  in  ratione  subiecti,  et  nobis  innotescit  ratio  sub-  ,^cti,  et  praedicati.  Atqui  in  hac  proposilione,  Deus  exi-  ■it  ,  praedicatum    includitur    in  ratione    subiecti  ;    cum  nim  Dcus  sit  suum  esse,  existentia  ad  ipsam  Eius  essen-  ,am  spectat;  nobis  tamen  nota  non  est  ratio  subiecti,  et  raedicati  ;  nam  terminos  secundum  propriam    rationem  on  apprehendimus  ,  atque  illos  invicem  necessario  con-  ecti,  sive  esse  ad  ipsam  Dei  essentiam  pertinere,  simpli-  i  mcntis  obtutu  non  cognoscimus.  Ergo  haec  propositio,  }eus  existit  ,  est  per  se  nota  secundum  se,  nobis  tamen  iOn  est  per  se  nota,  sed  demonstrativo  discursu  indiget1.   1  I,  q.  II,  a.  1  c.  Existentiam  Dei  sine  ulla  demonstratione  admit-  ndam  esse  Kantius,  Fridericus  lacobi,  atque  Lamennaisius  alia  ra-   ^ne^tuentur.  Kantius  enim,  uti  alibi  diximus  {Criteriol.,  c.  III,  a.  1,  271  vol.  I),  Dei  cxistentiam  ratione  theoretica  probari  non  posse,  d  tamquam  rationis  practicae  postulatum  fide  morali  illi  vcritati  edendum  nobis  esse  autumat.  Iacobi  autem,  hodiernae  scholae  sen-  inentalisticae  auctor,  Deum  a  nobis  cognosci  contenditnon  ratione,  d  instinctu,  nempe  sensu  interiori  invincibili,  qui  tum  existcntiam   ;3i,  tum  alia  dogmata  ad  mundum  intelligibilem  spectantia,  ncc  non  undi  sensilis  existentiam  nobis  revelat  (vid.  Sermones  de  Religione    300  THEOLOGIA  NATVRALIS   7.  Obiic.  1°  Veritatem  esse  ,  est  per  se  notum  etiar  quoad  nos.  Atqui  Deus  est  ipsa  Veritas,  Ergo  Deum  esse,  e;  per  se  notum  non  solum  secundum  se,  sed  etiam  quoadno,   8.  Resp.  Dist.  mai.:  si  agatur  de  veritate  communitc  accepta,  conc.  mai.,  si  de  veritate  per  se  subsistente,  neu  mai.;  item  dist.  min.  Detis  est  ipsa  veritas  per  se  subs  stens,  conc.  min.;  est  verilas  communiter  accepta,  neg.  mir  Neg. cons.  Sane  veritatem  esse  in  communi  ita  est  per  gj  nolum,  ut  nulla  demonstratione  a  nobis  cognoscatur;  qi  enim  veritatem  esse  inficiatur,  iam  aliquam  verilatem  aei  cognitionem  pervenire  nobis  liceat  ,  mox  explicabi-  ius.  Satis  sit  hic  observare  nullam  ex  eiusdem  Carlesii  rincipiis  rationem  esse,  cur  idea  Dei  nobis  innata  dicen-   *  De  Fide  orthod.,  lib.  I,  c.   1.   2  Ideal.,  loc.  cit.,  p.  214-215  vol.  I.  Idipsum  ex  mox  dicendis  mplius  dcclarabitur.   3  ln  lib.  I  Sent.,  Dist.   III,  q.   I,  a.  2  ad  1.   4  I,  q.   II,  a.   1  ad  1.   5  Contr.  Gent.,  lib.  I,  c.  11.  Yid.  Kleutgen,  La  Filos.  antica  cspo-  fa  e  difcsa,  t.  III,  tratt.  V,  c.  3,  §  I,  p.  134  sqq;  §  II,  p.  149  sqq,  oma  1867.    302  THEOLOGIA  NATVRALIS   da  sit.  Etenim  Cartesius  haec  docet:  In  infinito  duo  spei  ctanda  esse,  rem  ipsam,  quae  infinita  est,  et  infinitioneml  quae  in  re  illa  infinita  est:  rem  infinitam  nos  posse  per  cipere  positive  quidem,  sed  non  adaequate;  siquidem  cunj  finiti  simus,  infinitum  comprehendere  non  possumus  :  in  finitionem  vero  a  nobis  cognosci  negative,  quatenus  ab  in  finito  omnes  limites  per    mentis  actionem    removemus*1  Ex  quibus  ipsius  Cartesii  principiis  colligitur  ideam  re  infinitae  finitam  esse  et  quoad  ipsam  rem  infinitam,  quiil  eam  perfecte  non  comprehendimus,  et  quoad  infinitioneml  cjuia  quod  negative  cognoscitur  ,    sane    non    cognoscitu:  infinite.  Quod  si  idea  rei  infinitae,  quam  in  mente  habe  mus,  non  est  infinita,  patet  eam  aliunde  proficisci  posse  quam  a  re  itidem  infinita;  atque  ideo  nulla  est  ratio,  ol  quam    illa  debeat  esse  innata.  Accedit  1°  quod  mens  irj  cognitione    rerum    eas    non    producit ,  sed  detegit 2  ,    aosse.  Quocirca  argumentatione  a  posteriori  adhuius  ve-  •itatis  cognitioncm  nos  pervenire  dicendum  est:  «  Per  cf-  eclus  de  Deo  cognoscimus  quod  est,  et  quod  causa  alio-  um  est  »;  cum  enim  res  coeperint  esse,  oportct,  ut  ab  iliqua  causa  sint  ,  quae  dat  omnibus  esse.  «  Ecquis,  ait  )amascenus,  hoc  nobis  non  assentiatur,  omnia,  quac  sunt,  nulabilia  esse?  Cum  ergo  mutabilia  sint,  sane  etiam  creata  5>se  oportet.  Si  vero  creata,  haud  dubium,  quin  ab  ali-  uo  opifice  sint  condita.  Alqui  Creatorem  increatum  esse  ecessum  est;  nam  si  Ipse  quoque  creatus  est,  aquodam  ■rotecto  crealus  erit,  sicque  donec  ad  aliquod  increatum  enenmus2  ».   20.  Ex  his  autem  argumcmis  a  posteriori  illud  ,  quod  x  eilecluum,  sivc  mundi  existentia,  et  natura  depromi-  ir,  metaphysicum;  iliud  autem,  quod  admirabilis  mundi  rdo  nobis  suppctit,^%52^m,  seu  physico-theologicum  ap-  eilatur.  His  argumentorum  generibus  addi  solet  argu-  lentum  morale,  quod  nempe  ab  omnium  populorum  con-  msione  petitur.  Argumentum  metaphysicum  iis  quinque,  fo-iD-     Tho™  proponilur3,  rationibus  hic  exhibemus:   l\.  Frima  ratio  ex  motu,  seu  mutatione  rerum  munda-  arum  ducitur:  Existit  motus  in  rerum  natura.  Atqui  hic   \  n°nZ'fent'S  Hb'  m»  c*  49'  Cf  s'  Bonav«»  Lum-  &*l;  Serm.  V.   De  Fide  orth.y  lib.  II,  c.  3.  «  Unde  scio,  inquit  s.  Augustinus,  na  vivis,  cmus  animam  non  video?  unde  scio?  Respondebis:  Quia  quor,  quia  ambulo,  quia  operor.  Stulte!  ex  operibus  corporis  agno-  o  viventem;  ei  operibus  creaturae  non  potes  agnoscere  Creatorem  ?»  wrr.in  Ps.LXXIIT,  n.  25.  Cf  De  Civ.  Dei,\\h.  VIII,  c.  6;  Conf.,  lib.  ij,  c.  17  n.  23;  De  Gen.  ad  litt.y  Jib.  IV,  c.  32,  et  alibi  passim.   "i  *'  "*  ac  to«as  *»,,?£   *  Er  r^^-8-^** entibus  ^o^Str^ffi-et  tos  rj„°   bi  .nutuo  ca,sa  simu,  et  X',1:110  f""0'  '  «I,od  dno  enti°  sin«  mstare  entibus  i  T  C  ^0^8.  Silne. ,Pona'n^  circulum  istum  «..,„  entis  B,  et  remoum  ;„n  n  °S'  ""V  >j  la  2*o,  q.   I,  a.  2  c.   Cf  Ontol.,  e.   IX,  a.  4,  p.  66.   Hoc  argumentum,  cum   in  illud    recidat,  quod  pht/sico-theoloni-  eum   passim  appellatur,  fusius  in  quinto  articulo  proscquemur.    310  THEOLOGIA    NATVRALIS   rium  existit,  profecto  ab  existentia  entis  contingeniis  pcn-  dere  haud  potesl.  Atqui  in  argumento  melaphysico  exi-  stentia  Dei  ab  existentia  mundi  pendere  adstruitur.  Ergo.   33.  Resp.  Conc.  mai.;  neg.  min.  Neg.  cons.  Sane,  cum  arguitur  ,  Mundus  existit  ;  atqui  mundus  existere  nequit,  quin  existat  Deus  :  ergo  existit  Deus  ;  mundum  esse  cau-  sam,  cur  Deus  existat,  minime  adstruitur  ,  sed  mundus  habetur,  uli  principium  cognoscendi,  seu  uti  signum,  quo  cognosci  possit  Deum  existere  ,  et  Deus  uti  principium  essendi,  seu  uti  ratio,  cur  mundus  existat.   34.  Obiic.  3°  nlii  passim:  Nulla  inter  creaturas,  et  Deum  est  proportio.  Ergo  ex  crealuris  ad  Deum  assurgere  no-  bis  non  licet.   35.  Resp.  Dist.  ant.:  nulla  est  proportio  entitatis,  sive  naturae,  conc.  ant.;  nulla  est  proportio  connexionis,  et  de-  pendentiae,  neg.  ant.  Neg.  cons.  Etenim,  etsi  creatura  qiioad  sui  naluram  infinite  distet  a  Deo,  lamen  «  potest  esse  pro-  portio  creaturae  ad  Deum,  inquantum  se  habet  ad  ipsum,  ut  effectus  ad  causam,  et  ut  potentia  ad  actum  !  ».  Iam  ob  hanc  connexionem  inter  effecturn,  el  causam,  non  vero  ob  identitatem  naturae,  ab  existentia  creaturae  existentia  Dei  infertur.  Haec  autem  illatio  rite,  recteque  concludi-  tur;  nam  «  per  effectus  non  proportionatos  causae  non  po-  test  perfecta  cognilio  de  causa  haberi,  sed  tamen  ex  quo-  cumque  effectu  polest  manifesle  nobis  demonstrari  cau-  sam  esse  ;  et  sic  ex  effectibus  Dei  polest  dernonstrari  Deum  esse;  licet  per  eos  non  perfecte  possimus  Eum  co-  gnoscere  secundum  suam  essentiam2  ».   36.  Inst.  Eorum,  quae  sunt  relativa,  et  connexa,  eadem  ratio  est.  Alqui  ab  Enlis  necessarii  existenlia  nequit  entis  contingentis  existentia  inferri.  Ergo  a  pari  ne  ab  existen-  tia  quidem  huius  potest  illius  existentia  argui.   37.  Resp.  Dist.  mai.,  si  connexionis  relatio  est  mutua,  conc.  mai. ,s\non  est  mutua,  neg.  mai.\  conc.  min.  Neg.  cons.  Relatio  inter  contingens,  et  necessarium  non  est  mu-  tua  ;  ens  enim  contingens  postulat  ,  ut  sit  Ens  necessa-  rium,  a  quo  in  suo  esse  delerminetur,  secus  absque  causa  existeret  ;  e  contrario  ,  Ens  necessarium  ,  sibi  soli  suffi-   1  I,  q.  XII,  a.  1  ad  4.  Cf  s.  Bonav.,  In  lib.  III  Sent.,  Dist.  XIV,  a.  1,  q.  3  ad  arg.   2  Ibid.,  q.  II,  a.  2  ad  3.    THEOLOGIA    NATVRALlS  311   cicns,  nihil  in  sui  nalura  includit,  quod  productionem  con-  tingentis  exigat.  Quod  si  relatio  inter  Deum  ,  et  creatu-  ras  non  est  mutua,  paritas  illa,  quae  obiectione  institui-  |    tur,  consistere  non  potest  !.   38.  Obiic.  4°  Effeclus  finilus  a  causa  finita  potest  pro-  duci.  Ergo  ab  existentia  mundi,  qui  est  effectus  finitus,  existentia  Dei,  qui  cst  infinitus,  perperam  colligitur.   39.  Resp.  Dist.  anl.i  supposita  causa  infinila,  conc.  ant.,  secus  ,  neg.  ant.  Neg.  cons.  Sane  effectum  finilum  causa  finila  gignere  potest,  ita  tamen,  ut  Causa  prima,  sive  in-  finita  subaudiatur.  Etenim  1°  quaelibet  causa  finita  ,  et  contingens  cum  a  se  neque  existere,  neque  agere  valeat.  Causam,  quae  a  se  existit ,  et  a  qua  pcndet  ,  exigit,  ut  ahqucm  operetur  effectum.  2°  Causa  finita,  cum  non  pro-  ducat  ex  nihilo  substanliam  alicuius  rei,  sed  tantum  quem-  dam  modum  essendi  in  substantia  iam  existente  inducat,  causam,  ex  qua  substanlia  rei,  super  quam  agit,  e  nihilo  producitur,  expostulat.  Iam  causa,  quae  a  se  existit  ,  et  quae  virtute  producendi  substanliam  rei  ex  nihilo  pollet,  infinita  est.  Ergo  intelligi  non  polest,  quomodo  a  causa  finita  effectus  finitus  proficiscalur,  nisi  existentia  Causae  infinilae  adstruatur.  Exinde  illud  etiam  perspicitur,  quod  eisi  mundus  sit  effectus  finilus  ,  tamen  ,  cum  eius  origo  nonnisi  per  productionem  cx  nihilo  explicari  possit,  cau-  sam  postulat  infinitam.   40.  Obiic.  5°  A  sensu  distributivo,  ut  aiunt,  ad  collecti-  vum  non  valet  illalio.  Ergo,  etsi  singula  entia  contingen-  tia  nequeant  ex  sui  natura  in  exislentiam  prodire,  idem  de  tota  serie  non  licet  colligcre.   41.  Resp.  Dist.  ant.:  si  de  proprietatibus  accidentalibus  senno  habeatur,  conc.  ant.,  si  de  proprietalibus  essenlia-  libus,  neg.  ant.  Neg.  cons.  Cum  de  proprietatibus  acciden-  tahbus  agitur,  non  licet  argumentari  a  singulis  ad  totam  collectionem,  quia  id,  quod  convenit  loti  collectioni,  po-  test  noii  convenire  singulis.  At  vero,  si  de  proprietatibus  cs>enlialibus,  valet  argumentatio  a  singulis  ad  lotam  col-  lectionem  ,  illae  enim  aeque  singulis  ,  ac  toti  collectioni  conveniunt.  Iam  esse  ab  alio  essentiale  est  entibus  contin-   (pntibus.  Ergo  neque  ea  singula,  nequc  lola  ipsorum  col-  jlectio,  etiamsi  infinita  supponatur,  possunt  esse  a  seipsis.   1  Cf  Logic,  p.  I,  c.  I,  a.  8,  p.   19-20  vol.   I.    312  THEOLOGIA  NATVRALIS   Declarari  id  potest  exemplo  collectionis  lapidum  ,  quae,  etsi  infinita  ponatur,  nihil  continere  potest,  quod  lapidis  ad  ratiocinandum  impotentiam  excludat.   Art.  V. — De  argumento  physico-theologico   42.  Argumentum  physico-theologicum  ex  mundi  specie,  et  apta  partium  dispositione  sumitur.  Iam  «  hoc  argu-  mentum,  ut  Hoockius  ait,  qui  copiosius  velit  pertracta-  re,  illi  tota  Physiologia  est  percurrenda  *  ».  At  nobis,  qui  compendio  studemus,  satis  est  existentiam  Dei  ex  ordine  mundi  generatim  spectato  comprobare.   43.  Itaque  argumentum  hoc  modo  conficimus:  Mirificus  in  hoc  mundo  ordo  existit.  Atqui,  nisi  Ens  infinita  intel-  ligentia  praeditum,  nempe  Deus,  auctor  huiusmodi  ordi-  nis  assignetur  ,  admirandi  illius  effectus  causa  sufficiensj  tollitur.  Ergo  2.   44.  Quod  spectat  ad  maiorem,  res  mundanae,  quemad-  modum  alibi  a  nobis  ostensum  est 3  ,  etsi  variarum  spe-  cierum  sint ,  tamen  ita  inter  se  colligantur  ,  ut  unicum,  mundi  systema  efforment;  alque  non  obstantibus  innume-  ris,  variis,  et  partim  contrariis  ,  quibus  praeditae  sunt,  viribus,  per  causas  efficienles  ,  et  finales  secum  invicem  connectuntur,  et  per  constantem  harum,  quas  inter  se  ha-l(   1  Theol.  nat.  et  rev.  principia,  t.  I,  pars  I,  sect.  I.  Sane,  quaelibet'  res  in  natura  attente  consideretur,  nos  ad  agnitionem  Dei  ducere  pot-'  est.  Hinc  quamplurimi  fuerunt,  atque  sunt,  qui  ex  uno  tantum  entium>i  genere,  e.  g.,  ex  oculi  dumtaxat,  aut  auris,  aut  manus  artificio,  aut|  ex  pluviae,  vel  grandinis,  aliarumque  meteorarum  generatione,  vel,  ex  sola  dispositione,  et  cursu  astrorum  ,  vel  etiam  ex  insectis  ,  etj  vegetabilibus  Sapientissimi  Conditoris  existentiam  demonstrarunt. '  Atque  quo  rerum  naturalium  studium  magis  perficitur  ,  eo  plura  huiusmodi  argumenta  a  sapientibus  explicantur.  Gf  \  Ubaghs,  Inst.  phil.y  pars  IV,   Theod.,  Appendix  notarum,  nota  A.   2  Huius  argumenti  vim  senserunt,  et  praedicarunt  viri  omnium  aetatum  sapientissimi.  Ex  antiquis  satis  erit  memorare  Platonem,!i  Aristotelem,  Ciceronem.  Ex  Ecclesiae  Patribus  laudari  inter  omnes  debent  s.  Iustinus,  s.  Gregorius  Nazianzenus,  s.  Gregorius  Nysse-  nus,  s.  Basilius,  et  s.  Augustinus,  quorum  praeclaram  expositionem  protulimus  in  Op.  Elem.  seu  Inst.  phil.  christ.,  vol.  III  ,  Theol.  natur.,  c.  I,  a.  4,  p.  36  sqq  (vel  367  sqq  alt.  edit.  Neapol.  1873).  Ex  recentioribus  meminisse  iuvat  rerum  naturalium  peritissimos  Ke-  plerum,  Copernicum,  Newtonum,  Eulerum,  Leibnitium  etc.   5  Cosmol.,  c.  VI,  a.  1,  p.  147  sqq,  et  a.  3,  p.  151  sqq.    THE0L0GIA   NATVRALIS  313   bent,  rclationum  harmoniam,  et  consensum  ad  unicum  fi-  lem  concurrunt.  Atqui  ex  his  ordo  Universi  exurgit.  Ergo  le  ordinis  mundani  existentia  nulla  occurrere  potest  du-  bitatio.   45.  Quod  autcm  ad  minorem  attinet  ,  in  primis  ,    cum  >rdo  sit  apta  dispositio  mediorum  ad  finem,  liquido  palet  •ausam  mundani  ordinis  non  nisi  intelligentem  esse  posse;  !iam  intelligenlis  est  finem  praefigere,  atque  apta  media  iccommodare.  Deinde  huiusmodi  causa  infinite  intelligens,  lempe  Deus,  sit  oportet.  Re  quidem  vera,  constantia  or-  linis  m  rebus  mulationi  obnoxiis  subsistere  haud  posset  me  fixis  legibus,  quae  nec  per  mutuam  collisionem,  nec  »er  vicissiludincs  ,  contrariosque  eventus   umquam   labe-  actarentur.  Qui  igitur  ordinem  constantem  instituit,  de-  Niit  omnes  possibiles  legum  collationes  praevidere ,  eas-  ue  dumtaxat  seligere,  quae  numquam  ad  collisionem  per-  enirent,  et  nullo  adverso  eventu  subverterentur,  aut  sal-  2m  per  oppositam  rerum  vicissiludinem  ad  pristinam  di-  positionem  redirent;  hinc  debuit  etiam  omnes  possibiles  ventus,  qui  ex  causarum  activitate  provenirent,  omnes-  ue  eorum  concursus  perspectos  habere;  quinimmo  cum  t  homines  partem  huius  ordinis  phjsici  constituant ,  ab  orumque  hbera  cooperatione  constantia  ordinis  ex  parte  ependeat  ,    plurimaque   entia    libero   eorum    usui    subii-  lantur,  debuit  futuras  eorum  Hberas  actiones  praevide-  »i  Atqui  praevisio   omnium    possibilium   eventuum  ,  at-  ue  actionum  libcrarum  infinitam  intelligentiam  necessa-  o  expostulat.  Ergo  '.   46.  Obiic.  Multa  sunt  in  mundo  impcrfecta,  immo  inu-  ha,  et  noxia.  Ergo  ordo  mundanus  Causae  Sapientissi-  ae  attnbui  nequit.   47.  Uesp.  Neg.  ant.  In  primis  ,  eoruni  ,  quae  in  hoc  undo  occurrunt,  si  in  seipsis  spectcntur,  nihil  imperfe-  um  dici  putest.  Etenim  quaenam  non  est  vel  in  vilissi-  o  cuhce  ordinata  constructio    parlium  ?  quinam    vel   in   «  Cf  Suarez  Met.,  tom.  II,  dispp.  29,  scct.  2.  Imprudcnter  non-  iili  philosoplu  catholici  nullam  vim  argumento  physico-theologico  esse  docuerunt,  nisi  metaphysico  fulciatur.  Sane  huiusmodi  argu-  Jntum  ea,  quae  a  nohis  propositum  fuit,  ratione,  non  cuiuslihet  usae  ordinantis  existentiam,  sed  causac  infinitae,  ncmpe  Dei,  per  evincit.  'x  7  r    314  THEOLOGIA  NATVRALIS   minima  plantula  fibrarum  contextus  ?  *  Quod  si  aliqua  res  cum  aliis  nobilioribus  conferantur  ,  minus  perfecta  quidem  sunt;  at  vero  haec  diversa  partium  perfectio  a,  compositionem  totius  plurimum  confert;  aiente  enim  s.  Ai  gustino  ,  cc  ita  ordinantur  omnes  (res)  officiis  ,  et  finibi  suis  in  pulcritudinem  universitatis,  ut  quod  horremus  i  parte,  si  cum  toto  consideremus,  plurimum  placeat2»,  48.  Insuper,  monente  eodem  sancto  Doctore,  de  singi,  larum  rerum  utilitate  recte  non  potest  iudicari,  nisi  earui  relatio  ad  totum  universum  perspiciatur  3.  At  vero  nr  tot ,  tantarumque  rerum  ,  quae  in  mundo  sunt ,  nesjUm  variorumque  finium  subiectionem,  eorumque  ad  ultimun  finem  relationem  mente  assequi  non  valemus.  Si  igitu  totus  ordo,  singularumque  rerum  nexus  perspectus  nobr  non  est,  inutile,  vel  noxium  dicere  nihil  possumus.  «  i  inlrares  forte,  ad  rem  ait  s.  Augustinus,  in  officinam  fij  bri  ferrarii  ,  non  auderes  reprehendere  folles  ,  incude  malleos.  Et  da  imperitum  hominem  nescientem  quidj  quare  sit,  et  omnia  reprehendit.  Sed  si  non  habeat  per  tiam  artificis,  et  habeat  saltem  considerationem  homini  quid  sibi  dicit?  Non  sine  causa  hoc  loco  folles  positi  sun  artifex  novit  quare,  elsi  ego  non  novi.  In  officina  non  av  det  vituperare  fabrum;  et  audet  reprehendere  in  hoc  mui  do  Deum  ?  *  »  Ceterum,  ut  aliqua  ratione  apprehendi  po,  sit,  quantum  in  iis,  quae  videnlur  noxia ,  Divina  Sapieii  tia  eluceat,  audiendus  est  D.  Chrysostomus,  sic  inquien*  c  Pcrv«'gata  est  illa  sententia  Tullii:  [Nulla  est  gens  tam  immansueta  ,  tamque  fera  ,  quae  •n,  etiamsi  lgnoret,  qualem  Deum  hahere  debcat,  tamcn  bcndum  esse  sciats  ».  Accedunt  historici  veterum  popu-  rum.  Nulli  enim  sunt,  qui  non  sui  populi,  et  aliorum,  lorum  historiam  scribunt,  religionem  referant;  in  asse-  nda  Dei  exislentia  unanimes,  licel  in  reliquis  saepe  dis-  ntiant.  Quoad  autem  nationes  rccentioribus  tempori-  is  detectas,  pariter  nulla  est,  quae  in  admittendo  Nu-  ine  non  consentiat  ,  testibus  ipsis  historicis  religionis  strae  inimicis.  Fuere  quidem  ,  qui  linguae  aliquorum  ■pulorum  haud  satis  gnari  spcciem  quamdam  atheismi  ler  cos  detexisse  putabant;  verum  viatores  posteriores,  rn  magis  lnstructi,  eadem  loca  pcragrantes,  non  obscura  hgionis  indicia  invenerunt  *.   53.  Nec  quemquam  moveat  fuisse  quosdam,  et  esse  e-  tm  modo  ,  qui  nullum  extare  Deum  putent.  Etsi  enim  admittalur  b,  tamcn  argumenti  vis  nullo  modo  minui-    1  Vid.  Ginoulhiac  ,  Histoire   du   dogme    catholique,    t.  I,  par.  I,   .  I,  c.   V,  p.  21  sqq,  Paris  1852.   i  Strom.,  lib.   V,  n.  260.  —  s  De  Legibus.,  lib.  I,  c.  8.   *  Vid.  Feller,  Catdchisme  philosophique,  t.I,  c.l,  etBrenna,Z)e  gene-   humani  consensu  in  cognoscenda  Divinitate,  par.l,  lib.I,  c.II  et  III.  1  Qui  Deum  esse  inficiantur,  athei,  uti  iam  diximus, '  vocantur.  loniam  autem  diversis  modis  Deus  negari  potcst,  multiplex  extat  leorum  genus.  Si  qui  essent,  qui  ob  mcntis  tarditatem  omni  pror-  5  Dei  cognitionc  destituantur,  athei  negativi  dicerentur.  Qui  vero  um  ab  aliis  agnosci,  ct  adorari  non  ignorant,  ipsi  tamen  summa  ellectus  excaecationeEum  agnoscere  detractant,  aut  cavillationibus  lerc  nituntur,  athei  positivi,  vel  dogmatici  audiunt.  Ii  autem,  qui  n  verbis  Deum  negant,  sed  tarn  pravis  moribus  vitam  suam  insti-  mt,  quasi  nullum  timeant  Deum,  athei  practici  vocitantur.  Iam  •o  multos  osse  practicos  atheos,  et  qui  simulate,  et  fallaciter  per-  isioncm  de  Deo  in  suis,  et  aliorum  mentibus,  conquisitis  undique  nunculis,  labefactare,  et  delere  conantur,  lugenda  experientia  docti  mus.  Utrum  autem  veri  athei  negativi,  atque  dogmatici  extiterint.   extent,  decertatur  inter  Scriptores.  Quaestio  haec  ita  enunciari    318  THEOLOGIA  NATVRALiS   tur,  quippe  sicut  non  a  raonstris  forma  humana,  ita  nec  a  paucis  ,  brutorum  instar  depravalis  ,   natura  rationalis  inquirenda  est.  54.  Obiic.  Opinio  de  Deo  ortum  ducere  potuit  ex  igno-    potest:  1°  Sunt  ne  homines  aliqui  tam  ignari,  ut  Deum  esse  omnin(  nesciant  ?  2°  Num  homo  quisquam  ratiocinando  ad  eam  opinionun  perversitatem  pervenire  possit,  ut  re  ipsa  sibi  persuadeat,  non  ess#nita  corriguntur.  E  contrario,  opinio  de  existentia  Dei  er  totum  orbem  diffusa  ,  saeculorum    progressu  magis,   1  Vid.  p.  312,  not.   J,  ct  2.    320  THE0LOGIA   NATVRALIS   magisque  innotuit,  eamque  ipsi  quoque  sapientes,  quorurr  est  praeiudicia  corrigere,  constanter  lenuerunt.   CAPVT  II.   De    natura    Dei   Art.   I. —  Dei  naluram  infinitc  perfectam  esse  oslenditur   56.  Ex  ipsa  existentiae  Dei  demonstratione  colligitui  Ipsum  esse  Causam  Primam,  quae  ab  aiia  non  pendet  et  ideo  a  se  ex  necessitate  suae  naturae  existit.  lam  e:  hoc,  quod  Deus  est  Causa  Prima,  quae  a  seipsa  est,  Ip  sum  infinite  perfectum  esse  oportere  planis  argumenti  conficitur.  Quod  cum  ita  se  habeat  ,  nostrum  est  primt  illud  enucleare,  quod  Deus  ex  necessitate  suae  naturae  se  existit ,  deinde  infinitam  Eius  perfectionem  evincere   57.  Prop.  la.  Dens  est  ex  necessitate  naturae  a  seipso.  Probatur.    1°  Deus  ex  necessitate  suae  naturae  existit   Etenim  :  «  Omne  ,  quod  est  possibile  esse  ,  et  non  esse"  indiget  aliquo  alio,  quod  faciat  ipsum  esse  ,  quia  quan  tum  est  in  se,  se  habet  ad  utrumque.  Quod  autem  faci  aliquid  esse,  est  prius  eo.  Ergo  omni,  quod  est  possibil  esse,  et  non  esse  ,  est  aliquid  prius.  Deo  aulem  non  es  aliquid  prius.  Ergo  non  est  possibile  Ipsum  cssc,  et  no  esse  ,  sed  necesse  est  Eum  esse  l  ».  2°  Existit  a  se.  Ei  sane,  in  iis,  quae  ita  sunt  necessaria,  ut  causam  suae  nt(  cessitatis  habeant,  hanc  causam  priorem  eis  esse  oportel  Atqui  nihil  prius  Deo  esse  potest.  Ergo  Deus  non  habi  causam  suae  necessitatis,  ac  proinde  ita  necessario  est,  i  a  se,  et  non  ab  alio  sit2.   58.  Ex  hac  propositione  illud,  veluti  corollarium  ,  ir  fertur,  quod  Esse  Dei  sit  ipsa  Eius  Essentia.  Etenim  i  lud,  cuius  esse  est  aliud  ab  essentia,  aliquarn  sui  esse  cai  sam  agnoscit.  Cum  igitur  Deus  habeat  esse  a  se,  et  no  ab  aliqua  causa,  dicendum  est  Eius  Esse  esse  ipsam  Eiu  essentiam  3.  Hinc  Deus  dicitur  ipsum  esse per  se  subsistem  ila  nempe,  ut  per  ipsam  suam  essentiam  existat.   59.  Prop.  2a.  Divina  Natura  omnes  possibiles  perfectit  nes  complectitur.   Probatur.  1°  Deus  est  rerum  omnium  ,   quae  sunt ,  sterc  dcbent.  2°  Cum  Deus  sit  ipsum  «e  ,       "  ,ubs>stcns  ,  nihil  dc  pcrfectionc  essendi  Ei  deessc  potest  lic  pro.nde  habet  esse  secundum  perfectam  rationem  '   A  -  ui  haberc  esse ;  secundum  perfcctam  rationem,  idem  est  ,c  ommbus  pollere  perfectionibus  ;  nam,  cura  pcrfecrto-  ;es  esse  denotent,  c.  g    iustitia  esse  iustura,  sapientia  e  «  te'l"nm1elC-'l-ub,.erU  tota  Pleniludo   essendi,  ct  totTus  -m    d    do'olb'  ent  oranis  Pcrfectio.  Ergo.  I  W.  i  rop.  3  .  Deus  est   simpliciter  inplnitus,  ita  ut  nul-   plk  ,       %S6A  et  V^rfectionibus  limes  assignari  possit.   IProbatur.  1°  Deus     uli  antea  diximus  ,  esse  secnndum   ..  rfcctara  rationem  habet.  Atqui  limitcs  non  aliud°quam   I  quem  defcc  ura  essendi  denotant.  Ergo  in  Esse,  hpT-   lciombus    Dci  nullus  potest   limes  praestitui.    2»  Omnis   gtus,  ct  perfectio  lerminis  definitur  vel  intrinsece  ex  sub-   cio,  in  quo  recip.tur,  quidquid  enim  recipitur,  per  mo-   m  recipienhs  recipitur  ,  vcl  extrinsece  a  causa  ,  a  uua   oducjtur    Atqu,  Esse,  ct  Perfectioncs  Dci  neque  in  T   Mio  sub.ccto  rccipiuntur,  quia   Deus  ,  quemadmodum    a   •  juis  ostensum  est,  est  ipsum  suum  esse  subsistens*    ne-   ie  ab  aliqua  causa  pendent.  Ergo  3.   |Art.  II.— Heghelianorum  error  circa  Dei  inGuitatem  refellitur  i61.   Secundum    Heghelium  ,   aliosque    Transccndentales  Irmamae,  quibus  in  Gallia  Vacherotus  ,  Benanus,  ali?-   I  auoTdhs,!naaHiiHXem,?!0  Cal°riSl Ct  calidi  decIarat:  «  Manifestum   i  'deo  es    „ T»  i,      dUm  "°n  habcat  totam  Vd"**m  calidi,   I-  sed  «•  ',?.",  °r  n°n  Partlc'Patur  secundum  perfectam  ratio-   irtil  1,  '°r.CSSC,t  pCr  SC  subsists.  n«n  posset  ei  aliquid  deesse   r  ute  calor  s:  unde,  cum  Deus  sit  ipsum  csse  per  se  subsistens   •i I  de  perfect.onc  essendi  potest  Ei  dcesse  »;  I,  qP  IV,  a.  2  c  '   tl  s.    fliom.,  I,  q.  VII,  a.  1  c.   ■toruT  IT.J^J™?™  Pcrfcctissi'"'>'  «i  communi  etiam  tam  torum,  quam  mdoctorum  sensu   manifcstum  cst.  «  Omncs    in-   m  MTS        .'  CCrtatin' Lpro  e«e»entia  Dei  dimicanl;  ncc  quis-   N  e  t    It  „'„r,tCSt'  qU1  h0c  Dcum  crcdat  cssc.  q«o   meliusV   us  om„  h„  ,C  n       °mnCS  DC„Um  C0nscntil"'t   csse ,  quod   ccteris  m  omn.bus  anteponunt  »;  De  Doctr.  Christ.,  lib.  I,  c.  7.  n.  7.   '  Philos.  CnRisr.  Compend.  It.'  qj    322  THEOLOGIA  NATVRALIS   que  se  adiunxerunt  *,  Absolutum,  sive  Deus  ea  ratione  in  finitus,  seu  indeterminatus  est ,  ut  aliquid  reale  ,  seu,  ij  aiunt,  personale  esse  non  possit.   62.  Prop.  Absurdum  est  Deum  esse  infinitum  ea  rationt  qua  ab  Heghelianis  explicatur.   Probatur.  Sciendum  in  primis  est  indeterminationem  ess  vel  privativam,  vel  negativam.  Privativa  ea  est,  qua  enf  cum  actu  non  sit  hoc,  vel  illud  ens,  seu  ens  individuui  i  et  singulare,  natura  sua  ita  comparalum  est,  ut  hoc,  ai  I  illud  ens  esse  ,  sive  per  hoc  ,  aut  illud  ens    determina;  j  queat.  Negativa  vero  ea  est ,  qua  aliquid  est  simplicite  I  eos,  quod  per  se  subsistit,  quodque  idcirco,  cum  sit  i]  5.  Obuc.  Jnfinitum  totum  esse  in  se  complectitur.  Ereo  i  nulla  re,  quae  extra  Ipsum  sit,  distingui   potest.  M*>.  Kesp.   Neg.   cons.   Et  sane,  summa  perfeclio,  quae  otum  esse  continet,  minime  prohibet,  quominus  Deus  ab  llns  ex  ralpsum  distinctus  dicalur;  siquidem  Deus  totum  sse  continet,  non  quatenus  Eius  esse  cum  esse,  quod  pro-  r.um  rebus  extra  Ipsum  est,  confunditur,  eas  enim  per-  xtiones,  ex  quibus  hae  constituuntur,  ut  mox  dicemus  iversa  prorsus  ratione  Deus  complectitur;  sed  quia  eius-   1  Quodlib.,  VII,  a.  1  ad  1.   *  Ibid.  Hinc  alibi  (In  lib.  I  Sent.,  Dist.  VIII,  q.  IV    a.  1  ad  2)   ise    Z2Per  Tm  ESS1  absolutum  n™  ^tum  esse,\ed  aliquid  ise    Unde  monet  cavendum  esse  ab  illorum  errore  ,  «  qui  Deum   Z    eniemlIUd  GSSe   "nniVerSa,e'  qU°    UUaelibet  res   fomaSe™   ki  ?hSv     7  *"*'  qU°d  DeuS  est>  huius  conditionis  est,  ut  nulla   tinctu TJGri  P°SSiL  UndG  Per  iDSam  Suam  Puritatcm'  est  esse   tionis  mJ   ,°T  e^j.P.roPter  uuod  in  Commento  nonae  Propo-   loms  Hbn  de  Causis  dicitur,  quod  individuatio  Primae    Causae   E  c   l  l? enlatn  ^Vr?  Pero  pUram  Bonitate  «  Iicet   «>gitctur   absque  additione,   Ua  dXenr  reH;eCCptlblIitate  additionis    est-'  nam   si    animali   um  vZ  n       tddl  P°SLet'  genuS  non  esset  »■  E  contrario,  «  Di-   rJSnm  n..  SqUC  additione  non  solu™  cogitatione,  sed  ctiam   ,eptl h\vZTaaLel  n°n  S°lum  absque  additione,  sed  etiam  absque  -eptibilitate  additionis  »;  Contr.  Gent.,  lib    I    c    26    *    324  THEOLOGIA  NATVRALIS   modi  est,  ut  nihil  addi  Ipsi  queat,  per  quod  ad  aliqueu  modum  entis  determinetur;  ex  hoc  ipso  autem,  quod  noi  recipit  aliquam  adolitionem,  individuatury  et  a  cunctis  alii  dividitur  l.   Art,  III. — Quanam  ratione  perfectiones  creaturarum  Dco  sint  attribuendae   67.  Perfectionum  aliae  dicuntur  absolute,  vel  simplicitei  simplicesy  aliae  secundum  quid.  Priores  sunt,  quae  secun  dum  propriam  notionem  consideratae  nullam  includun  imperfectionem,  neque  cum  meliori  perfectione  pugnant  e.  g.,  vita,  sapientia.  Posteriores  vero  sunt,  quae  licet  in  tra  genus  suum  perfectae  sint,  tamen  in  ipso  sui  concepti  aliquem  complectuntur  defectum  ,  et  cum  aliis  excellen  tioribus  pugnant;  e.  g.,  esse  corpus1.   68.  Iam  perfectiones,  quae  purae,  et  simplices  sunt,  s||  spectentur  secundum  illud  ,  quod  in  sui  conceptu  deno  tant,  formaliter,  hoc  est,  aiente  s.  Thoma,  secundum  ve\  rissimam  sui  rationem  3,  in  Deo  continentur,  secus  Deui  infinite  perfectus  non  esset.  E.  g.,  sapientia,  si  considel  retur  in  sui  conceplu,  prout  nempe  est  cognitio  per  al  tissimas  causas  attingens  simul  unico  actu  principia  ,  e  conclusiones,  formaliter  in  Deo  reperitur,  quia  nihil  im  perfectionis  in  se  claudit.  Hinc  Deus  absolute  bonus,  iu  stus,  sapiens  appellatur.  Ob  eamdem  rationem  perfectio  nes  secundum  quid  ,  cum  in  ipso  sui  conceptu  defectun  aliquem  includant,  non  formaliter,  sed  dumtaxat  eminen  tery  excellentiori  nempe  ratione,  Deo  sunt   attribuendae   69.  Diximus  perfectiones  absolute  simplices  in  Deo  for  maliter  contineri,  si  considerentur  secundum  illud,  quodi'.  sui  conceptu  denotant.  Nam  si  spectentur  secundum  ean  rationem,  qua  in  creaturis  sunt,  plures  complectuntur  im  perfectiones;  e.  g.,  sunt  qualitates,  quae  intendi ,  et  re  mitti  possunt,  limitibusque  circumscribuntur;  ac  proind  non  secundum  eam  formam  ,  qua  in  creaturis  existunt  sed  modo  eminentiori  in  Deo  continentur.  Quapropter  sta  tuendum  est  perfectiones  creaturarum,  cuiuscumque  ge  neris   sint ,  eminentiori   ratione  Deo  esse    attribuendas   i  Qq.  dispp.,  De  Ver.,  q.  XXI,  a.  4  ad  9.   2  Cf  s.  Anselm.,  Monol.,  c.  15.   3  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  II,  q.  I,  a.  2  sol.    THEOLOGIA    NATVRALIS  325   U  Oportet  quod  omnes  nobililatcs  omnium  creaturarum  invemantur  in  Deo  nobilissimo  modo,  et  sine  aliqua  im-  perfectione  *  ».   70.  Ex  his  intelliges  ,  quod  sicut  tempus  additum  ae-  ernitati  durationem  ipsius  non  auget,  quia  omnes  dura-  lones  llli  inferiores  in  ea  eminentissimo  modo  continen-  ur;  ita  Dcus  ,  et  creaturac  non  sunt  aliquid  perfectius,  !|uam  solus  Deus,  quia  lota  creaturarum  perfectio  in  Deo  >erfectissimc  continetur2.  Audiatur  Aquinas  noster:  «  Bo-  »ium  creatum  addilum  bono  increalo  non  facit  aliquid  naius  ;  quia  si  duo  participantia  coniungantur  ,  augeri  >otest  ln  eis  quod  participatur,  sed  si  participans  addatur  i,  quod  per  essentiam  est  tale,  non  facit  aliquid  maius;  icut  duo  calida  adiuncta  ad  invicem  possunt  facere  ma-  is  calidum;  sed  si  esset  aliquid,  quod  esset  calor  per  es-  sntiam  subsislens,  ex  nullius  calidi  additione  intendere-  ir.  Cum  ergo  Deus  sit  ipsa  cssenlia  Bonilatis,  omnia  au-  ;m  aha  bona  per  participationem,  ex  nullius  boni  addi-  one  fit  Deus  magis  bonus  ,  quia  cuiuslibet  rei  alterius  onitas  continctur  in  Jpso  3  ».   Art.  IV. —  Modus  oxponitur,  quo  Dei  nalura  a  nobis  cogaoscilur   71.  Ex  iis,  quae  adhuc  de  Divinis  Perfeclionibus  deli-  ivimus,  quonam  modo  ad  illarum  cognitionem  pervenia-  us,  facile  est  coniicere.  Sane  ex  ipsa  existentiae  Dei  de-   klbid.  Hinc  Arcopagita  docet  omnia  de  Deo  affirmari  quodam-  )do,  et  negari,  Illumque  vocat  omnium  positionem  ,  et  omnium  latto)iem;  quia  cminenter  ponit  omnia,  tamquam  omnia  continens  formaliter  omnia  aufert,  quia  omnem  rationem  formalem  crea-  n,  ct  finitam  a  se  cxcludit ;  De  Div.  Nom.,  c.  13.  Et  s.  Au^u-  nus:  «  Omnia  possunt  dici  de  Dco,  et  nihil  digne  dicitur  de  Deo.  tiil  latius  hac  inopia.  Quaeris  congruum  nomen  ,  non  invenis;  aeris  quoquo  modo  dicere,  omnia  invenis  »:  In  Ioan.  Ev.  c  Ili  ct.  XIII,  num.    5.   '•  Adnotandum  hic  cst  cum  s.  Thoma  eminentiorcm  illum  modum,   3  Dcus  crcaturarum  perfectioncs  in  se  complectitur,  non  solum   conimunihus.  et  gcnericis,  sed  etiam  individualibus  earum  ratio-   iUS  esse  intelligcndum.  «  Omnia  in  Deo  praeexistunt,  non  solum   linium  ad  id,  quod  commune  est  omnibus,  sed   ctiam   quantum   Bi,  sccunilmn  quae  res  distinguuntur  »;  I,  q,  XIV,  a.  6  c.   Qq.  dispp.,  De  malo,  q.  V,  a.  1   ad  4.    326  THEOLOGTA  NATVRALIS   monstratione  colligimus,  Ipsum  esse  Causam  Primam,quamnia,  quae  sunt  in  mari,  quae  volant  per  aerem;  non  ;;st  hoc  Deus:  quidquid  lucet  iu  coelo,...,  ipsum  coelum,  lon  est  hoc  Deus:  Angelos  cogitas...,  non  est  hoc  Deus.  pt  quid  est  ?  Hoc  solum  potui  dicere,  quid  non  sit  *  ».   73.  Verum,  quamvis  notitia  ,  quae  negatione  constat  ,  [fnagis  congrua,  quam  quae  affirmatione,  dicenda  sit,  non  ideo  tamen  cum  Iul.  Simon  2,  aliisque  inferendum  est  ni-  ^il  de  Dei  natura  a  nobis  sciri  posse.  Etenim  cum  ea,  quae  Ireaturis  insunt ,  de  Deo  negantur,  Ipsi  excellentia  per-  lectionis  quovis  defectu  immunis  adscribitur,  ac  proinde  Uae  negationes  abundantiam  ,  et  excessum  praeseferunt.   |  ipposite  sanctus  Damascenus,  postquam  enuntiavit  «  con-  jenientius  esse  ita  de  Deo  aliquid  praedicari  ,  ut  Ei  jmnia  detrahantur,  quippe  nihil  est  eorum,  quae  sunt  »;  jubdit,  «  non  ut  nihil  sit,  sed  ut  sit  supra  omnia,  quae  •unt,  lmmo  vero  supra  ipsum  esse  3  ».   74.  Nisi  quod,  ut  ex  iam   dictis  patescit,   haec,  quam   Je  summa  Natura  Divina   per  rationem   naturalem  nobis   aomparamus,  cognitio  nonnisi  admodum  manca,  et  rudis   st;  siquidem  mens  nostra  ad  naturalem  cognitionem  Dei   jonnisi  per  similitudines  a  rebus  creatis  arreptas  assur-  lere  potest ;  per  effectus  autem  non  proportionatos  causae  m  potest  perfecta  cognitio  de  causa  haberi  *.  Quapropter  ukimum,  et  perfectissimum  nostrae  cognitionis  in  hac  Mta  »  in  hoc  consistit,  quod  «  de  Deo  cognoscimus  quia  Ht,  et  quod  causa  aliorum  est,  et  aliis  supereminens,  et  p  omnibus  remotus  5  ».   Art.  V.— Quaenara  ex  Divinis  Perfectionibus  veluti  Essentiara  Dei  constituens  a  nobis  intelligatur   7o.  Perfectio  illa,  quam  primam  in  unaquaque  re  esse  imcipitur,  ac  veluti  radicem  ceterarum  ipsius  perfectio-  im,  atque  per  quam  res  a  ceteris  distinguitur,  essentia   1  Enarr.  in  Ps.  LXXXV,  n.  12.   3  LZ  ^onnatureile,  par.  1,  c.  2,  p.  34  sqq,  Paris  1857.  .    iJG  Fide  orthod.,  hb.  I,  c.  4.  —  *  Cf  p.  310  8  Contr.  Gent.,  Ub.  III,  c.  49.    328  THEOLOGIA    NATVRALIS   appellatur.  Iam  etsi  perfectiones  omnes  in  Deo,  uti  mos  demonstrabimus,  Eius  Essentiam  constituant,  tamen  no  bis  ,  qui  non  possumus  Eas  uno  mentis  intuitu  comple  cti,  inquirere  licet,  quaenam  ex  ipsis  tamquam  Divinan  Essentiam  constituens  spectari  possit.   76.  Prop.  Aseitas,  sive  esse  a  se  tamquam  Essentiae  Di  vinae  constitutivum  assignari  potest.   Probatur.  Aseitatem  tamquam  aliquid  primum  in  Dec  esse  concipimus;  nam  si  aliud  prius  aseitate  in  Deo  ess\  ideo  autem  nihil  Deo  addi  potest,  quia  est  Ipsum  esse,  e]  proinde  Ens  a  se.  Denique  Aseitas,  ut  ex  primo  articul  constat  ,  tamquam  ratio  intelligitur  ,  ex  qua  omnes  per  fectiones  in  Deo  esse  debeant.  «  Ex  hoc,  ait  idem  Aqui  nas,  quod  Deus  est  ipsum  esse  per  se  subsistens,...opor  tet,  quod  totam  perfectionem  essendi  in  se  contineat 2  »  Ergo.   77.  Accedit,  quod,  docente  s.  Hilario,  «  nobis  loquen  dum  non  aliter  de  Deo  ,  quam  ut  Ipse  ad  intelligentian  nostram  de  se  locutus  est 3».  Iam  Moysi  interroganti,  qui  esset,  respondet:  Ego  sum,  qui  sum.  Sic  dices  filiis  Israel  Qui  est,  misit  me  ad  vos  4.  Quibus  verbis  lamquam  pro  prium  Naturae  suae  characterem,  ens  per  essentiam,  a,  alio  independens,  nempe  aseitatem  a  nobis  concipiendan  esse  designavit 5.   CAPVT   III.   De  attributis  Dei,  et  primum  de  iis,  quae  absoluta   dicuntur   78.  Perfectiones  ,  quas  ab  Essentia  Dei  secundurn  no  strum  concipiendi  modum  manare  intelligimus,  Attribut  Dei  nominamus.  Ex  iis  quaedam  dicuntur  absoluta  ,  uf  Sapientia,  Bonitas,  atque  hoc  nomine  ab  iis  distinguun   *  Contr.  Gent.,  lib.  I,  c.  26.  —  °-  I,  q.  IV,  a.  2  c.   *  De  Trin.,  lib.   V.  —  4  Exod.  III,  14.   s  Gf  s.  Damasc,  De  Fide  orthod.,  lib.  I,  c.  12.    TIIEOLOGIA    NATVRALIS  329   tur,  quae  appellantur  relativa  ,  quia  aliquam  Dei  perfe-  ;tionern  sigmficant  cum  relatione  ad  creaturas  ,  vel  no-  jus  cum  relatione  creaturarum  ad  Deum,  siquidem  uti  ihln  adnotavimus  «,  creaturae  realem  ad  Deum  habent  re-  alionem  ,  non  Deus  ad  illas.  De  his  pauca  attingemus,  ieteraque  Iheologis  disputanda  relinquimns.   Art.  I.— De  Simplicitate  Dei   79.  Nomine  simplicitatis  illud  attributum  intelligimus,  juo  a  Deo  quaecumque  compositio  sive  physica,  sive  me-  aphysica  ,  sive  logica  removetur.  Gompositio  physica  ea  Wt,  quae  ex  parlibus  re  ipsa  distinctis  exur-it.  Metaphv-  ■tca  pertinet  ad  ea  omnia  ,  in  quibus  potentia  et  actus,  ubstantia  et  acadentia,  essentia  et  existentia ,  atque  attri-  mta  dislinguuntur.  Denique  compositio  logica  dicitur  de  ebus,  quatenus  hae  sub  aliquo  genere  continentur,  ita  ut  !X«nCnprC'        d,fferentia  constent.   j  80.  Prop.  Quodvis  compositionis  genus  a  Deo  removen-  iUtn  est .   Probatur  ex  eo,  quod  Deus  summe  perfectus  est.  Sane  ,in  quohbet  genere  tanto  aliquid  est  nobilius  ,  quanto  imphc.us;  sicut,  iq  genere  calidi,  ignis,  qui  non  habet  ali-   uam  pcrm.xlionem  fngidi.   Quod   igitur  est  in    fine  no-  ilitatis  omnium  entium,  oporlet  esse  in  fine  simplicitatis.  E?ma„0.n  '  qU°d  eStxrnnfine   nobili^tis  omnium  entium,  otest"  »  *  '  *  a  igitUr  comP°sitio  Ei  accidere   (.81.  Speciatim  autem  quoad  singulas  compositionis  spe-  pes,  tres  sequcntes  propositiones  demonstramus  :   Frop.   1*.  Quaevis  physica  compositio  Deo  repuqnat.   Probatur  ex  eo,  quod  Deus  est  primum  Ens.  Re  qui-  jem  vera,  («  amm.,  a.  6  c.  -  3  Cf  Op.  cit.f  q.  un.  De  sp.  cr.,  a.   l  c.    332  THEOLOGIA    NATVRALIS   ab  essentia  realiter  distinguitur,  non  exislunt  per  ipsan  suam  essentiam,  sed  habent  esse  per  participationem.  At  qui  Deus  per  ipsam  suam  essentiam  existit.  Ergo.  Prae  terea,  cum  existentia  sit  actus  essentiae  \  si  essentia  De  ab  Eius  existentia  distinguerelur,  illa  ad  istam  se  habe  ret  ut  potentia  ad  actum  ,  ac  proinde  Deus  realiter  e:  actu,  et  potentia  componeretur;  id  quod,  uti  osteedimus  absurdum  est 2.   86.  Tertio.  Attributa  Divina  neque  ab  Essentia,  nequ*  ab  se  invicem  realiter  distinguuntur.  Re  quidem  vera  Deus  per  ipsam  suam  Essentiam  perfectionem  essendi,  a  proinde  omnes  perfectiones  ,  sive  attributa  habel.  Erg  Attributa  Dei  ab  Eius  Essentia  non  distinguuntur.  Adhaecl  si  Attribula  ab  Essentia  Dei  distinguerentur  ,  haec  illairi  perficerent,  novumque  esse  ipsi  adderent:  quod  sane  Di'  vinae  Naturae  prorsus  repugnat 3.   87.  Quod  si  attributa  Dei  ab  Essentia  non  distinguun^  tur  ,  ea  ne  inter  se  quidem  distingui  consequitur  4.  «  Ih  Deo  est  sapientia,  bonitas,  et  huiusmodi,  quorum  quod1  libet  est  ipsa  Divina  Essentia  ,  et  ita  omnia  sunt  uiiud  re  5  ».  Idipsum  ex  eo  amplius  declaratur,  quod  altribut H  inler  se  distincta  diversos  modos  essendi  significant,  quo!  profecto  in  Deo,  qui  est  ipsum  Esse,  ponere  absurdum  est6   *  Cf  Ontol.,  c.  II,  a.   1,  p.  13.   2  Cf  s.  Thom.,  I,  q.  III,  a.  4  c.   3  «  Perfectio  Divini  Esse  non  attenditur  secundum  aliquid  addi  tum  supra  ipsum  ,  sed  quia  ipsum  secundum  se  ipsum  perfectun  ^t.  Bonitas  igitur  Dei  non  est  aliquid  additum  suae  substantiae  sed  sua  substantia  est  sua  bonitas  »;  Contr.  Gent.,  lib.  I,  c.  38.   *  Nos  hic  non  loquimur  de  attributis,  quae  relativa  ab  intra  api  pellantur,  nempe  Paternitas,  et  Filiatio,  Spiratio  activa,  et  Spiratl  passiva;  Paternitas  enim  et  Filiatio,  item  Spiratio  activa  et  passiv;  inter  se  invicem  opponuntur,  atque  ideo  inter  ipsas  realem  distin  ctionem  intercedere  Fides  docet.   5  In  lib.  I  Sent.,  Dist.   II,  q.  I,  a.  2  sol.   p  «  Deus,  egregie  ad  hanc  rem  s.  Augustinus  inquit,  multiplicite  quidem  dicitur  magnus,  bonus,  sapiens,  beatus,  verus,  et  quidqui*  aliud  non  indigne  dici  videtur;  sed  eadem  magnitudo  Eius  est,  qua,  non  sunt  »;  Conf.,  lib.  VII,  c.  11,  n.  17.  3  I,  q.  XII,  a.  4  c.    336  THEOLOGIA   NATVRALIS   inhaeret,  esse,  et  intelligi  potest.  «  Nomen  substantiae ,  ait  s.  Thomas,  imponitur  a  substando ;  Deus  autem  nulli  substat1».  Quare,  cum  categoria  substantiae  e  rebus  fi-  nitis  in  Deum  transfertur,  duo,  uti  Henricus  Gandaven-  sis  advertit,  in  ea  mutantur,  quae  aliquam  imperfectio-  nem  habent,  et  tertium  manet,  quod  perfectionem  deno-  tat.  Ea,  quae  mutantur,  sunt,  primo,  quod  substantia  Di-  vina,  secus  ac  substantia  creata,  esse  ab  alio  non  accipit;  secundo,  quod  non  est,  uti  substantia  creata,  subiectuni  accidentium.  Illud  vero  manet,  quod  esse  in  alio  non  ha-  bet,  seu  quod  in  se  subsistit 2.  Quare  Scholastici  post  Dio-  nysium  Areopagitam  3,  et  Boetium  4,  ut  hunc  perfectum,  quo  Deus  substantia  est,  modum  designarent,  lpsum  non  tam  substantiam  ,  quam  supra  omnem  substantiam  dicen-  dum  esse  sanxerunt  5.   93.  Ex  hac,  quam  demonstravimus,  tertia  propositione,  tamquam  corollarium  ,  deducitur  haud  posse  Deum  defi  niri:  «  Omnis  enim  diffinitio  ex  genere,  et  differentia  con-  stat  .  .  .  ;  ostensum  est  autem  quod  Divina  Essentia  non  concluditur  sub  aliquo  genere.  .  .  Unde  non  potest  esse  Eius  aliqua  diffinitio  G  ».   Art.  II. — De  immutabilitate,  atque  aeternitate  Dei   94.  Nomen  mutationis,  aiente  s.  Thoma,  ostendit  «  esse  aliquid  aliter  se  habens  nunc  ,  quam  prius  a  ».  Iam  ex  summa  Dei  simplicitate  ,  et  infinita  perfectione  mutatio-    1  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  VIII,  q.  IV,  a.  2  sol.   2  Op.  cit.,  a.  XXXII,  q.  V,  n.  19.  Cum  haec  ita  se  habeant,  li-  quet  ss.  Patres,  et  Scholasticos  pugnantia  secum  haud  composuisse  eo  quod  Deum  esse  substantiam  modo  asseruerunt,  modo  negarunt.  Etenim,  cum  ipsi  substantiam,  prout  denotat  esse,  quod  essentiae  subest,  et  quod  subiectum  accidentium  est,  considerarunt,  Deum  non  posse  dici  substantiam  docuerunt.  At  cum  consideraverunt  substan-  tiam,  prout  non  esse  in  alio  denotat,  non  modo  Deum  esse  substantiam,  sed  etiam  quidquid  in  Deo  est,  nonnisi  substantiam  esse  statuerunt  (ef  s.  Aug.,  I)e  Trin.,  lib.  VII,  c.  4,  n.  9,  et  De  Fide,  et  Symb.,  c  9,  n.  20);  immo  Deum  potiori  iure,  quam  ullas  res  creatas,  substantiam  dicendum  esse,  quippe  quod  Ipsi  perfectus  actus  subsistendi  conve-  nit.  Cf  s.  Bonav.,  ln  lib.  I  Sent.,  Dist.  XXIII,  a.  1,  q.  2  resol.   3  De  Divin.  Nomin.,  c.  1.  — *  De  Trin.,  lib.  I.   5  Cf  s.   Thom.,  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.  VII,  a.  3  ad  4.   6  Comp.   TheoL,  c.  26.  —  '  Contr.  Gent.,  lib.  II,  c.  17.    TOEOLOGIA    NATVRALIS  337   iem  cuiuscumque  generis  ab  Ipso  amovendam  esse  nro-  mm  est  mtelligcre.   !  95.  Prop.  Neque  in  natura  Dei  ,  neque  in  Eius  decretis  vla  mntatio  adstrui  potest.   Probatur  prima  pars.  1°  Deus  ,  cum  sit  primum  Ens,  st  ipsum  esse  absquc  alicuius  potentiae  permixtione.  At-  iii  ipsa  notio  mutationis  aliquam  praesefert  potentialita-  em;  nam  «  omne,  quod  quocumque  modo  mulalur  ,   est  liquo  modo  m  potentia  *  ».  Ergo.  2°  Subiectum  ,   quod  lutatur  «  quantum  ad  aliquid  manet,  et  quantum  ad  ali-  uid  transit,  sicut  quod  movetur  de  albedine  in  nigredi-  em,  manet  secundum  substantiam  2  »;  ac  proinde  quam-  am  composilionem  saltem  ex  substantia,  et  accidente  in  )  admittit.  Atqui  Deus,  utpote  simplicissimus,  quamcum-  ue  respuit  compositioncm.  Ergo.  3°  Illud,  quod  mutatur,  31  ahquam  formam   acquirit  ,  vel    amittit.    Atqui  nulla  )va  pcrlectio   Deo  acccclere  polest,  et  nulla  demi  ,  cum  eus  sit  simphciter   infinitus  ,    et  omnes  perfectiones  es-  nlia  sua  m  se  continet.  Ergo  3.   9G.  Probatur  altera  pars.  Mulatur  decretum  voluntatis,  latenus  cognoscitur  eius  mutandi  ratio,  quae  anlea  igno-  ibatur;  quocirca  innovatio  consilii  voluntatis  ex  eo  ori-  r,  quod  intellectus  ab  initio  non  omnia  diligcnter  per-  'iidit  ,  nec  omnia  singillatim  novit.  Atqui  Divino  Intel-  ctui  omncs  rerum  connexiones  in  qualibet  temporis  cir-  imslantia  pos^sibiles  innotescunt.  Ergo.  97.  Obnc.  1°  Deus  poenitere  ,  et  irasci  dicitur.  Atqui  Qft  "lax,mum  mutationis  argumentum  sunt.  Ergo.  J«.  Kesp.  Dist.  mai.  :  extrinsece  ,  et  quoad  effectum,  ic.  mai.,  mtrinsece,  et  quoad  affectum,  neg.  mai.)  sub  fiem  dist.  neg.  ct  conc.  min.  Neg.  cons.  «  Neque  enim,  egrogie  monet  s.  Ambrosius,  Deus  cogilat  sicut  homi-  h  ut  ahqua  Ei  nova  succedat  sententia  ;  neque  irasci-   I,  q.   IX,   a.   1   c.  -  ^  lhid.   Hoc  Dei  attributum  s.  Bernardus  praeclaris  his  verbis  declara-   «  Deus  hanc  sibi  vindicat  meram  singularemque  suae  Essen-  'Bimplicitatem,  ut  non  aliud,  et  aliud,  non  alibi  quoque,  et  a!ibi,   ne  modo  quidcm  et  modo  inveniatur  in  Ea.  Nempc  in  semet  aens,  quod  babet,  est;  et  quod  est,  semper  et  uno  modo  est.  In  «  multa  in  unum  ,  ct  diversa  in  idem  rediguntur ,  ut  nec  de  wositate  rerum  sumat  pluralitatem,  nec  alteraiionem  de  rarie-   sentiat  »;  /n   Cant.,  Serm.   80,  n.   o.   Pbilos.  Ciirist.  Compend.  II.'  »10    338  THEOLOGIA    NATVRALIS   tur  quasi  mutabilis:  sed  ideo  haec  leguntur,  ut  exprima  tur  peccatorum  nostrorum  acerbitas  ,  quae  Divinam  mej  ruit  offensam,  tamquam  eo  usque  increvit  culpa,  ut  etiar  Deus,  qui  naturaliter  non  movetur  aut  ira,  aut  odio,  arj  passione  ulla,  provocalus  videatur  ad  iracundiam  l  ».   99.  Obiic.  2°  Deus  alternis  vicibus  diversa,  imo  oppc  sita  vult.  Ergo  mutabilis  est.   100.  Resp.  Dist.  ant.,  ita  ut  successio  illa,  et  varieta;  spectet  effectus  Divinae  Voluntatis,  conc.  ant.,  ipsum  actui^  Voluntatis  Dei,  neg.  ant.  Neg.  cons.  Sane  ,  etsi  ea,  quai  Deus  decernit  ,  sibi  succedant  ,  et  interdum  cum  mutui  oppositione  eveniant,  tamen  Voluntas  Divina,  quippe  qusj  aeternitate,  et  unico  actu  voluntatis  illa  decernit,  imnu  bilis  permanet.  «  Aliud  est  ,  scite  ad  hanc  rem  mon:  s,  Thomas,  mutare  voluntatem,  et  aliud  est  velle  aliqui  rum  rerum  mutationem.  Potest  enim  aliquis  eadem  vi,  fuit  et  erit;  quia  et  quod  fuil,  iam  non  esl;  et  quod  rit,  nondum  est:  sed  quidquid   ibi  est,  nonnisi  esl2».   107.  Prop.  Deus  est  aelernus.  Probatur.  Dei  existentia,  ac  vita  nec  i nitium,  nec  finem,   ec  successionem  ullam  in  se  admittere  potest.  Alqui  id  3ternilatis  notionem  praebet.  Ergo.  Et  sane  in  primis  ,  eus,  cum  ita  natura  sua  necessario  existat,  ut  non  exi-  ere  non  possit,  semper  extitisse  debet;  alioquin,  si  ali-  aaiido  incepisset  esse,  cum  prius  non  existcret,  tunc  non  isentia  sua  ,  et  necessario  ,  sed  contingenter  solum  exi-  eret,  atque  illud  esse,  quod  habet,  ab  alio  recepissel.   108.  Ila  quoque  perspicue  apparet,  quod  Deus  ipse  scm-  Jr  existere  debebit;  alioquin  si  aliquando  desinere  pos-  t,  non  essentia  sua,  ac  nccessario,  sed  conlingenter  exi-  eret,  ac  illud  esse,  quod  habct,  ab  alio  ipsi  auferri  pos-  t,  Eiusque  duratio  ab  alio  penderet;  id,  quod  ab  Entis  scessarii  natura  manifestissime  abhorret.   109.  Denique  Dei  aeternitas  quamcumque  successionem  spuil.  Nam  1°  ubi  nulla  cst  mutatio,  ibi  nulla  est  suc-  ssio  ;  in  Deo  autem  nulla  mutatio  est.  2°  Id  ipsum  ex  nnimoda  perfectione  Dei  cvidenlissime  consequitur.  Et-  im  ens,  cuius  duralio,  ac  vila  successive  evolvitur,  per  tales  aclus  ,  quos  successive  promit  ,  successive  ad  se  rljciendum  tendil,  siquidem  vivens  per  vitales  acfus  se-  Stipsum  perficit.  Atqui  Deus  est  ens  absolute  perie-  im.  Ergo  ab  Eius  duratione,  ac  vita  successio  quaevis  lovenda  est.  Quocirca  Dei  aeternitas  dififerentias  omncs  cludil  ,  quae  in  tempore  dislingui    solent  ,    alque    ideo   I,  q.  X,  a.  1   ad  2.   Enarr.  in  ps.   C/,  Scrm.   II,  n.    10.    342  THEOLOGIA   NATVRALTS   neque  prius  ,  neque  posterius  in  ea  admitti  possunt,  seIum  rerum  compagi  actu  praesens  sit  ;  Divina  tamen  tomensitas,  quemadmodum  paulo  ante  innuimus,  aliorum  tttributorum  instar,  infinita  esl;  nam  omnibus  rebus  pos-  bilious  praesentiam  suam  exhibendi  virlutem  habet  3  Ex-  fcde  quoque  intelligitur  Deum  ab  aeterno  immensum  es-  i  ,  quamvis  effectum  nullum  extra  se  produxisset  ,  nul-  que  promde  rci  extrinsecae  praesens  esset  ;  quia  nimi-  im  ab  aeterno  res  produccre  ,  ipsisque  adesse  poterat.  eque  ex  eo  ,  quod  Deus  incipit  ,  vel  desinit  csse  in  re  ,  iquarn  mutat.onem  Deo  advenire  argui  potesl;  nam  hoc,  ente  Seraphyco  Doctore,  «  solum  est  secundum  rei  mu-  itionem  ,  non  secundum  mutationem  Eius  ,  ut  pula  si  >re  illuminato,  inlelligatur  creari  cryslallus,  radius  in-  pit  esse  m  eo,  et,  crystallo  amoto,  desinit  esse ,  nnlla  cta  mutalione  m  radio  *  ».  4°  Deus  extra  mundum  eodem  modo  est,  quo  fuit,  an-   *  Moral.,  Iib.   XVI,  c.  5.  -  2  De  Fide  orthod.,  lib.  I,  c.  8.  0  «  lllud,  monet  s.  Bonaventura,  cogitandum  est,  quod  Divinum  •se  sicut  non  potest  cogitari  habere  terminum  in  duratione;  sic  non  tfest  cogitari,  nec  debet  habere  terminum  in  existentia,  et  prae-  ntiahtate.  Et  sicut  non  potest  cogitari  habere  intercisionem  in  du-  ttone    sic  nec  in  praesentialitate  »;  ibid.,  c.  1,  q.  3  ad  arg.  '  Ibtd.,  a.  1,  q.  2  resol.  Item,  quemadmodum  subdit  ipse  sanctus  •ctor,  ((  cum   res  movetur,  Deum  non  dimittit,  nec  ad  Deum  ac-  ait,  nec  Deus  cum  re  venit;  quia  sic  est  in  re,  ut  sit  extra  rem  3in; ;  ideo  nec  res  Eum  dimittil,  ncc  novum  invcnit.  Et  hoc  est  in-  ligilMJe,  si  quis  potcst  intelligcrc,  quod  Deus  sit  immensus,simplcx  m  imtus.  Quia  enim  est  immensus,  ita  est  intra,  quod  extra-  quia  jplex,  secundum  unum,  et  idem  est  intra.  et  extra;  quia  infinitus  0  nec  dim.ttitur,  nec  acquiritur  aliud   in  re,  nec  ab  ipso  itur  ad  'Um  cum  dimittitur,   ut  alibi,  et  alibi  inrenialur  »;  Ibid.  ad  arg.    346  THEOLOGIA   NATVRALIS   tequam  ipsum  mundum  crearet.  «  Antequam,  ait  s.  Au  gustinus,  Deus  faceret  coelum  et  terram,  ubi  habitabat  In  se  ,  et  apud  se  habitabat  !».  Et  s.  Bernardus  :  «  Ut  erat  Deus,  antequam  mundus  fieret  ?  Ubi  nunc  est.  No  est  ,  quod  quaeras  ullra  ,  ubi  erat  ;  praeter  Ipsum  nih  eral:  ergo  in  seipso  erat 2  ».   Art.  IV. — De  scientia  Dei   115.  Tria  circa  Divinam  Scientiam  enucleanda  suscip  mus,  nempe  illius  existentiam,  obiectum,  et  proprietate  in  quorum  tractatione  illud  s.  Augustini  memorare  pra  lbid.,  a.  9  c.  —  "  Ibid.  ad  2.  —  '  Ibid.   8  Ibid.  c.  Quoad  animi  cogitaliones,  ait  etiam:  «Sicut  Deus  cogno-  cendo  suum  esse. . . ,  cognoscit  esse  cuiuslibet  rei;  ita  cognoscendo  »uum  intelligcre,  et  Yelle,  cognoscit  omnem  cogitationem,  et  volun-  iatem  »;  Contr.  Gent.,  lib.  I,  c.  68.  Iamvero,  licet  scientia  Dei,  ut  nox  dicemus,  sit  in  se  simplicissima,  et  maximc  una,  nihilominus  secundum  divcrsam  babitudinem,  quam  concipimus  habere  ad  sua    348  THEOLOGIA    NATVRALIS   121.  Ex  his  consequitur  1°  Deum  cognoscere  infinita.  Etenim  «  Deus  suarn  virtutem  perfecte  cognoscit.  Virtuc  autem  non  potest  cognosci  perfecte,  nisi  cognoscantur  om-|  nia,  quae  potest;  cum  secundum  ea  quantitas  virtutis  at-  tendatur.  Sua  autem  virtus,  cum  sitjinfinita,  ad  infinita  se  extendit.  Est  igitur  Deus  infinitorum  cognitor  *  ».  2°  Co-J  gnoscere  etiam  futura  contingentia,  et  libera;  cum  eninii    ut  cum  Aquinate  ioquamur,  cum  a  Deo,  prout  actu  est  in  sua  praesentialitate,  cognoscatur,  sic  necessarium  erit  esse',  sicut  necessarium  est  Sortem  sedere  ex  hoc  ,  quod  Sortes  sedere  videtur.  Iam  baec  necessitas  contingentiam  rerum  haud  toiiit,  siquidem  non  est  necessitas  absoluta,  sed  con-  sequens,  qua  nempe  omne  quod  est,  dum  est,  necesse  est  esse,  Quare,  sicut  haec  enunciatio,  Quod  videtur  sedere,  necessi  est  sedere  ,  accipienda  est  in  sensu  composito  ,  non  autenc  in  sensu  diviso  ,  ita  haec  enunciatio  ,  Quod  Deus  scit  fa-  ciendum,  illud  necessario  fiet l.   124.  Exinde  etiam  illa,  quae  in  medium  affertur,  diffi  cultas  extricatur,  nempe  qui  fieri  potest,  ut  creaturarurr  actiones,  dum  a  Deo  iam  futurae  praevidentur,  sint  libe  rae2.  Sane  futura  a  Deo  praevisa,  ut  iam  diximus,et  certo  et  infallibiliter,  non  tamen  necessario  fient.  cc  Sicut  tu,  u  s.Augustini  verba  adhibeamus,memoria  tua  non  cogis  factt  esse,  quae  praeterierunt  ;  sic  Deus  praescientia  sua  nor  cogit  facienda  ,  quae  futura  sunt s  ».  Quin  immo  tantun:  abest,  ut  praescienda  Dei  imponat  causis  liberis  necessi •!  tatem,  ut  potius  ab  ipsa  Dei  praescientia  conservetur  li   Deus  successive  cognoscit  contingentia,  prout  sunt  in  suo  esse,  si  cut  nos,  sed  simul:  quia  sua  cognitio  mensuratur  aeternitate,  sicu  etiam  suum  esse:  Aeternitas  autem  tota  simul  existens  ambit  to  tum  tempus.  Unde  omnia,  quae  sunt  in  tempore,  sunt  Deo  ab  ae  terno  praesentia,  non  solum  ea  ratione,  qua  habet  rationes  rerun  apud  se  praesentes,  ut  quidam  dicunt,  sed  quia  Eius  intuitus  fer  tur  ab  aeterno  supra  omnia,  prout  sunt  in  sua  praesentialitate.  Undbiecto  suo  pendet,  et  a  rebus  ipsis  hauritur;  3°  quod  de-  aonslratiombus  conficitur;  4°  quod  est  multiplex,  et  pro  arietatc  obiectorum  cognitorum  variatur.  Atqui  scientia  |i  est  subslantialis;  non  hauritur  a  rebus,  quas  cogno-  cit,  sed  ipse  Deus  omnia  in  sese  ,  et  in  natura  sua  co-  noscil;  est  intuitiva,  ncra  discursiva;  est  unica,  ac  sim-   iorS1  o3'^0  ,n  Se  omnino  immutabilis.  Ergo.  llb.  Probatur  minor  quoad  singulas  partes:  1°  Nulla  in  eo  compositio  esse  potest,  nihilque  in  Eo  est,  nisi  sim-  ncissima,  et  perfectissima  substantia.  Ergo  scientia  Dei  on  est  ahud,  quam  ipsa  Dei  substantia.  J  Deus,  ut  diximus,  perfecte  comprehendit  suam  Es-  entiam,  quae  prima  omnium  rerum  causa  est.  Atqui  ad  errectam  comprehensionem  alicuius  causae  requiritur  ut  i  ea  sic  cognita  omnes  eius  effectus  cognoscantur.  Er"o  eus  non  haurit  scientiam  a  rebus,  sed  omnia  in  ipsa  sSa  latura  cognoscit 2.  F   ilnn^fp  L?' J°'  8-(  nihil  praescivit.  Porro  si  illc,   niiPc.i     1      ?uld  futurum  csset  «n  nostra  voluntate,  non  utique   noJrl      lq        Praescivit,  profecto,  et  illo  praesciente,  cst  aliquid   nost  a  volnntate  »;  De  Civ.  Dei,  Ioc.  cit.  Eiinde  concludit:  «  Quo-   J(™V!  cogiinur,  aut,  retenta  pracscientia  Dei,  tollere  vo-   Sl?.n  am'   3Ut'    rCtCnt°    vo,ulitatis    arbitrio,  Deum  (quod   1  nc?are  Pracscfum  futurorum;  scd  utrumque  amplectimur,   rumque  fidehter,  et  veraciter  confitemur  »;  Ibid.,  c.    10.   «Licet,  s.  Ambrosius  inquit,  omnia  coelestia  ct  tcrrcstria  ac    352  THEOLOGIA    NATVRALIS   3°  In  cognitione  discursiva,  quae,  ut  diximus  !,  quidarc  motus  est  ,  intellectus  ex  potentiali  ad    actualem   conclu-  sionis    cognitionem   progredilur,   atque  hanc  non   eoden  actu,  ac  praemissas,  sed  novo  actu,  qui  illi  succedit,  cognoij  scit 2.  Atqui  neque  aiiquid  in  potentia,  neque  actuum  plu  ralitas  in  Deo  admitti  potest.  Ergo  scientia  Dei   non   es  discursiva.  Praestat  verba  D.  Thomae  proferre :  «  Scienj  tia ,  quae  in  nobis  invenitur  ,  habet  aliqnid  perfectionis  i  et  aliquid  imperfectionis.  Ad  perfectionem   eius   pertinei  certitudo  ipsius,  quia  quod  scstur,  certitudinaliler  cogno!  scilur  ;  sed  ad  imperfectionem  pertinet  discursus  intellej  ctus  a  principiis  in  conclusiones,  quarum  est  scientia;  hi   vina  Essentia,  cointellectis  diversis  proportionibus  rerum  ad  eam,  q   idea  uniuscuiusque  rei.  Unde,  cum  sint  diversae  rerum  proportiom.   necesse  est  esse  plures  ideas;  et  est  quidem  una  ex  parte  Essentia   sed  pluralitas  invenitur  ex  parte  diversarum  proportionum  creatui   rum  ad  Ipsam  »;  Qq.  dispp.,  De  Ver.,  q.  III,  a.  2  c.   *  I,  q.  XIV,  a.  8c.  Cf  s.  August.,  Tract.  llnloann.  Ev.cap.I,n.l  2  «  Quae  sunt,  inquit  s.  Gregorius  M.,  non  ab  aeternitate  Eius  '    TIIEOLOGIA   NATVRALIS  355   scienliam  nostram,  ct  scientiam  Divinam  ex  eo  etiam  as-  signat,  quod  c  quac  nobis  videtur,  non  oniungitur.  E  g.,  cum  Deus  praeccpit  Abrahamo,  ut  iilium  suum  .aacurn  immolaret,  putabat  ille  Deum  velle  huiusuodi  sacr  ficium   bnanan^  scd  ut  inanifcsta  «s.   prahami  fides,  et  obedicntia.   Ita  ctiam  Deus  permittit  neccatum  ius  tamcn  voluntas  beneplaciti  non  est  peccatum,  S,  i  pSSSfc  Jmus,  bonum,  quod  ex  peccato  eruit.  *       P   ie  lfJmU\'  cUb:IitTS--  Th°maS'  pronric  est  rci  nond™  "*bi-  e  »    in  hb.  I  Sent.,  Dist.   XLV,  q.   I,  a.   1  ad  i.   j  ■  Loc.  cit.,  in  resol.  8  «  Diccndum,  scribit  s.  Thomas,  quod  voluntas  in  nobis  pertinet    358  THEOLOGIA  NATVRALIS   135.  Prop.  2a.  Obiectum  primarium  Divinae  Voluntath  est  ipsa  Divina  Essentia;  secundarium  sunt  res  extra  Deum.   Probatur  prima  pars.  1°  «  Bonum  intellectum  est  obie-  ctum  voluntatis.  ld  autem  ,  quod  a  Deo  principaliter  in-  telligitur,  est  Divina  Essentia.  Divina  igitur  Essentia  est  id,  de  quo  principaliter  est  Divina  Voluntas  *  ».   2°  «  Unicuique  volenti  principale  volitum  est  suus  ul-  timus  finis  ;  nam  finis  est  per  se  volitus  ,  et  per  quem  alia  fiunt  volita.  Ultimus  autem  finis  est  ipse  Deus,  quia  Ipse  est  summum  bonum.  Ipse  igitur  est  principale  vo-  litum  suae  Voluntatis  •  ».   136.  Probatur  altera  pars.  Voluntas  consequitur  intel-  lectum.  Sed  Deus  suo  intellectu  intelligit  se  principaliter,  et  in  se  intelligit  omnia  alia.  Igitur  similiter  principali-  ter  vult  se,  et  volendo  se,  vult  omnia  alia  3».   137.  Prop.  3a.  Divina  Bonitas  est  Deo  sola  ratio  volend\  quaecumque  extra  se  vult.   Probatur.  lllud  ,  quod  voluntas  propter  seipsum  vult :  est  unica  ratio,  qua  cetera  velit;  hinc  ultimus  finis,  cuir  propter  se  appetatur  ,  ratio  est  ,  cur  cetera  appetantur  Atqui  illud,  quod  Dei  voluntas  propter  seipsum  vult,  es  Eius  Bonitas.  Ergo  4.   138.  Praeterea,  si  Divina  Voluntas  aliqua  ratione  a  bo  nitate  creata  moveretur  ,  amor  ,  quo  diligeret  creaturas  non  tantum  effectivus  ,  sed  etiam  affectivus  esset ;  siqui  dem  amor  effectivus  bonitatis  obiecti,  cum  ipse  sit,  a  c{U(  illa  oriatur,  nequit  ab  ipsa  allici,  seu  moveri.  Atqui  a  mor,  quo  Deus  diligit  creaturam,  non  est  affectivus,  se  I,  q.  XIX,  a.   1  ad  2.   *  Contr.   Gent.,  lib.  I,  c.  74.  —  *  Ibid.  —  3  Ibid.,  c.  73.   4  I,  q.  cit.,  a.  1  ad  3.  Exinde  etiam  sanctus  Doctor  infert  obiect(  rum  multitudinem,  quae  Deus  vult,  Eius  infinitae  simplicitati  minim  obstare.  Nam  «  sicut  intelligere  Divinum  est  unum,  quia  multa  no  videt,  nisi  in  uno;  ita  velle  Divinum  est  unum,  etsimplex;  quia  mult  non  vult,  nisi  per  unum,  quod  est  Bonitas  sua  »;  ibid.,  a.  2  ad  4.   s  «  Quia  voluntas  nostra  non  est  causa  bonitatis  rerum,  sed  ab  i    TIIEOLOGIA   NATVRALIS  359   format  amantem  in  amatum;  dum  e  contrario  Deus  om-  nia  trahit  ad  seipsum,  repugnatque  lpsum  in  creaturam  transformari.  Ergo  Divina  Voluntas  nullo  modo  a  bonitate  creata  movetur.   139.  Prop.  4a.  Dens  necessario  seipsum,  libere  autem  res  extra  se  vult.   Probatur  prima  pars.  Voluntas  necessario  inhaeret  ul-  timo  fini,  ita  ut  opposilum  nequeat  velle.  Atqui  Divinae  Voluntatis  non  est  alius  finis,  quam  ipse  Deus.  Ergo  Deus  inecessario  vult  se  ipsum.   140.  Praclerea,  «  omnis  perfectio  ,  et  bonitas,  quae  in  creaturis  est,  Deo  convenit  essentialiter.  Diligere  autem  Deum,  est  summa  perfectio  rationalis  creaturae,  cum  per  hoc  quodammodo  Deo  uniatur  Ergo  in  Deo  essentialiter  esl;  ergo  ex  necessitate  diligit  se,   et  sic  vult  se  esse  *».   ^  141.  Probalur  altera  pars.  Voluntas  necessario  vult  ea,  sine  quibus  finis  esse  non  polesl;  non  autem  ex  necessi-  tate  ,  sed  libere  vult  ea  ,  sine  quibus  finis  esse  potest.  Atqui  Deus  vult  alia  a  se,  in  quantum  ordinantur  ad  suam  bonitatem,  ut  in  finem.  Bonitas  autem  Dei  est  perfecta,  et  esse  polest  sine  aliis,  cum  nihil  Ei  perfectionis  ex  aliis  accrescat.  Ergo  Deus  res  extra  se  non  necessario  ,  sed  libere  vult  *.   142.  Porro  perspicuum  est  tum  potestatem  faciendi  malum,  tum  deliberationem  ,  tum  mutationem  a  Divina  libertale  amovendas  esse.  Sane  1°  «  ad  rationem  liberi  ar-  bitrii  non  pertinet,  ut  indeterminate  se  habeat  ad  bonum,  vel  malum  ;  sed  hoc  ad  libertatem  arbitrii  pertinet,  ut  actionem  aliquam  facere,  vel  non  facere  possit.  Et  hoc  Deo  convenit;  bona  enim,  quae  facit,  potest  non  facere,  nec  tamen  malum  facere  potest  8».  2°  Deliberatio,  seu  inqui-  sitio  rationum   ex  deieetu   cognitionis   oritur ;   quocirca,    movetur  sicut  ab  obiccto;  amor  noster,  quo  bonum  alicui  volumus,  Qon  est  causa  bonitatis  ipsius,  sed  e  converso,  bonitas  eius  vel  vera,  vel  aestimata  provocat  amorem,  quo  ei  volumus  et  bonum  conser-  vari,  quod  habet,  et  addi,  quod  non  habet,  et  ad  hoc  operamur.  5ed  amor  Dei  est  infundens,  et  creans  bonitatem  in  rebus  »;  I,  q.  XX,  a.  2  c.   1  Contr.   Gcnt.,  lib.  I,  c.  80.   2  I,  q.   XIX,  a.  3  c.  Cf  Cosmol.,  c.  VII,  a.  2,  p.   172.   3  In  lib.  II  Sent.,  Dist.  XXV,  q.  I,  a.   1  ad  2.    360  THEOLOGIA  NATVRALIS   cum  in  Deo  cognitio  sine  discursu  sit,  etiam  electio  in  Ipso  est  sine  deliberatione.  3°  Item  libertas  electionis  in  eo  consislit,  ut  eligens  illo,  quo  eligit,  momento  possit,  prout  mavult,  eligere,  vel  non  eligere.  At,  iam  posita  illal  electione,  cum  Enti  omniscio  nulla  deinceps  innotescere  possit  prudens  ratio  mutandi  sententiam,  electio  illa  im-  mota  manet.  Quocirca  ratio  ,  cur  Deus  sententiam  non  mutet,  non  defectus  liberae  electionis,  sed  plcnitudo  perfe-  ctionis  est,  qua  fit,  ut  nihil  novi  umquam  possit  addi-t  scere  *.   143.  lllud  etiam  observandum  est,  liberam  volitionem  Dei  spectari  posse  aut  ratione  entitatis  Divinae,  quatenus  nempe  est  in  Deo,  autratione  terminationis  ad  creaturas.  Sfr  priori  modo  considerelur,  est  quidem  necessaria,  sin  alteroi  modo,  est  libera.  Quare  illud,  quod  actus  Dei  liber  addit  supra  necessarium,  non  est  aliud,  nisi  relatio  buius  actus  ad  creaturas,  scilicet  habitudo,  seu  respectus,  et  terminatm  ad  creaturas.  Rursus  haec  terminatio  potest  ex  parle  Dei,  et  ex  parte  creaturarum  spectari.  Si  ex  parte  Dei  consi-  deretur,  quatenus  est  actio  vitalis,  et  intrinseca,  non  distin-  guitur  ab  ipsa  substantia  Dei;  si  vero  ex  parte  creaturarum,  est  aliquid  defectibile,  seu,  quod  deesse  possibile  sit.   144.  Ex  his,  quantum  tenuitas  nostrae  mentis  patitur,i  illa  expeditur  difficultas,  quomodo  nempe  actus  liber  sit  Deo  internus,  et  tamen,  cum  liber  sit,  possit  esse,  vel  non>  esse.  Sane  ,   cum  in  relatione  Divini  actus  ad  creaturas,:  duplex  respectus  sit  distinguendus,  alter  ex  parte  Dei,  sub  qua  ratione  intrinsecus  est,  ita  tamen  ut  ordinem  ad  crea-  turas  habeat,  alter  ex  parte  creaturae,  sub  qua  ratione  est  mere  extrinsecus  ,   dicendum  est  actum  liberum  Deo  in-  ternum  posse  esse,  vel  non  esse,  non  quidem  ratione  en-  titatis,  nec  ratione  solius  merae  terminationis  extrinsecae,  quia   haec  actum  intrinsece  liberum   constituere  non  po-  test,  sed  ratione  terminationis  intrinsecae  ad  aliquid  extrin-  secum  2.  Quare  Divina  libertas  consistit  in  intrinseca  in-    *  «  Dicendum  quod  Voluntas  Divina  se  habet  ad  opposita  ,  non  quidem  ut  aliquid  velit,  et  postea  nolit,  quod  Eius  immutabilitati  repugnaret,  nec  ut  possit  velle  bonum,  et  malum,  quia    defectibi-.  litatem  in  Deo  poneret,  sed  quia  potest  hoc  velle,  et  non  velle  »;  Qq.  dispp.,  De  Ver.,  q.  XXIV,  a.  3  ad  3.   4  Circa  hanc  quaestionem  cf  Gonet,  Op.  cit.,  tract.  IV,  c.  2.    THEOLOGIA    NATVRALIS  3G1   lifferentia  relationis     Divini  actus  ad  obiecla  extrinseca.   145.  Obiic.  1°  Deus  vult  alia  a  se  propter  Bonitatera  uam.  Atqui  Deus  Bonitatem  suam  necessario  vult.  Ergo  )eus  necessario  vult  alia  a  se.   146.  Resp.  Disl.  mai.,  ita  tamen,  ut  sine  illis  Bonitas  ua  esse  possit,  conc.  mai.,  ita  ut  sine  illis  esse  non  pos-  it,  neg.  mai.;  conc.  min.  Neg.  cons.  «  Licet  Deus ex  ne-  essitate  velit  Bonitatem  suam,  non  tamen  ex  necessitate  ult  ea,  quae  vult  propter  Bonitatem  suam;  quia  Bonitas  lius  potcst  esse  sine  aliis  *  ».  Id  ex  eo  magis  perspicuum  t,  quod  Deus  «  non  agit  propter  suam  Bonitatem,  quasi  ppetens  quod  non  habet,  sed  quasi  volens  communicare  uod  habet;  quia  agit  non  ex  appetitu  finis,  sed  ex  amore  nis*  ».   147.  Obiic.  2°  In  Deo  intellectus  ,  et  voluntas  non  di-  inguuntur.  Ergo  sicut  Deus  quidquid  intelligit,  neces-  irio  intelligit,  ita  quidquid  vult,  necessario  vult.   148.  Resp.  Dist.  ant.  ,  si  considerentur  in  ipso  Deo,  mc.ant.y  si  considerentur  relata  ad  res,  neg.ant.  Neg.  cons.,   paritatem.  Hanc  obiectionem  s.  Thomas  iam  sibi  pro-  )suit,  et  iuculenter  confutavit.  Porro  sanctus  Doctor  ad-  Mftit,  intelligere,  et  velle  non  distingui  inler  se,  si  con-  derentur  in  Deo,  quippe  quod,  prout  in  Deo  sunt,  unum,  emquc  sunt  cum  Essentia  Divina;  sed  si  relata  ad  res  msiderentur,  unum  ab  allero  distingui.  Etenim,  quoniam  >gnitio,  ut  saepe  diximus,  in  ipso  subiecto  cognoscente  ta  perficitur,  pcrspicuum  est  res  a  Deo  sciri,  prout  ipsae   Eo  sunt;  atqui  quidquid  in  Deo  est,  ab  Eius  Essentia   aliter  non  distinguitur;  crgo  res,  prout  a  Deo  sciuntur,   i  Essentia  Dei   non  discriminantur.  Unde  Divinum  scire   em  est,  ac  Divinum  Esse.  E  contrario,  res,  prout  a  Deo   »litae  sunt,  idem  non  sunt,  ac  Divinum  Esse;  nam  volun-   s  Dei  ad  res  refertur,  prout  hae  sunt  in  seipsis;  res  autera,   out  sunt  in  seipsis,  ab  Essentia  Dei  realiter  distinguun-   r.  Ex  quo  facile  conficilur  Deum  non  velle  res  ,  quae   tra  se  sunt,  eadem  necessitate,  cjua  illas  scit,  quia  quid-   jiid  est  unum  cum  Essentia    Dei  ,  est  absolule  necessa-   |iim,  sed  quidquid  existit  extra   Deum,  non  est  absolule   'cessarium  3.   :!  S.  Thom.,  I,  q.   XIX,  a.  3   ad  2.  2  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.  III,  a.   15  ad  14.  «  Dicendum,  quod  sicut  Divinum  Esse  in  se  est  necessarium,  ita    362  THEOLOGIA   NATVRALIS   149.  Obiic.  3°  Cousinus:  Deus  est  causa  absoluta.  Erg»  non  potest  non  producere  res  extra  se.   150.  Resp.  Neg.  cons.  Re  quidem  vera  ex  notione  causaer  «  actio  Dei  non  est  aliud  ab  Eius  potentia,  sed  utrum-  jue  est  Essentia  Divina  '».  Ex  quo  illud  etiam  consequi-  ur,  Divinam  Potentiam  esse  quidem  principium  effectuum,  fui  per  ipsam  producuntur  ,  non  vero  principium  actio-  lis,  qua  res  producuntur;  nam  actionis,  quae  ipsa  Divina  ISssentia  est,  nullum  principium  esse  potest  *.   153.  Prop.  Potentia  Dei  est  infinita.  Probatur.  «  Unumquodque,  secundum  quod  est  actu,  et   erfectum  ,  secundum  hoc  cst  principium  activum  ali-  uius  8».  Quapropter  «  unumquodque  tantum  abundat  in  irtute  agendi  ,  quantum  est  in  actu  *  ».  Atqui  Deus  est  ctus  infinitus.  Ergo.   154.  Praeterea,  «  in  omnibus  agentibus  hoc  invenitur,  uod,  quanlo  aliquod  agens  perfectius  habet  formam ,  qua  git,  tanto  est  maior  eius  potentia  in  agendo.  Sicut  quanto  st  aliquid  magis  calidum,  tanto  habet  maiorem  potentiam  d  caIefaciendum...Unde,  cum  ipsa  essentia  Divina,  per  uam  Deus  agit,  sit  infinita;  sequitur,  quod  Eius  potentia  it  infinita  b  ».  Exinde  sequitur  Dei  Potentiam  ad  omnia,  uae  sunt  absolute  possibilia  ,  producenda  parem  esse.  iuilibet  enim  potentiae  aclivae  respondet  velut  obiectum  roprium  quoddam  possibilis  genus;  sicut  potentia  calefa-  hva  refertur^  ut  ad  proprium  obiectum ,  ad  esse  calefacti-  ile;  Divinae  igitur  potentiae,  quae  est  infinita,  respondeat  ecesse  est  obieclum,  quod  omne  genus  excedit,  seu  quid-  uid  ralionem  entis  habere  potest.  Atqui  huiusmodi  est  uodcumque  est  absolute  possibile.  Ergo  Divina  Potentia  d  omnia,  quae  sunt  absolute  possibilia,  extenditur8.   1  Ibid.  ad  2.  Cf  locum  s.  Ansclmi  cit.  p.  343,  not.  3.  Qua  in  5  s.  Thomas  monet  non  oportere  quod  potentia  Dei  semper  sit  con-  mcta  effectui,  sicut  nec  quod  creaturae  fuerint  ab  aeterno;  siqui-  «m  «  Potentia  Dci  semper  est   coniuncta    actui  ,  idest  operationi:   m  operatio  est  Divina  Essentia:  sed  effectus  sequuntor  secundum  nperiiun  voluntatis,  et  ordinem  Sapientiae  »;  Qq.  dispv.    De  Pot.   •  I,  a.  1  ad  8.  '  '   *  I,  loc.  cit.  ad  3.  —  3  I,  q.  cit.,  a.   1  c.   *  Qq.  dispp.,  loc.  cit.,  a.  2  c.  —  *  I,  q.  cit.,  a.  2  c.  6  Ibid.,  a.  3  c.  Exinde  perspicitur  magno  in  errore  versari  Abaelar-   um,  ahosque,  qui,  ut  in  Cosmologia  (c.  VIII,  a.  1,  p.  179,  not.  1,  et   •  180,  not.  2)  adnotavimus,  Deum  non  potuisse  alia  eflicere,  quam  uae  fecit,  nec  plura  his,  quae  fecit,  blaterant.  Sane  omnis  virtus  errecta  ad  ea  omnia  porrigitur,  circa  quae  proprius  eius  effectus    364  THEOLOGIA   NATVRALIS   155.  Diximus  ad  ea,  quae  sunt  absolute  possibilia;  na  ea,  quae  sunt  absolute,  sive  intrinsecus  impossibilia,  ad  D  vinae  Omnipotentiae  obiectum  non  pertinent.  En  quomod  ad  hanc  rem  s.  Thomas  argumentatur  :  «  Hoc,  quod  e  affirmationem,  et  negationem  esse  simul,  rationem  ent  habere  non  potest,  nec  etiam  non  entis;  quia  esse  toil  non  esse,  et  non  esse  tollit  esse:  unde  nec  principalite  nec  ex  consequenti  potest  esse  terminus  alicuius  potenth  activae  ....  Cum  Deus  sit  actus  maxime  ,   et   principa  1   versatur;  sicut  perfectus  artifex  ea  omnia  potest  efficere,  quae  su,  artis  propria  sunt  Est  autem  Virtus  Divina  infinite  perfecta,  atqi  proprius  Eius  effectus  est  quidquid  habet  rationem  entis.  Igitur    dictis  (p.  353  not.  4),  non  est    aliud,  quam   ipsa  Essentia  Divn    THEOLOGIA    NATVRALIS  367   CAPVT    IV.   De  attributis  Dei  relativis   157.  Iam  diximus  '  allributa  Dei  relativa  ea  esse,  quae  iliquam  relationem  ad  crcaturas  involvunt,  ita  nempe,  ut   reaturae  referantur  ad  ipsum  Deum  ,  sed  in  Deo  non  sit  diqua  relatio  Eius  ad  creaturas  ,  sed  secundum  rationem  antum,  in  quanlum  creaturae  referuntur  ad  lpsum2.  Ea,  [uac  ad  buiusmodi  attribula  scitu  necessaria  sunt  ,  ad  reationem  ,  conservationem,  concursum  ,  et  Providenliam  ediguntur.   Art.  I.  —  Quomodo  Deus  causa  mundi  sit,  explicatur   158.  Causa,  qucmadmodum  in  Ontologia  statuimus  ,  in  fficienlcm,  materialem,  cxemplarem  ,  et  finalem  distingui-  ur.  Iam  Deum  csse  causam  effcctricem  mundi,  atque  illi  ier  crcationcm  cxistcntiam  largitum  esse  iam  planum  in  ^osmologia  b  fecimus.   159.  Deum  aulem  neque  esse  ,  nequc  unquam  concipi  ossc  causam  materialem  ,  aut  formalem  mundi*  cx  eo,  uod  Ipse  est  causa  effectrix  mundi,  manifeste  evincitur!  iara  causa  effectrix  saltera  numero  a  re,  quam  efficit,  di-  tinguatur  oportet . ,  quia  aliquid  esse  causam  efficientem  in  lpsius  repugnat5.  Ex.  gr.,  si  bomo  gignit  bominem,  erte  alius  est  homo,  qui  gignit,  alius  vero,  qui  gignitur.   >ncepta  a  Divino  Intellectu,  ut  imitabilis  ad  extra;  3°  Interna  re-  im  possibilitas,  praecisa  rcali  existentia,  habet  esse  ideale,  et  in  oc  ordinc  habet  esse  obiective  verum:  atqui  esse  ideale  est'ab  in-  illcctu,  ct  in  intellectu;  atque  res  denominantur  verae  a  veritate  itellectus,  unde  si  nullus  intellectus  esset  aeternus,  nulla  veritas  itet  aeterna  (I,  q.  XVI,  a.  7  c).  4°  Si  possibilium  fundamentum,  •  ratio  a  Divina  Natura  nullo  modo  penderet,  Deus  in  possibilium  )gnitione  a  re  sibi  extrinscca,  ct  a  sc  prorsus  independente  pcr-  ^eretur;  id  quod  maxime  repugnat.   *  Pag.  328  sq.  -^Cfl,  q.  XIII,  a.  7  c.  a  Cap.   VII,  a.   1,  p.  165  sqq.   *  David  de  Dinando,  ut  est  apud  s.  Thomam ,  stultissime  di\it:  Deum  csse  materiam  primam  »  (I,  q.  III,  a.  8  c),  seu  causam  atenalcm  mundi.  Almaricus  autcm  Carnotensis  ,  Dcum  ,  ut  est  ?ud  euindem  s.  Thomam  (ibid.),  «  esse  principium  formale  om-  um  rerum  »  effutivit.  5  Cf  Ontol.,  c.  IX,  a.  6,  p.  70,  not.  2.    368  THEOLOGIA   NATVRALIS   Atqui  causa  materialis,  et  formalis,  quippe  quae  essentiam  rei  effectae  constituunt,  unum,  idemque  cum  ipsa  sunt  Ergo  Deus,  cum  sit  causa  effectrix  mundi  ,  causa  mate-  rialis,  aut  formalis  eius  esse  nequit  *.  Contra  ea,  quoniam  Deus  est  causa  cffectrix  mundi  ,  consequitur  Eum  essei  quoque  causam  exemplarem1;  quippe  quod,  cum  Deus  sit  causa  effectrix  mundi  infinite  intelligens,  res  mundanas  e  nihilo  condere  non  potuit,  nisi  secundum  ideas,  seu  exem-  plaria  illarum  ,  quae  in  se  habuit  3.  Itaque  explicanduncj  superest,  quomodo  Deus  causa  finalis  mundi  dicendus  sit.i  160.  Deus,  cum  infinita  Sapientia  polleat,  finem  aliqueirj  in  mundi  creatione  operi  suo  praestituere  debuit;  secusi  illud  temere,  et  insipienter  confecissct 4.  Porro  quaestio-  nis  huius,  cur  Deus  voluit  mundum  creare?  duplex  sensus  esse  potest:  1°  quaenam  fucrit  ratio  ipsius  actionis  Dei;i  2°  ad  quem  finem  Deus  suum  ordinaverit  opus  s.    *  Vid.   s.  Thom.,  I,  loc.  cit.,  Contr.  Gent.,  lib.  II,  c.  17,  et  26  Pluribus  afferendis  abstinemus;  errores  enim  Davidis  de   Dinando  et  Almarici  Carnotensis  pantheismum  omnino  redolent,  de   quo  in  postremo  capite  agendum  nobis  erit.   2  I,   q.   XLIV,   a.   3  c.   s  Hino  antiqui  Patres  discrimen  inter  mundum  intelligibilem,  qu  in  Intellectu  Dei  ab  aeterno  est,  et  mundum  aspectabilem,  seu  sen\  sibilem,  quem  Deus  ad  mundi  intelligibilis  instar   in  tempore  conJ  didit,   accurate  adnotarunt.   Vid.  prae  ceteris  Clem.  Alex.,  Strom.  lib.  IV,   c.   14  ;  s.   Iustin.,  Cohort.  ad  Gent  ,  n.    30;    Origen.,  Ho  mil.   III  in  Cantic;  Euseb.,  Fraep.  Evang.,  c.  23-25.   *  «  Quis,  s.  Augustinus  inquit,  audeat  dicere  Deum  irrationabi  liter  omnia  condidisse  ?  Qq.  LXXXIII,  q.  46.  Investigatio  finis,  ol  quem  mundus  a  Deo  creatus  sit  ,  temeraria  ,  quemadmodum  Iul  Simon  (La  religion  naturelle,  part.  2,  c.  I,  p.  128,  ed.  cit.)  con  tendit,  haud  est.  Etenim,  docente  Aquinate,  «  cum  finis  respondea  principio  ,  non  potest  fieri  ut ,  principio  cognito  ,  quid  sit  rerun  finis  ignoretur  »;  I,  q.  CIII,  a.  2  c.   3  In  harum  quaestionum  solutione  haec  prae  oculis  habenda  sunt  1°  Cum  actio  Divina  sit  Essentia  Eius,  non  quaeritur  ex  hac  parte  fi  nis  eius,sedex  parte  illa,  qua  effectum  creaturae  communicat{Inlib.  Sent.,  Dist.  I,  q.  II,  a.  1  ad  4).  2°  Ex  eo,  quod  Voluntatem  Dei  J  causa  extranea  determinari  repugnat,  negandum  non  est  cum  Clar  keo  (Lettres  etc,  3e  Repl.,  §  2),  Deum  ex  aliqua  ratione  res  extr;  se  producere;  siquidem  «  Voluntas  Dei  rationabilis  est,  non  quo  uuae  suntadfinem,ordinariin   !'•   ,m  Crg0^0C.  CSSC  propter  hoc'  sed  non   ProPter   uoe   vult  c  »,  Ibid.,  c.  Cf  Contr.   Gtmt.,  lih.  I,  c.  87.   «  Ex  cuius  (Divinae  Bonitatis)  amore  est,  quod  Deus  Eam  com-   "pagr.e3V58.    ^  Qq'  diSPP''  D§  P°L'  q*  Il}'  a'  1B  ad  U'   IDe(;lT'r^^Gen^  lib*  h  C'  93*  Ihidem  ^'  m>  c'  18)  ait  etia^  ,"'.qnU1  est  Pnmum  agens  omnium  rerum,  non  sic  agit  quasi  .«  act.one  ahquid  acquirat,  sed  quasi  sua  actione  aliquid  largia-   n  ?n,a  n°n  C9rl  ^  P°tentia'  ut  aliu-Uid  acquirere   possit,  sed  so-  |Q  In  actu  perfecto,  ex  quo  potest  aliquid  elargiri  ».   Philob.  Cbrist.  Compend.  II.7  q«    370  THEOLOGTA   NATVRALIS   Deum  esse  demonstrat:  Finis  non  nisi  in  bono  consistenj   potest;  et  sicuti  finis  particularis  rei  est  quoddam  bonunl   particulare,ita  finis  universalis  rerum  omnium  est  quoal   dam  bonum  universale.  Atqui  bonum  umversale  est,  quni   est  per  se,  et  per  suam  essentiam  bonum;  huiusmodi  autenl   bonum  aliquid  ex  iis  ,  quae   mundum   constituunt  ,   ess>|   nequit;  siquidem  in  tota  universitate  creaturarum  nuUur.l   est  bonum,  quod  non  sil  particulare ,  sive  partxcxpatiye  bcl   num   Ergo  «  illud  bonum,  quod  est  finis  totius  umversj   oportet,  quod  sit  extrinsecum  a  toto  universo  »,  nempj   Deus  *   Insuper  finis  inter  alias  causas  primatumobtinet  ■   atque  finis  posterior  est  causa,  quod  praecedens  finis  interi   datur,  ut  finis;  non  enim  movetur  aliquid  in  finem  prox\   mum  ,  nisi  propter  finem  postremum.  Exinde  consequitiil   ultimum  finem  esse  primam  omnium  causam.  Atqui  pnmi   omnium  causa  est  Deus.  Ergo  Deus  est  ultimus  ominuii   163!  lamvero  creaturae  irrationates  ad  Deum  ordinantxl  ut  in  finem  per  viam   assimilationis   tantum  ,  nempe  ,     I  auantum  participant  aliquid  de  Dei  simihtudine ;  creaturai  autem  rationales  super  hoc  habent,  ut  ad  ipsum  Deumci  qnoscendum,  et  amandum  sua  operatione  pertingant    .  Hii  intellieitur  cur  finis  huic  rerum  universitati  praetixus  esi  dicatur  Divinarum  Perfectionum  manifestatio,  ex  qua  e.j  trinseca  gloria  Dei  exurgit 5.  Etenim  res  mundanae,  cu  in  eo,  quod  sunt,  et  in  eo,  quod  agunt,  aliquam ,  simi.1  tudinem  Dei  pro  modulo  suo  participent,  praestantiam  s  Opificis  veluti  impresso  vestigio  naturahter   exhibent,  I  mnesque  simul  sua  varietate,  et  apta  dispositione  bapiel  tiam,  Pulcritudinem,  Bonitatem,  ahasque  Divinas    pern   i  I    q.  GIII,  a.  2  c.  Gf  Cosmol.,  c.  VI,  a.  3,  p.  156.   etor.Tood  Sr  Pronrl  e    16,  v    4:   Universa  ^  H  ipsum  operatus   est  Deus;  et  Apocayp.,  c.  ult.    v.ld ■  »9°  alpha,  et  omega,  primus,  et  novisstmus    P™"P1»™-  "^  :   t  rtn    rf.:«»o     De  Ver..  q.  V,  a.  6  ad  4 ,  el  q.  XX,  a.  »  ;  Contr.  Gent.    lib.  III,  c.  "•       .        ,   »  Dicitur  gloria  externa  ,  ut  a  gloria  tnterna  Dei  distingua  quae  in  notitia,  et  dilectione  sui  ipsius  consistit.    THEOLOGIA   NATVRALIS  371   btiones  pandunt.  Creaturae  autem  rationales  non  solum  in  ]  ;ui    excellcntia    et  pulcritudine    excellentiam   pulcritudi-  lemque   Gonditoris  manifestant,  sed  etiam,  cum  faculta-  lbus  cognoscendi,  et  amandi  Deum  polleant,  Eius   perfe-  :tiones  laudare,  Eiusque  potentiae  se  Iibere  subiicere  te-  lentur,  atque  ita  pertingunt  ad  lpsum  per  suam  operatio-  lem,  bealitudinemquc  asscquuntur  4.  164.  Atque  hinc  patet  quantopere  sit  a  vero  aliena  sen-  fi  entia  Kantu,  Arhensii  ,    aliorumque   asserentium    Deum  ®\\reasse  hominem  propter  hominem  ,   cetera  omnia  non  nisi  "  Topter  hominem  facta  esse.  Creaturae  enim   homine  infe-  lores,  etsi  ad  eius  utililatem  quadam    ratione  ordinatae  mt,  tamen  ad  Dei  gloriam  manifestandam  tendunt,  tam-  uam  ad  ultimum  suum  finem,  quem  tum  immediatey  tum  %ediate  attmgunt.    lmmediate  quidem  ,   quia  ex    ipsa    sui  atura  sapicntiam  ,  bonitatem  etc.  Divini  Opificis   palam  aciunt,  et  in  semetipsis,  tamquam  in  speculo  ,  quaedam  Hvinorum   atlnbulorum  veluti  vestigia  expressa  gerunt;  lediate,  quia  homini  inserviendo  concurrunt  ad  eamdem  hvinorum  attnbulorum  manifestationem,  quam  homo  ra-  one,  et  Iibertate  praeditus  peculiariter  praestare  debet  *.   Aht.  II. — De  Divina  rerum  conservatione   165.  Actio  Divina,    qua  fit,   ut  creaturae   in   existentia  erdurcnt,  Lonservatio  Divina  nuncupatur.   *  Qq.  dispp.,  De   Ver.,  q.   y,  loc.   cit.   Audiatur  s.  Bonaventura:  «  Est  notandum,  quod  finis,  ad  quem  «s  ordmantur,  duplex  est.  Quidam  enim  est  finis  principalis,  et  ul-  mus;  qmdam  est  finis  sub  tine.  Si  primo  modo  loquimur  de  fine  sic  noium  creaturarum  tam  rationalium,  quam  irrationalium  finis' est  eus,  qU,a  omnia  propter  semetipsum  creavit  Altissimus,  omnia  enim  cit  ad  laudem  suae  Bonitatis.  Si  autem  loquamur  de  fine  non  prin-  pali,  qui  est  finis  quodammodo,  et  finis  sub  fine,  omnia  sensibilia  latacta  sunt  propter  hominem.  Et  hoc  insinuat  Philosophus,  cum  cit:  Sumus  finis  nos  quodammodo  omnium  eorum,  quae  sunt.  Insi-  iat  et.am  Scr.ptura  multo  excellentius,  cum  dicit:  Faciamus  homi-  m  ad  imaginem,  et  similitudinem  nostram,  et  praesit  piscibus  ma-  »  etc.  Qu.a  ennn  homo  rationis  capax  est,  ideo  habct  libertatem  nurii,  et  natus  est  piscibus  dominari.  Quia  vero  pcr  similitudi-  m _natus  est  in  Dcum  tendere  immediate,  ideo  o.nnes  creaturae  ^ationales  ad  .psum  ordinantur  ,  ut  mcdiante  ipso  in  finem  ulti-  um  perducantur  ,>;  In  lib.  II  Sent.,  Dist.  XV,  a.   11     q.  I  resol.   etiam  s.  Thom.,  2^  2»«,  q.  LXXV  ,  a.  2  c.  *  *    *    372  THEOLOGIA  NATVRALIS   166.  Prop.  Crealurae  omnes  Divina  conservatione  indigent  j   ut  esse  pergant.  .   Probatur.  1°  Si  ponas  ens  quodpiam  a  Deo  non  con  servari,  hoc  ipso  ponis  non  omnia  omnino  pendere  a  Deo  Atqui  id  cum  Dei  perfectione  aperte  pugnat.  Ergo.  2  iam  ad  ipsa  entia  finita  mentem  convertas,  ultro  hoc  yi  debis.  Ipsa  enim  sunt  contingentia  :  quod  autem  contin  gens  est  ,  huiusmodi  est  pro  quocumque  momento  tem  poris.  Ergo,  quemadmodum  creaturae,  ulpote  continger  tes,  non  vi  naturae  suae  existere  coeperunt,  aut  mciper  potuerunt  ,  sed  vi  actionis  Divinae  ;  lta  nec  vi  natura  suae  permanent,  aut  permanere  possunt  m  existentia,  se  vi  ipsius  Divinae  actionis.   167.  At  quamquam  philosophi  in  hoc  conveniant,  quo  nempe  creaturae  Divina  ope  servantur,  dissentiunt  tame  in  explicanda  ratione,  qua  eiusmodi  conservatio  perficii  tur  Alii  enim  conservationcm  directam,  et  positivam;  ali  inter  quos  Crousatius  * ,  Bayleus  z ,  et  Galluppius  3,  ind>  rectam  tantum,  et  negativam  propugnant.  Conservatio  rf.  recta,  et  positiva  ita  explicatur,  ut  Deus  lugi  quodam  1  fluxu  res  conditas  in  existentia  retineat.  Conservatio  aii  tem  indirecta,  et  negaliva  in  eo  tantum  consistit,  quod  re  postquam  e  nihilo  conditae  sunt  ,  propna  virtute  sua  continuant  existentiam,  atque  a  Deo  eatenus  pendent,  qu'  tenus  Ipse  eas  non  destruit.  Quapropter  ,  posita  consei  vatione  directa,  res  in  nihilum  abirent,  statim  ac  ab  e.  influxus  Divinae  actionis  cessaret.  E  contrario,  si  tantu  indirecta  conservatio  agnosci  velit,  ad  rerum  annihilati  nem  positivus  actus  Divinae  Voluntatis  requintur.   168.  Prop.  Admittenda  est  conservatio  dirtcta ,  et  posihv  Probatur.  1°  Argumenta,  qua»  creaturas,  ut  existere  pe  gant,  Divina  conservatione  indigere  demonstrant,  conse    °luo  quidem  nil  absurdius  effingi  potest  |i     3    Denique  omnes  Ecclesiae  Patres,  atque  Theoloffi  in  iii  ostram  sententiam  concedunt.  Satis  sint  haec   s.   Auffu-  tini  verba:  «  Creatoris  potentia,  et  omnipotentis ,  ataue  mnitenentis  virtus  causa  subsistendi  est  omni  creaturae*  uae  virtus  ab  eis,  quae  creata  sunt,  regendis  si  aliquando  essaret,  simul  et  illorum  cessaret  species ,  omnisque  na-  lra  concideret 2  ».  Immo  s.  Anselmus  adeo  hanc  verita-  im  persp.cuam  esse  docet,  ut  nullum  de  ea  dubium  oc-  urrere  queat.  «  Dubium,  ait,  non  nisi  irrationabili  menti  ise  potest,  quod  cuncta,  quae  facta  sunt,  eodem  ipso  su-  inente,  vigent,  et  perseverant  esse,  quamdiu  sunt,  quo  iciente,  de  nihilo  habent  esse,  quod  sunt 3  ».   •  I,  q.  CIV  ,  a.  1  c.  Gf  Ibid.,  q.  VIII,  a.  1  c.  Fusius  s.  Bona-  ^ntura:  «  Quia  creatura  est,  et  accipit  esse  ab  alio,  qui  eam  fecit  se,  cum  pnus  non  esset,  ex  hoc  non  est  suum  esse,  et  ideo  non  t  purus  actus;  quia  habet  possibilitatem,  et  ratione  huius  habet  ixibilitatem,  et  variabilitatem,  ideo  caret  stabilitate,  et  ideo  non  •test  esse,  nisi  per  praesentiam  Eius,  qui  dedit  ei  esse.  Et  exem-  am  huius  apertum  est  in  impressione  formae  sigilli  in  aaua  ^ae  non  conservatur  ad  momentum,  nisi  praesente  sigillo.  Et  ite-  m  ,  quia  creatura  de  nihilo  producta  est  ideo    habet  vanitatem-   qu.a  nihil  vanum  in  seipso  fulcitur  ,  necesse  est ,  quod  omnis  satura  sustentetur  per  praesentiam  virtutis;  et  est  simile,  si  quis  [neret  corpus  ponderosum  in  aere,  quod  est  quasi  vanum,  si  non  stentaretur;  sic  et  in  proposito  »;  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  XXXVII   I,  a.   1,  q.  1  resol.  ■   1  De  Gen.  ad  litt.,  lib.  IV,  c.  12,  n.  22.  Gf  ibid.,  lib.  VIII    c.  12   De  Civ.  Dei,  Iib.  XXII,  c.  44.  '  '   Monol.,  c.  13.  Doctrinam  hanc  sic  tradit  Gatechismus  Goncilii    374  THEOLOGIA  NATVRALIS   169    Ad  maiorem  rei  perspicuitatem  duo  hic  sunt  ad   notanda-  1°  «  Conservatio  rerum  a  Deo  non  est  per  ali-   quam  novam  actionem,  sed  per  continuationem  actionw,   q-ua  dat  esse  *  ».  Eadem  nempe  actione,  qua  Deus  dedif   2reaturis  esse  ,  cum  eas  produxit  ,   conservat  illas  in  ess  quod  causae  secundae  non  ipsum  esse,  sed  tantum  qut   Tridentini :  «  Quemadmodum  omnia  ,  ut  essent\  Creatoris sxaM  potestate,  sapientia  et  bonitate  eflfectum  est;  ita  etiam ,  nisi ,  con  tis  rebus  perpetua  Eius  Providentia  adesset,  atque  eadem  >i,  q  ab  initio  constitutae  sunt,  illas  conservaret,  statim  a [™™u™  ciderent;  atque  id  Scriptura  declarat,  curo  inquit:  Quomodoaw  ■posset  aliquid  permanere,  nisi  Tu  volmsses  ?  »  Pars  1,  n.   2  «  Deus  eadem  virtute,  qua  esse  rebus  tribuit,  eas  in i  esse  p  prio  conservat.  Unde  non  magis  ostendit  Divinam   Potentiam   i  ductio  creaturarum,  quam  earum  conservatio  »;  ln    no.  Dist.  XV,  q.  III,  a.  3  ad  5.    THEOLOGIA   NATVRALIS  375   iam  modos  producunt ;  Deus  autem  ipsum  esse  largitur  :reaturis,  quae  proinde  a  Deo  dependent,  non  solum  ut  aant ,  sed  ut  permancant  in  esse  ,  quod  acceperunt.  In  ioc  autem  Deus  est  causa  perfectissima,  et  efficacissima,  juia  Ipse  solus  est  a  se;  cetera  vero  sine  Ipso  esse  non  30ssunt  *.   172.  Obiic.  2°  Quaelibet  res  naturalis  tendit  ad  esse.  Ergo  potest  naturaliter  conservari  in  esse,  ideoque  Divi-  lae  actionis  influxu  non  indiget.   |  173.  Paucis  sic  respondet  s.  Thomas:  «  Licet  quaelibet  pes  naturaliter  appetat  sui  conservationem,  non  tamen  quod  l  se  conservetur,  sed  a  sua  causa  2  ».   Art.  III.— De  concursu  Divino   174.  Dependentia  creaturarum  in  agendo  ab  actu  Divi-  lae  Voluntatis  concursum  Divinum  constituit ,  qui  pro-  nde  definiri  potest :  Aclus  Divinae  voluntatis  efficienter  3  nfluens  in  creaturarum  actiones,  quae  acl  ordinem  natura-  em  4  spectant.   175.  Distinguitur  autem  hic  concursus  in  mediatum,  at-  ue  immediatum.  Mediatus  in  eo  tantum  consistit  ,  quod  )eus  vires,  quibus  creaturae  agunt,  conservet;  immedia-  us  in  eo,  quod  Deus,  ut  causa  prima,  cum  ipsa  creatura  •perante,  ut  causa  secunda,  operetur,  atque  eumdem  ef-  ectum  cum  illa  producat;  sive  existentiam  effectus  sua  t  ipse  Deus  actione  immediatc  attingit ;  ex  quo  fit ,  ut  oncursus  immediatus  etiam  simultaneus  in  scholis  dici  oleat.   P  Cf  s.  Thom.,  In  lib.  I  Sent.t  Dist,  XXXVII,  q.  I,  a.  1  sol.  et  ad  3.  (inc  s.  Augustinus  aiebat:  «  Neque  enim,  sicut  structor  aedium  cum  labricaverit,  abscedit,  atque  illo  cessante,  atque  abscedente,  stat  opus  ius;  ita  mundus  vel  ictu  oculi  stare  poterit,  si  ei  Deus  regimen  sui  |ubtraxerit  »;  De  Gen.  ad  litt.,  lib.  IV,  c.  12,  n.  22.  *  *  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.  V,  a.   1   ad  13.   3  Diximus  efficienter,  ut  intelligatur  concursum,  de  quo  hic  Jo-  uimur,  esse  physicum,  seu  huiusmodi,  ut  Deus  per  modum  agentis  i  actiones  creaturarum  influat.  Qui  quidem  concursus  ab  illo,  qui  lcitur  moralis,  et  in  alliciendo,  consulendo,  adhortando,  terrendo  onsistit,  apprime  distinguitur.   Diximus  ad  ordinem  naturalem,  quia  supernaturales  actus  crea-  ararum  speciali,  et  supcrnaturali  auxilio,  quod  qratia  dicitur,  ex-  ostulant.  u    i    376  THEOLOGIA   NATVRALIS   176.  Quoad  concursum  mediatum,  quin  sit  creaturis  ad  singulos  actus  necessarius,  nemo  est,  qui  dubitet.  Quare  inquirendum  nobis  est,  utrum,  nec  ne  concursu  simulta-  neo  creaturae,  ut  agant,  indigeant.   Prop.  Immediato  Dei  concursu  creaturae  indigent  ad  sin-  gulas  suas  actiones.   Probatur  contra  Durandum,qui  Deum  existimavit  non  nisi  mediate  cum  creaturis  agere  ,  quatenus  scilicet  ope-  randi  facultatem  iis  a  primo  ortu  concessit  ,  et  iugiteii  conservat  *:  1°  Quidquid  babet  rationem  entis,  Deum  habet  immediatum  auctorem;  cum  enim  Deus  sit  primum  Ensi  Ipse  est,  qui  omnibus  principaliter  dat  esse.  Atqui  quihbet  effectus  creaturarum  habet  rationem  entis.  Ergo  oportetJ  ut  creaturarum  effectus  immediate  pendeant  a  Deo.  Prae  ctus  est.  Ergo  creaturae,  dum  agunt,  effectum  propriuir  Dei  aliquo  modo  attingunt.  Atqui  causa  ,  quae  effecturr  proprium  alterius  excellentioris  causae  producit,  non  nis:  per  eius  influxum  agit.  Ergo  *.   2°  Effectus  immediate  dependet  ab  eo,  per  cuius  actio-i  nem  existit;  quapropter  si  effectus  causae  creatae  imme^  diate  ab  ipsa  creatura,  et  tantum  mediate  a  Deo  pendereti  ipse  magis  a  creatura  ,  quae  est  causa  secunda  ,  quam  i  Deo,  qui  est  Causa  Prima,  penderet.  Atqui  id  absurduir  est.  Ergo.  Hoc  argumentum  ex  eo  maius  accipit  robur  •  quod  ceum  agere  cum  creatura  ,  ita  ut  eam  adiuvando  comi-  itur  dumtaxat  ,  non  praeveniat.  Isti  autem  arbitrantur  'eum  non  solum  adiuvare  creaturara  inter  agendum ,  sed  tiam  ipsam  ad  actum  efjicienter  praemovere  *.  Quare  se-   cercet  operationom;  constat  tunc  quod  C  exercet  operationem  per  ^rtutem  suam;  et  quod  per  virtutem  suam  hoc  possit,  hoc  est  per   rtutem  B,  et  ulterius,  per  virtutem  A.  Unde  si  quaeratur,  quare  C  Jeratur  ,  respondetur  per  virtutem  suam  ,  et  quare  per  virtutem  lam  ?  propter  virtutem  B;  et  sic  quousque  reducatur  in  virtutem  ausae  Primae  ».  Cf  etiam  Con(r.  Gent.,  lib.  III,  o.  70.  Et  alibi:   Si  consideremus  supposita  agentia,  quodlibet  agens  particulare  est   imediatum  ad  suum  effectum.  Si  autem  consideremus  virtutem,  ia  fit  actio,  sic  virtus  superioris  causae  erit  immediatior  effectui,  iam  virtus  inferioris;  nam  virtus  inferior  non  coniungitur  effectui,  si  per  virtutem  superioris  »;  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  loc.   cit.   J  Contr.  Gent.,  Jib.   III,  c.  70  cit.  —  2  r,  q.   IV,  a.  5  ad  2.   1  Contr.   Gent.,  ibid.  Cf  Ontol.,  c.   IX,  a.  7,  p.  71   sqq.   Hinc  concursus  praevius  nomine  promotionis  physicae  etiam  ap-  Jllari  solet.  Eius  notionem  perspicuis  his  verbis  tradidit  Goudinus:   Pnysica  pracmotio,  sive  praedeterminatio  est  induxus  Causae  Pri-    378  THEOLOGIA   NATVRALIS   cundum  hos  Philosophos  Deus  non  solum  dedit  ,  et  con-  servat  activas  virtutes  causarum  secundarum,  et  simulta-  nee  cum  illis  concurrit  ad  producendos  effectus,  sed  etiam  eas  ad  agendum  physice  applicat,  seu  movet.   Quaestionem  huiusmodi  hic  pertractare  nequaquam  va  cat.  lllud  tantum  ostendendum   nobis   est,   concursu   Di  vino,  quacumque  ratione  explicetur,  libertatem  nostrarun  actionum  nequaquam  adimi,  sed  potius  confirmari.  Sane  admisso  concursu  dumtaxat  simultaneo,  res  manifesta  est  Etenim,  secundum  huius  concursus   propugnatores,   Deui  causis  liberis  concursum  indifferentem  exhibet,  quo  nemp  narum  distributionem  non  admiltere*,  aeternitatemque   mundi,  et.  qui  ab  ipsa  oritur,  fatalismum  traderet.  Cf  de  Margerie,  Essai  su„  la  philosophie  de  saint  Bonav.,  c.  2,  p.  40-49,  Paris  1855.  Sed  donum  ordinis  in  rebus  creatis  existens  a  Deo  creatum  est.  ktqui  Deus  est  causa  rerum  per  suum  intellectum  ,  ac  >roinde  oportet  in  Ipso  rationem  cuiuslibet  sui  effectus  •raeexistere.  Ergo  necesse  est,  ut  ratio  ordinis  rerum  in  nem  in  Mente  Divina  praeexistat  B.   181.  Prop.  2a.  Admittenda  est  Divina  Providentia,  prout  aec  rerum  gubernationem  significat.   Probalur.  «  Quicumque  facit  aliquid  propter  finem  ,  litur  illo  ad  fincm.  Oslensum  est  autem  quod  omnia,  uae  babent  esse  quocumque  modo,  sunt  effectus  Dei;  et  uod  Deus  omnia  facit  propter  finem,  qui  est  ipse.  Ipse  ^itur  utitur  omnibus,  dirigendo  ea  in  finem.  Hoc  autem  st  gubernare.  Est  igitur  Deus  per  suam  Providentiam  mnium  gubernalor  6  ».   182.  Aliud  argumentum  ex  Bonitate,  et  Sapientia  Dei  etitur,  atque  ita  a  s.  Damasceno  exhibetur:  «  Natura  bo-  us  est  ct  sapiens  (Deus).  Igilur,  quatenus  est  bonus,  pro-  idet.  Qui  enim  non  providet,  non  esfc  bonus.  Nam  et  ho-  )ines,ctbcstiae  propriorum  foetuum  providentiam  habent,   »se  in  mundo  quamdam  genetricem,  seu  procreatricem  naturam,  aae  Deo  ad  singulas  res  corporeas  efficiendas  ,  gubernandasque,  mquam  instrumentum  ,  inservit.  Cf  Dissert.  ad  cap.  II  System.  tell.,  De  natura  genetrice,  §  1-4.   1  Ili  in  quorumdam  veterum,  quorum  meminit  s.  Thomas  (I,  q.  XXII,  2),  sententiam  iverunt.   2  Deistae  dicuntur  qui  omnem  Religionem  supernaturalem,  veluti  Smentum  Pontificum,  aut  Principum  respuunt ,  aliaque  capitalia  sius  Religionis  naturalis  dogmata  impugnant.  Varias  deismi  for-  as  exposuit  Samuel  Clarke  in  suo  opere  ,   Traite"   da   V  existence   des  attributs  de  Dieu,  t.  II,  c.  2.   3  Cf  Cosmol.,  c.  VI,  a.  6,  p.   152,  not.  1.  —  *  Cf  ibid.,    not.  4.  5  Cf  I,  q.  XXII,  a.  1  c.  —  e  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c    64.    382  THEOLOGIA  NATVRALIS   naturali  quodam  instinctu  ;  et  qui  non  providet,  vitupe-  rari  solet.  Quatenus  autem  sapiens  est,  optime  prospicit  *».   183.  Id,  quod  ex  ipsa  Dei  natura  demonstravimus,  es  constanti  rerum  ordine,  earumque  stahili  in  suis  agendij  motibus  harmonia,  atque  consensu  confirmatur.  Profectc  omnes  res  ad  suos  ordinantur  fines,  atque  inter  eas  extai  nexus  plane  mirabilis,  ita  ut  una  alteri  inserviat ,  et  es  omnibus  apte  connexis  consurgat  Universi  pulcritudo.  At  qui  ex  hac  rerum  ordinatione  ,  sive  dispositione  Divim  Providentia  ostenditur  \  Ergo  8.   184.  Idipsum  ex  perpetua,  atque  manifesta  omnium  gen  tium  consensione  evincitur.  «  Homines,  ait  Nemesius,  ne  cessitate  aliqua  compulsi  statim  ad  Numen  divinum  ,  i  preces  confugiunt,  velut  natura  eos  ad  Dei  opem  perduj  cente.  .  .  .  In  repentinis  perturbationibus  ,  et  timoribusj  sine  electione,  neque  deliberate,  Dei  Numen  invocamus  Quidquid  autem  naturaliter  quamque  rem  insequitur,  1  eo  tanta  vis  est  ad  demonstrandum  ,   ut  contradici    nihi   possit 4  ».  .  . "'  .   185.  Denique,  sublata  Dei  Providentia  ,  omnis  rehgii  est  reiicienda.  «  Quis  bonos,  ait  Lactantius,  deberi  pc  test  nihil  curanti,  et  ingrato  ?  An  aliqua  ratione  obstricl  esse  possumus  Ei,  qui  nihil  habeat  commune  nobiscum?  b   i  De  Fide  orth.,  lib.  II,  c.  29.  Eadem  ratione  argumentatur  s.  Th(  mas:  «  Non  convenit  summaeDei  Bonitati,  quod  res  productas  ad  pei  fectum  non  perducat.  Ultima  autem  perfectio  est  uniuscuiusque  in  cor  secutionefinis.  Unde  ad  divinam  Bonitatem  pertinet,  ut,  sicut  prodi  xit  res  in  esse,  ita  etiam  eas  ad  finem  perducat,  quod  est  gubernare  >  I,  q.  CIII,  a.  1  c.  Hinc  Lactantius  contra  Epicurum  rem  agens,  ii  quit:  «  Si  est  Deus,  utique  providens  est,  ut  Deus;  nec  aliter  Ei  potei  Divinitas  attribui,  nisi  et  praeterita  teneat,  et  praesentia  sciat,  et  fi  tura  prospiciat.  Cum  igitur  Providentiam  sustulit  {Epicurus),  etiai  Deum  negavit  esse.  Cum  autem  Deum  esse  professus  est,  et  Prov  dentiam  simul  esse  concessit.  Alterum  enim  sine  altero  nec  ess  prorsus,  nec  intelligi  potest  »;  De  ira  Dei,  c.  9.   *  «  Ipse  ordo  certus  rerum  manifeste  demonstrat  gubernationei  mundi;  sicut,  si  quis  intraret  domum  bene  ordinatam,  ex  ipsa  dotest;  aut  providendo  fatigatur  ?  Nihil  profecto  minus;  )eus  enim  est  infinite  omnipotens,  atque  simplici  volun-  atis  nutu  omnia  peragit.  Neque  dici  potest  ,  nolle  Eum  es  gubernare,  aut  res  creatas  incapaces  esse  gubernatio-  js.  Nam  Dei  voluntas  est  omnis  boni,  cum  sit  ipsa  bo-  ltas;  «  bonum  autem  eorum ,  quae  gubernantur,  in  or-  ine  gubernationis  maxime  consistit  3  ».  Non  sunt  aulem  es  creatae  incapaces  gubernationis;  reipsa  enim  ordinan-  ur  ad  invicem,  earumque  multae  gubernantur  etiam  hu-  iianae  rationis  induslria.  «  Nulla  igitur,  concludimus  cum  ^usebio,  mundi  Particula  Dei  Providentiam  effugit  *  ».   188.  Observandum  autem  est   singulas   res   diversimode   us,  non  praesidet  rebus  humanis,  nihil  cst  dc  rcIii?ione  satagen-  um  ».  (De  util.  credendi,  c.  16,  n.  34).  Enimvero,  «  si,  inquit  Sal-  lanus,  negligit  Deus  in  hoc  saeculo  genus  humanum,  cur  ad  Coe-  im  quotidic  manus  tendimus  ?  Cur  ad  altaria  supplicamus  ?  »  De  ubern.  Dei,  lib.  I.  —  i  Ibid.,  c.  8,  et  12.   1  I,  q.   CIII,  a.  5   c.    Eadem   ratione  ita  argumentatur  s.  Ambro-  us:  «  Quis  operator  negligat  operis  sui  curam?  Quis  deserat  et  de-  ituat,  quod  ipse  condendum  putavit  ?  Si  iniuria  est  regere,  non  est  '(  iaior  iniuria  fecisse  ?  cum  aiiquid  non  fccisse  nulla  iniustitia  sit,  non  Iprare  quod  feceris,  summa  inclementia  »;  De  ofRc.  lib.  I,  c.  13.  8  Contr.  Gent.,  Iib.  III,  c.  75.  !  *  De  praep.  Ev.,  lib.  XII,  c,  28.    384  THEOLOGIA    NATVRALIS   gubernari  a  Deo ,  secundum  earum  diversitatem.  Hinc  crea-  lurae  rationales,  cum  sint  per  se  agentes,  tamquam  haben-  tes  dominium  sui  actus  ,  peculiari  quodam  modo  a  Dec  gubernantur  ,  nempe  «  ab  Eo  inducuntur  ad  bonum  ,  e  retrahuntur  a  malo  per  praecepta,  et  prohibitiones,  prae  mia,  et  poenas.  Hoc  autem  modo  non  gubernantur  a  Dec,  creaturae  irrationales  ,  quae  tantum  aguntur  ,  et  non  a  gunt  *  ».   189.  Obiic.  2  1°  Manifestum  experientia  est  impios  pro  speram  in  hoc  mundo  vitam  agere,  e  contrario  iustos  in^  numeris  affligi  calamitatibus.  Atqui  id  repugnat  Divina  Providentiae,  quae  profecto  iusta  esse  deberel.  Ergo  •«   190.  Resp.  Transeat  maior;  neg.  min.  Neg.  cons.  Dixi  mus,  transeat  maior;  tum  quia  non  semper  fit,  ut  boni  ii^  aerumnis,  impii  vero  in  prosperitate  versentur;  tum  qui1  falsum  est  laetos  florere  impios  ,  dum  suis  deliciis  ,  a  corporeis  voluptatibus  fruuntur,  et  vexari  pios,  dum  mi  seriis  affliguntur;  potius  enim  illi  perpetuis  conscientia  stimulis  ,  et  curis  dilacerantur  ;  hi  vero  in  suis  miserii,  maxima  voluptate  perfruuntur.  Ceterum  ex  eo ,  quod  mal  in  bonos,  et  bona  in  malos  proveniant,  tantum  abest,  u  vel  iniustitiae  accusari  Deus  possit,  vel  lUius  negari  Pro(  videntia  ,  quin  potius  et  summe  iustus  ,  et  maxime  prc  vidus  hinc  Deus  ipse  appareat  *.  Exinde  enim  ostenditu  Providentiam  Divinam  etiam  ultra  huius  vitae  termino  protendi,  ita  ut  Deus  utrisque,  sive  bunis,  sive  malis,  i  vita  altera  pro  meritis  vel  praemia  vel  poenas  imperti?  tur  5.  Quoniam  vero  nullus  est  tam  bonus  ,  qui  non  ali  quando  delinquat,  neque  tam  malus,  qui  aliquod  bonur   i  I,  q.  CIII,  a.  5  ad  2.  Hac  significatione,  ut  idem  sanctus  D*t   nfi.   ■     ,   'ec  omittendum  f.uod  Do  Tmnin  n!  'S  ■•bc?set  '•'  s  bonorum  a  Deo  receDt0r„™  ?™.M  ?  Permmi°  -  «t  ^emplo  ad  meCm  t^Zrtnwtor -T^  ^0? m  ios,  ut  in   virlutum  exerrllin  «fw  r'  Vexan  autem   |m.xt,0  semper  ordinatur  ad  id  ,  ouod  est  nrr  \o  h*  mis  bonum  *  »  Muuu  est  per  se  ho-   iDf.NonTrefer.lnr    .",(£,'  "!  1U"V''« .  ■'  »1  cn-   ^'^.■?tfsr.issa°rs*-   «  Humiliter  cogitantes,  quamvis  ]on»p  ihsin.  .  f    •  osis  atque  impiis    tamen  nn„  *  .  aDsnu  a  facinoros  s,  /la-   »os,  ntq  nec  tem  or  a  pro  e.s  2'  "de°  ■"  "  UC,ictis  «•!««  !-.c.  9.  Et  c.  8 , !.TarT.  ni ^  '"a  P,CrDetl  se  iudi«nt  dignos  »;  l«rum  bona 'ustis  ou  >,,,  'n„  'rnaC  ProT*d«>»«  praeparare  i„  »  non  excrSbuStnr  b„M  "  frUCntUr  inius,i'-  et  ■""'•  ■"*«»!   ^'«'"riVo^"^»^;  °mnibus   eas  ("•  «-»*«)   P„aos  r         '  '°C  C"-  ~  '  '•  q-  CI"'  a-  7  8d  *•  «rHaos.  Chuist.  Compend.  II  7   2o    386  THEOLOGIA  NATVRALIS   duorum  servorum,  si  ad  ipsos  servos  referatur,  casuali   est,quia  accidit  praeter  utriusque  intentionem;  si  auten   referatur  ad  dominum  ,  qui  hoc   praeordinavit  ,   non  es   casuale,  sed  per  se  intentum  '».  lamvero  ita  se  res  babe   circa  ea,  quae  fortuito  evenire  in  mundo  dicuntur;  nemp,   «  praeter  ordinem  alicuius  particularis  causae  aliquis  ei   fectus  evenire  potest,  non  autem  praeter  ordinem  Causa   universalis.  Guius  ratio  est,  quia  praeter  ordinem  part   cularis  causae  nihil  provenit  ,  nisi  ex   aliqua   alia   caus,   impediente;  quam  quidem  causam  necesse  est  reducere  i   primam   causam   universalem.   Sicut   indigestio   conting   praeter  ordinem  virtutis  nutritivae  ex  aliquo  impedimcatc   puta  ex  grossitie  cibi  ,  quam  necesse  est  reducere  in  i   liam  causam;et  sic  usque  ad  Causam  primam  univers^   lem.  Cum  igitur  Deus  sit  prima   Causa  universahs   nq   unius  generis  tantum  ,  sed  totius  entis  ,  impossibile  est   quod  aliquid  contingat  praeter  ordinem  Divinae  gubern^   tionis.  Sed  ex  hoc  ipso,  quod  aliquid  ex  una  parte  vid.   tur  exire  ab  ordine  Divinae  Providentiae ,  qui  consider,   tur  secundum  aliquam  particularem  causam,  necesse  es   quod  in  eumdem  ordinem  relabatur  secundum  aliam  cai   sam  *-».  Itaque  nihil  fortuiti  in  hac  rerum  universitate   venit,  quippe  «  quod  ea,  quae  hic  per  accidens  agunh   sive  in  rebus  naturalibus  ,  sive  in  humanis  ,  reducunti,   in  aliquarn  causam  praeordinantem,  quae  est  Provident   Divina  3  ».  .   193.  Obiic.  3°  Si  Providentia  Dei  ad  omnes,  et  singul  etYectus  pertineat,  Divinae  Yoluntati  iniunosus  est ,  q  in  gerendis  negotiis  et  suam,  et  aliorum  curam  mterp  nit;  qui  morbo  laborans  sanitatem  in  remedns  quaen,  haec  enim  omnia  Deo  summe  provido  committenda  sut  Atqui  falsum  consequens.  Ergo  et  anlecedens.   194.  Resp.  Neg.  mai.  Et  sane  «  Divina  operatio  to  excludit  causas  secundas4»;  atque  «  Deus  unicuique  \\  ordinavit  actiones  secundum  proprietatem  suae  naturae;  quapropter  «  expectare  a  Deo  subsidium  ,   in   quibus  >■   i  I,  q.  CXVI,  a.  1  c.  —  2  Ibid.,  q.  CIII,  a.  7  c.   ^  Ibid.,  q.  CXVI,  a.  1  c  Cf  s.  Aug.,  Qq.  LXXXIII ,  q.  24,*   Dq  Civ    Dei    lib    V    c.  1.   *  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c.  77.  Quare  Divina  Providentia  etsi '  tingat  a  fine  usque  ad  finem  fortiter,  tamen  dispomt  omma  suavu-    TIIEOLOGIA   NATVBALIS  387   diquis  potest  per  propriam  actionem  iuvare,  praelermissa  .ropria ,  aclione.est  insipientis,   et    Deum   tentantis    Hoc  n.m  ad  Div.nam  Bon.latem  pertinet,  ut  rebus  provideat  lon  immed.ate  omn.a  faciendo,  sed  alia  movendo  ad I  nro-  mas  actiones.  Non  est  igilur  expectandum  a  Deo   ut  o-  nm  act.one  propria  ,  qua  sibi  aliquis  subvenire   potest  raeterm.ssa,  Dcus  ei  subveniat;  hoc  enim  Divinae  ordi-  ationi  repugnat,  et  Bonitali  Ipsius  «».  Id  unum  noslula-  g  ab  co,  qu    Divinam  Providentiam  agnosci™  ut  sci  t  et  lotum  soi  labons  evenlum  Deo  commitlat,  et  refcra  ft.nsque  voluntatera Jn  omnibus  animo   submisso   vene-  Hur.  «  Hoc,  subd.t  idem  sanctus  Doclor,  disposilioni  Di-  nae  sub.acel,  qu.d  cuique  ex  actione  sua  proveniat  Prae-  p.    ergo  Dom.nus  nos  non  debere  esse    ollicitos  de  eo   od  ad  nos  non  pcrtinet,  scilicet  de  eventibus  nostrarum   t.onum;  non  aulem  prohibuit  nos  esse  solicitos  d       o   To-anlnOS  *$*&  scilicet  de  nost™  opere*  ».  '   rte3fru  '.rni-i  n.A  ut  Pe"  nos  I  -  re  bant     ».  Idera  d.cendum  de    contingentil  us  •    Deus   ■m  ipse  prov.d.t,  ut  quacdam  necessarioD,  quaedara  con-   fenter  even.rent.  «  Quibusdam   effectibus  praep«av"t   assas  necessar.as  ,  ut  necessario  evenirent ,  ouibusdam   ro  caussas  contingentes,  ut  cvenirent  cont  »S«    s£   dum  cond.t.onem ;  proxiraarum  caussarum  ^Nm,  cAo   urura  hoD'i:n(a  dCHCrC-ta;  nam-  c-  72  «  73.  *>  q.  XXII,  a.  4  c.    388  THEOLOGTA   NATVRALIS   genter:  sequilur  ergo  infallibiliter  quod  erit  contingenter.    non  necessano  *  ».    CAPVT   V.   De   unitate   Dei   Art.  I.— Refutatnr  Polytheisrnus   197.  Ex  ipsa  Dei  nalura,  huc  usque  secundum  intelli  gentiae  noslrae  angustias  explicata,  Ipsius  unitas  manife  stissimc  demonstralur.  Turpissimus  ille  error,  quo  plure  admittuntur  Dii,  appellatur  Polytheismus.   Prop.  Deus  ita  unus  est,  ut  plures  esse  Deos  absolule  r%   pugnet.  ,  j   Probatur  primo  ex  summa  Eius  simplicitate.  Sane  «  u  lud,  unde  aliquid  singulare  est  hoc  aliquid,  nullo  mo&  est  multis  cornmunicabile  ».  E.  g.,  illud,  unde  Socrate,  est  homo,  multis  communicari  potest;  sed  id,  unde  est  Ai  homo,  non  potest  communicari,  nisi  uni  tantum  ».  Atqui  cum  Deus  ex  sui  natura  sit  ipsum  Esse  subsistens,  «  ips  Deus  est  sua  natura  »,  ac  proinde  «  secundum  idem  m  Deus,  et  hic  Deus  ».  Ergo,  sicut  si  Socrates  per  id  esst  homo  ,  per  quod  est  hic  homo  ,  non  possent  esse  plurt  homines,  aeque  ac  non  possent  esse  plures  Socrates;  it  impossibile  est  plures  esse  Deos  2.   i  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c  94.  Hinc  sanctus  Doctor  monet  admit,   posse  fatum,  si  eius  nomine  intelligatur  ipsa   Divina   Providentu,   omnia,  quae  fiunt  in  mundo,  iuxta  naturam  et  conditionem  causi   rum,  a  quibus  proveniunt,  idest  libera  libere,  et  necessaria  nece.   sario  disponens.   «  Divina  Providentia  per  causas  medias   suos  e   fectus  exequitur.   Potest   ergo    ipsa    ordinatio    effectuum    dupliciU   considerari.  Uno  modo,  secundum  quod  est  in  ipso  Deo;  et  sic  ip£   ordinatio  effectuum  vocatur  Providentia.  Secundum  vero  quod  pra   dicta  ordinatio  consideratur  in  mediis   causis  a   Deo   ordinatis  *■   aliquos  effectus  producendos,  sic  habet  rationem  fati.  .  .  .  Sic  er£   est  manifestum,  quod  fatum  est  in  ipsis  causis  creatis,  in  quantu   sunt  ordinatae  a  Deo  ad  aliquos  effectus  producendos  »  (I,  q.  CXV   a.  2  c).  Nihilominus,  monente  eodem  sancto  Doctore,  non  deberm   hoc  nomine  uti,  quia  non  convenit  Catholicos  habere  nomina  cu   paganis  communia  {Quodlib.  XII,  a.    4).    «  Prorsus  ,  inquit   etia.   s.  Augustinus,  divina  providentia  regna  constituuntur  humana;  qui   si  propterea  quisquam  fato  tribuit,  quia  ipsam  Dei  voluntatem,  t   potestatem  fati  nomine  appellat,  sententiam  teneat,  linguam  corr   gat  »;  De  Civ.  Dei,  lib.  V,  c  1.   a  I,  q.  XI,  a.  3  c    THEOLOGIA  NATVRAUS  389   198.  Secundo  demonslralur  ex  infinita  Dei  perfectione   Ens  enim  summe  perfectum  non  nisi  unum  esse S   fcqmdem  si  plura  essent,  certo  quodam  discrimine  inter   .e  d.stmguerentur;  ahoquin,  si  eadem  prorsus  natura s  n-   rohs  .Ihs  communis  csset,  non  multiplex,  sed  unicam  ens   ■umrae  pcrfectum  admitteretur.  Iam  vero  illud       „   „„   ifferrent,  imperfectio  esse  non  polest,  quippe Tepu-naUn   inte  summe  perfecto  imperfectionem  iliqwm  esse    Dif  errent    gltur  a|i  &,,„  J.  ™fg- ^Df-   Iter,  non  conveniret:  ideo  nullum  ex  entibus  illis    nfinhe  •erfeclum  er.l.   Itaque  Ens    summe    perfectum   „„   num  esse  potest.  Deus  ergo  ita  est  sumrae  unus  ut  om  jino  repugnet  plures  esse  Deos  ZZ  ST.T*  ^  ,lem  0rd,'n,ata  rerum  °™  uis"  Mtio,  et  apla  (ot.us  mund,  per  leges  constantes  eober-   o    supremae  Causae   intelligentis'  uni.atem   man  feste   h.bct.  S.  cnira  plures  hae  causae  essent  ,    et  ta.nen  in   'tatem  ordmis,  et  dispositionis  convenirent,  una  abal-    I,  q.  XI,  a.  3  c.   cit.   «  Neque  artificem,  ad  rem  inquit  s.  Athanasius,  inter  homines  olutum  dueni  sed  imbecillem,  si  non  soius,  «de.mmn.Js  im  opus  expcdiat  »;  Adv.  Genl.,  a.  38.    390  THEOLOGIA  NATVRALIS   tera  penderet,  nec  proinde  essent  Dii;   si  vero  non  con-l  venirent,  non  existeret  ordo '.   201.  Errore  autem  tenentur,  qui  polytheismum  ubiquectonbus  erumpit «  ».  Us    Art.  II.  —  Refutatur  Manichaeismus   202.  Refellendus  hic  venit  error  turpissimus  de  duobus  rincipns,  bono  altero,  altero  malo;  quorum  illud  omnium  '  ?  noc  orbe  bonorum,  alterum  malorum  caussa  sit.  Opi-  H  ionis  huius  absurdae  originem  eruditi  a  Zoroastro  vetu-  tissimo  Persarum  doctore    repetunt.  Persarum    vestieiis  istitere  haeretici  Manichaei,  ita  dicti  a  Manete,  insanis-  J  imae  huius  sectae  auctore.  In   recenti  aetate  Manichaeo-  er  um  patrocinium  Petrus  Bayleus  suscepit,  nullumque  non  i«  lovit  lapidem,  ut  eam  lmpietatem  tot  prostratam  vicibus  «  ?novaret.  Statuit  nempe  Manichaeorum  hypothesim  ratio-  f  ibus  apriori  absurdam  demonstrari,  sed  a posteriori  con-  |    deratam  approbatione  esse  dignam  2.    III!    i    qi  ei  existentiam.Hoc  adnotandum  est  adversus  Buchnerum,  qui  (Force  matidre,  p.  184  sqq,  Leipzig  1863)  ex  superstitioso  populorum  cultu  msensum  pro  Dei  existentia  non  realem  Entis  supremi    notionem,  i  aliquid  ab  ipsis   hominibus   excogitatum    praeseferre   hlasphe-  at.   bane,   «  intellectus   noster,  apposite  inquit  s.  Bonaventura,  de-  :it  in  cogitatione  Divinae  Veritatis  quantum  ad  cognitionem,  quid  t    tamen  non  deficit  quantum  ad  cognitionem,  si  est...  Ouia  ergo  tellectus  noster  numquam  deficit  in  cognitione  Dei,    si   est,  id?o  !c  potest  ignorare  Ipsum  esse  ,  similiter  non    cogitare   non    esse.  Jia  vero  dcficit  in  cognitione  ,  quid  est  ,  ideo   frequenter  cogitat  .um  esse,  quod  non  est,  sicut  idolum  ,  vel   non  esse  ,  quod  est,  cut  Deum  non  lustum:  et  quia  qui  cogitat  Deum  non  esse,  quod  ,  ut  nori  lustum,  per  consequens  cogitat  Ipsum  non  esse  ,  ideo  Hione  defectus  intellectus  Deus  potest  cogitari  non  esse.  .  .  ,  non  men  simpliciter,  sive  generaliter,  sed  ex   consequenti ,  sicut  qui  gat  heatitudinem  esse  in  Deo,  negat  eam  esse  »  (In  lib.  I  Sent.,  isi.    viu    p.  I,  a.   1,  q.  2  resol.).  Quocirca  ii,  qui  falsam  divini-  tem  profitentur ,  se    nullum    Deum    profiteri    haud    putant.    Unde   nparLhaCtarUn,n-  "  ?e°rU,n  cultores  ^ligiosos  se  putant,  cum  sint  perstitiosi  »;  Div.  Inst.y  lib.  IV,  c.   28.  1  Op.  cit.,  lib.  II,  c.   1.   l',fiCt' J\iSt'  icrit'>  artL    ManicMens,  Marcionites  ,  Paulicient,  *gene,  Xdnophon,  et  in  Dialogis,  et  in  Rep.  d  un  Provincial    392  THEOLOGIA   NATVRALIS   203.  Ut  commentum  istud  reiiciatur,  tres  propositione:  demonstrandas  suscipimus  :   Prop.   la.    Dualitas  principiorum   a  Manichaeis  admissc  a  ratione  prorsus  abhorret.   Probatur.  Per  principium  summe  malum  vel  intelligi  tur  ens  infinite  contrarium  principio  bono  in  omni  re,  u  tenebrae  opponuntur  luci;  vel  intelligitur  principium  con  sors  earumdem  perfectionum,  excepta  sola  benevolentia  ita  ut  sit  quaedam  natura  Divinarum  perfectionum  par1  ticeps  ,  sed  ad  malum  maxime  propensa.  Atqui  utroquf  sensu  repugnat  principium  summe  malum.  Ergo.   204.  Prima  pars  minoris  ita  demonstratur:  1°  Cum  ma  lum  opponatur  bono  *,  summum  malum,  si  re  ipsa  dare  tur,  omne  bonum  tolleret.  Atqui  bonum  convertitur  cun  ente.  Ergo  si  summum  malum  daretur,  hoc  tolleret  omm  ens,  sive  esset  non  ens  absolute  sumtum;  et  ideo  summuir  malum  non  aliter  concipi  potest,  quam  veluti  Nihil  ab  solutum.  Atqui  notio  Nihili  absoluti  se  ipsam  destruit,  qui  esset  simul  omne  ens  ,  et  nullum  ens.  Ergo  notio  mal  summi  est  notio  ,  quae  se  ipsam  destruit.  2°  Malum,  u  alibi  ostendimus2,  in  bono  fundatur,  ac  proinde  non  pot  est  esse  omnino  separatum  a  bono.  Atqui  summum  ma  lum  oportet  esse  absque  consortio  omnis  boni.  Ergo  nih\  est  summum  malum  3.  3°  Nihil  intelligi  potest  veluti  sum  mum  malum,  nisi  quod  per  suam  essentiam  malum  est  quemadmodum  non  aliud  summum  Bonum,  nisi  quod  pel  suam  essentiam  est  bonum.  Atqui  repugnat  aliquid  ess  per  essentiam  suam  malum  ,  quia  omne  ens  ,  prout  et'  ens,  est  bonum  *.  Ergo  summum  malum  esse  repugnat.   205.  Altera  minoris  pars  demonstratur  hunc  in  modunc    *  Gf  Ontol.,  c.  V,  a.  2,  p.  32.  2  Ibid.,  p.  33.  —  s  Contr.   Gent.,  lib.  III,  c.   15.   *  Cf  Ontol.,  loc.  cit.,  p.  34.  Quae  ut  magis  perspicua  fiant,  illu  monendum  censemus,  quod  nullum  est  argumentum,  quo  inferti^  mala,  quae  in  mundo  sunt,  ad  aliquid,  quod  est  per  essentiam  sua  malum,  reduci,  aeque  ac  bona  ad  aliquid,  quod  est  per  essentiai  suam  bonum.  Enimvero,  bona,  quae  in  mundo  sunt,  ad  aliquid,  quc  est  per  suam  essentiam  bonum,  reducuntur,  quia  omnes  res  bom  sunt  ex  eo,  quod  participes  sunt  infinitae  Bonitatis  Dei.  At  «  nullu  ens,  ut  s.  Thomas  ait,  dicitur  malum  per  participationem,  sed  p>  privationem  participationis.  Unde  non  oportet  fieri  reductionem  s  aliquid,  quod  sit  per  essentiam  malum  »;  I,  q.  XLIX,  a.  3  ad  •    THEOLOGIA    NATVRALIS  393   j  Ens  infinite  perfectum  nonnisi  unura  esse  potest    Enro   lT  n9oq^Una]l(IUa  natura  Pivinarumpcrfectionumparti-  .eps.  2  JNulla  natura  attributis  secum  pugnanlibus  con-  tare  potest.  Alqui  haec  duo,  naturam  aliquam  esse  Di-  ji.marum  perJcctionum  participem  ,  et  esse  simul  ad  ma-  „  um  maxime  propensam  ,  sibi  adversantur.  Ergo.  3°  In-  elligi  nequit,  quomodo  Ens  infinite  perfectum  possit  ma-  ?ra  Pr°sequi.  Etenim  ens  intelligens  capere  mala  consi-  ,ia  non  potest,  nisi  ex  ignoratione  recti,  vel  utilitatis  ali-  |ius  spe  Atqui  ens,  quod  aeternum,  et  independens,  at-  ue  innnile  lntelligens  adstruitur,  rectum  ignorare  nequit  l  sibi  suinciens   nullius  utilitatis  consideratione  a    recto   re  V9nrni  P°lCSt'  Erg0  ma,um  prosequi  nequit.   Mj  zub.  Jlaque  evidentibus  rationibus  a  priori  repuffnantia   .uahsmt  ev.ncitur.  Quod  cum  ita  sit,  illud  systema  nullo  joao  potcst  demonstrari  verum  a  posteriori  ;  sic  enim  iem  esset,  et  non  esset  repugnans.  Fallitur  igitur  Bayleus,  -que  ral.ocinandi  Ieges  ipsis  tyronibus  perspeclas  igno-  u,  cum  dualismum  falsum  a  priori  fatetur  ,  sed  verum  posteriori  demonstrari  contendit.   ,207  Prop,  2a.  Manichaeorum  hypothesis  fini  ,  ob  quem  vcogitala  fuit,  adversatur  ,  seu  inepta  est  ad  bonorum  et  \atorum  quae  in  mundo  sunt,  originem  explicandam.  rrobatur.  Duo  principia,  quae  Manichaei  fingunt ,  vel  >qualis  sunt  virtutis,  vel  inaequalis.  Atqui  si  prius,  tunc  que  Donum  ,  neque  malum  erit  in  mundo  ,  quia  vires  quales,  el  oppositae  sese  mutuo  eJidunt.  Si  vero  poste-  us,  tunc  vel  unice  bonum,  vel  unice  malum  obtinebit;  mpe,  si  praevaleat  principium  bonum,  malum  bacchari   I  >n  sinct,  nec  sinere  poterit;  si  principium  malum  viri-         Contr.   Gcnt.     \oc.  cit.-3  Cf  Cosmol.,  c.  VIII,  a.  2,  p.   1 80  sqa.  Graecarum  affectionum  curatio,  Serm.  V  De  natura  hominh    \\-    396  THEOLOGIA   NATVRALIS   214  Ad  malum  morale  quod  attinet  ,  ipsum  inest  in  actione,  quae  a  morum  regula  deficit.  Causa  igitur  huius  mali  in  voluntate  tantum  creaturae  rationalis  sita  est,  quae,  cum  Jibera  sit ,  et  limitibus  circumscripta,  deficiendi  ca-  pacitatem  habet,  atque  iibertate  uti  ad  bonum,  vel  abuti  ad  malum  potest.  «  Malum  culpae,  quod  privat  ordinem  ad  bonum  Divinum,  Deus  nullo  modo  vult  '  ».  Et  sane,  «  malum,  quod  in  defectu  actionis  consistit,  seraper  cau-  satur  ex  defectu  agentis.  In  Deo  autem  nullus  defectus  est,  sed  summa  perfectio.  Unde  malum,  quod  in  defeclu  actio-  nis  consistit  ,  vel  quod  ex  defectu  agentis  causatur  ,  non  reducitur  in  Deum,  sicut  in  causam  2  ».  Quin  immo  ma-  lum  moraie  prorsus  a  Deo  reprobari  ostenditur  ex  eo,  quod  severissime  illud  prohibet  ,  et  insuper  notiones  iusti  ,  el  iniusti  hominum  cordibus  inscripsit,  et  valida  media,  qui-  bus  ad  bonum  incitamur,  et  a  malo  abducimur,  nobis  lar-  gitur.  Quare  neutiquam  Deura  velle  malum  morale,  sed  illud  permittere  tantum  dici  debet,  quatenus  nempe  illud  non  impedit,  sed  sinit,  ut  agentia  ratione,  ac  proinde  li-  bertate  praedita  pro  lubitu  operentur.    lud  autem  praetermissum  nolumus,  quod  mala,  quae  nostram  vitam,  comitantur,  atque  ipsa  mors  locum  non  habuissent,  nisi  a  primaevo  innocentiae  statu  natura  humana  deturbata  fuisset.  Quare  illorum  malorum  origo  ex  peccato  originali  repetenda  est.  Deum  vero  hunc  generis  humani  lapsum  permittere  potuisse,  ex  dicendis  constabit.»   *  I,  q.  XIX,  a.  9  c.  Hae  voces  nullo  modo  significant  Deum  ne;  per  accidens  quidem  posse  velle  malum  morale.  Etenim  «  aliquodj  malum  appetitur  per  accidens,  in  quantum  consequitur  ad  aliquod  bonum...  Malum  autem,  quod  coniungitur  alicui  bono,  est  privatio  alterius  boni.  Numquam  igitur  appeteretur  malum...per  accidens,  nisi  bonum,  cui  coniungitur  malum,  magis  appeteretur,  quam  bonum,  quod  privatur  per  malum.  Ntillum  autem  bonum  Deus  magis  vult,  quam  suam  bonitatem...  Unde  malum  culpae,  quod  privat  ordinem  ad  bonum  Divinum,  Deus  nullo  modo  vult  »;  Ibid.   *  I,  q.  XLIX,  a.  2  c.  Cf  p.  378-379.  S.  Anselmus  ,  ut  ostendaf  Deum  nullo  modo  velle  malum  culpae,  hoc  utitur  argumento:  «  Iu-  sta  voluntas  hominis  est  ea,  qua  vult  id,  quod  Deus  vult  eam  velle,  iniusta  vero  e  contrario  est  ea,  qua  vult  id,  quod  non  vult  Deus  eam  velle.  Unde  sequitur,  quod  si  Deus  vellet  hominem  peccare,:  homo  peccando  non  peccaret,  simulque  voluntas  eius  iusta,  et  in-  iusta  foret:  iusta,  quatenus  conformis  esset  Divinae  voluntati,  qua  Deus  vellet  illam  peccare;  iniusta,  quatenus  eidem  Voluntati  repn-  gnaret,  quae  prohibet  peccare  »;  De  lib.  arb.  c.  8.    THEOLOGIA   NATVRALIS  397   215.  Iamvero  haec  mali  moralis  permissio  Divinae  per-  fectioni  haud  repugnat.  Etenim  1°  ita  Deus  permittit  pec-  catum,  ut  hoc  ex  iis,  quae  Deus  intendit,  necessario  non  :onsequatur;  Deus  enim  hoc  unum  intendit,  ut  creatura  rationalis  hbertale  sua  recte  utatur,  atque  ita  felicitatem,  id  quam  lllam  destinavit,  assequatur.   2°  «  Adminislratio  universitatis,  uti  post  s.  Augustinum  *  nquit  s.  Bonaventura,  est  ut  Deus  sic  res  conditas  admi-  ustret,  ut  eas  agere  proprio  motu  sinat 2».  Deus  autem  Jermittendo  malum  morale,  naturam  rationalem  modo,  qui  lli  consentaneus  est,  gubernal;  eam  enim  validis  auxiliis  nstruit,  ut  peccatum  cavere  possit;  sed  si  ipsa  ad  pecca-  um  libere  se  determinet,  non  impedit,  quominus  pro  suo  ubitu  se  determinet.   3°  Deus  neque  ex  sua  sanclitate,  neque  ex  sua  benigni-  ate,  neque  ex  sua  sapientia  peccalum  impedire  tenetur.  \on  quidem  ex  sua  sanctitate;  siquidem  sanctitas  Dei  e-  :igit,  ut  Deus  peccatum  odio  interno  infinito  improbet  mn  vero  ut  tenealur  omne  peccatum  depellere,  quemad-  nodum  ex  eo,  quod  Deus  virtutem  necessario  amat,  non  icet  concludere  Eum  teneri  efficere,  ut  omnia  virtutis,  et  uetahs  opera  existant 3.  Neque  ex  sua  benignitate;  Deus  nim  non  tenetur  omnibus  donis  possibilibus  hominem  cu-  nulare,  nec  proinde  privilegium  non  peccandi  ei  conce-  ere.  Neque  ex  sua  sapientia  ;  tum  quia  ,  ut  paulo  ante  lximus,  «  sapientis  est  removere  hoc  modo  impedimen-  um,  quod  natura  non  lollatur  *»;  tum  quia  sapientia  Dei  aud  postulat,  ut  Deus  illa  mala  permittere  nequeat,  quae  b  Ipso  ad  maximum  bonum,  et  ad  finem  sibi  praestitu-  um  ordman  possunt 5.  lam   mala  morali   a   Deo  ad   bo-  ium,  et  ad  fines  suos  ordinantur,  non  quidem   quatenus  >eus  velil  illa  mala  ,  ut  bonum  consequalur  ,  sed  quate-  kus  vertit  malum  m  bonum  ,  et  ex  ipso  malo  elicit   bo-   1  De  Civ.  Dei,  Jib.   VII,  c.  30.   *  ln  lib.  I  Sent.,  Dist.  XLVII,  a.   1 ,  q.  3  resol.  Cf  s.   Bonav.,  ibid.,  ad  arg.   *  ln  lib.  II  Sent.,  Dist.   XXIII,  q.  I,  a.  2  ad  3.  «  Quamvis  malum,  secundum  quod  exit  ab  agente  proprio   sit   ordinatum,  et  ex  hoc  per  privationem  ordinis    definiatur:    tamen   nn  pronibet,  quin  a    superiori    agente   ordinetur  »  ;  Qq.  disnu.   «  T«r.,  q.  V,  a.  4  ad  3.  ^  lF  '    398  THEOLOGIA   NATVRALIS   num.  «  Vult  bonum  consequens,  ex  quo  malum  ordina-  tur;  ex  quo  sequitur,  quod  velit  mala  facta  ordinare,  non  autem,  quod  velit  ea  fieri  !»;  nimirum,  si  homo  sua  pra-  vitate  bonum  in  malum  convertit,  Deus,  e  contrario,  sua  Sapientia  efncit,  ut  bonum  ex  malo  nascatur.  Hinc  s.  Au-  gustinus  aiebat:  «  Neque  Deus.  .  .  ullo  modo  sineret  mali  aliquid  esse  in  operibus  suis,  nisi  usque  adeo  esset  omni-  potens,  et  bonus,  ut  bene  faceret  et  de  malo  2  ».  Ex.  gr.J  ut  advertit  s.  Thomas,  «  non  esset  patientia  Martyrum,  si  non  esset  persecutio  tyrannorum  3  »  ;  atque  ex  scelere  omnium  atrocissimo  in  Christum  Filium  Dei  patrato  Deus  bonum  omnium  maximum,  nempe  opus  nostrae  redemptio-  nis  eduxit,  et,  ne  plura  consectemur,  Divinae  iustitiae,  cle-  mentiae,  aliorumque  attributorum  manifestalio,  quae  mun-i  di  ordinem  maximopere  commendat,  absque  mali  moralis  permissione  nuilum  haberet  locum  *.   216.  Itaque  Deus  non  vult,  sed  dumtaxat  permittit  ma-  ]um  morale.  Atqui  haec  permissio  Divinis  Perfectionibus  nihil  obest.  Ergo  mala  moralia  sub  unico  Ente  infinite  perfecto  locum  habere  possunt.   217.  Rem  totam  ita  perstringimus:  Ex  malis  nihil  Di-  vinae  Perfectioni  detrahitur.  Ergo  frustra  ,  praeter  priri-  cipium  summe  bonum  ,  aliud  principium  summe  malum  Manichaei  comminiscuntur  5.    i  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  XLVI,  q.   I,   a.  4  sol.   2  Enchir.,  c.  11,  n.  3.  Unde  Deus  «  non  eis  [creaturis  liberis)  ademit  hanc  potestatem  {peccandi),  potentius,  et  melius  esse  iudi-  cans  etiam  de  malis  bene  facere  ,  quam  mala  esse  non  sinere  »;'  De  Civ.  Dei,  lib.  XXII,  c.   1.   3  I,  q.  XXII,   a.  2  ad  2.  *  Perbelle  ad  hanc  rem  inquit  s.  Bonaventura:  «  Vis  divina,  eliciens   bonum  ex  malo,  praepotens  est  malo,  et  ideo  bonum,  quod  inde  eli-  cit,  praevalet  bono,  quod  malum  corrumpit;  et  ideo  plus  valet  Uni-  versum  nunc,  quam  valuisset  tunc,  in  quod  nunc  modo  commendatur  Sapientia  Creatoris.  Unde  Gregorius  in  benedictione  caerei  paschalis,  Ofelix  culpa,  quae  talem  meruit  habere  Redemptorem.  Et  exeraplum  est  de  scypho  sano,  qui  frangitur,  et  religatur  filo  argenteo  vel  au-  reo,  quia  melior  est  post,  quam  ante,  non  ratione  fractionis,  sed  ra-  tione  religationis  »;  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  XLVI,  a.  1,  q.  6  resol.   5  Ex  iis,  quae  adhuc  demonstravimus,  «  excluditur  etiam,  ut  s.  Tho-  mas  advertit,  quorumdam  error,  qui  propter  hoc,  quod  mala  in  muodo  evenire  videbant,  dicebant  Deum  non  esse...  Esset  autem  e  contrario  arguendum:  Si  malum  est,  Deus  est.  Non  enim  esset  malum,  sublato    TIIEOLOGIA    NATVRALIS  399   2J8.  Obiic.  1°  Effcctuum  oppositorum  oppositae  sunt  causae.  Atqui  bonum,  et  malum  sunt  effectus  sibi  invicem  oppositi.  Ergo  sicut  summum  Bonum  est  causa  boni  ita  summum  malum  admittendum  est  ,  quod  sit  causa  rnali.   2W.  Kesp.  Dist.  mai.  Si  sermo  habeatur  de  causis  proxi-  mis,  et  particulanbus,  conc.  mai.,  si  de  causa  remota,  et  umversali    neg.  mai.  Dist.  etiam  min.;   ita  tamen  ,  ut  ad  3umdem  finem  ordinari  possint,  conc.  min.  ,  secus  ,  neq  mn.  J\eg    cons.  Llramque  distinctionem  ex  D.  Thoma  ac-  ;epimus.  Quod   ad    primam    attinet  ,  «  contraria  ,  inquit  ;anctus  Doctor,  conveniunt  in  genere  uno,  et  etiam  con-  /eniunt  in  ratione  essendi.  Et  ideo,  licet  habeant  causas  larticulares  contranas  ,  tamen  oportet  devenire  ad  unam  arimam  causam  communem  *  ».  Atque  id  generatim  circa  tfectus  contranos  intelligendum  est  ;  nam  cum  de  malo,  uod  oppositum  bono  est,  sermo  est,  illud  etiam  observan-  lum  est,  malumproprie  effectum  dici  non  posse  \  siquidem  nalum  cst  «  mcidens  effectibus,  sed  non  est  factum  per  se  oquendo     >>.  Alteram  distinctionem  ex  his  sancti  Doctoris  erbis  confecimus  :  «  Res  habent  contrarietatem  ad  invi-  em,  quantum  ad  proximos  effectus  ;   sed   tamen  concor-  lant  etiam  contraria  in  ultimo  fine,  ad  quem  ordinantur  ecundum  harmoniam,  quam  constituunt ;  sicut  etiam  pa-  ei  in  mixto,  quod  componitur  etiam  ex  contrariis  ;  et  ex  oc  sequilur  quod  agentia  proxima  sunt  contraria  ,  licet  gens  pr.mum  sit  unum  ;  quia  iudicium  de  agente,  et  fine   oon^,  CUmaohtn  duae  causac  in  idem  incidant  *  ».   220.  Obnc.  2°  Dcus  aut  vult  tollere  mala,  et  non  pot-  s  ,  aut  potest,  et  non  vult ;  aut  neque  vult,  neque  pot-   ■?■■-  ^  .  VUiU'-  ^J01^'  Si  vull.  ^  non  potest  ,  imbe-  lllis  est,  quod  in  Deum  non  cadit.  Si  potest,  et  non  vult,  ividus,  quod  aeque  est  alienum  a  Deo.  Si  neque  vult  ,  equc  potest,  et  invidus,  et  imbecillis  est.  Si  vu  t,  et  pot-  st,  unde  ergo  sunt  mala  ?  [   221.  Responsio  ex  dictis  constat.  Deus  enim  potcst  uti-  ueomn.a  mala  tollere,  non  vult  tamen  ,  ne  impediatur  onum  Un.versi.  Neque  propterea  est  imbecillis,  aut  mi-   rdine  boni,  cuius  privatio  est  malum:  hic  autem  ordo  non  esset    si  eus  non  esset  »;  Contr.  Gent.,  lib.  III,  c.  71.  '   Ib.d.   ad  3.  -*  In  lib.  II  Sent.,  Dist.  I,  q.  I,  a.  1  ad  4.    400  THEOLOGIA   NATVRALIS   nus  bonus  ,  quia  omnipotentiam  ,  et  bonitatem  suam  pa-  tefacit,  cum  ex  ipsis  malis  bona  eliciat.   222.  Obiic.  3°  Secundum  illud  effatum,  Quidquid  est  causa  causae,  est  causa  effectus,  peccatum,  cuius  causa  est  liberum  arbitrium  ,  reducitur  ,  tamquam  in  causam  ,  ad  Deum,  qui  est  causa  liberi  arbitrii.  Atqui  id  sanctitati  Dei  repugnat.  Ergo.   223.  Resp.  Neg.  mai.,  conc.  min.  Neg.  cons.  Et  sane  il-  lud  effatum  ad  rem  non  facit ;  nam  «  effectus  causae  me-  diae  procedens  ab  ea,  secundum  quod  subditur  ordini  cau-  sae  primae  ,  reducitur  etiam  in  causam  primam  ;  sed  si  procedat  a  causa  media,  secundum  quod  exit  ordinem  cau-  sae  primae,  non  reducitur  in  causam  primam  ;  sicut  si  minister  faciat  aliquid  contra  mandatum  domini,  hoc  non  reducitur  in  dominum,  sicut  in  causam.  Et  similiter  pec|  catum,  quod  liberum  arbitrium  committit  contra  praec©r  ptum  Dei,  non  reducitur  in  Deum,  sicut  in  causam  l  ».   224.  Obiic.  4°  Praevidit  Deus  hominem  male  usurun:  libero  arbitrio.  Ergo  ,  cum  sit  infinite  bonus  ,  debuisse  id  impedire.  Quod  si  bonitas  finita  patrisfamilias  neces-  sario  exigit,  ut  impediat,  quominus  sui  filii  bonis,  qua(  accepturi  snnt,  abutantur,  multo  magis  bonitas  infinita  i(  praestare  debuit.   225.  Resp.  Neg.  cons.  Equidem,  cum  homo  essentialitei  sit  rationis  particeps  ,  atque  libertas  sit  essentialis  ratio  nis  proprietas  ,  idem  fuisset  condere  hominem  libertafc  carentem,  ac  non  hominem  ,  quod  intrinsecus  repugnat  Nec  libertas  est  de  se  matorum  scaturigo,  sed  solum  ilj  lius  abusus,  cum  mala  non  fataliter  ,  ac  necessario  ,  sec  contingenter  ab  illa  deriventur.  Neque  ullum  tam  fatuun  hominem  esse  putamus  ,  quem  libertatis  a  Deo  sibi  con,  cessae  poenitere  possit,  cum  illa  sit  etiam  innumerabiliuq  bonorum  fons.  Potuisset  utique  Deus  absolute  impedire  ne  homo  peccaret,  retenta  nihilorninus  libertate  ;  ast,  cu»  id  noluit,  tantum  abest,  ut  malorum  permissio  Eius  infi  nitae  bonitati  obsit,  quin  potius  illam  mirifice  manifester  uti  iam  demonstratum  est.    i  4a  2ae?  q.  LXXIX,  a.  1  ad  3.  «  Peccatum,  alibi   ait,  jefertu  in  voluntatem,  sicut  in  causam;  et  quamvis  voluntas  sit   creata  Deo  ,  in  quantum  est  quoddam  ens  ,  non  tamen  quantum  ad  ho(  quod  defectus  ex  ipsa  incidere  potest  »;  In  lib.II  Sent.,  Dist.XXXVE  q.  II,  a.  1  ad  2.    THEOLOGIA    NATVRALIS  401   226.  Exemplum  autem  patrisfamilias  ,  qui  bonus  non  sset,  msi  prospiceret  ,  ne  fiiius  abuteretur  bonis  ei  tra-  itis,  nullam  vim  habet;  nam  pater  est  provisor  particu-  lris;  Deus  vcro  est  provisor  universalis.  «  Aliter  autem  ocente  s.  Thoma  ,  de  eo  est  ,  qui  habet  curam  alicuius  articular.s,  et  de  provisore  universali;  quia  provisor  par-  cularis  excludit  defectum  ab  eo,  quod  eius  curae  subdi-  ir,  quantum  potest ;  sed  provisor  universalis  permittit  iquem  defectum  in  aliquo  particulari  accidere  ,  ne  im-  ediatur  bonum  totius  *  ».   227.  Accedit  quod  pater  naturali  officio  impedire  tene-  ir  quaecumque  filii  mala  impedire  potest;  Deus  autem  ti  demonstravimus  ,  non  tenetur  omnia  impedire  mala  '  lae  potest.  Quocirca  Deus  peccati  causa  etiam  indirecta  ci  non  potest  nec  debct :  quia  tametsi  «  non  praebeat  frxi Iium,  quod  si  praeberet,  homines  non  peccarent   >c  totum  facit  secundum  ordinem  suae  sapientiae  et  iu-  itiae,  cum  Ipse  sit  sapientia,  et  iuslitia;  unde  non  imputa-  r  Jii ,  quod  a  ius  peccet  ,  sicut  causae  peccati  ;  sicut  ibernator  non  d.citur  causa  submersionis  navis  ,  ex  hoc  lod  non  gubernat  navem  ,  nisi  quando  subtrahit  -uber-  itionem,  potens,  et  dcbens  gubernare  2  ».   C  A  P  V  T    VI.   De   Pantheismo   Art.  I.  —  Pantheistarum  placita  recensentur   228.  Ex  iis  ,  quae  superius  de  infinita  Perfectione  Dei  cta  sunt,  non  solum  eorum  error,  qui  nonnisi  unam  esse  )sse  Divinam  Naturam  inficiantur  ,  sed  etiam  commen-  m  illorum,  qu,  Deum  cnm  hac  rerum  universitate  con-  ndunt,  refellitur.  Illud  philosophiae  systema  ,  in  quo  nnia,  quae  sunt,  unicam  substantiam  constitucre  dicun-   cl,HJfl(IfnrX«I,I,I  ^  2  ?*  2'  ™  n°tanda  ^st  vox  illa  aliquem  ,  i,t  c  udatur  Baylci  sopinsma,  quo  Deum  mala  permiuentcm  assimilat  ?i,  qui  smeret  crescere  seditiones,  et  perturbationes  iti  toto  re-  noVL9JVam  acouireretPr°™rati  remedii.  Nam  l.ac  agendi  ra-  "n     "  al loua  reSm  mala  Particularia  rex  permitteret,  sed  age-   r«  Zlr  Um  commune  re^N  q«od  ipse  curare  debet.  Quo-  ca  ineptissimum  est  Baylei  exemplum.  V   la  2««,  q.   cit.,   a.   1  c.  Cf  ibid.,  q.  VI,  a.  3  c.   Philos.  Cerist.  Compend.  IJ.7  9/?    402  THEOLOGIA   NATVRALIS   tur  quae  Deus  appellatur, panlheismi  nomine  designatur  •  Iam  insania  haec,  etsi  antiquissima  sit,  tamen  hac  nostra  aetate  late  longeque  pervagata  est,  ac  veluti  culmen  atti-   gisse  videtur.  t.  .   229    Ut  veteres2,  atque  aliquos  mediae  aetatis  praeter-  miUamus  3,  pessimi  huius  erroris  origo  in  philosophia  re-   i  Hoc  ipsa  pantheismi  vox,  a  verbis  tcat  et  0eog   effecta  ,  lucu-   ^Omnes  fernie  indorum  philosophorum  Scholae  pantheismum  ma-   eis    minusve  redolent,  sed  eum,  omni  remota  ambage,  docuit  philo   soohia  Vedanta,  quae  cum  libris  sacris,  Vedas  appellatis,  consentane*   sitorthodoxa  putatur.  Vedantici  philosophi  contendunt  unicum  extari   ens  infinitum  nomine  Brahma,  resque  multiplices,  et  compositas,  qua.   nraeter  illud  existere  dicuntur,  esse  calentis  phantasiae  ludibna.  Ind se  in  s°  *»**  *£%%;,   |»c  promde  se  ,n  sub.ectum,  atquc  obiectum  reflexionis   distinLit  J"  Z  '3°  Per  reflcx.onem  limitcs  sibi  imponit,  scquc  in  eoosSbl   '';.""  e9°  0l?,eCt,,,,n  Uividit-  «,,oniam  a,«om  subicctun/rcflex  o-  rnsob.ecto  oppomtur,  liquet  ego  obiectum,  comparatum  cun    eoosul   '    l    um'^sum  T  Ca°-  Qaa»rVt°r  ^punLper  reflexion^,  po-  °ivi«Uh  .„   '   r    .         purum'  hoc  est'  cum  conscientt»  sui  ipsius   |r;:  z::^sT:zrcicntia  sui  ipsius  - est  *s»k    406  THEOLOGIA    NATVRALIS   xitramque  rem  cum  cogitatione  unum  idemque  esse  con-  tendit  ,  illud  pronuntiatum  staluens  :  Quidqnid  est  reale  ,  est  ideale,  et  quidquid  est  ideale,  est  reale  '.  Quare,  ex  eius  sententia,  illud,  quod  cetera  omnia  complectitur,  non  est  neque  subiectum,  neque  obiectum,  verum  cogitatio,  seu  Idea  ,  \el  Idea-Ens  ,  quae  quidem  in  se  est  absoluta  ,  et  indeterminata  ,  sed  cum  seipsam  secundum  quasdam  le-  ges,  quae  ab  Hegbelio  momenia  appellantur,  evolvit,  egoy  mundum  et  Deum  producit 2.   233.  Pantbeismus  opera  Victoris  Cousini  e  Germania  in  Galliam  transmigravit.  Hic  eclecticorum  Galliae  dux  se  panlbeistam  esse  praefracte  inficiatur;  sed  quod  yerbo  negat,  re  fatetur.  Revera  ipse  docet  Deum  esse  unicum,  et  multiplicem,  aeternilatem,  et  tempus,  summum,  et  in-  fimum  gradum  entis,  finitum,  et  infinitum,  simul  Deuny  naturam,  et  bumanitatem  3;  Deum,  cum  mundum  creat,  non  quidem  e  nibilo,  sed  e  seipso  illum  educere,  ldeo-  que  creationem  aliud  non  esse,  quam  evolutionem,  et  ap-  paritionem  Dei  in  mundo;  creationem  esse  necessanam,  quippe  quod  Deus  ,  cum  sit  caussa  absoluta  ,  non  potest  non  creare,  hoc  est,  seipsum  manifestare,  et  cum  sit  caus-  sa  infinila,  buiusmodi  manifestatio  erit  constans,  et  infi-  nita;  Deum  idcirco  necessario,  et  semper  creare  4.   i  Exinde  intelligitur,  cur  Heghelius  unam  esse  reruni,  et  seien-  tiae  rerum  originem,  et  in  scientia  formam,  et  id,  quod  forma  con-  tinetur,  unum,idemque  esse  decreverit.  Quamobrem  ipse  totam  phi  losophiam  intra  logicae  cancellos  coegit;  ex  quo  sequebatur  rationenr  philosophandi  esse  ipsam  philosophiam;  siquidem  logica,  ut  ab  initn  diximus,  non  est  aliud,  quam  communis  ratio  philosophandi,  siy  ctitati  detrimentum  affert.   3  Vid.  Allocut.  Pii  PP.  IX,  Maxima  quidem,  9  Iun.  1862,  in  0.;  cit.  Atti  Pontificii,  p.  378.    THEOLOGIA   NATVRALIS  413   onc.  min.  Neg.  cons.  Distinctionis,  quam  attulimus,  ratio  x  iis,  quae  alihi  docuimus  *,  evidenter  perspicitur.   243.  Obiic.  2°  Substantia  infinita  cum  substantiis  fini-  is  comuncta  est  quidquam  maius  unica  substantia  infini-  fc  Atqui  hoc  est  absurdum  ,  siquidem  illud  ,  quo  quid-  uam  maius  esse  potest,  non  est  infinitum.  Ergo  absur-  um  est  esse  substantias  finitas  praeter  infinitam.   244.  Resp.  Dist.  mai.,  quidquam  maius  quoad  nume-  ^m,  conc.  mai.,  quoad  perfectionem,  neg,  mai.;  conc.  in.  Neg.  cons.  Iis,  quae  ad  huius  rei  explicationem  a-  bi  tradidimus  %  hunc  alium  D.  Thomae  locum  adiici-  us:  «  Finitum  infinito  additum  non  facit  maius,  sed  fa-  t  plus;  quia  infinitum  et  finitum  sunt  duo  3  ».   245.  Obiic.  3°  Deus  dicitur  esse  omnium;  et  omnia  di-  mtur  esse  in  Deo,  atque  esse  participaliones  Divinae  Es-  mtiae.  Atqui  hae  loquendi  rationes  significant  res  extra  eum  ab  ipso  Deo  reipsa  non  distingui.  Ergo.   246.  Resp.  Neg.  min.  Et  sane,  1°  ((  Deiias  dicitur  esse  mmum  eiTective,  et  exemplariter,  non  autem  per  essen-  am  *  ».  2°  «  Creaturae  in  Deo  esse  dicuntur  dupliciter.  no  modo,  in  quantum  continentur,  et  conservantur  vir-  ite  Divina;  sicut  dicimus  ea  esse  in  nobis,  quae  sunt  in  islra  poteslate  .  .  .  Et  hoc  modo  intelligendum  est  ver-  um  Aposloli  dicentis  :  ln  lpso  vivimus,  movemur,  et  su~  us,  quia  etiam  noslrum  vivere,  et  nostrum  esse,  et  no-  rum  moveri  causanlur  a  Deo.  Alio  modo  dicuntur  res  ise  m  Deo,  sicut  in  cognoscente  s  ».  3°  «  Creaturae  non  cuntur  Divinam  Bonitatem    participare  ,    quasi  partem   *  Pag.  324.  -  2  Pag.  325.   »  ln  lib.  IV  Sent.,  Dist.  XLIX,  q.  I,  a.  4,  sol.  1  ad  4.   I,  q.  III,  a.  8  ad  i.  Praeclara  sunt  haec  D.  Bernardi  verba :  Sane  esse  omnium  dixerim  Deum,  non  quia  illa  sunt,  quod  est  Ule,  d  quia  ex  Ipso,  et  per  Ipsum,  et  in  Ipso  sunt  omnia.  Esse  est  er-   omnium,  quae  facta  sunt,  Ipse  factor  eorum,  sed  causale,  non  itenale  »;  Serm.   IV  in   Cant.  Cf  s.  Aug.,  Solil,  lil».   I,  c.   1,  ct  Damasc,  De  Fide  orthod.,  lib.  I,  c.   12.  5  I,  q.   XVIII,  a.  4  ad  1.  Cf  Qq.  dispp.,  De  Pot.,  q.   III,    a.  16   24.  Ex  his,  et  aliis,  quae  antea  passim  exposuimus,  intelligis  fa-  cere  fundamentum  Pantheismi  Krausii,  eiusque  discipuli  Arhensii;  inidem  eoruni  sententia  in  illa  verborum  aequivocatione  superstrui-  r,  qua  omnia,  et  proinde  etiam  mundi  essentiam  in  Dei  Essentia  sentur  contineri.    414  THEOLOGIA  NATVRALIS   essentiae  suae,  sed  quia  similitudine  Divinae  Bonitatis  i  esse  constituuntur,  secundum  quam  non  perfecte  Divinai  Bonitatem  imitantur,  sed  ex  parte  *  ».   247.  Obiic.  4°  Nolio  essendi  in  se,  sive  subsistendi,  i  alibi  dictum  est 2,  dumtaxat  Deo  plenissime  convenit.  Erg  nulla  substantia,  praeter  Deum,  dari  potest.   248.  Resp.  Neg.  cons.  Sane  aliquid,  ut  s.  Thomas  doce?  potest  dici  proprium  alicui  ,  vel  quia  ipsi  ita  convenit  ut  nulli  alii  subiecto  convenire  queat,  «  ut  cum  dicituJ  proprium  hominis  esse  risibile,  quia  nulli  extraneo  a  ne  tura  hominis  convenit  »;  vel  quia  i!lud,quod  de  subiect  praedicatur,  etsi  aliis  subiectis  quoque  conveniat,  tame  eo  modo,  quo  ipsi  convenit,  nulli  alii  subiecto  convenir1  queat  ;  ut  «  cum  dicitur  hoc  proprie  esse  aurum  ,  qui  non  habet  admixtionem  alterius  metalli  3  ».  Hoc  praestf  tuto,  de  substantia  Dei  idem,  ac  de  esse  Eius  dicendur  est;  nempe  quemadmodum  esse  est  proprium  Deo  non  e  quod  res  creatae  non  sunt  entia,  sed  eo  quod  esse  illo  md  do,  (juo  convenit  Deo,  nempe,  prout  est  purum,  seu  sin>  admixtione  ullius  privationis,  aut  potentiae,  nuili  natura  oreatae  convenit 4  ;  ita  Deus  proprie  substantia  est  ,  nof  quia  nulla  res  creata  substantia  est,  sed  quia  substantia  prout  perfectum  actum  subsistendi  denotat,  nulli  rei  crea  tae,  sed  Deo  dumlaxat  convenit.  Itaque  ex  eo,  quod  Deu  proprie  substantia  est,  non  fluit  res  creatas  non  esse,  ne^  dici  posse  substantias,  non  secus  ac  ex  eo,  quod  esse  pro;  priissime  de  Deo  praedicatur  ,  non  sequitur  ipsum  noi  posse  praedicari  de  rebus  creatis  s.    i  In  lib.  II  Sent.,  Dist.  XVII,  q.  I,  a.  6  ad  1.  Et  alibi:  «  Essei  tia  Divina  non  secundum  se  augmentabilis  et  multiplicabilis  est;  se  solum  multiplicabilis  estse^undum  similitudinem,  quae  a  multis  par  ticipatur  »;  Contr.  Gent.,  lib.  I,  c.  75.  —  2  Pag.  335-336.   a  In  lib.  I  Sent.,  Dist.  VIII,  q.  I,  a.   1  ad  1.   *  Gf  p.  335  not.  2.   5  Id  luculenter  s.  Thomas  docuit;  siquidem,  postquam  monuit  Deun»  dici  substantiam,  quantum  ad  id,  quod  est  perfectionis  in  substantia"  adiecit:  «  Et  ideo  non  sequitur,  quod  omne,  quod  est  substantia,  si  Deus;  quia  nihil  ab  Ipso  recipit  praedicationem  substantiae  sic  acce  ptae,  secundum  quod  dicitur  de  Ipso;  et  ita  propter  diversum  mo  dum  praedicandi  non  dicitur  substantia  de  Deo;  et  creaturis  univoce  sed  analogioe  »;  Ibid.,  q.  IV,  a.  2  ad  1.  Gf  p.  335-336.    THEOLOGIA   NATVRALIS  415   Art.  III.— Quaedam  adversus  Spinosam,  aliosque  Panlheislas   adnotanlur    n     249.  Totum,  quanlum  est,  spinoziani  systematis  aedifi-  r?(,cium  ambigua  substantiae  notione  innititur,  qua  explica-  la,  funditus  illud  corruit.  Sane  1°  Spinosa  Deum  unicam  e(2sse  substantiam  ex  eo  deduxit,  quod   cum  dixerit  sub-  it  stantiam  csse  id,  quod  per  se,  seu  in  se  est,  iliud  per  se  tmjita  accepit,  ul  non  solum  inhaerenliam  in  aiio  subiecto,  na>ed  etiam  causam  effectricem  a  substantia  distinctam  ex-  cKPluderel,  unde  nonnisi  unicam  substantiam  Divinam  exi-  lenitere  posse  collegit.  At  hoc  falsum  est,  quia  in  definitio-  njbe  subslantiae  esse  per  se,  sive  in  se  non  denotat  eam  hu-  ^usmodi  esse  debere,  ut  non  recipiat  esse  suum  ab  alio  itj,ed  denotat  eam  non  habere  esse  suum  in  alio,  tamquam  jn|n  subiecto1.  Quamobrem  s.  Thomas   scite  advertit  sub-  e(  tantiam  dici  posse  rem,  quae   non  habet  esse  suum  per  mjihud,  si  pcr  7*  ahud  intelligatur  causa  formalis,  quippe  i«[uod  causa  formahs  est  intrinseca  cuique  rei;  non  vero,  faiii  per  To  ahud  causa  effectrix  intelligalur,  quia  res  crea-  ioi  ae  esse  suum  a  Deo  accipiunt2.   i    2°  Spinosa  subslantiam  ila  definivil,  ut  in  ea  essentiam   M|l>  esse  non  distingueret,  quia  non  dixit  substantiam  esse   )U|Ssentiam,  seu  rem,  cui  convenit  esse  in  se,  sed  ens,  quod   ie  i  se  est,  seu  ipsum  esse  in  se;  unde  pronum  ei  fuit  omnem   miausam  ab  ipsa  subslantia  diversam  excludere;  siquidem   0i  m  subslanlia  essentia  ab  csse  non  distinguitur,  necesse   st,  ul  ipsa  per  essentiam  suam  exislat.  At  vero,'  ut  idem   lhomas  scite  advertit  «  substantiae  nomen  non  siffni-   cat  hoc  solum,  quod  est  per  sc  esse,  quia  hoc,  quod  est   sse,  non  potest  per  sc  esse  genus  ,  sed  significat  esscn-   am,  cu.  compet.t  sic  esse,  idest  per  se  esse  ,  quod  la-   ien^essc  non  est  ipsa  eius  essentia  3  ».  Et  sane,  subslan-   *  Ontol.,  c.   VII,  a.   1,  p.  42.   •  «  Esse  creatum  non  est  per  aliquid  aliud,  si  ly  per  dicat  cau-  m  formalem  intrmsecam  ;  immo  ipso  formaliter  est  creatura-  si  tem  d.cat  causam  formalem  extra  rem,  vcl  causam  effectivam  '^c   IPC,F  ^Tr^  Gt  n°n  Per  SC  ,);  /n  »■  7  S'nt->  «>«t.  XVIII,  I,  a.  2  ad  2.  Cf  Ferranensem,,  In  lib.  I  Contr.  Gent.    c    52    Le-   rePraestatVGatti,Ord.Praed.,/nSr/r.a/,o^fl-co-;,o/e,r^^  )•  I,  tract.  I,  Djss.  I,  et  II,  Romae  1866.   I,  q.  III,  a.  5  ad  1.  Cf  Ontol.,  ibid.    416  THEOLOGIA    NATVRALIS   tia,  cum  sit  quaedam  categoria,  rem  secundum  aliquem  modum  essendi  determinatam  significare  debet;  ac  proin-  de  intelligi  non  potest,  nisi  in  ea  et  aliquid,  quod  quo-  dam  modo  est,  et  quidam  modus,  quo  ipsum  est,  distin-   guantur  '.   3°  Illud  praetermissum  nolumus,  duo  vitia  quoque  la-   tere  in  demonstratione,  qua  Spinosa  unicam  substantiam   Divinam   existere  statuit.  Primum  est ,    quod  huiusmodi   demonstratio  in  seipsam  incurrit.    Philosophus    hebraeus   primo  suhstantiam  ita  definivit  ,  ut  nonnisi    esse    Dei  re   vera  significaret;  deinde  ex  notione  suhstantiae,  quam  sua   definitione  tradidit,  Deum  dumtaxat  esse  substantiam  de-   duxit.  Alterum  est,  quod  Spinosa  ex   solo  conceptu  sub-   stantiae  argumentum  ad  existentiam  eius   petivit.  Enim-   vero,  cum  notio  substantiae  dicitur  esse  res,  cui  conve-   nit  non  esse  in  alio,  vel  secundum  Spinosam,  ens,  quod   per  se  est,  et  per  se  concipitur,  procul  dubio  non  affir-'   matur  esse  revera  in  natura  rem,  cui  convenit  non  esse   in  alio,  sive  ens,  quod  per  se  est,  sed  illud  tantummodo   decernitur,  si  quid  est,  cui  convenit  esse  non  in  alio,  hoc   esse  substantiam.  Quocirca  ex  notione  ,  quae  definitione   suhstantiae  continetur,  illud  minime  licet  absolute  inferre^   quod  substantia  re  vera  existit,  sed  illud  dumtaxat,  quod   re  vera  existit  substantia,  si  res,  cui  convenit  non   esse   in  alio,  existat.  .   250.  Ad  Pantheistas  transcendentales  quod  attinet  ,  1  iam  demonstratum  a  nobis  fuit  absurdam  esse  tum  illan.  methodum,  qua  ipsi  cognitionem  nostram  a  priori  inve  stigare  conantur2  ;  tum  illam  sententiam  ,    qua  animan  obiecta  suae  cognitionis  sibi  construere  tenent  3.  #   2°  A  vero  longe  abest  pronuntiatum  illud,  quod  ipsi  r  Neoplatonicis  *  acceperunt,  ideas  nostras  a  rebus  non  dis  tingui  ,  atque  subiectnm  cogitans,  et  obiectum,  quod  cogi  tatur,  unum,  idemque  esse.  Sane,  quemadmodum  s.  Tho5  mas  contra  Neoplatonicos  argumentatus  est 5  ,  in  pnmil  intellectio  non  est  eadem  cum  re  intellecta,  quia  mens  noi   «  Hinc,  ut  alibi  adnotavimus  (p.  335-336),  substantia,  prout  cate  goria  est,  in  Deum  cadere  nequit,  quia  in  Deo  essentia  ab  esse  dis  tlngui  haud  potest.   2  Criteriol.,  c.  VIII,  a.  3,  p.  276  vol.  I.   3  Ideal.,  c.  I,  a.  4,  p.  203  vol.  I.   4  Pag.  402  not.  2.  —  5  Contr.  Gent.,  lib.  IV,  c.  11.    THE0L0GIA    NATVRALIS  417   solum  intelljgit  rcm  sed  per  lacultatem  in  seipsam  redeun-  di,  qua  pollet,  inlclligit  intellcctionem  rei;  L  quo ,  non  solum  scent.ae  rcrum  cxislant ,  sed  etiam  scienth,  cogn.fon.s  rerum  confici  possit.  Secundo,  intefiecUo  d  !  stingui  ur  al>  intclleclu,  sive  a  subieclo  cognoscenle,  quia  si  intellectus  idem  esset  cum  inlellectione,  ipse  numquam  in  potcnlia,  sed  semper  in  actu  foret,  hoc  cst  semner  ™  fZT%  ^'^«W  cogposcit,  neque  unquam  novas^gni."   rimin1turU,rnrCt-  TerU°J  inlC!'eC'US  a  re   intC,,ccta  u"  "  criminatur  ,  qu.ppe  quod  res  intellccta   est    princinium  per^qiiod  anima  eam  intelligit  '.  '"cipmm,   >t   iJn  E9\P"  Fichlei,  Identitas  absoluta  Schellingii,   .  enf  nos trf     F-  S"T  ^™*'  SmL  Re  fluidem  '«■  mH  ronrnn.in     Chlc°  doJc?nle  '  0',e  al>stractionis   ad  ego  mri  conceptionem  ascendit.  Atqiii  nemo  vel  in  logica  110-   '  o  USn!,goT  illVhSlraCrti0nem  n?n  nosse  confici  sinc  su->  e-  n°  'Fqrm      -  COnf!C"'  Ct  °,,ieCl°  '   circa  quod  eonfici-   nhi^f  T  e9°x Puri-  conc?Pt«  exurgere  non  potest,  nisi  »'"('>. «qu  obiect,  rea,kas  praoslUuatur    At     .'   ept.o  rcv  egopun,  secundum  Fichleum,  quamlibel  lum   ESf Vs  "m  TIUS-  Suh,e.CU  repraesentationcm  excludit.  ^rgo  Fictheus  lurp.ter  sibi  contradicit  ,  cum  conceplio-  em  „s   C5,0  pun  ve,ut|  sui  systematjs  fundameiUulT1   niliii?!  aUtem-'  a-ouo  Schellingius  supremum  co-   Te,  s  n...         an?e  Pr,nc,P,um  derivat,  est  aliquid,  quod   io.cn,  ,.      .0tTem  omns  rcalitat-*.  nempc  perabstra-   ules     Lv >ieC{0'  Ct  Su,.,iect0  in  sc  eontemp  latur,  et  si-   KL  i ,  rea,,ss,mum  •  «u'a  illud  non  solum  reale ,    sed   Mt  1^^. tat6m'  °i  f°ntem  0mnis  rca,itatis  cssc  eon-  raroif n»Un  '•  '  qU.°d  ex  rcmolio"e  subiecti  et  obiecti  er«m  „  "  r  rcal"?l'S  sit,  est  prieotfo  oftscbta,  seu  *rum  mhil.  Ergo  (dent.tas  absolota  Schellingii  manife-   terCsi  b!hCt  C,;"tr  'li,',i"",""•  Deni1uc-  si  Sclu.lfi,  g™  tur-  ter ■  sibi  conlradix.t,  cum  Absolutum,  quod  ment  ner  re-   ouonem  omnis  realitatis  in  se  contemjlatur  in  Ens  rea-   «qronufll",™0,,^  SKbieC,nm  intelli8e"s.ot  ren  intcl.ccum   »«  91  9S,    m,™       '  observanlc  B»lmesio(F«M.  /«» et  s°>  »«wSr&   A«g.; ^«rTm;.!,bi,b.,a^Ua8,;cStUb:CC10  oognosccnti,  opnonil.  Cf  Puilos.  Gurist.  Compend.  II."  97    418  THE0L0GIA   NATVRALIS   lissimum  transmutavit ,  idem  Heghelio  obiiciendum  est,  auia  ipse  asseruit  ldeam  esse  ultimam  abstractipnem,  ad  duam  mens,  a  rebus  proprietates  earum  gradatim  remo-  Tendo ,  pervenit ,  et  simul  eam  fontem  omnis  real.tatis,  ac  proinde  cum  idea  omnium  max.me  concreta  unum,  idemque  fecit.  Accedit,  quod  ,  cum  idea  visionem,  sive  repraesentationem  significet,  admittere  ideam  ,  quae  ne-  que  ad  obiectum,  neque  ad  subiectum  uilo  modo  refer-  tur,  idem  est,  ac  admittere  visionem  sine  re,  quae  v.de-  tur,  et  sine  subiecto,  quod  videt;  id,  quo  nib.l  absurd.m   ^^Quae^cum  ita  se  habeant,  nihil  est ,  cur    dicamus.   quantum  impia,  et  ahnormis  sit  notio  De,    quam  ,sti  Phv   fosophi  obtrudunt.    Sane  ,  secundum  Fichteum,  Deus  1   est  ro  eqo  vururn,  quod  seipsum  tamquam  purum  ponit   s ive!  nt  ipse  blaterat,  creat;  2°  est  nostrae  ment.s  figmen   tum    naro,  quemadmodum  Fichteus    ingenue    fassus  esl   tres  illae  positiones,  non  ego,  ego  nonpurum,et  Deus  pmn   obiecliva  realitate  deslituuntur;  3«  est  infinitum,  et  s.mt   sihi  limites  assignat '.  Secundum  Schel  ing.um,  1    Absc   uturo,  sive  Deus  non  tamquam  illud,  in  quo  omne  act   est    sed  tamquam  illud,  in  quo  aliqu.d  potenhale  est,  n   te   igendnm  Vet.    Etenim  evolutio  Absoluti  non  pote   concipi  velut  quaedam  manifestat.o  ;  s.qmdem  repugn   quXam  manifesturo  se  facere,  nisi  sit  al.ud   cuisem   nifestel;  nihil  autem  omnino  est,  cu,  Absp  utum  manif   stare  se  potest,  quia  nihil,  secundum  Schellmg.um,  rea^   esi!praeterquaro  quod  ipsum  Absolutum,  et  qu.dqu.d ^pj   ter  Absolutum  existere  videtur,  re  ipsa  non  ex.stit    .(Jua.   "tiamsi  demus  ro  ego  purum,  ut  ut  infinitum    P°f  ^Uquem  ™i,»m  «ihi  nonere    a  Fichteo  quaerere  nobis  hcet,  utrum  aU  limn  Sm  "  sTgnandos    psum  se  moveat,  an  a  caussa  externa  impcllatt  Shoc  Postremum.agnoscercnecessc  cst  causam  eyopurosupenore  nuae  in  ipsum  vim aliquam  exercet,  ob  idque  quandam  passion  coo  tribucre   quae  duo  Fichtei  systemati  adversantur;  .pse  emm  ..  uit  qu1dquldqexistit  ab  ego  puro  originem  habere    atque^ uk ,  . scl*  tari  uobis  liceat  a  Fichteanis,  cur  ego  purum  Iim.tes  s.b,  ponat?  S  sane  ex  se   siquidem  nulla  res  ad  imperfectionis  statum  spectat  aue  ex  eo  quod  in  quodpiam  obstaculum  incdit ,  nam  ex  F.ch  S"hil  extra  ego,  eiusque  ideas  existit.  Cf  Nicolas,  Introd.  a  l  «*  r Bistoire  de  la  Phil.,  part.  2,  c.  3.  Paris  18   2  Cf  Ancillon,  Essai  de  phil.  et  de  htterat.,  1. 1,  p.  d57,  raris    THEOLOGIA   NATVKALIS  419   lla  evolutio  in  ipso  Absoluto  ponenda  esset.  Atqui  si  in  I  ibsoluto  omne  actu  esset,  nulla  evolutio  in  eo  esse,  et  in-  m  ell.gi  posset,  quia  cum  illud,  quod  evolvitur,  a  potenlia  lti.  id actum  progredi  debeat  ,  repugnat  in  aliquo  evolvi  ii-  m  ud     quod  iam  actu  in  eo  est.  Ergo,  ut  illa  evolutio  in  sil  knsoluto  explican  posset,  aliquid  potentiah  in  eo  intelli-  jendum  esset.  Iam  Absolutum  ,  in  quo  aliquid  potentiale  •st,  secum  pugnarc  manifestum  est.  2°  Immo  Absolutum  >cnellingianum  non  est ,  uti  vidimus,  nisi  Privatio  abso-  uta,  sive  merum  Nihil.  Hinc  Oken  Schellingii  discipulus  o  usque  insannt,  ut  Absolutum,  sive  Deum  Magnum  Ni-  U  appellant  '.  Denique,  secundum  Heghelium  ,  1°  uni-  um  ens,  sive  Absolutum,  et  Infinitum,  quod  ipse  vocat  aea-±,ns,Qstahquodprivative  indeter minatum,  seu   omnis  eterminationis  expers2,  unde  collegit  Ideam-Ens  esse  pu-  um    putumque  nihil 3;  et  quoniam  nihil  est  negatio  en-  is,  Idea-hns  esset  ens,  quod  non  est  ens,  sive  ens,  et  non  ns;  1    fcxevolut.one  ldeae-Entis,  ut  Heghelius  ait,  emer-   £  «Tnfr  sP^tus>  et  »Pse  Deus.  Quare  ,  cum  Idea-    uu">ns  cvolutioncm  Absoluti   S"f°  •  bsnrdam  cssc  dcmonstravimus,  absurdam  ctiam  cv„Iu-  n„c/  «^'^l.anac  prcdunt.  Insupcr  pcsitiones  Ideae  He«helii   po     icncs,  s.vc  ad  creationcs  ?ou  ego  puri  Vicblei  rcducuntur!  quo-   Uramcnu^rndaet,^8  °StCUSU,U  *  U°biS  CSt'  VC'Ut  "hantaSiaC    420  THEOLOGIA   NATVRALIS   seu  devenit  ,  et  causam  ,  per  quam  fit ,  subaudiat :  haud  enim  possibile  est,  ut  aliquid  de  potentia  in  actum,  nisi  per  ens  iam  actu,  progrediatur.  Adhaec,  quis  tam  vehe-  menter  allucinari  potest  ,  ut  Deum,  cuius  natura  ,  ut  s.  Thomas  inquit  ,  «  maxime  et  purissime  est  actus  *  »  in  aliquo,  quod  per  continuas  evolutiones  fieri  indigeat,  ut  realiter  sit  ,  seu  potius  quod  semper  fiat  ,  et  numquam  sit,  consistere  effutiat  ?  2   251.  Denique  in  refellenda  sententia  Cousini  nihil  im-  morari  nobis  opus  est.  Etenim  illa  ,  quae  docet ,  nempe  res  necessario  a  Deo  creari,  atque  creationem  in  eo  con-  sistere,  quod  Deus  mundum  ex  seipso  educit,  ex  theoriis  antea  statutis  8  nullo  negotio  explodere  licet.  Unum  ,  et  alterum  dumtaxat  hic  adiicimus.  Sane  ,  quoad  creationis  necessitatem,  quam  Cousinus  ex  absoluta  Dei  natura  in-  ducit,  audiatur  iterum  s.  Thomas:  «  Quidquid  in  Deo  est,  est  sua  essentia  ;  et  ideo  totum  est  aeternum,  et  increa-  tum,  et  necessarium;  sed  tamen  effectus,  qui  ex  Eius  ope-  ratione  procedit  ,  non  necessario  procedit  ,  quia  proce-  dit  ab  operatione,  secundum  quod  est  a  voluntate,  et  idec  producit  effectum  secundum  libertatem  voluntatis  *  ».  Fal  sam  autem  omnino  esse  cousinianam  notionem  creationis:  a  s.  Augustino  docemur.  «  Creatura,  sanctus  Doctor  ait  ita  esse  dicitur  ex  Deo,  ut  non  ex  Eius  natura  facta  sit  Ex  Illo  enim  propterea  dicitur,  quia  Ipsum  auctorem  ha  bet,  ut  sit:  non  ita,  ut  ab  lllo  nata  sit  ,  vel  processerit  sed  ab  Illo  creata  ,  condita,  facta  sit s  ».  Atque  inde  iU   1  Qq.   dispp.,  De  Pot.,  q.  II,  a.   1  c.   2  Circa  haec  Transcendentalium  commenta  vid.  etiam  quae  diximu:  in  cap.  II,  a.  2,  p.  321  sq.   3  Cf  p.  359-362,  et  Cosmol,  c.  VII,  aa.  1  et  2.   *  In  lib.  1  Sent.  ,  Dist.  XLIII,  q.  II,  a.  1  ad  3.  Et  ibid.  ad  2  «  Sicut  voluntas,  et  essentia,  et  sapientia  in  Deo  idem  sunt  re,  se  179   Art.  II.       Optimismus  mundi   refellitur.     ....'!!»  180   ANTHROPOLOGIA   Introductio Anr   »  184   CAPVT  I.  —  Quaenam  sit  animae,  et  corporis  unio  in  homine  inquiritur   Art.  I.         Substantialis  animae  ,  et  corporis    unio    in  hominc   adstruitur .~r   Art.  II.       Nonnulla  adversus  Philosophos,'  accidenialcm  'anl   mac,  et  corpons  unionem  asserentes,  adnotantur»  187    426  I    N    D   E   X   ANTHROPOLOG I A   CAPVT  II.  —  Quomodo  unio  animae  cum  corpore  efficiatur,  inquiritur   Art.  I.         Doctrina  Aristotelico-Scholastica  rationis  momentis   propugnatur pag.  189   Art.  II.  Nonnulla  circa  eamdem  theoriam  adnotantur  .  »  192  Art.  III.      Argumenta  ,  quibus   Scholasticorum   theoria   impu-   gnatur,  solvuntur. »  193   Art.  IV.      Scotistarum  sententia  expenditur »  196   Art.   V.       Ecclesiae  Catholicae  doctrina    circa   unionem    ani-   mae  cum  corpore   exhibetur »  197   CAPVT  III. — De  consensu  inter  actiones  animae,  et  motus  corporis   Art.  I.        De  systemate  mediatoris  plastici »  201   Art.  II.  De  systemate  causarum  occasionalium.  ...»  203  Art.  III.  Doctrina  harmoniae  praestabilitae  confutatur.  .  »  205  Art.  IV.      Systema  physici  influxus,  seu  causarum   efficientium   expenditur »  208   Art.   V.       Mutua  animae,  corporisque  in  sese  actio  secundum   Scholasticos  explicatur »  209   CAPVT  IV.  —  Animam  rationalem  esse  principium  vitae  corporis  uberius  declaratur   Art.   I.         Refutatur  organicismus »  211   Art.  II.       Vitalismus  impugnatur  ,  simulque  animismus  asse-   ritur »  215   Art.  III.      Vitalistarum  argumenta   refutantur »  220   CAPVT  V.  —  De  sede  animae   Art.  I.  Philosophorum  diversae  opiniones  recensentur.  .  »  223  Art.  II.  Veritas  sententiae  Scholasticorum  demonstratur.  »  225  Art.  III.      Adversariorum  obiectiones  diluuntur  »  229   CAPVT  VI.  —  De  essentia  animae  humanae  Art.   I.        Substantialitas  animae  contra  Sensistas  vindicatur»  232  Art.   II.       Quomodo  substantia  animae  humanae  definienda  sit,   explicatur »  233   Art.  III.      Essentiam  animae  neque  in    cogitatione  ,  neque  in   vi  cogitandi  constitui  posse  demonstratur.     .     »  236   CAPVT  VII.  — De  animae  humanae  immaterialitate   Art.  I.         Quid  sibi  velit   immaterialitas    animae    explicatur,   et  quinam  eam  oppugnent,  recensentur.  .  .  »  239  Art.  II.  Animam  humanam  simplicem  esse  demonstratur  »  241  Art.  III.      Materialismus  physiologicus  et   dynamicus   specia-   tim  refellitur »  246    I  N  D  E   x  427   ANTIIROPOLOGI  A   Art.  IV.  Materialistarum  obiectionibus  satisfit  ....     pag.  248   Art.  V.  Lockii  error  ex  iam  oslensis  tefellitur    .     .     .     .      »   253   Art.  VI.      De  animae  humanae  spiritualitale »   255   Art.  VII.    Refulatur  phrenologismus »   257   CAPVT  VIII.  —  De  animae  humanae  origine   Art.   I.         Iiefutatur  hypothesis  de  unilate  primiliva  animalis.     »   261   Art.   II.        Refellitur  emanatismus »  263   Art.   III.      Inquiritur ,  utrum  necne  anima  humana  per  creationem   oriatur „   266   Art.   IV.      Sentenlia  Rosminii  circa  animae  intellectivae  originem   reiicilur »270   Art.  V.       Animas  ante    corporis   formationem  non   existere   de-   monslratur »273   CAPVT  IX.  —  De  animae  humanae  immortalitate   Art.   I.         Quaedam  noliones  praemillunlur »278   Art.  II.        Animnm  humanam  intrinsece  immoralem  esse  demon-   stralur „   280   Art.   III.      JJtrum  anima  ab  aliqua  causa  in  nihilum  redigi  pos-   sit »284   Art.   IV.      Refutantur  argumenta  contra  animae  immortalitatem.  »  290   Art.   V.        Refutalur  metempsychosis »   292   Art.   VI.      Modus,  quo  ab  hodiernis  Pantheistis  immortalitas  ani-   mae  explicalur,  refellitur »  294   THEOLOGIA  NATVRALIS   Introductio n  296   CAPVT  I.  —  De  Dei  existentia   Art.   I.         Inquirilur,  utrum  necne  existentia  Dei  per  demonstra-   tionem  a  nobis  cognoscalur »297   Art.  II.        De  genere  argumentorum,  quibus  Dei  exislentia  est  de-   monslranda „   392   Art.  III.  Argumenta  a  posteriori,  quibus  Dei  existentia  probatur,  exhibentur,  ct  primum  ea,  quae  metaphysica  appel-   .         IV  lantur «305   Art.   IV.  Obiectiones  adoersus  allala  argumenla   exsolvuntur.  »   309   Art.  V.        De  argumento  physico-theologico »312   Art.  VI.      De  argumenlo  morali »316   CAPVT  II.  —  De  natura  Dei   Art.   I.         Dei  naturam  infinile  perfectam  esse  ostenditur .     .     »  320  Art.   II.        Heghelianorum  error  circa  Dci  infinitatemrefellitur.     »  321    428  I  N  D   E   X   THEOLOGIA    NATVRALIS   Art.  III.      Quanam  ratione  perfectiones  creaturarum  Deg  sint  at-   tribuendae pag.  324   Art.  IV.      Modus  exponitur,  quo  Dei  nalura  a  nobis  cognoscitur.  »   325  Art.  V.        Quaenam  ex  Divinis  Perfectionibus  veluti  Essentiam  Dei   constituens   a  nobis  intelligalur »327   CAPVT  III.  —  De  attributis  Dei,  et  primum  de  iis,  quae  absoluta  dicuntur   Art.  I.  De  simplicitate  Dei »329   Abt.  II.  De  immutabilitate,  atque  aetemitale  Dei .     .     .     .  »  336   Art.  III.  De  immensitate  Dei *   34i   Art.  IV.  De  scienlia  Dei »   346   Art.  V.  De  voluntate  Dei D  35C   Art.  Vl.  De  potentia  Dei »   36*   CAPVT  IV.  —  De  attributis  Dei  relativis   Art.  I.  Quomodo  Deus  causa  mundi  sit,  explicatur.      .     .      »  36"   Art.  II.  De  Divina  rerum  conservatione »  37 i   Art.  III.  De  concursu  Divino »  37J   Art.  IV.  De  Providentia  Dei ...»  371   CAPVT  V.  —  De  unitate  Dei   Art.  I.         Refutatur  Polylheismus »   38£   Art.  II.       Refutalur  Manichaeismus »391   CAPVT  VI.  —  De  Pantheismo   Art.   I.         Pantheistarum  placita  recensentur.     .     .     .     .     .      »40   Art.  II.       Pantheismum  generalim  impetilur »40   Art.  III.      Quaedam  adversus  Spinosam,  aliosque  Pantheistas  ad-   notantur »    41i    INDICIS    YOLVMINIS     SECVNDI   F  I  N  I  S    Mitiil  obslat  Imprimalur   Antonivs  Can.  D'  Amelio  Joseph  Ca>\  Molinari   Censor  Theologus  D  e  p  n  t.    cx-a,  ^CZ-o-a  ~~4Pf&}*